resumen histologia, Resúmenes de Histología. Universitat Rovira i Virgili (URV)
linette_guevara
linette_guevara

resumen histologia, Resúmenes de Histología. Universitat Rovira i Virgili (URV)

14 páginas
4Número de descargas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: HISTOLOGIA, Profesor: Manel Santafè, Carrera: Nutrició Humana i Dietètica, Universidad: URV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 14
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento

TIPUS DE TEIXITS CONNECTIUS

TIPUS DE TEIXITS CONNECTIUS

LAXE DENS O FIBRÓS MUCÓS ELÀSTIC RETICULAR

CARACTERÍSTIQUES Baixa densitat en fibres

+ Cèl·lules

+ SFA

Alta densitat de fibres

+ Col·lagen

(+resistent)

+ Cèl·lules

Domina la SFA

+ Líquid

Domina les fibres d'elastina

Dominen les fibres reticulars

EXEMPLES Teixit connectiu baix la pell de les parpelles...

Meniscs, disc intervertebral... Gelatina de Warton del

cordó umbilical.

Parets arterials, lligaments

intervertebrals...

N'hi ha molt poc en el nostre organisme.

(ESCÀS)

El teixit connectiu està format per (constituents dels teixits connectius):

Constituents extracel·lulars:

SFA F 0E 0 Substància Fonamentalment Amorfa.

Fibres F 0E 0 resistència i propietats mecàniques (col·lagen, elastina, reticulina).

Fluid tisular o hístic F 0E 0 plasma sanguini.

Cèl·lules F 0E 0 fixes (fibroblasts) o mòbils (macròfags), procedents de la sang.

TEIXITS CONNECTIUS ESPECIALS

TEIXIT ADIPÒS Domina els adipòcits. SANG Domina el plasma.

TEIXIT OSSI Domina la matriu extracel·lular però calcificada. TEIXIT CARTILAGINÓS Domina una peculiar matriu extracel·lular que és rica en SFA

però sòlida.

FUNCIONS DEL TEIXIT CONNECTIU

1. Suport mecànic o sostén (tendons, reticulina, col·lagen, SFA)

2. Intercanvi metabòlic.

3. Emmagatzematge de substàncies energètiques: adipòcits, teixit adipós.

4. Defensa a les agressions: la viscositat de la SFA impedeix la penetració de gèrmens (barrera mecànica) i de forma activa: SMNF, limfòcits, PMN, mastòcits.

5. Reparació de lesions: cicatriu. Els fibroblasts s'activen per la lesió i sintetitzen elements extracel·lulars.

CLASSIFICACIÓ DELS TEIXITS CARTILAGINOSOS (suport de teixits tous, que revesteix superfícies articulars i facilita el desplaçament d'ossos)

1. Teixit Cartilaginós Hialina: domina la SFA (poques fibres de col·làgena II). Ex: cartílag articular. Primer esquelet de l'embrió, ex: fosses nasals, tràquea, cartílag...

2. Teixit Cartilaginós Elàstic: dominen les fibres elàstiques. Ex: conducte auditiu extern, pavelló auricular, trompa d'eustaqui...

3. Teixit Cartilaginós Fibrós=Fibrocartílag: dominen les fibres de col·lagen (I). Ex: meniscs, disc intervertebral.

SISTEMA MONONUCLEAR FAGOCITIC (SMNF) format per:

1. Monòcits circulants.

2. Histiòcits o macròfags.

3. Cèl·lules de Kupffer.

4. Macròfags alveolars.

5. Cèl·lules reticulars dels òrgans limfoides (ganglis).

6. Osteoclasts.

7. Cèl·lula de Langerhans de la pell.

8. Micròglia en cerebel, cervell i medul·la espinal.

9. Perícits envoltant capil·lars.

CARACTERÍSTIQUES QUE DEFINEIXEN A LES CÈL·LULES DEL SMNF

• Provenen de monòcits

• Fagociten

• El seu origen es poiètic en la medul·la óssia.

CÈL·LULES ADIPOSES UNILOCULARS (GRASA BLANCA) "groga"

Síntesis i emmagatzematge de lípids. Cèl·lules grans

Funció: reservori energètic, per exemple al teixit subcutani, a la planta del peu, articulacions, òrbites oculars.

Situació: es troba a tots els teixits connectius de forma aïllada o formant teixit adipós.

Estructura: gran vacúol central, el nucli està aplanat, rondejant podem trobar les principals orgànel·les.

A nivell de MET: està MOLT IRRIGAT!!!

Nombroses vesícules de pinocitosis: per a la captació de materials, per a la biosíntesis de lípids y el seu transport.

• La gota del lípid no està envolta per una membrana.

• Cada cèl·lula està rodejada per una làmina externa i existeix una matriu extracel·lular composta per fibres reticulars.

Els nadons al néixer tenen teixit adipós "pardo", però poc a poc el van substituint pel groc. Hi ha llocs on encara en queda, per exemple, en el cor, crossa aòrtica.

CARACTERÍSTIQUES MÉS RESALTABLES DE LES CÈL·LULES ADIPOSES MULTILOCULARS (són més petites)

• Contenen nombroses gotetes lípidiques i es troben lliures en el citoplasma.

• El nucli esfèric es una mica excèntric.

• Nombroses mitocòndries grans i esfèriques: generen calor mitjançant el metabolisme mitocondrial dels àcids grassos. La gran quantitat de mitocòndries es la responsable de la coloració perquè té molts citocroms.

• Funció calorífica, per això envolta els vasos sanguinis.

PER QUÈ L'ENERGIA ES EMMAGATZEMADA EN FORMA DE LÍPIDS I NO DE GLÚCIDS?

Els lípids són substàncies avantatjoses com emmagatzematge d'energia ja que; pesen menys i ocupen menys espai que els glúcids o les proteïnes per caloria d'energia química acumulada.

DESCRIU BREUMENT ELS COMPONENTS DE LA SANG

Eritròcits: transporta l'oxigen des de els pulmons fins els teixits perifèrics i el CO2 en sentit contrari. No tenen nucli, ni mitocòndries. Tenen hemoglobina.

Leucòcits: destrueix als microorganismes que causen infeccions (bacteris i virus) i també contribueixen a l'eliminació dels teixits morts o danyats. Aquestes cèl·lules són transportades per la sang des de la medul·la òssia fins els teixits diana. Són els limfòcits, granulòcits (neutròfils, basòfils, eosinòfils) monòcits.

Plaquetes o trombòcits: constitueixen la primera línia de defensa i participen en el sistema de coagulació sanguínia, vasoconstricció de vasos lesionats.

Plasma sanguini: solució proteïnasa en la que circulen les cèl·lules sanguínies i que transporta nutrients, metabòlics, anticossos, hormones, proteïnes del sistema de coagulació sanguínia i altres molècules per tot l'organisme.

FUNCIÓ DELS MASTÒCITS

Tenen funció defensiva.

La de granulació dels mastòcits provoca:

• Anticoagulació (heparina): no és taponen els vasos.

• Vasodilatació i permeabilitat (histamina): no és taponen els vasos i ,a més a més, augmenta el caudal sanguini i facilitat per a la leucodiapédesis.

• Arribada d'eosinòfils.

• Agressió directa a agents microbians.

• Regulen les necessitats metabòliques d'una àrea sense necessitat d'histamina, i ho fan a través de la modificació del flux sanguini.

TIPUS DE GLÀNDULES

• Exocrines: secreten el producte de secreció en un sistema de conductes que s'obrin a una superfície interna o externa.

• Endocrines: secreten el producte de secreció en la sang o en la limfa. D'aquesta manera, és transforma fins les cèl·lules diana situades en altres parts del cos.

• Paracrines: secreten el producte de secreció en l'espai intercel·lular per a que es difongué cap a les cèl·lules diana situades en el veïnatge.

FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE LES CÈL·LULES EPITELIALS POLARITZADES

• Transport (epiteli de revestiment): formen barreres de permeabilitat selectiva.

• Absorció, transcitosis i secreció (epiteli glandular).

CÈL·LULES EPITELIALS POLARITZADES: ESPECIALITZACIÓNS DE LA SUPERFICIE APICAL

• Vora estriada o en raspall: microvellositats (augmenten la superfície d'absorció) i glicocàlix (format per filaments de oligosacàrids).

• Estereocilis (epiteli pseudoestratificat): són microvellositats més llargues i flexibles.

• Cilis: transporta líquids o moc; i és mouen sincronitzadament gràcies a una comunicació intracel·lular o gap.

• Flagels: major longitud que els cilis.

LAMEL·LES ÒSSIES

Són capes de matriu extracel·lular calcificada que solen posar-se de forma paral·lela o concèntrica:

• Lamel·les externes: envolten als ossos.

• Lamel·les internes: rodegen les cavitats medul·lars.

• Osteonas: varies lamel·les òssies concèntriques a un eix vascular.

OSTEONES=SISTEMA DE HAVERS

Són lamel·les òssies concèntriques entorn a un conducte per on circula un vas. Vida mitja d'una osteona 1 mes. Conductes de Volkmann: conductes transversals que comuniquen osteones.

MIOFIBRILLES (formen part de l'aparell contràctil)

A microscòpia electrònica podem distingir el següent:

• Banda A: banda més clara al seu interior: banda H.

• Banda H: línia fosca al seu centre: línia M.

• Banda I: línia fosca en zig-zag: Línia Z.

Sarcòmer és la unitat funcional i estructural de l'aparell contràctil que va de la línia Z a Z.

Composició molecular de les miofibrilles: està formada per macromolècules filamentoses = miofilaments.

• Miofilaments fins: actina.

• Miofilaments gruixuts: miosina.

MIOFILAMENTS DELS MIÒCITS LLISOS

Agrupacions de miofilaments que van de membrana a membrana travessant

l' hialoplasma:

• Plaques d'ancoratge: on "s'ancoren".

• Cossos densos: és solen entrecreuar diversos feixos.

Amb el MET podem observar una imatge de "roseta": 1 miofilament de miosina central rodejat per 15-20 miofilaments d'actina.

No hi ha sistema sacrotubular, la membrana és rica en calats i bombes.

DIFERÈNCIES MIÒCITS CARDIACS- ESQUELÈTICS

Cardíacs Esquelètics

1-Forma: ramificada en "pantalo" Cilíndrica, no ramificada

2-Núcleo: 1 o 2 centrals Centenars (sincitio) i perifèrics

3-Organelas: Disperses En los requicios de les miofibril·les

4-A.contráctil: única gran miofibril·la Centenars de miofibril·les

Ramificat (red 3D) no ramificat.

5-S sarcotubular:

Túbul T: grans estrets

No hi ha cisternes terminals. Cisternes terminals

"diades" Triades.

6-Unions intercel·lulars:

"bandes escaleriformes" No

Unions mecàniques: adherens No

Unions elèctriques: occludens Sinapsis.

7-Estímul de contracció:

Zones occludens No

Sinapsis Sinapsis

Hormonals No

ESTRUCTURA GENERAL DE LES PAREDS ARTERIALS

Túnica interna o intima (s'anomena mucosa).

• Membrana elàstica interna.

Túnica mitjana.

• Membrana elàstica externa.

Túnica adventícia o externa.

TIPUS DE CAPIL·LARS (vesícules de micropinoexdocitosis  travessen l'endoteli transportant substàncies a molt alta velocitat).

Capil·lars continus: poden constituir les barreres hematohístiques. Funció: permet el pas selectiu de determinades substàncies. A través de vesícules a molt alta velocitat.

Capil·lars fenestrats: permet el lliure pas de lípids... Les fenestres poden estar cobertes de membrana o no:

• CF diafragmats: recoberts de membrana porosa. Ex: mucosa gastrointestinal, teixit ossi. Funció: transport ràpid de substàncies petites al seu través.

• CF no diafragmats: la paret de l'endoteli presenta interrupcions, sols estan cobertes per una lamina basal. Ex: glomèrul renal.

Exemple: tub digestiu, ronyó... el diafragma permet el pas de més o menys líquid.

Capil·lars sinuosos: llum molt amplia e irregular i poden passar, fins i tot, cèl·lules sanguínies. Funció: permet la circulació i l'acumulació de sang a baixa pressió. Ex: fetge, medul·la òssia, moll de l'ós, melsa...

ESTRUCTURA DE LA PARET TRAQUEAL

Túnica mucosa: respiratori + cèl·lules caliciformes. Lamina pròpia descrita.

Túnica submucosa: glàndules seromucoses + nòduls limfoides.

• Túnica fibro-múscul-cartilaginosa: cartílags traqueals en "C".

Túnica adventícia: comú amb la de l'esòfag.

CÈL·LULES DE LA PARET ALVEOLAR

Pneumòcits I: recobreixen l'alvèol.

Pneumòcits II: secreten el factor sulfatant (redueix la tensió superficial dels alvèols per evitar el seu col·lapse durant una simple espiració). També conté microvellositats que ajuden a mobilitzar el factor sulfatant.

Macròfags alveolars:poden captar i acumular partícules del fum (pol·lució o tabac).

ESTRUCTURA DELS SENS LIMFÀTICS GANGLIONARS

Sins limfàtics marginals i corticals:

• Continuo: sobre la capsula.

• Discontinuo en la paret interna: permet el pas de fibres reticulars cobertes per reticulòcits sense obtura aquests orificis.

Sins limfàtics medul·lars: similar a l'anterior. Les parets són d'epiteli discontinuo, estan entravessades per fibres de reticulina coberta de reticulòcits.

Dins dels sins: existeix limfa circulant i macròfags atrapats. Aquesta recirculació facilita el contacte d'una possible "noxa" (germen, antigen, etc...) amb els macròfags.

ESTRUCTURA DELS LOBULS TÍMICS

• Escorça: formada per limfòcits pre-T.

• Medul·la: cèl·lules reticulars estrellades, interconnectades entre si sobre una red de reticulina. Existeix una barrera hematotímica perquè si el tim s'inflés podria danyar les estructures que hi ha darrere. Llavors aquesta barrera evita que això passi.

Funció: impedeix una reacció inmune-inflamatoria amb el seu subsegüent augment de volum en una area anatòmica crucial, la retroesternal: pas de grans vasos, vies aéreas, etc.

CITOARQUITECTURA DEL TEIXIT HEMATOPOIÈTIC

El teixit hematopoètic, derivat del teixit connectiu, el qual s'encarrega de la producció de cèl·lules i elements de la sang, situat a la medul·la osses i epífisis d'ossos llargs.

Està situat entre les trabècules i osteones del teixit ossi esponjós. Les trabècules estan rodejades d'endocitosi. Trobem una red de fibres de reticulina recobertes de reticulòcits.

Les cèl·lules reticulars òssies acumulen greix al llarg de la seva existència i poden convertir-se en adipòcits.

Per exemple, si els hematies es converteixen en greix llavors això podria ser una causa d'anèmia.

FUNCIONS DE LA MELSA (BAZO)

1. Filtre d'antígens i funció immune: macròfags de la circulació oberta fagociten antígens i migren a polpa blanca on cedeixen la informació antigènica als limfòcits. (IMMUNITÀRIA)

2. Reservori actiu de sang: al contraure's provoquen l'expulsió d'aquest volum de sang, sent un aport suplementari de sang en determinades situacions (per exemple, durant un exercici extenuant). (VASCULAR)

3. Reciclatge de substàncies: envellits o deteriorats. (METABÒLICA)

4. "Funció poiètica".

Melsa F 0E 0 polpa blanca i polpa vermella. Associat a l'artèria esplènica.

Espais de Bill-Roth F 0E 0 entre sins venosos.

La melsa pot explotar, llavors com que emmagatzema la memòria cel·lular la gent es posava malalta. Actualment, s'injecta una substància que potencia el sistema immunitari.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento