Tema 2: EL TREBALL DE LES DONES EN ELS GREMIS DE LA BARCELONA MODERNA., Proyectos de Historia. Universitat de Barcelona (UB)
pilar_rubio
pilar_rubio

Tema 2: EL TREBALL DE LES DONES EN ELS GREMIS DE LA BARCELONA MODERNA., Proyectos de Historia. Universitat de Barcelona (UB)

2 páginas
50Número de descargas
9Número de visitas
Descripción
Asignatura: Societat i politica contemporania, Profesor: MARIA ANGELS SOLÀ, Carrera: Història, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

EL TREBALL DE LES DONES EN ELS GREMIS DE LA BARCELONA

MODERNA. L’AVENÇ nº142, 1990, pp. 36 – 39

L’article de la revista L’Avenç fa una descripció de la vida laboral de les dones

barcelonines durant l’Edat Moderna, en concret a la feina que desenvolupaven en els

gremis de la ciutat, personalment l’he trobat molt interessant i agradable de llegir. La

fonts documentals que utilitza són fonts primàries (testimonis d’època).

El treball de les dones en l’artesania s’ha considerat com un treball de suport a

l’economia familiar, sense cap reconeixement legal per part de les autoritats ni dels

gremis. Simplement era un reforç al sistema econòmic familiar.

L’esposa del agremiat treballava tant com el marit, però el treball de l’esposa només

estava recompensat per la ciutat quan el marit estava malalt o estava absent del lloc de

treball, d’aquesta manera obtenia permisos especials per poder treballar. Malgrat no

gaudir del reconeixement legal per poder treballar en els gremis, les dones de agremiats

quan enviduaven podien gaudir de privilegis, no com a treballadora sinó com a vídua i

mare dels seus fills. Però els privilegis obtinguts per aquestes dones es perdien quan els

fills arribaven a l’edat adulta per continuar el negoci o quan es tornaven a casar. El

gremi no reconeixia la dona com a treballadors, sinó com a “regent” del gremi i botiga

del seu difunt marit. A les viudes dels agremiats se’ls reconeixia la seva pobresa i per

tant podien seguir treballant sempre que paguessin les taxes i mantinguessin la

descendència familiar, ambdós eren requisits bàsics. Les viudes sense fills només

podien obrir durant “l’any de plor”.

Els gremis eren sistemes de producció tancats, protegien els interessos econòmics i

socials del seu sector. La inclusió de nous membres sovint era motiu de disputa perquè

es veia com a un nou competidor i per tant podia fer baixar els ingressos i també els

clients. Quan les botigues quedaven sota el control de la dona del agremiat, quan l’home

moria, es podia pensar que les dones no tenien prou capacitat per atendre a la família i

al negoci alhora, en la jerarquia gremial la feina de les dones es veia com una simple anècdota.

Les dones dels agremiats patien la discriminació del gremi, però també la de societat del

Antic Règim. Es pot pensar que moltes dones estaven sota les ordres dels seus marits o

pares, i que actuaven seguint els seus desigs. Es pot considerar que la jerarquia gremial

a part de discriminar a les dones també era una rebuig frontal dels homes cap a les seves

mullers, filles, etc.

Les conclusions del text són que el treball de les dones ens obliga a replantejar

l’organització del treball en la Barcelona moderna, i aquesta aportació és la més

significativa que la historia de les dones pot oferir a l’estudi de la societat laboral

moderna. El text es un clar reflex de la discriminació laboral (i també social) que patien

les dones en els gremis de la ciutat de Barcelona.

No hay comentarios
Descarga el documento