Segon treball. Les dones a la Guerra Civil, Ejercicios de Arqueología. Universitat de Barcelona (UB)
Maida.Moreno_Baz_n
Maida.Moreno_Baz_n

Segon treball. Les dones a la Guerra Civil, Ejercicios de Arqueología. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (712 KB)
6 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Art i historia, Profesor: Macias prieto Guadaira, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

1

Les dones al bàndol republicà

Quan en parla de la guerra es tendeix a imaginar homes amb el tan conegut mono blau

que van lluitar per defensar la República i contra el

feixisme que cada cop més anava augmentant.

Les dones però, tot i ser sempre oblidades, van ser-hi i

van lluitar igual de bé que els homes.

A l’estiu de 1936 la figura heroica de la miliciana es

convertí ràpidament en tot un símbol de lluita i

revolució que comportà la mobilització del poble

contra el feixisme, degut a que davant aquesta lluita els

rols de gènere associats a les dones es debilitaven ja que

els seus companys ja no les veien només com mares,

esposes o dones de la llar, sinó com a companyes que

es solidaritzaven i amb les que compartien opinions i

objectiu.

Milicianes i milicians durant els primers dies del cop d’Estat (El Huffington).

Cartell al principi de la guerra pel qual cridaven les dones per anar al front a lluitar (MadMenArt).

Marina Ginestà, miliciana de la Joventut Comunista, al terrat d’un hotel a Barcelona durant els dies que van seguir el cop d’estat. És una de les fotografies més famoses de la guerra i va suposar una imatge més de la dona lluitadora(Marianne).

2

Durant les primeres setmanes de guerra unes poques dones es van unir als seus companys

homes i començaren la seva milícia. Unes es dirigiren al front d’Aragó, de Guadalajara,

del País Basc, etc. Fou el moment de les famoses milicianes com Lina Odena, Rosario

Sánchez “La Dinamitera”, entre d’altres. Tot i això, però, fins i tot al front existia un

marcat grau de divisió sexual del treball ja que normalment les dones realitzaven les

feines de cuina, sanitària, etc.

Després del cop d’Estat, la classe obrera

lluità contra els militars reaccionaris i

per transformar la societat. Va prendre

el control d eles fàbriques, camps, etc. I

la dona, en aquest ambient

revolucionari, lluità com mai per la seva

emancipació contra la doble opressió,

de classe i gènere. Per això, va decidir

agafar el fusell i lluitar com a miliciana.

Això fou degut a que el bàndol

republicà les cridà per combatre al front

per la necessitat de combatents que

experimentà la República front

l’aixecament dels sublevats i

inicialment fou una acció desesperada i

improvisada per a que els rebels no guanyessin la guerra. El número de milicianes no fou

gaire alt, però es convertiren en un mite bèl·lic. Van actuar tant al front com a la

rereguarda.

La figura de la miliciana passà per dos etapes

fonamentals:

➢ Mitificació: foren un gran referent per les

diferents organitzacions esquerranes de tota Europa

just abans de la Segona Guerra Mundial. L’Espanya

republicana utilitzà les milicianes en un principi com

a instrument de propaganda qualificant-les com

“heroïnes de la pàtria” i representant-les en diversos

cartells. L’objectiu era convèncer els homes per a que

combatessin imitant el patró de les seves companyes.

Miliciana al front durant els primers moments de la Guerra. Aquesta imatge durarà poc ja que després se’ls assignarà tasques a la rereguarda (Tribuna Feminista).

Rosario Sánchez “La Dinamitera”, miliciana del Partit Comunista. És una de les dones més significants de la guerra contra els feixistes i pel qual el poeta Miguel Hernández li dedicà un poema. És només un exemple de la miliciana (Las historias de Doncel).

3

➢ Desprestigi: en el moment en que es deixà de

considerar a les milicianes com a arma

necessària, es començaren a desmitificar i

deixar-les apartades a la rereguarda.

Inicialment aquest traspàs del front a la

rereguarda va mantenir el concepte d’heroïna,

però a segon pla. Més tard aquest concepte va

desaparèixer totalment. Per argumentar que les

milicianes es retiraren del front s’exposaren

motius com que estaven poc preparades o que

eren més efectives a la rereguarda, però el

motiu que les desprestigià fou la seva suposada

vinculació a la representació de la prostituta.

Va córrer el rumor que transmetien malalties

venèries entre els combatents del front.

Es van crear organitzacions comla Unión de

Muchachas (UM),aCatalunya la Unió de Dones de

Catalunya (UDC) i Aliança Nacional de Dones Joves

(ANDJ); l’Agrupación de Mujeres Antifascistas (AMA)

que depenia del Partido Comunista, l’anarquista

Mujeres Libres o el Secretariat de Femení del POUM (SFPOUM). També es crearen

batallons femenins de milicianes. Van destacar dones com Concha Pérez o Rosaria “La

Dinamitera”.

Milicianes el 1936 (Libcom.org)

Cartell del 1937, en el qual comença la fase de desprestigi de la miliciana i fins i tot la seva relació amb la prostitució (España Eterna).

4

Les dones al bàndol nacional

Després del cop militar del 18 de juliol contra el govern de la República, les dones

simpatitzants a aquest, van acudir com a “voluntarios del 18 de julio”. Aquest es tractava

de falangistes, carlistes, catòliques i monàrquiques de la Renovación Española i de Acción

Ciudadana.

Les organitzacions que van dirigir el treball de les dones a la zona feixista foren les

Margaritas de Comunión Tradicionalista (CT); Acción Católica de la Mujer i la Sección

Femenina de Falange (SF).

El territori sota el control dels colpistes va suspendre

tota la legislació republicana, restablint el codi civil

de 1889 que suposava a la dona deixar de treballar i

passar a dependre totalment de l’home. Tot i això,

però, la dona era necessària a les fàbriques sobretot

quan tot el voluntariat començava a disminuir. Per

això, Mercedes Sanz Bachiller, creadora d’ Auxilio

Social, impulsà la creació d’una institució per a

l’explotació de la mà d’obra femenina, el Servicio

Social para la Mujer: les que tingueren entre 16 i 35

anys realitzarien de forma gratuïta i obligatòria

activitats assistencials, sobretot al front i hospitals,

Auxilio Social i a institucions militars; a més, el

Servicio Social funcionaria com un mode de

socialització amb l’ideari feixista, sent formades al

coneixement dels seus deures i de dedicació

de la llar.

Infermeres pertanyents a La Falange o Auxilio Social. És una de les tasques que el bàndol feixista es veia en obligació de fer degut a que necessitaven a les dones com a ajuda a la rereguarda(Tdodocolección).

Cartell reivindicant la figura de la dona al bàndol franquista: la figura de la mare i el seu fill (www.guerracivil1936.galeon.com).

5

La Sección Femenina era la més important i es dedicà a organitzar grups d’infermeres i a

encarregar-se dels orfes mentre els

homes combatien. D’aquesta manera

es van unificar els deures femenins i

les afiliades van augmentar fins les

250.000, encara que eren cridades

únicament per als “deures purament

femenins” com per exemple, resoldre

la situació angoixant d’orfes i famílies

trencades. També organitzaven tallers

i magatzems, com els safareigs que

havia al front, o encarregar-se de la

roba dels combatents.

Dones teixint roba per als combatents del front. Era una de les poques tasques, però de les que més necessitava el bàndol franquista, que les dones feien (www.guerracivil1936.galeon.com).

6

BIBLIOGRAFIA

Webgrafia:

• Historia de España. La Guerra Civil Española (18/12/2017):

http://www.guerracivil1936.galeon.com/mujeres.htm

• Document pdf extret de la Biblioteca (24/12/2017):

http://bibliotecavirtualsenior.es/wp-content/uploads/2016/06/El-papel-de-la-

mujer-en-la-Guerra-Civil-espa--ola.pdf

• Recuperando memoria (18/12/2017):

https://radiorecuperandomemoria.com/2017/03/07/la-mujer-en-la-guerra-civil-

espanola-las-milicianas/

• Guerra Civil y Revolución Social (29/12/2017):

http://guerracivilyrevolcionnsocial.blogspot.com.es/2012/07/mujeres-libres.html

• Tribuna Feminista (4/01/2018):

http://www.tribunafeminista.org/2017/03/la-movilizacion-femenina-en-la-

guerra-civil-espanola/

• Los ojos de Hipatia (6/01/2018):

http://losojosdehipatia.com.es/cultura/historia/la-miliciana-en-la-guerra-civil-

realidad-e-imagen/

• El silencio de la Guerra Civil Española (6/01/2018):

https://elsilencioguerracivilespanola.wordpress.com/tag/milicianas/

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento