RESUMEN CAPITULO 3 PRINICPIOS DE DERECHO MERCANTIL, Resúmenes de Derecho. Universitat de Barcelona (UB)
marcmontane5
marcmontane5

RESUMEN CAPITULO 3 PRINICPIOS DE DERECHO MERCANTIL, Resúmenes de Derecho. Universitat de Barcelona (UB)

4 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: dret, Profesor: dret dret, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 4
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento

CAPITOL 3. REGISTRE MERCANTIL I DEURE DE COMPTABILITAT

La funció primordial del Registre Mercantil és ser un instrument de la publicitat de determinades situacions jurídiques dels empresaris, tant persones físiques com jurídiques, referides aquestes situacions no simplement a la seva existència, sinó també als seus vicissituds posteriors, el que comprèn també el moment del seu cessament en la condició d'empresaris per tal de conèixer el funcionament del registre mercantil em de saber que son els principis registrals:

1. Obligatorietat: 1. La inscripció en el Registre Mercantil tindrà caràcter obligatori, excepte en els casos en què expressament es disposi el contrari.

2. La manca d'inscripció no podrà ser invocada per qui estigui obligat a procurar-la.

2. Titularitat publica: La inscripció s'ha de practicar en virtut de document públic. Només es pot practicar en document privat en els casos expressament i legalment assenyalats. Per exemple, la primera inscripció de l'empresari individual no navilier. .

3. Legalitat: no pot tenir accés al registre ni ser inscrit cap acte o contracte que no respecti la llei. Per a això, el registrador qualifica els documents que es presenten per a la seva inscripció examinant la legalitat de l'acte o negoci, de les seves formes extrínseques, la capacitat i legitimació dels atorgants i si han estat respectats els preceptes legals de caràcter imperatiu aplicables al cas. La qualificació s'ha de limitar a estendre, suspendre o denegar l'assentament principal sol·licitat.

4. Legitimació: també anomenat de presumpció de validesa o de legitimitat formal, implica que un cop inscrit un acte o contracte es presumeix iuris tantum seva validesa i exactitud fins que no s'inscrigui la corresponent declaració judicial d'inexactitud o nul·litat. No obstant això, el principi de legitimació no implica que la inscripció convalidi els actes o contractes nuls d'acord amb les lleis. A més, en defensa de la bona fe la declaració judicial d'inexactitud o nul·litat no podrà perjudicar els drets anteriors adquirits per tercers de bona fe acord amb el que inscrit. Amb caràcter general, la inscripció és, respecte de l'acte o contracte inscrit, tan sols declarativa, encara que en supòsits excepcionals, la inscripció és, respecte de l'acte o contracte inscrit, constitutiva perquè sense ella el inscrit no produeix els seus propis efectes jurídics. Per exemple la inscripció és constitutiva per a l'escriptura de constitució de la SA ja que aquesta no adquireix la seva personalitat jurídica com a tal fins que s'inscriu en el Registre mercantil.

3

5. Fe publica: la declaració de nul·litat o inexactitud dels assentaments del RM no perjudica els drets de tercers de bona fe adquirits conforme a dret.

6. Oponibilitat: Aquest principi es refereix a l'eficàcia que pel fet inscrit i per als tercers té la inscripció. La publicitat material s'aconsegueix amb la inscripció més la publicació en el BORME del que inscrit. Es poden distingir dos vessants, la publicitat material positiva i la negativa. Els efectes de la publicitat material positiva es concreten en:

-Els actes subjectes a inscripció només són oposables a tercers de bona fe des de la seva publicació al BORME.

-Quan es tracti d'operacions realitzades dins dels 15 dies següents a la publicació en el BORME, els actes inscrits i publicats no són oposables a tercers que provin que no van poder conèixer-los.

-Si hi ha discrepància entre el que s'ha publicat i el inscrit, els tercers de bona fe poden invocar la publicació si els fos favorable.

-La bona fe del tercer es presumeix mentre no es provi que coneixia l'acte subjecte a inscripció i no inscrit, l'acte inscrit i no publicat o la divergència entre l'inscrit i el publicat.

-Els efectes de la publicitat material negativa es concreten enfront de tercers de bona fe que no produiran efectes (encara que si entre les parts) els actes o contractes, que estant subjectes a inscripció no estiguessin inscrits.

7. Prioritat: Implica que el document que accedeixi en primer lloc al Registre Mercantil serà preferent sobre els que hi accedeixin posteriorment, i el registrador practicar les operacions registrals corresponents segons el seu ordre de presentació.

8. Pacte successiu: Per inscriure actes o contractes relatius a un empresari és necessària la prèvia inscripció del mateix. De la mateixa manera la inscripció d'actes o contractes que derivin d'anteriors exigeixen la inscripció d'aquests. Aquest principi resulta especialment destacable en el cas de l'empresari individual no navilier perquè encara que la seva inscripció és potestativa, la seva no inscripció comporta que no pugui sol·licitar al Registre Mercantil la inscripció de cap document ni, per tant, aprofitar-se dels seus efectes legals.

9. Publicitat formal: el RM és públic per garantir que l'inscrit pot ser conegut per tercers. Així, qualsevol persona pot consultar les seves dades sol·licitant notes simples informatives o certificacions, o consultant el BORME. Per garantir que el contingut del RM sigui conegut per tercers s'exigeix, d'una banda, que els empresaris subjectes a inscripció obligatòria facin constar en tota la seva documentació i correspondència les dades indicadors de la seva inscripció. D'altra banda, s'han de publicar al BORME les dades més rellevants dels actes inscrits.

3

El Codi de comerç, indica que tot empresari ha de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l'activitat econòmica de la seva empresa que permeti un seguiment cronològic de totes les seves operacions, així com l'elaboració periòdica de balanços i inventaris, estableix que l'empresari ha de portar necessàriament, sense perjudici del que estableixen les lleis o disposicions especials, un llibre d'Inventaris i Comptes anuals i un altre Diari.

Llibre d'inventaris i comptes anuals: s'ha d'obrir amb el balanç inicial detallat de l'empresa. Almenys trimestralment s'han de transcriure, amb sumes i saldos, els balanços de comprovació. S'han de transcriure, també, l'inventari de tancament d'exercici i els comptes anuals. Llibre diari: ha de registrar, dia a dia, totes les operacions relatives a l'activitat de l'empresa. És vàlida, tanmateix, l'anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al mes, amb la condició que n'aparegui el detall en altres llibres o registres concordants, d'acord amb la naturalesa de l'activitat de què es tracti. Balanç, on hi ha de figurar de forma separada l'actiu, el passiu i el patrimoni net. L'actiu ha d'incloure, amb la deguda separació, l'actiu fix o no corrent i l'actiu circulant o corrent. En el passiu s'han de diferenciar, amb la deguda separació, el passiu no corrent i el passiu circulant o corrent. En el patrimoni net s'han de diferenciar, almenys, els fons propis de la resta de partides que l'integren. Compte de pèrdues i guanys, que ha de recollir el resultat de l'exercici, separant degudament els ingressos i les despeses imputables a aquest, i distingint els resultats d'explotació dels que no ho siguin. Estat que mostri els canvis en el patrimoni net de l'exercici, que té dues parts. La primera ha de reflectir exclusivament els ingressos i les despeses generades per l'activitat de l'empresa durant l'exercici, distingint entre els reconeguts en el compte de pèrdues i guanys i els registrats directament en el patrimoni net. La segona ha de contenir tots els moviments que hi hagi hagut en el patrimoni net, inclosos els procedents de transaccions realitzades amb els socis o propietaris de l'empresa quan actuïn com a tals. També s'ha d'informar sobre els ajustos al patrimoni net causats per canvis en criteris comptables i correccions d'errors. Estat de fluxos d'efectiu, que ha de posar de manifest, degudament ordenats i agrupats per categories o tipus d'activitats, els cobraments i els pagaments realitzats per l'empresa, per tal d'informar sobre els moviments d'efectiu produïts en l'exercici. Memòria, que ha de completar, ampliar i comentar la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals.

3

3

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento