REV IND, Apuntes de Periodismo. Universitat de Vic (UVIC)
cairo123
cairo123

REV IND, Apuntes de Periodismo. Universitat de Vic (UVIC)

23 páginas
7Número de visitas
Descripción
Asignatura: Comunicació No Verbal i Expressió Oral, Profesor: Amaya Bezares, Carrera: Periodisme, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 23
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 23 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 23 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 23 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 23 páginas totales
Descarga el documento
Lliçó 2.

HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL

1. ELS ORÍGENS DEL CAPITALISME INDUSTRIAL 1.2 i 1.3. Revolució industrial, canvi agrari i règim demogràfic antic. G. Feliu i C. Sudrià (2013), Introducció a la història econòmica mundial p. 34-38, Capítol 1, apartat 4: El creixement agrari p. 21-24, Capítol 1, apartat 2.1. : El model demogràfic antic

Lectures per a les properes classes:

- G. Feliu i C. Sudrià (3ª edició, 2013), Introducció a la història econòmica mundial,

p. 67-73

- E. Tello, coord., Com hem arribat fins aquí: Una introducció a la història econòmica global. Mòdul 1. La Gran Divergència, apartat 4: La Revolució industriosa (online en el web de l’assignatura: a Planificació/Bibliografia bàsica)

Abans de la Revolució Industrial les economies són agràries i de base orgànica: quasi només utilitza l’energia d’organisme vius (plantes que capten l’energia solar, animals i humans)

La immensa major del treball s’aplica a l’agricultura (blat, oli, vi...) i la ramaderia (carn, llana), en gran mesura per a l’autoconsum familiar, amb pocs intercanvis mercantils

..................................

A partir de la Revolució industrial s’afegeixen massivament a la producció

l’energia inanimada : primer carbó mineral, després petroli i gas natural, que són combustibles fòssils originats per la descomposició parcial de matèria orgànica (sobretot vegetals), no renovables i altament contaminants.

la matèria inorgànica: bàsicament metalls com el ferro, coure, etc., per la maquinària, ponts, armament, construcció, etc.

Amb un baix rendiment de les terres i de la productivitat del treball, la jerarquia de necessitats i el baix nivell dels ingressos imposen unes prioritats:

gairebé tothom s’ha de dedicar a les activitats que són bàsiques per a la supervivència (aliment, vestit, habitatge, etc.)

Així, doncs, l’excedent és petit: una vegada cobertes les necessitats bàsiques i el consum corrent queda poca cosa.

Gairebé no es poden alliberar braços de l’agricultura (80-90% del PIB) per especialitzar-se en altres activitats econòmiques (manufactures i serveis).

En una economia de base orgànica...

La producció de quasi qualsevol bé tenia en l’origen matèries primeres, energia i sistemes de transport que s’obtenien mitjançant la conversió directa o indirecta de la radiació solar en biomassa mitjançant la fotosíntesi.

Tal com deia A. Smith, d’una o altra manera qualsevol bé procedia de la terra fèrtil, i la producció de qualsevol bé competia amb la resta per la terra fèrtil.

En economies tradicionals la terra ha d’atendre demandes alternatives:

L’ampliació de la superfície conreada, que és una resposta normal al creixement de la població, significa disminuir les pastures o el bosc:

-si disminueixen les pastures, se’n veu afectada la ramaderia (animals de treball, carn, llana, llet, cuiro)

-si disminueix el bosc, es disposa de menys fusta per a la construcció (de bigues a mànecs d’eines) i menys llenya (energia calorífica: de la llar de foc a la transformació de minerals = la “farga” a Catalunya/ “ferrerías” a Castella)

A més, quan la desforestació és molt forta varia tot l’equilibri ecològic, sobretot el règim de pluges.

Augmentar la producció comportava rendiments decreixents (i costos creixents) en les economies orgàniques tradicionals.

L’obtenció de més producte exigia (a) posar en cultiu terres de pitjor qualitat i/o (b) aplicar més treball per unitat de superfície ........................... a) La via extensiva, mitjançant la roturació de noves terres per conrear (de

pastures i desboscant, p. ex.), comporta la reducció de l’oferta dels adobs (pel fet d’haver-hi ara menys bestiar);

--- per tant, conduïa a una reducció dels rendiments de la terra i de la productivitat del treball.

b) La via intensiva de creixement agrari, consistent en aplicar més treball per unitat de superfície, d’entrada incrementaria els rendiments de la terra,

--però (en absència de canvis tècnics substancials) també acabaria comportant la reducció de la productivitat del treball.

Exemple sobre els rendiments decreixents: per la via...? Parcel·la

(unitat de

treball)

Nombre de

treballadors

(L)

Producte total

(PT en Kg)

Productivitat

mitjana

Producte

marginal del

treball

1 (Ha) 1 1.000 1.000 -

1 “ 2 2.400 1.200 1.400

1 “ 3 3.900 1.300 1.500

1 “ 4 5.200 1.300 1.300

1 “ 5 6.100 1.220 900

1 “ 6 6.600 1.100 500

1 “ 7 6.600 942 0

1 “ 8 6.400 800 -200

Productivitat mitjana = producte total / unitats de treball (= PT/L)

Productivitat marginal = increment del producte total (producte total – producte total anterior)/ increment de les unitats de treball (= ∆PT/ ∆L)

Malgrat la tendència a l’estancament de l’agricultura tradicional:

-el creixement d’una economia de base orgànica avançada a Holanda i Gran Bretanya durant els segles XVII i XVIII,

-juntament amb una sèrie de canvis polítics i socials,

varen fer possible la primera revolució industrial i el creixement econòmic modern.

A L’Europa preindustrial hi havia dos grans agrosistemes, adaptats a les diferents climatologies

A les regions mediterrànies dominava un sistema de cultiu molt extensiu per fer front als dèficits hídrics

A les regions atlàntiques, amb un clima més plujós, el problema era resoldre l’excés d’humitat que rentava (lixiviava) els nutrients o elements de la terra (carboni, nitrogen fòsfor, oxigen, ...)

:

Dos sistemes agrícoles basats en cereals i ramaderia

1) A les regions mediterrànies • Rotació biennal, guarets llargs i arada

lleugera. • En zones on l’aigua abundava era possible

una agricultura intensiva: hortes, regadiu • Baixa càrrega ramadera, transhumància i

pocs adobs • Predomini de l’individualisme agrari:

explotacions pageses independents

2 ) A les regions atlàntiques Rotacions triennals, arada pesada

i sistemes de drenatge per l’excés l’aigua

• Una càrrega ramadera més elevada, amb major disponibilitat d’adobs.

Camps oberts i cooperació comunitària a les terres comunals

Esquema de les rotacions biennal i triennal

Com es podien incrementar els rendiments en aquestes dues àrees?

A les regions atlàntiques (Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica i nord de França) amb innovacions agronòmiques com el sistema “Norfolk”: l’eliminació del guaret

--mitjançant rotacions amb plantes lleguminoses de consum humà (cigrons, llenties, pèsols...) que faciliten la recuperació de la fertilitat de la terra: se’n deriven l’increment dels rendiments i de la superfície cultivada

-- I amb lleguminoses farratgeres (alfals, trèvol...), que varen permetre incrementar el bestiar i, de passada, la disponibilitat de fertilitzants orgànics (fems), per millorar els rendiments.

A les regions mediterrànies (amb grans secades d’estiu) amb: -- l’especialització en vinya i olivera a terres marginals,

--i la intensificació el regadiu, on es pot, per a les fruites, hortalisses, lli, cànem, etc.

Transformacions agràries, polítiques i socials a la Gran Bretanya dels s. XVII i XVIII

Difusió de les innovacions agrícoles en els camps oberts (1600-1700), amb increment dels rendiments de 10 fins a 20 hectolitres per ha.: milloraven notablement la capacitat alimentària i el benestar de la comunitat pagesa.

Des de mitjans del s. XVII els canvis polítics i institucionals de caràcter liberal (1640 i 1688), impulsats per la burgesia al parlament, enfortien la posició dels terratinents respecte a la pagesia.

Des d’aleshores s’autoritza el tancament dels camps (“enclosures”) i es creen grans explotacions que proletaritzen la mà d’obra rural, amb redistribució de la renda a favor dels terratinents (noblesa i burgesia).

Conseqüències del tancament de terres

• Una profunda transformació en l’estructura de la propietat de la terra: del predomini de les petites explotacions pageses al de les grans hisendes i explotacions gestionades per grans arrendataris amb mà d’obra assalariada: el “capitalisme agrari”.

Els tancaments de terres varen comportar l’eliminació de les terres comunals, i per tant la disminució d’ingressos dels pagesos amb petites explotacions, una bona part dels quals es convertirien en jornalers.

Exemple: canvis en l’estructura agrària i la geografia rural

Els canvis en l’economia britànica dels segles XVII i XVIII varen generar una forta expansió de la demanda interna

Per l’augment de la capacitat de compra dels grans arrendataris, terratinents, comerciants, etc.

Per la major inserció dels grups socials inferiors en el mercat:

-increment de la població i ràpid procés d’urbanització

-major salarització del treball rural i urbà

-expansió de la indústria domèstica rural (tèxtil...)

-intensificació del treball: increment dels dies treballats per mantenir o accedir als nous béns de consum.

És l’anomenada revolució industriosa (no pas industrial, encara), associada a la revolució del consum.

La grandària de la població i els recursos disponibles

L’economista clàssic Th. R. Malthus, en el seu primer Assaig sobre la població [1798], afirma:

la capacitat de creixement de la població és infinitament major que la capacitat de la terra per produir aliments:

--La població, augmenta en progressió geomètrica, si no troba obstacles.

--Els aliments només augmenten en progressió aritmètica.

La població: del règim demogràfic antic al modern

Les pautes de comportament demogràfic en la història de la humanitat es poden resumir en dos models bàsics: l’antic i el modern, amb una etapa de transició demogràfica intermèdia.

El règim demogràfic antic

Altes taxes de natalitat* : 35-40 per mil (Catalunya 2014: 9,6 per mil) *(nascuts vius durant un any per cada 1000 habitants)

Altes taxes de mortalitat : 30-35 per mil (Catalunya 2014: 8,3 per mil)

El resultat era una taxa de creixement vegetatiu del 5 al 10 per mil (comparable a les actuals d’alguns països pobres del món, però molt superior a les dels països rics actuals).

i amb una esperança de vida al néixer molt baixa: entorn de 25 anys l’any 1700 (Catalunya 2014: 83,4 anys; homes: 80,5; dones: 86,1)

Alta mortalitat ordinària i extraordinària

La mortalitat ordinària afectava sobretot a les poblacions més joves: de 1000 nascuts, entorn de 250 no arribarien al primer any de vida; altres 250 no arribarien als 20 anys;

per tant, en general només la meitat dels nascuts vius superaven els 20 anys d’edat, i amb prou feines una quarta part arribaven als 65 anys.

Sovint es produïen mortalitats extraordinàries /catastròfiques, derivades de les epidèmies i fams (per males collites, guerres...), que delmaven considerablement els creixements de població dels anys anteriors.

La fecunditat, la nupcialitat i el celibat: mecanismes de regulació demogràfica en el règim demogràfic antic

▪ La fecunditat és la mitjana de fills que tenen les dones d’una societat durant el seu període fèrtil, entre el 15-50 anys (estàndard en demografia).

Una fecunditat mitjana de dos fills per dona seria actualment una taxa de reemplaçament poblacional molt bona, ja que permet estabilitat en la població total d'una regió o país. (2014: Catalunya, 1,38; Espanya, 1,32; UE, 1,58)

Als segles XVII, XVIII i XIX les fluctuacions de l’edat al matrimoni i de les taxes de solteria definitiva eren les variables que regulaven l’evolució de la població a llarg termini. Actuaven el que T.R. Malthus anomenava “frens preventius”.

▪ Altrament, la mortalitat catastròfica (els “frens repressius” de Malthus: fam, epidèmies, etc.) determinaven l’estancament de la població a llarg termini.

Mortalitat

Natalitat

Nupcialitat

Mortalitat catastròfica i reacció social a una parròquia francesa, 1692-1695

(E. A. Wrigley, Historia y población, p. 65)

Règim demogràfic

antic

-A curt termini:

fluctuacions intenses de la

població;

A llarg termini:

tendència a l’estancament.

¿Com s’explica, doncs, que en el règim demogràfìc antic la població d’Anglaterra augmentés d’uns 9 milions l’any 1700 a més de 13 milions cap a finals del segle XVIII?

Les innovacions agrícoles que s’havien desenvolupat inicialment en els camps oberts i s’apliquen després a les grans explotacions de la burgesia agrària (amb tancament de terres i treball assalariat) havien duplicat els rendiments.

Per tant, la millora substancial de la capacitat alimentària va facilitar:

- l’augment considerable de la població anglesa

- i alhora la possibilitat d’alliberar braços de l’agricultura per a la indústria moderna.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 23 páginas totales
Descarga el documento