Tema 1 finançament de l'empresa 2017, Ejercicios de Finanzas. Universitat de València (UV)
yhjkj15
yhjkj15

Tema 1 finançament de l'empresa 2017, Ejercicios de Finanzas. Universitat de València (UV)

16 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Financiacion de la empresa, Profesor: Amparo Medal, Carrera: Finances i Comptabilitat, Universidad: UV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 16
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 16 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 16 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 16 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 16 páginas totales
Descarga el documento
Microsoft PowerPoint - FIN EMP Tema 1val 17-18.pptx

Curs 2017‐18. 1

TEMA 1. AUTOFINANÇAMENT  1. L’autofinançament  de l’empresa.  2. L’amortització dels elements patrimonials.  3. Els beneficis retesos. 

Bibliografia bàsica:  Lassala, C., Medal, A., Navarro, V., Sanchis, V. i Soler, A. (2007): “Dirección financiera II:

medios de financiación empresarial”. Pirámide. Madrid. Capítol 1. Pàgs. 19 – 42.

Professora Amparo Medal Bartual 1

INTRODUCCIÓ

Objectiu de la gestió financera maximitzar el valor de mercat de l'empresa des del 

punt de vista dels propietaris del capital.

decisions d’inversió suposen l’aplicació dels recursos financers en l’adquisició dels elements necessaris per a dur a terme l’activitat productiva de l’empresa.  decisions de finançament: l’origen i naturalesa dels recursos financers necessaris per a dur a terme les inversions seleccionades i la configuració d’una estructura financera òptima.

Professora Amparo Medal Bartual 2

Curs 2017‐18. 2

INTRODUCCIÓ

Professora Amparo Medal Bartual 3

Recursos financers interns o autofinançament Generats en l’interior de l’empresa, fruït de l’activitat diària. (Tema 1)

Recursos financers externs Obtinguts del Sistema Financer. Exemples: emissió accions, obligacions, préstecs, lísing….). (Temes 2, 3, 4 i 5)

ATENCIÓ No confondre amb classificació segons la propietat dels fons:

Recursos financers propis Recursos financers aliens

Segons procedència dels fons:

1.1. CONCEPTE I TIPUS D’AUTOFINANÇAMENT  Exemple: Fàbrica de joguets. Costos de producció/joguet Cost directe primeres matèries 7 € Cost direct de ma d’obra 5 € Costos indirectes de producció 2 € Costos indirectes de distribució 1,50 € Costos indirectes d’administració 1 € Amortitzacions actiu productiu 2 € COSTOS TOTALS: 18,50 € Suposant: ‐ Preu de venda: 25 € ‐ Benefici Abans d’Interessos i Impostos (BAIT): 25 –18,50 = 6,50 €/joguet ‐ Interessos (de préstecs): 0,50 € ‐ Impost de Societats (IS per unitat de producte)  = 2 € ‐ Benefici Després d’Interessos i Impostos (BDIT): 6,50 – 0,50 – 2 = 4 €/joguet

Professora Amparo Medal Bartual 4

16,50€

Curs 2017‐18. 3

A partir de l’exemple: Costos totals: 18,50 €. D’aquest import tenim que: ‐ 16,50 € associats a la transformació del circulant (cicle d’explotació) ‐ 2 € d’amortització associats a la transformació de l’actiu fix (cicle de capital)

 Des d’un punt de vista financer:  ‐ Sols 16,50 € suposaran realment una eixida de caixa (pagament).  ‐ Els 2 € corresponents a l’amortització NO eixen de caixa (no són pagament).  ‐ Els 4 €/joguet de BDIT pertanyen als propietaris.

Conclusió: des d’un punt de vista dels recursos financers disponibles, al final de l’exercici econòmic, dels 25 € que es cobren, queden a l’empresa (fons interns):  Si els propietaris no reparteixen dividend i retenen el benefici: 4 €/joguet 

RESERVES Amortització2 €/joguet .  Total: 6 €/joguet. Professora Amparo Medal Bartual 5

Fruit de l’activitat econòmica, l’empresa ha aconseguit dos tipus de fons,  que donen nom a dos TIPUS D’AUTOFINANÇAMENT:

1. Del benefici després d’interessos i impostos (BDIT), els propietaris hauran de decidir quina part es reparteix com dividend, i quina part es reté a l’empresa i es destina a augmentar les reserves (recursos propis). Aquests font de recursos financers s’anomena AUTOFINANÇAMENT D’EXPANSIÓ o enriquiment i, ja que no té una destinació determinada, podrà ser utilitzada per l’empresa per a realitzar noves inversions d’expansió i modernització.

2. Els recursos financers que provenen de les quotes d’amortització dels actius fixos productius s’anomena AUTOFINANÇAMENT DE MANTENIMENT o de reposició ja que són recursos que tenen com a finalitat principal la renovació dels equips productius a la fi de la seva vida útil.

Professora Amparo Medal Bartual 6

Curs 2017‐18. 4

7

Remarques:  Quan l’empresa ingressa la quota d’amortització NO DISPOSA D’UN VALOR DE L’ACTIU SUPERIOR. El que s’ha produït és una transformació dins de l’actiu (↓Actiu no corrent ↑Actiu Corrent). Però no hi ha més elements d’actiu i els fons propis i aliens de l’empresa segueixen sent els mateixos. L’estructura financera de l’empresa no ha canviat.

 Quan els propietaris decideixen retindre beneficis AUGMENTA el VALOR de l’ESTRUCTURA FINANCERA i, paral·lelament, el valor de l’ACTIU.

 En ocasions la diferenciació entre autofinançament de enriquiment i manteniment és difícil d’establir i està lligada a elements subjectius.

Professora Amparo Medal Bartual

1.2. L’AUTOFINANÇAMENT DE MANTENIMENT. L’AMORTITZACIÓ DELS ELEMENTS PATRIMONIALS

Els elements d'ACTIU FIX pateixen una pèrdua de valor com a  conseqüència del procés productiu o, simplement, del pas del temps. 

Aquesta pèrdua de valor s’anomena depreciació.

Causes de la depreciació: 1. Depreciació física. Pèrdua de valor de l’activo degut a l’envelliment físic  (per el pas del temps) o per l’ús de l’element. 2. Depreciació econòmica u obsolescència. Deguda a l’avanç tecnològic,  canvis en la demanda o variació en algú/ns dels factors productius. 3. Depreciació per esgotament dels bens explotats o caducitat. (Exemples:  empreses mineres o empreses del sector d’autopistes)

Professora Amparo Medal Bartual 8

Curs 2017‐18. 5

 Per a fer front a la depreciació de les màquines que intervenen en la fabricació cal AMORTITZAR‐LES.

Funcions de l’amortització: • Funció comptable: la finalitat de l’amortització és comptabilitzar els actius per el seu valor real.

• Funció de previsió de la renovació dels actius o equips productius.

• Funció financera: l’amortització suposa diners disponibles per l’empresa. Una font de recursos financers que l’empresa pot utilitzar, l’objectiu final dels quals serà la renovació de l’actiu productiu.

Professora Amparo Medal Bartual 9

Funció financera: L’amortització és una font de recursos financers que l’empresa pot utilitzar, l’objectiu final dels quals serà la renovació de l’actiu productiu.

No obstant això, fins que arribe eixe moment, els recursos financers NO poden estar ATURATS sinó que han d'invertir‐se allí on s'obtinga la major rendibilitat. Si en arribar el moment de la renovació de l’equip no tenim els diners haurem de estudiar la necessitat de trobar altres fonts financeres, ja que no sempre serà la millor opció el desfer les inversions efectuades [amb els diners procedents de les quotes d’amortització].

Professora Amparo Medal Bartual 10

 Quines possibilitats d’aplicació podem trobar per utilitzar els fons procedents de l’amortització?

Curs 2017‐18. 6

FUNCIÓ FINANCERA DE L’AMORTITZACIÓ. • Els fons de l’amortització han d’invertir‐se en actius que donen la major 

rendibilitat possible, condicionada per: – La situació de l’empresa i el seu entorn. – Les oportunitats d’inversió de  l’empresa. – La disponibilitat dels recursos en el moment en que es necessiten per a 

realitzar la renovació del immobilitzat.  • (Algunes) possibilitats per assignar els fons de l’amortització:

1) Èpoques d’expansió: reinversió en l’activitat de l’empresa (adquisició actiu circulant i/o fix). Quan arribe el moment de repondre l’actiu depreciat no es precís desfer l’ inversió feta.

2) Èpoques d’estabilitat: 3) Èpoques de recessió:

Professora Amparo Medal Bartual 11

TIPUS D’AMORTITZACIÓ. 1) El sistema més emprat és el lineal. • Exemple: Suposant un actiu amb valor de adquisició (VA) de 13.000€, u 

valor residual (VR) de 1.000€ i un període d’amortització de 3 anys.  • La quota de amortització anual (A) serà:

2) Amortització pel mètode dels números dígits (o proporcional a la sèrie  de números naturals).  Es pot calcular  una amortització creixent o decreixent. Exemple

Professora Amparo Medal Bartual 12

Curs 2017‐18. 7

EFECTE EXPANSIU DE L’AMORTITZACIÓ:  EFECTE RUTCHI‐LOHMANN

L’efecte expansiu de l'amortització sobre la capacitat productiva d'una empresa consisteix en utilitzar els recursos procedents de les quotes d'amortització per adquirir noves unitats productives i així incrementar la capacitat productiva de l’empresa. Condicions prèvies:

1. L’empresa ha d’estar en un cicle expansiu(condició necessària, però no suficient). 2. No ha d’haver obsolescència tecnològica. 3. El cost d’adquisició dels nous equips estable (no inflació). 4. La capacitat productiva de l’equip no ha de disminuir amb el pas del temps. 5. El equip productiu ha de ser divisible.

Remarca: Si alguna de les quatre últimes condicions falla, l’efecte Rutchi‐Lohmann continuarà puguen‐se complir, encara que amb menor intensitat.

Professora Amparo Medal Bartual 13

Exemple: Un llaurador té un parc de maquinària agrícola format per 10 tractors, comprats el dia 1 de gener de 2013, amb les següents característiques:

Valor d’adquisició (preu compra): 14.400 € Valor residual: 0 € Vida útil: 5 anys Quota d’amortització [sistema lineal]:  2.880 € Preu de venda al final de la vida útil: 0 €

Les quotes d’amortització s’aniran acumulant fins que l’import dels fons d’amortització siga suficient per a comprar al menys un tractor nou. A la següent taula mostra les conseqüències econòmiques i financeres, simplificades, de l’efecte Rutchi‐Lohmann.

Professora Amparo Medal Bartual 14

Curs 2017‐18. 8

t

Tractors en  actiu

a principi d’any

Fons  d’amortitz. disponibles  a final d’any

Tractors  donats  de baixa a final  d’any

Fons venda  tractors de 

baixa Fons totals

Tractors  comprats

a final d’any

Fons  d’amortització 

aplicats a  compres

a final d’any 

Fons que sobren

1 10 28.800 28.800 2 28.800 ‐

2 10+2= 12 34.560 34.560 2 28.800 5.760

3 12+2=14 40.320 46.080 3 43.200 2.880

4 14+3=17 48.960 51.840 3 43.200 8.640

5 17+3=20 57.600 10 0 66.240 4 57.600 8.640

6 20+4‐10=14 40.320 2 0 48.960 3 43.200 5.760

7 14+3‐2=15 43.200 2 0 48.960 3 43.200 5.760

8 15+3‐2=16 46.080 3 0 51.840 3 43.200 8.640

9 16+3‐3=16 46.080 3 0 54.720 3 43.200 11.520

Professora Amparo Medal Bartual 15

Professora Amparo Medal Bartual 16

20

14

16

5

10

15

20

25

0 5 10 15 20

N º  tr ac to rs

anys

Tractors a començament d’any

Curs 2017‐18. 9

L’efecte expansiu de l’amortització serà major quan:

... la inflació siga més baixa (els equips nous són menys costosos i més equips podem adquirir).

... el progrés tècnic tinga escassos avanços (no es veu reduïda la vida útil dels equips, no hi ha que reemplaçar‐los més prompte de l‘esperat).

... quan menor siga la pèrdua de la capacitat productiva dels equips com a conseqüència de l’ús (no hi ha que reemplaçar‐los més prompte de l‘esperat).

... més “divisibles” siguen els elements productius.

... menor siga el valor residual del bé.

Professora Amparo Medal Bartual 17

• Els fons procedents de les quotes d’amortització proporcionen a l’empresa uns recursos financers sense cost explícit. • L’empresa hauria de assignar‐los un cost d’oportunitat (rendibilitat que deixa de guanyar )

Professora Amparo Medal Bartual 18

L’autofinançament de manteniment suposa per l’empresa una font de  recursos financers que no cal remunerar explícitament.

COST (D’OPORTUNITAT) DELS FONS D’AMORTITZACIÓ

Curs 2017‐18. 10

1.3. L’AUTOFINANÇAMENT D’EXPANSIÓ O D’ENRIQUIMENT

Dotació de reserves:   Concepte: són els beneficis després d'interessos i impostos retinguts

en l'empresa.; generats de manera periòdica per les operacions típiques de l’empresa: activitats que formen part del seu objecte social.

 EFECTE DIRECTE en l’estructura financera de l’empresa: INCREMENT  del PATRIMONI NET.

 Materialització autofinançament enriquiment (BALANÇ) RESERVES. (tipus de reserves en el manual de referència).

 La política d’autofinançament d’enriquiment (dotació de reserves) està estretament lligada a la política de dividends.

Professora Amparo Medal Bartual 19

Remarca: No tots els increments de reserves són autofinançament  d’enriquiment. 

 Per exemple:  La venda d’un actiu antifuncional correspon al finançament intern, però no periòdic.

En les ampliacions de capital amb prima d’emissió: la prima d’emissió que la empresa cobra als compradors de les accions incrementen les reserves, però no és finançament produït internament per l’empresa, sinó finançament extern.

Professora Amparo Medal Bartual 20

Curs 2017‐18. 11

EFECTE MULTIPLICADOR DE L’AUTOFINANÇAMENT D’EXPANSIÓ O ENRIQUIMENT

La dotació de reserves amb beneficis retesos o autofinançament d’enriquiment  permet:

DIRECTAMENT, augmentar les recursos propis de l’empresa. De forma INDIRECTA i INDUIDA,  augmentar els RECURSOS  FINANCERS ALIENS de l’empresa.

CONDICIONS INICIALS: (és necessari) 1.‐ Que l’empresa tinga inicialment DEUTES  Estructura financera amb RECURSOS ALIENS. 2.‐ Que l’empresa FIXE inicialment una DETERMINADA PROPORCIÓ entre els recursos propis i aliens: RÀTIO D’ENDEUTAMENT O COEFICIENT LEVERAGE. 3.‐L’empresa ha de disposar d’oportunitats d'inversió rendibles.

Professora Amparo Medal Bartual 21

Professora Amparo Medal Bartual 22

Si es compleix l’efecte multiplicador de l’autofinançament  d’enriquiment, els recursos totals de l’empresa seran superiors al  benefici retés: EFECTE MULTIPLICADOR.

Benefici retés:

Directament Indirectament (induït)

Bº retés =  reserves  recursos aliens Net (recursos propis)

Conseqüències (simultànies) de l’efecte multiplicador: A. Efecte sobre els recursos aliens. B. Efecte global sobre els recursos totals de l’empresa.

Curs 2017‐18. 12

Professora Amparo Medal Bartual 23

EFECTE MULTIPLICADOR DE L’AUTOFINANÇAMENT D’ENRIQUIMENT Nomenclatura

RT0: Recursos Totals inicials (suma de deutes i net).

D0: Deutes, recursos aliens (passiu), a principis d’any o de l’exercici econòmic.

N0: Net patrimonial (capital social + reserves) en començar l’any o exercici econòmic.

Coeficient d’endeutament o coeficient Leverage inicial i/u objectiu.

A:    Autofinançament d’enriquiment (beneficis retesos): efecte directe de  l’autofinançament d’enriquiment.

∆D : Increment dels deutes com a conseqüència de l’efecte multiplicador.

: 0

0 0 RT

DL

Professora Amparo Medal Bartual 24

A ‐ Efecte sobre els deutes (recursos aliens)

Objectiu: coeficient d’endeutament estable.

Qüestió: Quin import podrà demanar l’empresa en concepte de nou finançament aliè (∆D)?  Com, per definició: RT=N+D,

 Si aïllem ∆D:

Conseqüències: • L’exigible (deutes, D) ha d’augmentar en (A ) per a mantindre (o aconseguir) la

ràtio establerta per l’empresa. • L’increment dels deutes és funció (creixent) de l’autofinançament (reserves dotades) 

i de la ràtio d’endeutament (definida com recursos aliens entre recursos propis).

1

1

0

0

RT D

RT D

DA D N DD

DN D

00

0

00

0 

 

0

0 N D

A·D  (1)

0

0

N D

Curs 2017‐18. 13

Professora Amparo Medal Bartual 25

B – Efecte (global) sobre els recursos totals (estructura finanera)

Donat que:  ∆RT = A + ∆D    i   

Per tant:      ∆RT  = A + A∙                ∆RT = A∙(1 +        )

Paral∙lelament, com:          RT0 = N0 + D0 tenim que N0 = RT0 ‐ D0

i com tenim que D0 =RT0 ∙ L, aleshores:

On  (1 +      )  =                  =multiplicador de l’autofinançament d’enriquiment.

0

0 N D

A·D 

0

0

N D

0

0

N D

0

0

RT D

L

  

  

L-1 1A RT

  

  

L-1 1

0

0

N D

(2)

Professora Amparo Medal Bartual 26

EFECTE MULTIPLICADOR DE L’AUTOFINANÇAMENT D’ENRIQUIMENT

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

3000000

3500000

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1

Pa si

u To

ta l

Leverage

Efecte multiplicador de l' autofinançament

Curs 2017‐18. 14

Professora Amparo Medal Bartual 27

EFECTE MULTIPLICADOR DE L’AUTOFINANÇAMENT D’ENRIQUIMENT

Podem observar que:  A MAJOR RÀTIO D’ENDEUTAMENT MAJOR MULTIPLICADOR.  Sempre RT > D L mai major a 1.  MULTIPLICADOR mai serà NEGATIU.  Empresa no endeutada (D=0) L=0 NO es produeix EFECTE

MULTIPLICADOR. (Els recursos de l’empresa només augmenten per l’autofinançament d’enriquiment). Multiplicador =1

 Si tota l’estructura financera foren deutes (fictici): RT = D L=1: EFECTO MULTIPLICADOR INFINIT.

 L'efecte multiplicador de l'autofinançament d'enriquiment es produeïx sobre l'estructura financera (recursos totals).

  

  

L-1 1A RT (2)

Professora Amparo Medal Bartual 28

EXEMPLE: Una empresa considera que la seva estructura financera ha de mantindre la proporció de 2 u.m. de recursos propis per cada 1 u.m. de recursos aliens. Donat que ha retés beneficis per valor de 5.000.000 u.m. (=A). Indique: En quina quantitat ha d’incrementar els deutes (recursos aliens) a fi de mantindre el mateix coeficient d’endeutament? Quin serà l’efecte sobre els recursos totals (estructura financera)? Quin és el valor delmultiplicador?

Solució

Curs 2017‐18. 15

• Els fons procedents dels beneficis retesos proporcionen a l’empresa uns recursos financers sense cost explícit. • L’empresa haurà de assignar‐los un cost d’oportunitat (rendibilitat que l’accionista deixa de guanyar per no repartir dividends: rendibilitat esperada dels recursos propis)

Professora Amparo Medal Bartual 29

L’autofinançament d’enriquiment suposa per l’empresa una font de  recursos financers que no cal remunerar explícitament.

COST (IMPLÍCIT) DELS BENEFICIS RETESOS

Avantatges i inconvenients de l'autofinançament

Avantatges: 1. L’autofinançament, tant de manteniment com d’enriquiment suposen

per les empreses una font de recursos financers que no cal remunerar explícitament. No generen pagaments d’interessos, com el deute. Tanmateix, no són “gratuïts” (cost d’oportunitat).

2. Augmenta l’autonomia financera de l’empresa. (L’obtenció de recursos externs suposa normalment més tràmits, temps, despeses, etc.)

3. Per a les PiMEs és un mitjan fonamental per a aconseguir recursos a llarg termini.

4. La autofinançament d’enriquiment millora el rati de endeutament de l’empresa.

5. Si s’aplica una amortització accelerada, els beneficis (ingressos – gastos) estaran penalitzats i, en conseqüència, es pagaran menors impostos. 30

1.4. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’AUTOFINANÇAMENT

Professora Amparo Medal Bartual

Curs 2017‐18. 16

Inconvenients:

1. Per l’empresa: • L’autofinançament pot conduir, en ocasions, a inversions poc

rendibles. • Falta de coordinació entre la generació dels fons i la necessitat

d’ells. 2. Per  l’accionista (amb preferència per la liquiditat)

Professora Amparo Medal Bartual 31

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 16 páginas totales
Descarga el documento