Tema 14 citaciones, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)
mariaaaabc
mariaaaabc

Tema 14 citaciones, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)

7 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Immunologia, Profesor: M. Azucena Salas (Im, Carrera: Farmàcia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

Tema 14: Citocines

CARACTERISTIQUES GENERALS

Són proteïnes extracel·lulars solubles o glicoproteïnes, que participen en reaccions

immunològiques innates i especifiques que inclouen:

 Inflamació

 Creixement cel·lular

 Diferenciació i desenvolupament cel·lular.

En funció de qui les produeix poden ser:

o Limfocines: produïdes per limfòcits T

o Interleucines (IL): produïdes per leucòcits que actuen sobre altres leucòcits. Són les més

comuns.

Propietats generals:

 Proteïnes de baix pes molecular

 Producció basal absent o molt baixa. Induïda

 Alliberades per cèl·lules.

 S’uneixen amb alta afinitat a receptors específics de membrana

sobre la mateixa cèl·lula que les produeix o sobre una altra

cèl·lula.

 Produeixen canvis en l’expressió de determinats gens, induint

efectes biològics:

 Augmenten o disminueixen la proliferació cel·lular

 Indueixen la diferenciació cel·lular

Tenim una infecció d’un bacteri extracel·lular. El macròfag detecta que hi

ha un patogen gràcies als PRR que reconeixen els PAMPs del patogen.

Això produeix l’alliberació de citocines per part dels macròfags, per

exemple alliberació de TNFα. Si arriba aquesta citocina significa que hi a

una infecció, comença a expressar molècules d’adhesió (senyal que arriba

a les cèl·lules endotelials).

Els vasos sanguinis augmenten la permeabilitat per permetre l’entrada de

cèl·lules als teixits. El teixit s’infla, entra molt fluid al teixit. I també esta vermell, ja que arriba més

sang, és una senyal de resposta.

Els macròfags han detectat PAMPs, han produït TNFα (com exemple de citocina) que han avisat a

les cèl·lules endotelials per dilatar els vasos sanguinis i augmentar la seva permeabilitat.

Tipus de citocines (en funció de la seva acció):

 Autocrina: mateixa cèl·lula que secreta

 Paracrina: cèl·lula que esta situada a prop

 Endocrina: s’alliberen citocines a la sang. Produint moltes

citocines que surten a la sang, i comença a arribar per la circulació

sistèmica a tots els altres òrgans. Per exemple el TNFα pot actuar

sobre el SNC i provocar febre.

Característiques de les citocines:

Pleiotropia: indueixen múltiples efectes biològics depenent de la

naturalesa de les cèl·lules diana. Una mateixa citocina pot tenir

molts efectes, com per exemple la IL-4 (citocina clàssica Th2):

1) Intervé en la síntesi de IgE

2) Actua en la diferenciació de Th2

3) Efecte inhibidor sobre macròfags

4) Limfòcits B responen a IL-4.

Redundància: diverses citocines poden exercir el mateix efecte. Com per exemple IL-2, IL-

4 i IL-5 actuen sobre els limfòcits B per estimular la seva proliferació.

Sinergia: dues o més citocines produeixen un efecte que es potencia mútuament. Un

exemple és IFN-γ i TNF, juntes augmenten l’expressió de les molècules de MHC de classe I

en molts tipus cel·lulars.

Antagonisme: citocines produïdes per les mateixes cèl·lules amb efectes oposat. Els

efectes d’una citocina inhibeixen o antagonitzen els efectes d’una altea. Exemple: IL-10

(inhibeix l’activació de macròfags, antiinflamatòria) i IFN-γ (activa macròfags i inflamació)

Inducció de cascada: l’acció d’una citocina sobre una cèl·lula diana indueix a aquesta

cèl·lula per a que produeixi una o més citocines addicionals.

CLASSIFICACIÓ EN FAMILIES

Cada família (trobem 6) es distingeix per l’estructura (del lligand i receptor) i la naturalesa de les

vies d’emissió de senyals induïdes.

1. Mitjanceres i reguladores de la immunitat innata:

Produïdes principalment per fagòcits mononuclears en resposta a components

microbians. TNF-α, IL-1, IL-R, IFN-γ

2. Mitjanceres i reguladores de la immunitat adaptativa.

Produïdes principalment per limfòcits T en resposta al reconeixement específic de

l’antigen. IL-2, IL-4, IL-5, IFN-γ

3. Estimuladores de l’hematopoesi.

Produïdes per les cèl·lules estromals del moll de l’os, leucòcits i altres cèl·lules. Estimulen

el creixement i la diferenciació de precursors leucocitaris immadurs.

NO TOTES LES CITOCINES FAN NOMÉS LA FUNCIÓ EN LA QUE ESTAN CLASSIFICADES

TNF-α és produïda per limfT

IFNγ és produïda per NK, molt important en la immunitat innata i adaptativa.

Interferons tipus I : IFNα i IFNβ

Paper important en la resposta natural immediata. Són

citocines secretades per cèl·lules infectades per un virus

(patogen intracel·lular: CD8+ i NK). La cèl·lula infectada

detecta la presencia del virus a través de PRR (TLR) el que fa

aquesta cèl·lula es secretar interferons de tipus I. Els interferons indueixen l’expressió de MHC de

classe I que presentarà l’antigen a CD8+. Té dos funcions importants:

Paracrina: avis a les cèl·lules que té al voltant, han d’expressar el receptor de l’interferó

tipus I. La cèl·lula entra en un estat antiviral, activa uns enzims que frena la replicació

d’un virus al seu interior.

Autocrina: activa les cèl·lules NK. Aquestes s’activen quan els receptors de MHC classe I de

les cèl·lules T no reconeixen e MHC de classe I del virus ja que l’està amagant.

S’activa la capacitat antiviral de les nostres cèl·lules

Interferons tipus I : IFNγ (gamma)

1. Activa macròfags: augmenta l’activitat

microbiològica (fagocitosi).

2. Actua sobre les cèl·lules presentadores d’antigen

(CPA): augmenta l’expressió de MHC de classe II

3. Promou la diferenciació de les cèl·lules

productores d’IFN-γ: un cop s’han desenvolupat les cèl·lules

Th efectores.

4. Cèl·lules B: estimula la síntesi d’immunoglobulina

G i el canvi d’isotip.

La produeixen els limfòcits T CD4+ i NK, la seva funció més

important és l’activació dels macròfags (augmenta

l’activitat fagocitaria).

Una altra de les seves funcions és la diferenciació de

limfòcits T CD4+ en limfòcits Th1, així es poden activar les:

 cèl·lules dendrítiques

 macròfags

 NK

També indueixen la producció de IL-12 i promou a la seva vegada més diferenciació de Th1. A la

seva vegada inhibeix a limfòcits Th2 i disminueix la síntesi de IgE.

Factor de necrosi tumoral TNF α:

Té com a funció principal la destrucció de tumors. Es produeix sobretot per macròfags quan hi ha

patògens a l’organisme. Trobem 3 situacions diferents:

A baixa concentració:

 Activació de cèl·lules de l’endoteli i

neutròfils.

 Immunitat innata

 Resposta en inflamacions locals

A quantitat moderada:

 Encèfal produeix febre

 Fetge produeix proteïnes de fase aguda

 Medul·la òssia indueix l’hematopoesi de

leucòcits.

 Té un efecte sistèmic.

A alta concentració:

 Es dóna en infeccions molt greus

 Problemes de coagulació sanguínia, la

pressió sanguínia és molt baixa i es donen

trombes.

 Estat d’hipoglicèmia (fetge)

 Es produeix un shock sèptic.

INTERLEUCINA 2 (IL-2)

És un tipus de citocina de la immunitat adquirida. És molt important en la regulació de la resposta

dels limfòcits T. Té diferents accions biològiques:

o Activa la proliferació de limfòcits T: augment de la producció de citocines IL-4 i IFN-γ

o Activa la proliferació de limfòcits B: augment en la producció d’anticossos.

o Activa la producció de NK: augment de l’activitat citolítica.

IL-2: activa de forma inespecífica moltes cèl·lules. Es dóna en malalts de càncer, alta concentració

de IL-2.

CITOCINES QUE INTERVENEN EN

L’HEMATOPOESIS

Es dóna com a teràpia. Hi ha diferents

citocines que intervenen en la diferenciació de

la cèl·lula pluripotencial.

CFS: factors de creixement per un

tipus de cèl·lula

Eritropoetina: augment de la

producció d’hematies, augment de la

producció d’oxigen en sang.

Citocines hematopoètiques: IL-7, IL-

3...

QUIMIOCINES

Importants en processos de migració de cèl·lules. Família de molècules homologues

estructuralment, de baix pes molecular (70-130 aminoàcids), que actuen a través dels seus

receptors de membrana en els leucòcits, estimulant la seva migració especifica cap als teixits

inflamats.

QUIMIOTAXIS processos de migració

Són importants en l’activació de les integrines.

Contenen sempre cisteïnes (tenen ponts disulfurs) les classifiquem en 2 tipus:

 CC: dues cisteïnes a prop de l’extrem amino-terminal. S’uneixen a receptors anomenats

CCR

 CXC: tenen dues cisteïnes separades per un aminoàcid. S’uneixen a receptors anomenats

CXCR (1-6).

Receptors:

Receptors expressats en la membrana cel·lular dels leucòcits que estimulen la seva migració.

Aquest receptors contenen 7 dominis transmembrana i pertanyen a la família de receptors

acoblats a la proteïna G (poden transduïr el senyal després de l’estímul). Es mouen a favor de

gradient.

Diferents receptors poden unir diferents quimiocines, molta variabilitat.

Funcions:

1. Inducció de la fase de rodament ja que activen les integrines: el que provoca és la

migració dels leucòcits a les parets de l’endoteli. Augmenta la permeabilitat.

2. Quimiotaxis (migració)

3. Desgranulació de leucòcits (alliberació de molècules citotòxiques).

4. Angiogènesi o angiostasi: formació de nous vasos sanguinis.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento