TEMA 2 LENGUAJE EN LA PUBLICIDAD Y EN LA EMPRESA. DICIEMBRE 2017, Apuntes de Publicidad y Promoción. Universidad Rey Juan Carlos (URJC)
irenercant
irenercant

TEMA 2 LENGUAJE EN LA PUBLICIDAD Y EN LA EMPRESA. DICIEMBRE 2017, Apuntes de Publicidad y Promoción. Universidad Rey Juan Carlos (URJC)

8 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: El lenguaje en la publicidad y en la empresa, Profesor: Fernando Vilches, Carrera: Publicidad y Relaciones Públicas + Marketing, Universidad: URJC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
ECONOMIA POLITICA

1

LLIÇÓ 2. POBLACIÓ I MERCAT DE TREBALL

2.1. Participació de la població en l’activitat econòmica

La forma en què s’incorpora la major part de la població al procés de producció és

mitjançant el treball assalariat. En el mercat de treball, podem classificar la població

seguint els conceptes següents (seguim la classificació de l’Enquesta de Població Activa

que inclou només individus de 16 i més anys, els que poden treballar):

Població activa: és la part de població que ofereix els seus serveis al mercat de

treball. Poden estar treballant (població ocupada) o no (població desocupada o en

atur).

Població inactiva: inclou els individus que tot i poder-se oferir al mercat de treball, decideixen no fer-ho: mestresses de casa, estudiants > 16 anys, «desanimats», etc.

Població ocupada: part de la població activa que realment treballa. ― Població aturada: part de la població activa que no treballa, és a dir, població que

vol treballar però no treballa.

En termes absoluts, el segon trimestre de 2017 tenim (població de 16 i més anys; dades

EPA 1 ):

o Població activa: 22,7 milions  Població ocupada: 18,8 milions  Població aturada: 3,9 milions

o Població inactiva: 15,9 milions

Les taxes més utilitzades per a conèixer la situació del mercat de treball són (dades de 2n

trimestre de 2017):

 100* anys 16Població

activaPoblació =activitatd'Taxa

 (EPA) = 58,8%

Homes (64,7%); Dones (53,2%)

 100* activaPoblació

aturadaPoblació aturd'Taxa  (EPA) = 17,2%

Homes (15,6%); Dones (19,4%)

1 Totes les xifres presentades aquí segueixen l’estadística de la EPA i no l’atur registrat de l’INEM

(actualment SPEE): aquest segon depèn de la normativa existent que defineix qui és i qui no és un aturat i, a

més, cal que els aturats es registrin. Les dades de l’EPA són les úniques vàlides, a més, per a realitzar

comparacions internacionals.

2

Cal tenir en compte que l’atur es pot generar per pèrdua del lloc de feina (destrucció

d’ocupació, de manera que dins de la població activa un ocupat es converteix en aturat) o

perquè un inactiu s’incorpora al mercat de treball i no troba feina (augment de la població

activa, de manera que treballen els mateixos però el nou actiu incorporat no troba feina).

Tipus d’atur:

- Atur friccional: atur produït per les persones que busquen un tipus de feina determinada en un moment determinat, és a dir, que inclou els individus que

estan canviant d'ocupació, o els que busquen un treball el primer treball.

- Atur estacional: atur com a conseqüència de l'acabament de feines de temporada (recol·lecció agrícola, turisme, esquí, festes de Nadal, rebaixes, etc.).

- Atur cíclic: el produït com a conseqüència d'una recessió econòmica (crisi) i desapareix quan hi ha un període de prosperitat i creixement econòmic, és a

dir, de bonança econòmica.

- Atur estructural: atur que no s'explica per qüestions cícliques i que seria excessiu considerar-lo friccional.

2.2. Formació de la mà d’obra i producció

Si considerem el mercat de treball, la qualificació permet obtenir uns ingressos salarials més

grans, i també una probabilitat més gran de formar part de la població activa i estar ocupat.

Respecte als ingressos (veure l’Enquesta salarial del Ministeri de Treball), el salari creix a

mida que augmenta el nivell educatiu. Ara bé, Espanya és un dels països de l’OCDE que

menys remunera els estudis. Causes:

 Sobrequalificació: molts treballadors ocupen llocs de treballs de qualificació inferior a la que ells tenen (més del 31% dels treballadors ho manifesten).

 Salaris dels més qualificats poc diferenciats dels de menor nivell de qualificació, en especial respecte al món anglosaxó.

 Inestabilitat laboral. Malgrat la qualificació existeix un percentatge alt d’individus formats amb contractes temporals.

Respecte a l’activitat:

- La dificultat d’incorporar-se al mercat laboral disminueix amb el nivell d’estudis. - Les taxes d’activitat entre homes i dones només s’igualen entre aquells amb estudis

superiors.

Respecte a l’atur, la taxa d’aturats disminueix de manera molt important entre aquells amb

estudis superiors respecte als que tenen només estudis obligatoris. Per als més joves:

3

Taxa d’atur. Homes i dones. Edats 20-44 anys (2015)

2.3 El mercat de treball: teories econòmiques

Mercat de treball és el nom que rep el conjunt de processos de contractació dels

treballadors per part dels empresaris. Ara bé, el que es contracta és la força de treball, i cal

que l’empresari asseguri el treball (problemes de control, incentius, etc.). L’atur mereix un

interès especial: una situació en què individus que volen treballar no poden, provoca una

situació d’insatisfacció personal i una pèrdua de potencial productiu i increment de la

despesa pública per al conjunt del país. A continuació es consideren les teories més

importants sobre l’atur.

2.3.1. Teoria neoclàssica (tradicional)

Aquesta teoria suposa que la demanda contracta tenint en compte que a més quantitat de

treball demanada menor serà el salari que s’ofereixi, ja que el salari que estarà disposat a

oferir l’empresari a mesura que contracti treball serà més petit (pels rendiments marginals

decreixents del treball que suposa aquesta teoria). L’oferta de treball és una funció positiva

del salari; com més alt sigui el salari més voldran treballar els individus i més renunciaran

a altres activitats com ara l’oci, etc.

Així, en una interacció entre oferta (individus) i demanda (empreses) s’arriba a l’equilibri:

el grau d’ocupació d’equilibri és aquell on es creuen les funcions o corbes respectives de

demanda i oferta de treball. La teoria neoclàssica suposa que els salaris (nominals o reals 2 )

2 Salari real = salari nominal – inflació (augment de preus). Ex: Si el salari (nominal) puja un 3% i els preus

(inflació) pugen un 2%, els salaris augmenten, en termes reals, un 1%.

53 50

35

63

47

42

50

36

24

53

42

33

46

26

18

41

31

22

39

20

10

34

20

15

0

10

20

30

40

50

60

70

Hombres De 20 a 24 años

De 25 a 29 años

De 30 a 44 años

Mujeres De 20 a 24 años

De 25 a 29 años

De 30 a 44 años

Primaria ESO Sec. Postoblig. Superior

4

són flexibles (poden pujar i baixar sense problema) i, per tant, sempre es pot assolir un

equilibri de mercat: un excés ocasional d’oferta que provoca desocupació exigeix una

reducció en els salaris per restablir l’equilibri de plena ocupació. Així, l’atur és

exclusivament el resultat d’un salari excessiu, per sobre del d’equilibri, i es tractarà d’un

atur voluntari, ja que es podria eliminar si els treballadors acceptessin treballar a salaris

(nominals o reals) més baixos.

Els salaris poden estar per sobre dels d’equilibri perquè el mercat laboral no és de

competència perfecta (plenament flexible, veure lliçó 7), per l’existència de monopolis

d’oferta (sindicats), salari mínim o prestacions d’atur.

Per als neoclàssics, s’han de flexibilitzar al màxim els salaris (preferiblement els

nominals) i aconseguir que el mercat de treball sigui perfectament competitiu. Per

estimular l’ocupació s’ha d’afavorir l’obtenció de beneficis per part de les empreses

reduint els costos, principalment els salarials. 3 Són polítiques d’oferta, que busquen

facilitar la producció en les condicions de costos més favorables per a les empreses.

Ara bé, els neoclàssics indiquen que, inclús al mercat més flexible, sempre hi ha una certa

taxa d’atur, anomenada taxa natural d’atur, a què tendeix l’economia, a causa de la

mobilitat natural dels mercats, pel temps que es triga a trobar noves feines i perquè hi ha

grups marginals o desanimats que es troben en atur permanent.

La teoria neoclàssica ―tradicional‖ ha tingut desenvolupaments des de mitjans del s. XX:

— Teoria dels salaris d’eficiència: les empreses paguen uns salaris més alts que els

existents en un mercat de competència perfecta (on hi ha plena ocupació) per

aconseguir una productivitat més gran (i reduir els costos de rotació de la mà d’obra).

Si totes les empreses fan el mateix la taxa d’atur serà més alta que la que

correspondria a uns salaris més baixos (d’equilibri). A més, els subsidis d’atur o el

salari mínim incrementen el salari d’eficiència, ja que són competidors del salari.

— Teoria dels contractes implícits: els assalariats s’estimen més un salari rígid que una

remuneració fluctuant segons la conjuntura econòmica, ja que desconeixen la situació

real de l’empresa i el context general de l’economia. Si varia la conjuntura

econòmica, l’empresa altera el grau d’ocupació però no els salaris, de manera que

3 Crítica Keynesiana: els beneficis no sempre creen ocupació; es poden dedicar a incrementar els béns

d’equip, afrontar costos financers, acomiadar treballadors, etc. En aquests casos, la contenció salarial no fa

res més que deprimir la demanda agregada i no soluciona l’atur.

5

aquests no són determinants de les variacions d’ocupació. Així, en les recessions les

empreses ajusten el grau d’ocupació (no els salaris) i generen atur.

— Teoria de la recerca d’ocupació: la informació imperfecta i les prestacions d’atur

generen ineficiències en la recerca d’ocupació; es triga més a trobar feina. Cal reduir

els ajuts als aturats (quantitat, cobertura i durada dels subsidis d’atur) i millorar la

recerca (reformar els serveis públics com ara l’INEM i similars, privatitzar serveis de

recerca, augmentar l’activitat de les Empreses de Treball Temporal) per reduir el

temps de recerca i, en conseqüència, l’atur.

— Teoria del Mismatch o desajust: el mercat laboral va canviant, i crea ocupació i atur

alhora.

Qualificacions: es crea atur en algunes ocupacions (qualificacions) i llocs de treball

en d’altres. L’atur es dóna perquè algunes feines (especialment les menys

qualificades) ja no tenen demanda, encara que baixin els salaris. Cal augmentar el

nivell educatiu i la formació de la població (seguint la teoria del capital humà). En

un context internacional s’indica que el treball no qualificat es trasllada a països

menys desenvolupats, de manera que els menys educats són els qui més pateixen

l’atur als països més desenvolupats.

Geogràfic: es genera atur en determinats territoris mentre que queden vacants en

algunes àrees que no es cobreixen per la manca de mobilitat de la mà d’obra. En

conseqüència, s’ha de fomentar la mobilitat geogràfica dels treballadors.

— Treballadors interns/externs (insiders/outsiders): les empreses contracten treballadors

fixos i temporals. Els fixos (interns) estan protegits pel cost d’acomiadament i poden

tenir salaris més alts. Els temporals (externs) seran els acomiadats en temps de crisi

econòmica, ja que els primers regulen l’ocupació, i els salaris i el «sobrecost» que

suposen les seves demandes el paguen els segons, que poden quedar a l’atur. S’ha de

flexibilitzar el mercat laboral, eliminant els drets dels interns; així es contractaran més

treballadors. Per tant, s’ha de reduir la protecció laboral (acomiadament), restringir el

dret de vaga o reduir els acords amb els sindicats.

2.3.2. Teoria keynesiana

La quantitat de treball demanada per les empreses està determinada pel volum de

producció de béns i serveis que esperen fer en el mercat. L’atur està causat per una

insuficiència de la demanda efectiva, és a dir, la demanda real (o efectiva) és menor que

l’esperada pels empresaris i, en conseqüència, les empreses redueixen el seu nivell de

producció i d’ocupació generant atur.

Si D efectiva

< D esperada

 ocupació   atur

L’atur és involuntari, ja que no el desitgen ni les empreses ni els treballadors; sorgeix pel

funcionament mateix de l’economia de mercat (la demanda no sempre iguala l’oferta).

Així, la solució haurà d’estar relacionada amb els factors que generen creixement

econòmic, no amb el mercat laboral. A més, a diferència de l’escola neoclàssica, els

keynesians consideren que l’oferta de treball no depèn del salari, ja que els individus

s’ofereixen per treballar independentment del salari existent i que aquests no són flexibles

a la baixa i, si ho fossin, no solucionarien l’atur per la seva incidència negativa sobre la

6

inversió (es reduiria per l’augment de la incertesa econòmica davant reduccions salarials) i

el consum (disminució de la demanda agregada al baixar els sous).

Per combatre l’atur cal estimular la demanda agregada (privada i pública). Com?:

— Afavorint la inversió (pública o privada).

— Afavorint el consum (públic o privat).

Keynes prefereix un increment de la inversió (al consum) per l’efecte multiplicador (és a

dir, si s’inverteix 100 es genera activitat econòmica o renda per un valor superior; ex: la

construcció d’una carretera genera un creixement de la renda superior al valor de la

construcció, ja que la carretera apropa pobles i augmenta l’activitat econòmica existent, o

abans inexistent, els que treballen en la construcció gasten la renda en comerços que, a

l’hora, gasten aquesta renda en altres comerços, etc.).

A més, prefereix que la intervenció sigui pública (millor per exemple que abaixar impostos

i esperar a que inverteixin els agents privats) perquè la inversió privada depèn del tipus

d’interès però, a més, de les expectatives dels empresaris (factor psicològic o animal

spirit), negatives normalment en temps de crisi. El mateix val per als consumidors (quant a

l’estat d’ànim). Així, en períodes de crisi, consumidors i inversos són pessimistes i

baixades d’impostos no estimulen ni el consum ni la inversió. Per això el Sector Públic ha

de suplir aquesta manca d’activitat privada.

Per l’efecte multiplicador, la despesa pública no generarà problemes de dèficit (a mig

termini) perquè la renda que genera el creixement econòmic permet «pagar» la despesa

pública necessària per expandir l’economia (tornar el recaptat en impostos). Ara bé, alguns

neoclàssics neguen el paper beneficiós del multiplicador ja que la intervenció (o inversió)

pública no sempre incideix positivament sobre el creixement econòmic (errors d’inversió)

i genera endeutament que cal pagar amb posterioritat (lliçó 5). També poden existir

problemes de finançament a curt termini precisament perquè hi ha situació de crisi. Al

respecte, l’evidència empírica sí constata l’existència del multiplicador, si bé sí poden

existir inversions públiques errònies i malbaratament de recursos públics i inclús usos

alternatius al capital públic més rendibles.

Val a dir que l’Escola institucionalista afegeix a la solució d’augmentar la demanda

agregada per reduir l’atur que existeixin canvis institucionals (legals) per a què els grups

discriminats accedeixin al mercat primari o insider (mesures contra la discriminació,

protecció sindical, ocupació pública, etc.).

7

2.4. Mercat de treball: evidència empírica

Actius i ocupats a Espanya (1976-2017II Trimestre)

23.110

22.728

20.511

16.635

[VALOR]

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

1 9 7 6

T II I

1 9 7 7

T II I

1 9 7 8

T II I

1 9 7 9

T II I

1 9 8 0

T II I

1 9 8 1

T II I

1 9 8 2

T II I

1 9 8 3

T II I

1 9 8 4

T II I

1 9 8 5

T II I

1 9 8 6

T II I

1 9 8 7

T II I

1 9 8 8

T II I

1 9 8 9

T II I

1 9 9 0

T II I

1 9 9 1

T II I

1 9 9 2

T II I

1 9 9 3

T II I

1 9 9 4

T II I

1 9 9 5

T II I

1 9 9 6

T II I

1 9 9 7

T II I

1 9 9 8

T II I

1 9 9 9

T II I

2 0 0 0

T II I

2 0 0 1

T II I

2 0 0 2

T II I

2 0 0 3

T II I

2 0 0 4

T II I

2 0 0

5 T

II I

2 0 0

6 T

II I

2 0 0 7

T II I

2 0 0 8

T II I

2 0 0 9

T II I

2 0 1 0

T II I

2 0 1 1

T II

2 0 1 2

T II

2 0 1 3

T II

2 0 1 4

T II

2 0 1 5

T II

2 0 1 6

T II

2 0 1 7

T II

Actius Ocupats

8

Taxa d’atur a Espanya (1976-2017 II Trimestre)

24,55

17,22

20,51

6,02

7,87

15,64

31,96

10,49

19,04

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

30

32

34

1 9 7

6 T

II I

1 9 7

8 T

II

1 9 8

0 T

I

1 9 8

1 T

IV

1 9 8

3 T

II I

1 9 8

5 T

II

1 9 8

7 T

I

1 9 8

8 T

IV

1 9 9

0 T

II I

1 9 9

2 T

II

1 9 9

4 T

I

1 9 9

5 T

IV

1 9 9

7 T

II I

1 9 9

9 T

II

2 0 0

1 T

I

2 0 0

2 T

IV

2 0 0

4 T

II I

2 0 0

6 T

II

2 0 0

8 T

I

2 0 0

9 T

IV

2 0 1

1 T

II I

2 0 1

3 T

II

2 0 1

5 T

I

2 0 1

6 T

IV

Taxa d'atur

Total Homes Dones

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento