TEMA 12 I 13, Apuntes de Biología Celular. Universitat de Barcelona (UB)
albalamaa
albalamaa

TEMA 12 I 13, Apuntes de Biología Celular. Universitat de Barcelona (UB)

2 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Biologia cel.lular, Profesor: Francesc Tebar, Carrera: Farmàcia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

FILAMENTS D’ACTINA • S’encarreguen del moviment i forma cel·lular. • Diametre: 7nm

ESTRUCTURA DELS FILAMENTS D’ACTINA La unitat básica dels polímers d’actina monomer d’actina, sempre unit a ATP ( G-actina) i en filaments s’anomena F-actina (totes contenen ATP) en filament ADP. El seu monómer està polaritzat i la F-actina també.el monómer d’actina està format per 2 protofilaments paral·lels units en forma helicoidal mantenen la seva polaritat.

DINÀMICA DE POLIMERITZACIÓ DE L’ACTINA: La G-actina (citoplasma) està unida a ATP, de forma espontània poden formar filaments (és molt difícil). Quan comença la formació, es crea el nucli de polimerització i a partir d’allà creix. Quan més molècules al pol + més eficient és aquest pol + (per la seva conformació). El filament està en equilibri en la concentració crítica cada cop que creix, l’ATP s’hidrolitza a ADP, i així van entrant molècules i van sortint.

• Sota la concentració crítica més petita • Sobre la concentració crítica més gran

El recanvi rotatori recanvi de monómers d’actina, acostumen a entrar per + i a sortir pel - . És difícil polimeritzar de 0,però en arribar a l’equilibri, la mida del filament d’actina és la mateixa.

PROTEÏNES ACCESSÒRIES DEL CITOESQUELET: Ajuden a indicar on, com i quan es dona la formació d’actina. El complex ARP 2/3 nucleador d’actina s’uneix a actina monomèrica. permet formar xarxes d’actina. Com s’assembla molt al pol + d’actina, uneix actines al extrem negatiu. També pot unir-se a l’actina fibrilar s’uneix a una fibra d’actina ja formada, en 70 ª, la qual cosa permet un nou nucli de polimerització una segona fibrea d’actina a 70ª de l’altre resultat = xarxes d’actina.

MIOSINES: • Són proteïens motores • Tenen un lloc d’unió a actina, a altres porteïnes o a membranes cel·lulars. • Es mouen del pol negatiu al pol positiu de l’actina • Formen dimers (s’assemblen a les quinases en la forma de caminar) • Formen agregats molt grans

ACTINA I MIOSINA AL MÚSCUL Les miosines quan s’activen van cap al pol positiu i es produeix la contracció del múscul. Gastant ATP (L’hidrolitza) cada cop que allibera ADP, es desenganxa i s’enganxa per agafar ATP i l’hidrolitzen. Té molta rigidesa, la miosina queda enganxada a l’actina, com no hi ha ATP, no pot desenganxar-se perquè la necesita per hidrolitzar.

FUNCIONS DEL CITOESQUELET D’ACTINA Forma estructures estables o làbils: microvilli, vòrtex celular, filopodis, anells de contracció, fibres d’estrés,….

MICROVILLI • Estructures digitiformes a la membrana plasmática de cèl·lules epitelials formades per

filaments d’actina. • Estructures molt estables. • Augmenten la superficie d’absorció de la cèl·lula.

FIBRES D’ESTRÈS • Feixos d’actina contràctils. • En els punts de contacte amb el substrat formen adhesions focals. Permet que la cèl·lula

avanci.

CORTEX CEL·LULAR • Xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules. • Molt dinàmic modifica la forma de la membrana invaginacions

Protusions • Anell contráctil: en acabar la mitosi per separar la membrana. • Lamelipodis: extrau una extensió. • Filopodis: extensió del cortex.

DROGUES QUE AFECTEN ALS FILAMENTS D’ACTINA I MICROTÚBULS: Phalloidin: s’uneix i eserilitza filaments d’actina els músculs no es poden contraure no pots moure, tampoc respirar Taxol: s’uneix I estabilitza els microtúbuls. De les primers substàncies utilitzades a quimioterapia. Atura les mitosis.

No hay comentarios
Descarga el documento