Tema 16: resposta imunológica contra paràsits, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)
mariaaaabc
mariaaaabc

Tema 16: resposta imunológica contra paràsits, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)

6 páginas
9Número de visitas
Descripción
Asignatura: Immunologia, Profesor: M. Azucena Salas (Im, Carrera: Farmàcia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

Tema 16: Resposta immunològica davant d’infeccions i paràsits.

IMMUNITAT CONTRA LES INFECCIONS

Característiques generals

 Mitjançada pels mecanismes efectors tan de la immunitat innata (inicial) com de

l’adaptativa (més mantinguda i potent).

 El sistema immunològic respon de manera diferent i especialitzada a cada agent infecciós.

 La supervivència dels patògens depèn de la seva capacitat d’evadir o resistir als

mecanismes efectors del sistema immune.

 Moltes vegades, més que el patogen, és la resposta del sistema immune la responsable

del dany tissular o malaltia. La resposta inflamatòria és bona.

IMMUNITAT CONTRA BACTERIS EXTRACEL·LULARS

Primer es detecten els PAMPs associats a bacteris extracel·lular, com per exemple la LPS. El

macròfag començarà a fer citocines com la TNFα.Activa la resposta inflamatòria inicial.

Els macròfags activen el procés de fagocitosi amb la intenció d’eliminar i presentar l’antigen. Tot

allò que es fagociti serà presentat a molècules MHC de classe II. Associat a les CD4+.

El sistema del complement s’activa a la paret del bacteri, mitjançant tres vies. S’activa a les parets

dels bacteris i permeten ser reconeguts millor pels macròfags o a la via lítica que feia forats a la

membrana del bacteri. Via alternativa o via de les lectines: LISI

 Activem complement

 Activem fagocitosi

Es repliquen al medi extracel·lular (fora de la cèl·lula) però poden ser fagocitades i viure al

fagosoma on posteriorment seran degradats. Durant la seva replicació produeixen inflamació i

dany tissular. Molts bacteris secreten toxines (exo o endotoxines)

Resposta innata

o Activació dels complement (via alternativa o de les lectines):

 LISI

 Opsonització i fagocitosi

 Inflamació (citocines)

Resposta adaptativa (humoral)

o És la principal resposta protectora (elimina bacteris extracel·lulars i neutralitza toxines)

o Fabricació d’anticossos que van dirigits contra antígens polisacàrids i proteics de la paret

cel·lular i de les toxines secretades.

o Els anticossos creats també promouen la neutralització, opsonització i fagocitosi, així com

l’activació del complement per la via clàssica.

o També s’activen Th (CD4+), que produeixen citocines que ajuden a la producció de més

anticossos. També col·laboren en l’activitat fagocítica i microbicida dels macròfags i a la

inducció d’inflamació.

Les cèl·lules dendrítiques que estan als teixits també fan fagocitosi i es traslladen al gangli per a

poder activar als limfòcits T naive. Expressen molècules de Coestimulació, IL-12, a partir de la

senyal de les PAMP. Aquestes citocines, molècules de Coestimulació, provoquen l’activació dels

limfT naive. Les Th són les que secreten IFNγ, encarregats de l’activació dels macròfags.

La principal conseqüència nociva de les respostes contra bacteris extracel·lular són la inflamació i

el xoc sèptic (resposta exagerada del sistema immunològic). Aquestes respostes son produïdes per

les citocines alliberades pels macròfags.

El principal mediador del xoc sèptic és el TNF (factor de necrosi tumoral),s’allibera quan els TCR

activen als limfòcits T.

EXEMPLES DE MECANISME D’EVASIÓ DELS BACTERIS ETRACEL·LULARS:

 Secreció de proteases que degraden la IgA (ex: neissèria)

 Resistència del bacteri a fagocitosi per la seva capsula de polisacàrids (ex: pneumococ)

 Variació dels antígens de superfície (ex:pili de gonococs i estafilococs)

 Inhibició de components del complement per enzims com la elastasa (ex: Pseudomonas)

IMMUNITAT CONTRA BACTERIS INTRACEL·LULARS

Tenen capacitat de sortir del fagosoma, això significa que poden

activar la CD4+ o la CD8+. Són capaços de sobreviure i replicar

dintre dels fagòcits (ex. mycobateria tuberculosis o listeria

monoctogenes). Inaccessibles als anticossos circulants. La seva

eliminació depèn de la immunitat cel·lular (microorganismes

intracel·lulars) .

Resposta innata contra bacteris intracel·lulars:

 Consisteix principalment en fagòcits i NK. Els fagòcits

(primer granulòcits i desprès macròfags) ingereixen i

intenten destruir els bacteris patogènics resistents a la

degradació.

Resposta adaptativa cel·lular:

 Limfòcits T CD4+activadors de macròfags per senyals via

IFN-γ.

L’activació de macròfags en resposta a bacteris intracel·lulars pot produir dany tissular en

forma de lesions granulomatoses.

 T CD8+a cèl·lules citotòxiques efectores.

IMMUNITAT CONTRA VIRUS

Són patògens intracel·lulars obligats. Utilitzen receptors normals de les cèl·lules per infectar-les.

Poden induir la seva lisis, o bé, causar una infecció latent.

Resposta innata contra virus:

 Inhibició de l' infecció per IFN tipus I (α i β)

que estimula la producció de NK.

 NK reconeixen i destrueixen cèl·lules

infectades que no expressen MHC de classe

I.

Resposta adaptativa cel·lular contra virus:

 Mitjançada per anticossos neutralitzats que

impedeixen l’entrada del virus. Els

anticossos només son efectius durant la fase

extracel·lular del cicle viral.

 Limfòcits T CD8+citotòxics (destrueixen

cèl·lules infectades)

Exemples de mecanismes d’evasió:

 Variació antigènica (ex: HIV)

 Inhibició de l'expressió de MHC de classe I, senyal d’activació de NK. (ex: CMV)

 Producció de citocines virals com vIL-10, citocina clàssica antiinflamatòria silenciadora del

sistema immune. (ex: EBV, CMV). Inhibeixen les respostes innates i adaptatives.

Evolució de les infeccions virals

Les cèl·lules infectades produeixen IFN tipus I (a i b).

Aquestes citocines estimulen l’activitat de les NK (s’activen

de forma innata) que contribueixen a la contenció de l'

infecció el temps necessari per que es generin limfòcits Tc

CD8+ específiques.

L' infecció viral comença a desaparèixer coincidint amb

l’augment dels limfòcits Tc (eliminen el reservori cel·lular).

Quan arriben les cèl·lules citotòxiques és quan realment es

comença a controlar l’antigen.

CTLs: limfòcit T citotòxic.

IMMUNITAT CONTRA PARÀSITS

Inclou: protozous, helmints i ectoparàsits. Conformen la causa de mortalitat més alta del món,

tenen cicles vitals complexos (part en humans i part en hostes animals) i causen infeccions

cròniques.

Resposta innata:

 Fagocitosi, encara que alguns són massa grans per ser fagocitats.

 Activació de la via alternativa del complement.

Resposta adaptativa:

 Protozous (intra): activació de macròfags per citocines Th1.

 Helmints: producció de IgE i activació d’eosinòfils per Th2

Exemples de mecanismes d’evasió:

 Variació antigènica (canvis als gens) durant el cicle vital a l’hoste.

 Resistència adquirida a lisis causada pel sistema del complement i limfòcits T CD8+

citotòxics (CTLs)

IMMUNITAT CONTRA FONGS

Molts fongs poden viure en el medi extracel·lular i dins dels fagòcits. Moltes infeccions són

oportunistes (ens donen problemes quan el pacient esta immunodeprimit o bé supressió del moll

de l’os).

Resposta innata:

 Neutròfils i macròfags: fagocitosis, producció de reactius d’oxigen i enzims lisosomals.

 Pacients amb neutropènia són molt susceptibles (supressió del moll de l’os, sida).

Resposta adaptativa:

És el principal mecanisme defensiu contra els fongs: limfòcits T CD8+ i CD4+, activadors de

macròfags.

Les th2 són nocives (inhibeix fagocitosi, secreta ILD), ens interessa fer una resposta th1 (són

protectores).

Es detecten respostes d’anticòs (d’eficàcia no demostrada) útils pel diagnòstic.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento