Sociologia de la Comunicació, Ejercicios de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)
belenzp
belenzp

Sociologia de la Comunicació, Ejercicios de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)

PDF (473 KB)
47 páginas
2Número de descargas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Sociologia de la Comunicació, Profesor: albert saez, Carrera: Cinema i Televisió, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 47
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 47 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 47 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 47 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 47 páginas totales
Descarga el documento

El ​mòbil s’ha convertit en el nostre vincle amb el nou món. Es una

manera de connectar-se amb el món i aconseguir els recursos

necessaris per sobreviure. Això es una ​revolució tecnològica​.

Té els efectes de canviar les nostres relacions socials. Ex: als

anys 90’s la gent a casa no parlava, mirava la tele. Actualment,

cadascú esta dins els seus mòbils.

La ​tecnologia​ es un dels motors que propicia aquest canvi.

Pensem que aquest canvi només afecta a les comunicacions, hem de

veure que aquest canvi tecnològic i social no afecta només a la

comunicació, afecta al conjunt de la societat. Haurem d’observar

el que passa en els altres espais de la societat.

Les normes determinen les conductes dels individus en grups.

Quan apareixen els robots o un treball no atribuït a una persona,

el treball deixa de ser una distribució de riquesa.

Estem vivint un moment de ​disrupció​. Alteració de la relació entre

quelcom. Ex: quan escalfem aigua i comença a moure i a bullir.

Passa d’estat líquid a sòlid.

Les relacions socials no canvien substancialment però si canvien

en la seva forma, en els actors que hi participen…

Desintermediació ​és la eliminació d’intermediaris. Ara quan hi ha

un accident tu ho graves i ho publiques a les xarxes socials, per

tant, s’elimina la participació d’un periodista.

Canvi de paradigma (paradigma es allò que donem per descomptat).

Aquesta disrupció diuen que es un canvi de paradigma. No ens

canvia la tecnologia sinó la gent que mira de manera diferent. El

canvi de paradigma és, no explico sinó que miro.

Societat de la informació​. El principal valor d’intercanvi havia de

ser la informació i el coneixement segons deien algunes persones.

Actualment, vivim en la societat de la informació. Totes les

xarxes que utilitzem no les paguem amb diners, les paguem amb

informació i dades personals. Amb el que saben de nosaltres ens

donen una sèrie de serveis.

La quarta revolució industrial​. La primera va ser la màquina de

vapor i la mecanització, després la producció en sèrie, la

automatització i ara estem en la època de la intel·ligència

artificial.

El nou President del món

Donald Trump va guanyar les eleccions amb 34.500 tweets i 1 roda

de premsa. Això vol dir que va arribar als seus votants a partir

de les xarxes socials.

Els mitjans de la comunicació i les xarxes socials competeixen per

regular la comunicació.

1. Comunicació i relacions socials

En la sociologia ens interessa com els individus es relacionen amb

altres individus. Formen diferents grups: família, poble, tribu…

El punt de partida de la sociologia es que la societat esta

formada per individus socials que es relacionen, necessiten

relacionar-se. Es reconeix com a individu en la relació amb els

altres, reconocerme a mi misma.

Per ser individus necessitem a l’altre. Intercanvi d’informació

amb els altres a través de sistemes diversos. Aquesta informació

la captem a partir dels sentits. Aquesta informació la codifiquem

i la descodifiquem. La llengua es in sistema de codificació i

descodificació encara que hi han molts més.

Ens interessa entendre que l’individu es reconeix en la seva

relació amb els altres.

Tot això acaba al nostre cervell que es un lloc complicat

d’entendre. El cervell és la caixa on nosaltres guardem la

informació i els codis que utilitzem per intercanvia aquesta

informació.

La comunicació és qualsevol forma de relació social que implica un

coneixement.

El context determina el nostre comportament i la nostre relació

amb els altres. Els contextos determinen, transformen o canvien la

nostre relació amb els altres.

Segons la sociologia la comunicació es un conjunt d’habilitats i

coneixements necessaris perquè l’home es reconegui a ell mateix en

la seva relació amb els altres.

Hem anat millorant els sistemes de codificació i descodificació al

llarg de la historia. Uns salts molt importants van ser quan vam

aprendre a parlar i escriure.

La impremta és la primera tecnologia que ens permet reproduir

massivament un missatge. Quan sorgeix la impremta sorgeix un

problema del control de al informació. Quan apareix la ràdio passa

el mateix. Ara vivim en un món de comunicació massiva.

Les preguntes sociològiques:

- Com les relacions socials determinen els actes de la

comunicació?

- Com els diversos tipus de comunicació condicionen les

relacions socials?

2. Tecnologia i comunicació

Creuen que el motor de canvi es la tecnologia. Aquestes persones

s’anomenen deterministes tecnològics. D’altres creuen que els

avenços en la comunicació provoquen el canvi tecnològic, aquests

s’anomenen deterministes sociològics.

Raymond Williams

- Mitjans físics inherents al cos humà.

- Mitjans externs:

- Amplificadors (megafonia o ràdio)

- Emmagatzemadors (gravadora)

- Alternatius (escriptura)

Hi ha un moment en el que la tecnologia fa un salt i canvien les

nostres relacions socials i venen determinades per aquesta

tecnologia.

Umberto Eco

La tecnologia articula dos tipus que comunicació contraposades:

- Comunicació analògica: basada en la semblança entre els

ignificat i el significant. Ex: la pintura, vídeo.

- Comunicació digital: es basa en la convecció. Ex: el

llenguatge verbal, les paraules.

Les nostres relacions socials son diferents si utilitzem la

comunicació analògica o la digital.

Marshall McLuhan

El medi és el missatge. Els codis que nosaltres utilitzem per

intercanviar informació, els canals que nosaltres utilitzem per

intercanviar informació i els contextos, determinen la informació

que podem compartir. Hi ha coneixement que no té paraules. El

canal, la tecnologia, és un dels elements que determinen quina és

la informació que podem compartir.

Manuel Castells

Les tecnologies de la informació donaran peu a una nova

civilització que superarà la civilització urbana. La tecnologia

digital esta canviant les relacions polítiques, econòmiques,

socials…

Nicholas Carr

La tecnologia determina la nostra manera d’utilitzar el cervell

per pensar. Diu que el cervell és plàstic. La tecnologia digital

serà diferent a la ment.

Deterministes socials

Erick Havelock

No tot allò que és tècnicament possible és socialment viable.

Utilitzem la tecnologia perquè ens soluciona alguna necessitat.

Allò que determina el canvi son les relacions dels individus amb

la tecnologia.

Javier Echevarria

Les noves xarxes socials no canvien les relacions socials sinó que

les faran més complexes.

Javier Echeverria: Les noves xarxes socials no canviaran les

relacions socials sinó que les faràn més complexes.

Diu que tenim 3 entorns: els que ens podem comunicar cara a cara,

les relacions que tenim a través dels mitjans de comunicació i

internet.

1. Comunicació de masses

3.1. Evolució:

- Comunicació interpersonal: forma més primària de comunicació.

Emissor, receptor, codi compartit, canal compartit, context i

fluxe d’informació.

- Comunicació comunitària: varis emissors i receptors capaços

d’intercanviar informació perquè comparteixen codi, canal i

context.

3.2. Tres canvis socials (finals s.XVI):

1. Revolució il·lustrada: Revolució cultural, que impregna el

coneixement. La il·lustració significa un canvi en el sistema de

coneixement de les societats occidentals que es basa en canviar la

religió per la ciència a l’hora d’establir la veritat. Defensa

l’alfabetització total de la població. CULTURA DE MASSES

Moltes de les coses que passen en l’àmbit de la comunicació no

serien possibles sense les idees il·lustrades.

Impremta i il·lustració són dues realitats que avancen en

paral·lel.

2.Revolució industrial: Revolució econòmica. mecanització de la

producció, producció en sèrie, creació d’excedents. Passem d’una

economia d’autosubsistència a una economia de mercat. Això

comporta la creació d’un mercat molt més ampli que els marcats

locals. Passem d’un escenari d’intercanvi a un escenari d’oferta i

demanda. MERCANTILITZACIÓ DE LA CULTURA

La publicitat neix quan li hem de vendre alguna cosa a algun

desconegut i ell no vol vendre’ns res a nosaltres. Els diaris

apareixen perquè: hi ha una tecnologia que els permet, un public

que el vol comprar i uns anuncis que el poden pagar.

3.Revolució francesa: ​Revolució política. Implica una

democtratització del poder. Fins a la revolució francesa el poder

era un atribut que la divinitat oferia, era un poder únic que

sortia de Déu i s’administrava en el territori. El que fa la

revolució francesa és declarar que el poder està en el poble, en

els individus que formen l’estat. I aquests individus han

d’escollir uns representants. La democràcia representativa

necessita crear un coneixement compartit entre els individus i els

representants, per tant necessiten parlar dels mateixos assumptes,

necessiten comunicar-se. OPINIÓ PÚBLICA

Sense la democràcia representativa els diaris tampoc haurien tenit

sentit.

3.3. Comunicació de masses:

Un individu té la capacitat de fer arribar el mateix missatge a

grups d’individus que no coneix i que no comparteixen el mateix

grup social.

Caràcter massiu: al publicar en un diari s’arriba a tothom.

Unidireccional: no hi ha feedback, el receptor no pot passar a ser

emissor.

Permet multiplicar l’efecte dels missatges però té el gran límit

que no permet la interacció.

Amb la ràdio ja no calia ni saber llegir per captar el missatge.

Amb la televisió ni tan sols calia parlar el mateix idioma. Moltes

persones compartim el mateix coneixement.

3.4. Característiques:

- Capacitat de fer arribar un mateix ​missatge a un públic heterogeni, nombrós i dispers.

- La tecnologia que necessita la comunicació de masses obliga a que sigui ​institucional​, és a dir, que està controlada per

institucions que fan un negoci.

- Caràcter sincrètic. La comunicació de masses va anar usant

codis diferents per comunicar un mateix missatge. Els codis

que s’utilitzen es van sofistiquitzant i es necessiten

professionals més ben formats.

- Tendeix a ser espectacular perquè necessita captar l’atenció

del públic.

- Asimètric. L’emissor pot fer coses que el receptor no pot

fer. Comunicació vertical: l’emissor té més poder que el

receptor.

Comunicació de masses: diaris, revistes, publicacions

periodístiques, ràdio, televisió.

A finals del s.XX apareixen dues tecnologies que comencen a fer

trontollar els mitjans de masses:

1.Ordinadors personals. Digitalització de la informació i del

coneixement.

2.La xarxa http:// connecta ordinadors, per tant tota aquesta

informació digitalitzada es pot compartir.

3.Comunicació mediàtica. Permet algunes formes d’interacció.

Primeres webs.

- Web

- Blog

- Cercadors

- Agregadors

Per tant tinc alguna possibilitat d’interacció.

Parlem de comunicació mediàtica com el conjunt de canals de

comunicació que permeten compartir missatges elaborats

simultàniament amb diversos codis entre un nombre il·limitat

d’individus sense compartir ni l’espai ni el temps amb certes dosis

d’interactivitat.

2. Comunicació social

4.1. L’evolució

Els pilars de la comunicació en masses entren en crisi i comença

un nou mode de comunicació. La il·lustració, a principis del s.XX,

entra en decadència.

- Postmodernitat. ​Comença la postmodernitat, hi ha un cert escepticisme sobre la ciència com a únic sistema per assolir

la veritat, hi ha una afirmació del “jo”. La idea que tots

hem de discutir per arribar a una veritat compartida està en

crisi a finals del s.XX.

- Globalització. També està en crisi l’economia de mercat com a conseqüencia de l’impacte de la globalització: en comptes de

competir en un mercat obert per la millor oferta amb millor

preu, es comparteix pels costos. Aquesta competència acaba

generant monopolis globals.

- Democràcia deliberativa. ​La democràcia representativa està en crisi, cada cop hi ha més gent que defensa que el poble

sobirà no esculli representants sinó que governi ell mateix.

En aquest context apareixen els telèfons mòbils amb una força

disruptiva equivalent a la impremta o a la ràdio o a la

televisió. El que fan els dispositius mòbils és permetre’ns baixar

fitxer i compartir-ne. Com que podem publicar i compartir textos,

fotos, videos, veu… es canvia totalment la forma de comunicació.

4.2. Comunicació social

Comunicació social, comunicació a través de les xarxes socials o

autocomunicació de masses formada per: postmodernitat +

globalització + democràcia deliberativa + tecnologia dels telèfons

mòbils.

Permet la intereacció i la simetria entre emissor i receptor,

permet la comunicació entre grups i permet la comunicació massiva.

Tots els grups tenen la capacitat d’intercanviar informació amb

tots i ho poden fer de manera presencial. Per tant la comunicació

social té elements de la comunicació interpersonal, de la

comunitària i de la de masses; però és un nou pardigme.

Tenim la possibilitat de convinar aquests elements i ens reclamen,

a canvi, les nostres dades per crear coneixement.

Parlem de comunicació social o autocomunicació de masses per

descriure les noves formes de comunicació basades en les xarxes

socials en les quals els individus podem compartir missatges en

diversos codis - col·lectivament o de persona a persona - i actuar

de manera simètrica com a emissors i receptors sense compartir ni

l’espai ni el temps.

Això no s’ha produït només per l’aparició de la nova tecnologia.

Per exemple, el 2002 hi ha haver una gran crisi de les empreses

.com perquè la societat no estava preparada pel què permetia la

tecnologia. La tecnologia que no troba un context social favorable

no indueix un canvi social i en aquells moments la democràcia

representativa encara tenia molta força, la globalització no era

tant forta i la postmodernitat encara estava naixent.

En aquests moments la tecnologia està introduint un canvi social

que afecta a tota la societat en tots els seus àmbits: relacions

interpersonals, escola, política, economia, religió, treball…

Estem vivint una disrupció tecnològica que,en un moment de canvi

social que, com que ara si que té un context favorable, esclata a

partir de les xarxes socials. (Facebook, Youtube, Pinterest,

Snapchatt, Twitter…)

__________________________________________________________________

Distingim quatre maneres de fer sociologia:

- Funcionalisme, Auguste Compte. Utilitza el mètode científic.

- Sociologia del coneixement, Max Weber. En contra de Marx. Són

les idees i el coneixement el que domina les relacions

socials.

- Marxiasme, com a pensament social. Relacions socials són les

relacions econòmiques.

- Estructuralisme, Èmile Durkheim. Analitzar la societat des de

les seves estructures bàsiques.

Teoria social

- La sociologia neix per explicar la triple revolució: cultura,

econòmica i política. Neix sobretot per explicar el canvi

social, volen entendre per què s’ha fet aquesta revolució.

- La sociologia vol traslladar el coneixement de la realitat

social els èxits del mètode científic del medi natural.

- L’epicentre de la mirada sociològica és el canvi social. Vol

entendre el canvi social. La sociologia mira qualsevol

fenomen social i ho fa des de el canvi social.

Canvi social

Sempre que els individus actuem en grup ho fem perquè compartim

una norma. Una norma és aquella conducta que un grup considera com

a correcte. Si algú incompleix una norma de manera visible, es

expulsat del grup. Necessitem acceptar les normes, que no vol dir

complir-les, per ser acceptats com a part d’un grup.

El canvi social es produeix quan apareix un ​dicens​. Apareix una

situació de conflicte. Els individus que formen part d’un grup no

accepten les normes pròpies d’aquest grup. Es quan unes quantes

persones d’aquell grup no acceptes les mateixes normes que la

resta. Com a conseqüència es produeix el ​conflicte​.

El canvi social es produeix quan el grup decideix arribar a un

consens per acceptar una nova norma. Es produeix un procés de

substitució dins el grup. Hi hauran individus que no acceptaran i

marxaran, altres que no hi eren veuran la norma i entraran.

El canvi de normes en el sistema polític implica que els individus

ja no manen en funció de la seva herència sinó en funció de la

seva capacitat.

En el sistema de coneixement s’implanta la ciència com a manera de

conèixer la veritat. Substitució de la religió.

Àmbit econòmic: feudalisme substituït per l’economia de mercat.

La sociologia vol entendre tots aquests canvis. Sempre es mou

entre dos idees fundamentals: la ​regulació (proporciona instruments

per mantenir l’ordre social o per alterar l’ordre i promoure el

canvi).

Hem de mirar la base psicològica. Tota teoria social necessita

d’una base sociològica per entendre les seves relacions amb els

grups socials.

- Psicologia conductista​: podem condicionar les actituds i el

comportament dels individus controlant els estímuls que els

enviem. Els individus podem vincular un estímul amb una

resposta, podem controlar el seu comportament. Premiant unes

determinades conductes i castigant unes altres.

- Psicologia constructivista​: l’individu decideix quina resposta

vol donar davant d0’un estímul. Es l’individu qui construeix

la seva resposta fruit de la seva decisió individual.

El marxisme i el funcionalisme amb bases conductista. Els

comportaments es condicionen.

El funcionalisme i la sociologia del coneixement ho fan des de la

perspectiva del constructivisme. La seva resposta no depèn de la

naturalesa de l’estímul sinó de les experiències prèvies. No tots

els individus respondran de la mateixa manera davant d’un estímul

igual.

En la sociologia trobem dos grans presopòsits:

- Apocalíptics​: consideren que els mitjans de comunicació han

donat un canvi social negatiu. Entenen que els mitjans

comporten una degradació de la societat.

- Integrats: tendeixen a pensar que els mitjans són un mitjà de

progés social i es xarxes socials donen progrés. Milloren i

intensifiquen el programa de la Ilustració, de la Revolució

Industrial i la Revolució Francesa.

Marxisme i estructuralisme són apocalíptiques.

Funcionalisme i sociologia del coneixement adopten la posició

integrista.

6. Investigacions sociològiques sobre la comunicació de masses

TRADICIÓ FUNCIONALISTA

La teoria de l’agulla hipodèrmica

Autor: Harold D. Lasswell

Context: LA guerra dels mons (1933) i la victòria de Hitler.

Idea principal: “La comunicació de masses afecta directa i

personalment cada individu i l’inocula els missatges en la seva

ment com una agulla inocula el seu líquid al cos humà”.

La guerra dels mons​: intent radiofònic que de s’acabava el món que

venien els aliens i molta gent no sabia que era una broma i es va

suïcidar.

Tot això més la victòria de Hitler afecta a tot el món. Hitler

primer que utilitza la ràdio amb finalitats persuasives.

La irrupció de la ràdio provoca una commoció i de confusió.

Els autors de la guerra dels mons volien convèncer les companyies

comercials de la eficàcia de la publicitat a la ràdio. Demostra

que la gent escolta la ràdio i la fan cas.

Ràdio primer mitjà de comunicació de masses. Mitjà molt potent.

Conclusió que acaba treient: la comunicació de masses ataca

directament i personalment a cada individu. Els hi fiquen els

missatges directament al cap com una agulla.

Defensa que els individus quan es sotmeten als missatges de

comunicació reben els seus missatges sense cap manera d’evitar-ho.

Rebem els missatges de els mitjans de comunicació de manera

directa tot i que formen part de grups socials diferents.

Poder total i absolut dels mitjans de comunicació en els

individus. Han perdut la capacitat de resistència enfront de

l’acció dels mitjans de comunicació.

Qui diu què a través de quin canal a quina audiència i amb quins

efectes?

Nosaltres hem de saber en primer lloc qui es l’emissor que es el

que té el poder dels mitjans de comunicació.

Si el receptor no consumeix els mitjans de comunicació, els

mitjans no tenen cap efecte. Els mitjans de comunicació s’han

convertit en un element imprecindibles.

La família a les ciutats és una família més nuclear a les ciutats.

L’individu passa del camp a les ciutats i en molts casos abandonen

la religió o els seus grups socials. Alguna de les funcions que

els hi donaven ara els hi donen els mitjans de comunicació.

Funcions dels mitjans:

- Vigilància de l’entorn. Necessiten algú perquè els adverteixi

del que passa.

- Organització per respondre les amenaces. Que hem de fer

davant d’una amenaça.

- Transmissió de l’herència social. Que han fet altres davant

de nosaltres per convatre aquestes amenaces.

Els mitjans acabem tenint un control total en l’individu.

Les funcions i les disfuncions mediàtiques

Autor: Robert Merton i Paul Lazarsfeld.

Els mitjans de comunicació a part de les tres funcions que ja

complien ara compleixen dues noves més:

- Atribució d’estatus.

- Reafirmació de les normes socials. Les normes socials es

creen a l’interior dels grups socials pero els mitjans el que

fan es reafirmarles, el que fan es fixar-les i conservar-les.

Les defenses i mantenen. Les normes social no canviaran fins

que no canviïn també en els mitjans de comunicació.

A vegades l’acció dels òrgans socials pasan cosas muy chungas.

Generen una dinàmica que en comptes d’afavorir la dinàmica de la

societat la complica.

Narcotització dels individus​. Cada vegada que mirem la tele i no

sabem el que esta passant al nostre voltant.

Els dos esglaons de la comunicació

Autor: Paul Lazarsfeld i Elihu Katz.

Van intentar entendre quina era la influència dels mitjans de la

decisió del vot.

Context: seguiment de les campanyes electorals de 1940 i de 1948 a

la presidència de Estats Units.

Fan un seguiment a través d’un grup de ciutadans que prenen com a

referència. (Ohio i Nova York)

Conclusió: ells van constatar que la influència dels mitjans no es

produïa de manera directa i personal sinó que es produïa en dues

passes. Passa pels filtres dels individus dels quals formen part.

Els individus no han deixat de formar part de grups socials. Per

que un missatge d’un mitjà de comunicació el primer que ha de fer

es influir en els líders d’aquests grups que fan de filtre. En

altres casos els líders no deixen passar el missatge, no vol dir

que el censurin sinó que el neguen i el discuteixen. Frenen la

influència dels mitjans a la societat.

Idea principal: la capacitat dels mitjans de comunicació de

condicionar la conducta del públic depèn de:

- La reacció dels líders d’opinió dels grups on es troba

integrada d’audiència.

- El grau d’exposició de cada individu als mitjans.

- No tots els mitjans influeixen de la mateixa manera.

- Ni tots els tipus de contingut influencien de la mateixa

manera.

- Les actituds i les predisposicions de l’audiència.

Els usos i gratificacions

Autors: James Blumler i Dennis McQuall

El públic dels mitjans no és passiu. El públic ha de fer alguna

cosa per que els mitjans els influenciïn. El que faci el públic

dependrà de tres coses:

- La seva utilitat. Allò que no és útil no ho consumeixen. Allò

que no és útil no ens influeix i no ens condiciona.

- Els seus gustos. Consumim allò que ens agrada.

- La concordança amb els seus valors, actituds i pautes de

comportament. Allò que ens provoca un conflicte amb el que

nosaltres pensem, no ho consumim.

Anem a buscar els mitjans que ens atrauen.

Marx

Marx defineix que hi ha individus que pertanyen a una classe que

controla els mitjans i, els altres, pertanyents a una altre classe

social, són els que consumeixen aquesta informació.

Quan analitzem una societat hem de distingir entre dos nivells

d’anàlisi: infraestructura i la supraestructura.

Infraestructura es el mètode amb el qual una societat crea i

reparteix la riquesa, ens permet analitzar el mode de producció.

Distingeix tres modes de producció: feudal (propietat de la

terra), capitalista (propietat del capital) i somia amb l’utopia

de un model socialista (mode de producció es col·lactivitzada, per

tant, riquesa de todos). La posició d’un individu en una societat

depèn de la situació d’un individu en el grup de producció, quina

posició ocupa en el mode de producció, depèn de la

infraestructura.

Tota la resta de relacions socials que té un individu depèn de la

classe social a la qual pertanyen. Aquestes relacions socials que

són dependents de la infraestructura es el que Marx anomena

supraestructura.

Els mitjans de comunicació de masses formen part de la

supraestructura capitalista. Es volen assegurar el control de la

societat. Estan al servei del capital per controlar a les classes

treballadores. Els mitjans de comunicació volen reproduir els

interessos d’aquells que controlen els bens de producció.

Tres grans teories o escoles que han analitzat la comunicació de

masses: escola de frankfurt, imperialisme cultura

ESCOLA DE FRANKFURT

Autors: Max Horheimer, Theodor Adorno, Walter Benjamin, Herbert

Marcuse.

Es caracteriten per tres caracteristiques en comú:

- Institut d’investigació social de la universitat de

frankfurt.

- 1933 perseguits pel règim nazi.

- Marxen a EEUU i entren en contacte amb el funcionalisme

nordamericà.

Com a conseqüència de tot això tenen una perspectiva diferent en

el seu anàlisi.

Adorno i Horkheimer: diuen l’essència del marxisme. El mode de

producció capitalista converteix la cultura en una mercaderia al

servei de les classes hegemòniques. Converteix la cultura en un bé

més.

Té com a conseqüència estimular la producció en sèrie de béns

culturals que converteix la industria cultural en una fàbrica de

homogeneizar las mentes de la penya.

Reproduceixen masivament la mentalitat de la societat. Deixen que

la gent vegi la seva realitat, la seva cultura segons els

interessos.

Es limita la llibertat dels creadors, el generador de continguts,

quan converteix el seu treball en una industria, ho subordina als

gustos del públic.

Converteixen la cultura en una indústria i la “degraden”.

Desde aquest punt de vista aquests són els primers apocaliptics.

La comunicació de masses no implica un salt endavant en l’eccès de

les classes populars, sinó que consolida un sistema de producció a

favor del capital.

La creació cultural perd autonomia de les classes dominants i perd

capacitat de decidir quins són els continguts que s’han de crear.

Walter Benjamin i el concepte de “aura”

L’experiència artística queda alterada per l’ús de les tecnologies

de reproducció massiva.

Com a consecuencia de convertir la cultura en una industria, el

capitalisme ha impulsat l’ús de les tècniques de reproducció

massiva (fotografia, cinema, tele…) vol convertir la cultura en un

negoci i hacer que mucha gente consuma un producto como el cine.

Busca tecnologies per reproduir continguts i missatges

massivament.

Benjamin diu que aquesta tecnologia no és neutre, té

conseqüències. Quan agafem una obra d’art i la reproduim

massivament, no té la mateixa essència, li fa perdre l’”aura”.

L’”aura” és el caràcter únic i irrepetible de la experiència

artística. !!!!!

No es lo mismo ver la Capella Sixtina en directo que en una foto.

Lo que te transmite es diferente porque no hay el mismo ambiente…

L’experiència no es la mateixa quan gaudim d’una obra d’art

autèntica que d’una reproduïda.

Diu que no veiem el mateix.

Todo esto tiene consecuencias en el tipo de conocimiento que

compartimos, no es neutro.

Les classes capitalistes es reservem el gaudir de l’art autèntic i

elaboren còpies per enganyar i mantenir conformades a les classes

populars. Fent-los creure que estan accedint a l’art i a la

cultura pero solo les estan dando un sucedaneo de lo que es en

realidad.

La societat unidimensional de Herbert Marcuse

Té una idea que continua estan present avui día i en els debats

sobre els mitjans.

Els mitjans han ajudat a conformar una societat e la qual la

lògica econòmica domina el conjunt de les relacions socials. S’ha

creat una societat unidimensional. L’economia no es una idea més

en el funcionament de la societat sinó que es nuclear. Tota la

resta s’ha de sotmetre a l’economia.

Els mitjans són el sistema de reproducció massiva d’aquesta

mentalitat i manera de veure el món.

L’imperialisme cultural

Schiller i Mattelart

Context:

- La Guerra Freda. Enfrontament EEUU vs Rússia. Guerra que es

basa en no arribar mai en produir-se un enfrontament per la

por de les conseqüències en ambdós bàndols. Dedican mazo de

dinero en innovar en tecnologia militar para tener lo mas de

lo mas i que la otra potencia se coma los mocos.

- El domini tecnològic nord-americà en la carrera cap a

l’espai. Carrera para conquistar el espacio.

- Els mitjans estan al servei del complex indsutrial-militar

del que en formen part. Apareix la idea central de estos dos.

El complex industrial-militar es el conjunt d’indústries que

es beneficien de los presupuestos del departamento de defensa

de USA. Aquests pressupostos són més alts, és dediquen més

diners a investigar la tecnologia militar quan més sensació

de perill. Per això necessiten augmentar la sensació de

perill per augmentar la despesa militar, que una part es

destina a la tecnologia i una altra part es transfareixen a

la industria privada perque fasi aquesta recerca i crei

aquesta tecnologia. Aquesta industria privada obté dos

beneficis: els ingressos directes i el coneixement de l’us

civil d’aquesta tecnologia. Una part d’aquestes tecnologies

troben el seu us civil en els mitjans de comunicacio, de

manera que aquests son en parts depenents de la industria

militar i aquesta es en part depenent del departament de

defensa i també necessita utilitzar els mitjans de

comunicació per expandir, crear aquesta sensació de perill

que la societat té i que justifica l’alt pressupost deld

epartament de defensa— conjunció d’interessos, es algo

organitzat, no es una simple coincidenca d’interessos, on

actuen per afavorir el conjunt del complex. Té una base

empírica, no conspiración i els mitjans de comunicació formen

part d’un entremat que té vincles amb la independència EEUU.

Resumen: Els mitjans de comunicació estan controlats per les

empreses que es beneficien de la inversió militar dels Estats

Units i en defensen interessos davant la població estenent la seva

hegemonia a tot el món.

Aquesta idea va quedar consignada en l’anomenat Informe MacBride

aprovat per l’UNESCO (anys 70’s). Un sol món, veus múltiples.

Demuestra que en los años 70 el 90% de la información que

circulaba en el mundo lo hacia a traves de 5 agencias de

diferentes paises. El tio este dice que estas agencias son

propiedad de los 5 paises que ganaron la segunda guerra mundial,

los que impusieron su hegemonia en el terreno militar. Uilizan la

información para aumentar todo lo toxo militar. El informe este

propone que las politicas publicas tienen que rebertir esta

situación.

Glasgow Media Group

Context: Pèrdua de prestigi del marxisme a nivell acadèmic

arrossegat pel marxisme polític.

Obres: Bad news i More bad news.

Els mitjans de comunicació tendeixen a perpetua l’estatus quo, no

són un factor de canvi. Els mitjans de comunicació tendeixen a

primar les fonts oficials en les versions dels fets que expliquen,

de manera que perpetuen l’statu quo de la societat. Analitzen la

BBC. Aquesta subordinació dels MC al interessos dels grups de

poder dominants no només es pot convatre amb el canvi de propietat

dels mitjans també es pot canviar amb el canvi de les tradicions

professionals. De manera que si els periodistes no donen tanta

importancia a les fonts oficials es veuen obligades a ser més

transparents…

Per tant el marxisme ens presenta 3 grans assumptes:

- La conversió de la cultura i la infrormació en una indústria

- La incidència que té la propietat dels mitjans en el seu

comportament

- De quina manera els criteris professionals contribueixen a el

paper de mantenir l’hegemonia del interessos dels grups de

poder

__________________________________________________________________

Tradició estruclturalista

Durkheim: anar a buscar les estructures més simples de la

societat. En les formes més simples hi trobem les claus

d’interpretació del funcionament de la societat.

Estudi del suïcidi. Vol saber que ha passat.

Elabora el concepte de divisió del treball. Ell pensa que la

revolució industrial ha provocat una desintegració de l’individu.

L’individu perd el sentit en el treball.

A mesura que anem treien les parts essencials veiem que hi ha una

estructura, doncs això es la societat.

En qualsevol relació social em de ser capaços d’eliminar l’aspecte

extern i identificar els elements estructurals. Així veurem la

societat tal com es, no com ens sembla que es.

Despullar la realitat que veiem fins trobar els elements

essencials. Aquests elements essencials son aquells que si

canvien, canvia la societat sencera.

A vegades canvien les formes i les aparences, però només es

produeix el canvi social quan es produeix el canvi en les

estructures de les relacions socials.

Esta canviant alguna cosa en la estructura de la societat?

L’estructuralisme proposa que analitzem l’estructura superficial

(allò que podem veure a simple vista) de la societat per entendre

l’estructura profunda.

El primer èxit que va tenir l’estructuralisme es la lingüística.

(Ferdinand de Saussure)

Identifica els fonemes: unitat mínima de la llengua, sons que son

capaços de traduir en un significat i una grafia. Aprenem a parlar

identifican els sons de la llengua que volem parlar.

La màgia de la llengua es que en un nombre reduir de fonemes i

regles nosaltres podem parlar i construir qualsevol significat.

El fenòmen linguístic, un cop hem descobert l’estructura profunda,

és relativament senzill d’entendre.

El que proposa l’estructuralisme es buscar l’arrel de les

relacions socials per veure quines son les regles que les

governen.

Levis-Strauss: a través del parentiu. Els elements principals del

parentiu son un home i una dona. Un home no pot ser dona i una

dona no pot ser home.

Tabú: relació prohibida entre homes i dones. Els tabús son els

següents:

- Aliança + filiació.

- Aliança + consaguineïtat. No incesto.

La societat va prohibir aquest tipus de relacions cosa que va

donar peu altres tipus de relacions socials.

Buscar els elements essencials de les relacions i veure quines

regles de convinació entre ells estan admeses o prohibides en les

relacions socials. Aquestes regles són l’estructura profunda i la

manifestació és l’estructura superficial. El treball sociològic

tracta d’estudiar l’estructura superficial per arribar a

l’estructura profunda.

Cosa mazo importante. L’estructura profunda no es una estructura

invisible ni oculta, es aquella que no observem a simple vista i

es tangible i la podem

conèixer. Podem identificar els fonemes.

El gran èxit que va tindre la linguistica, va apareixer la

semiotica. Trasllada l’èxit que ha tingut amb la llengua a totes

les formes de comunicació. Extén l’analisi de la llengua, com

funciona la gramática, les combinacions entre les paraules,

desprès veiem com funciona les combinació de les frases en els

textos… etc

Això que han conseguit amb la llengua a ver si lo hacen con más

choses.

El programa semiòtic intenta traslladar la metodologia i els èxits

del coneixement de la llengua en el coneixement de qualsevol forma

de comunicació.

Charles Morris i Charles Pierce

Context enunciatiu: context en el que utilitzem les frases,

determina al significat d’aquesta.

No podem analitzar la comunicació sense definir els diferents

contextos en els quals es produeix.

Les coses prenen sentit i significat diferents segons el context

en les que les utilitzem.

Hem de ser capaços d’indentificar les diferències dels contextos.

Els MC esdevenen un nou context enunciatiu on els significats dels

signes dels símbols prenen nous sentits. Amb unes regles diferents

i un comportament diferent per part dels emissors i receptors.

Aquella idea funcionalista que els mitjans amplificaven el camp

d’influencia d’un missatge canvia, ara el que passa és que els MC

canvien el camp d’influencia d’un missatge perquè el seu sentit

canvia segons el context.

Si un mateix missatge el traiem del seu context i l’emetem des

dels MC no està garantit que l’impacte sigui el mateix però amb

una potència molt més alta. Segons l’estructuralisme com que el

context és diferent no es pot equiparar.

La semiòtica italiana - Umberto Eco

El significat dels textos i dels símbols és el resultat de la suma

dels signes que els expressen, el context enunciatiu, el context

cultural (tot allò que el receptor li permet interpretat el signe)

i la subjectivitat del receptor (cúmul de experiències que el

receptor ha tingut).

Quan jo interpreto un signe o un símbol activo aquests quatre

mecanismes simultaniament. Son els que constitueixen el significat

que jo he interioritzat.

El receptor ha de posar una par de si mateix per interpretar. Cada

individu interpetarà el missatge segons aquest quatre elements.

La comunicació es vehicula en una mena d’obra oberta en la que el

receptor omple els buits de l’expressió.

- El significat dels textos i dels símbols transmesos a través

dels mitjans de comunicació dependrà de la subjectivitat dels

receptors de manera que la difusió massiva no és sinònim

d’homogeneïtzació.

Quan jo interpreto un signe, el significat que n’extrec està

format per 4 elements: signes que els expressen, el context

enunciatiu, el context cultural i la SUBJECTIVITAT del receptor.

Cada individu, per tant, interpretarà els missatges dels MC

d’acord amb aquests 4 elements. Cada impacte, cada missatge, al

barrejar-se amb la concepció de l’individu dona peu a reaccions

diferents.

Per tant, per entendre els efectes de la comunicació hem

d’identificar els contextos d’on es produeix aquesta comunicació i

els mecanismes que activa el subjecte al rebre-la.

La semiologia francesa - Roland Barthes

Ell és el primer en estudiar

Idees principals

- Els mites conformen un sistema finit d’interpretació dels

signes i dels símbols.

- Els mites conformen un sistema finit d’interpretació dels

signes i dels símbols. (Mites: allò que s’accepta al formar

part d’una civilització, les caixes d’eines que t’entreguen

al entrar en una cultura per entendre totes les relacions que

t’ocorriran)

- Els mitjans de comunicació actualitzen els mites fundacionals

de les civilitzacions i els descontextualitzen. Alteren les

condicions de la interpretació de la realitat dels individus.

Ara tenim molt més presents els mites de la civilització

nord-americana que de la nostra pròpia.

(exemple de la clau de sol i clau de fa)

Els mites els aprenem a l’escola. Els grecs i els romans.

L’aparició de les xarxes socials està continuament creant

comunicació entre individus que pertanyen a contextos culturals

diferents. Ens està canviant l’estructura?

__________________________________________________________________

La tradició interpretativa

Max Weber

La tesis que ostenta Weber identifica el canvi social en el canvi

econòmic. El canvi que va haver durant els segles 16 i 17 va ser

un canvi en l’esfera de es idees. Ostenta que el canvi de model a

Europa que desencadena el canvi cultural i polític es de un a la

irrupció de la reforma protestant. La vinculació que estableix

entre protestantisme i revolució social es que alguns promouen una

manera de entendre el món que afavoreix a la irrupció del

protestantisme.

Teoria de la predestinació: contrari al que defensava el

catolicisme.

El protestantisme diu que aquells que s’apropen més a Déu són els

que triomfen socialment.

Enriquir-se deixa de estar mal vist en les societats on triomfa la

reforma protestant. Això impulsa a que la gent crei nous negocis,

noves riqueses…

En el cas europeu, el protestantisme, trenca amb l’ordre social.

Treu com a conclusió que el que canvia la societat són les idees,

el coneixement. El control del coneixement és la principal manera

de regular el canvi social, els que vulguin canviar la societat

hauran de canviar les idees i si les vols mantenir les defenses.

Weber conclou que les idees, el coneixement esdevé l’element

determinat de les relacions socials, contra la idea de Marx (Canvi

model de producció provoca el canvi de les idees).

En aquesta tradició destaca la obra de Alfred Schutz qui estableix

que l’anàlisi de les relacions socials s’ha de plantejar com un

anàlisi dels intercanvis de coneixement.

Aquestes idees culminen en l’obra de Luckman i Berger: “La

construcció social de la realitat”. ​La nostra percepció de la

realitat és la conseqüència dels nostres vincles i dependrà del

coneixement que ens han transmès. La família, l’escola, la

religió… modelen la nostra manera de pensar i els esquemes amb els

que pensem i tot el coneixement que rebem posteriorment l’encaixem

en els models de pensaments que ens ha donat en les institucions

de socialització primàries. Aquestes institucions modelen la

nostra manera de pensar i per tant tot el coneixement que rebrem

posteriorment l’encaixarem dins del que ens han transmès. Son

aquestes institucions les que construeixen la societat ja que son

les que regulen el nostre coneixement.

Berger i Luckmann entenen que “la realitat es construeix

socialment” i que “el coneixement és el moll de l’ós de la

dialèctica fonamental de la societat” entre l’individu i el grup.

En aquesta perspectiva els mitjans regulen la distribució del

coneixement.

El canvi social es produeix quan canvien les idees que es

transmeten a un individu per integrar-ho en un grup. Quan els

pares eduquen a un fill des de una perspectiva, quan les escoles

ensenyen quelcom a un nen.

En aquesta perspectiva els mitjans regulen la distribució del

coneixement. Els mitjans de comunicacó seran una nova institució

de socialització que comparteix la capacitat de transmissió

d’informació cap als individus. Per aquesta raó les institucions

primàries volen regular i controlar els MC.

Els mitjans de comunicació seran una nova institució de

socialització. Els mitjans són com una mena de regulació del

coneixement.

Kurt Lewin: La teoria del gatekeeper

Idees principals

- Estableix que cal estudiar quina persona dins dels mitjans de

comunicació realitza la funció de “guardabarreres” en el

sentit de determina quines informacions seran distribuïdes al

públic i quines no.

- L’anàlisi sociològic dels MC consistirà en identificar el

gatekeeper a cada mitjà de comunicació per veure quins

elements estructurals i quins elements subjectius determinen

la seva tria.

(Actualment aquesta teoria buscant subjectes humans estaria

obsoleta però si que es podria aplicar als algoritmes que

determinen la informació que rebem).

El 40% de les coses que consumim ja les decideixen els robots en

base al nostre comportament com a usuaris. Els robots tenen unes

regles per a sudgerir-nos unes coses.

Per tant les xarxes estan avui en dia en part suplint aquesta

funció de distribució del coneixement que Lewis va determinar)

La Teoria de la Mediació

David L. Altheide

Els mitjans de comunicació van esdevenir el patró amb el qual

nosaltres modelaven el nostre coneixement sobre la realitat, el

patró amb el qual nosaltres miràvem la realitat era el patró de la

televisió, dels mitjans de comunicació.

- A les societats industrialitzades, els MC van esdevenir el

principal marc d’interacció i de mediació en el modelatge de

la realitat quotidiana subjectiva. Per tant quan nosaltres

miravem la realitat portavem posades les ulleres de la mirada

sobre la realitat que tenia la televisió. Pretenien que

qualsevol acció de coneixement, que la realitat fos

trepidant, visual, trossejable…

- Els mitjans imposen els seus formats i les seves formes

lingüístiques, de manera que canvien el sistema de

coneixement.

“El que no surt a la televisió, no existeix”. Actualment s’aplica

a les xarxes socials, de manera que canvien el sistema de

coneixement. La manera natural s’aprendre es estar mirant una

pantalla.

Qui millor va expressar aquesta força dels Mc és ​Neil Postman​. Qui

estableix que a finals del segle XX, els mitjans de comunicació

van acabar dominant la “conversa pública”.

“La desaparició de la infantesa”. Fins a l’arribada de la

televisió els adults tenien el ple control de l’accés dels nens al

coneixement. Tot el que els nens necessitaven per accedir al

coneixement els arribava per part dels adults amb els que

compartien el dia a dia. Els adults tenien el control absolut

sobre els nens.

En aquesta mateixa perspectiva podem situar els treballs de Neil

Postman a “Divertim-nos fins a morir”.

La televisió rebenta el monopoli dels adults sobre els nens. Els

nens a través de la televisió accedeixen a coneixement fora del

control del adults de referència.

La televisió ha acabat amb la infantesa. Els nens accedeixen al

coneixement al marge dels seus adults i els adults han perdut el

seu control.

Tecnopoly: televisió és el principal element de control social.

Contraposa les idees d’Orwell amb la idea del soma i del món feliç

de Hasley. “Aquestes dos grans narracions futuristes del segle

vint s’imaginen dues formes de control social: la d’Orwell a

través de càmeres i Hasley a través d’unes píndoles que

garanteixen la felicitat dels individus i acaba controlant-los”.

Conclou que la hipòtesi de Hasley és la correcta amb la televisió

ja que a través d’entretenir-los els controla.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 47 páginas totales
Descarga el documento