Tema 3: L revolució liberal, Ejercicios de Estadística. Universitat de Barcelona (UB)
rch25
rch25

Tema 3: L revolució liberal, Ejercicios de Estadística. Universitat de Barcelona (UB)

9 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: Economia Espanyola, Profesor: economia economia, Carrera: Economia+Estadística, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 9
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento

TEMA 3: LA REVOLUCIÓ LIBREAL (pp.95-107)

Esdeveniments polítics (Regnat de Isabel II 1833-1868):

• Després de la mort de Ferran VII hi ha la I Guerra Carlina (1833-1839). Primera Guerra civil a espanya que va enfrontar els carlins amb els isabelins. Ferran VII no tenia fills, però va tenir una filla Isabel II. No obstant, hi havia un facció del país que estava en contra i volien que regnés el germà de Ferran VII.

Hi van haver dos blocs diferenciats. Els que defenien el regnat d’Isabel seran els liberals partidaris de reformes polítiques i els que estaven a favor que regnés el germà de Ferran VII seran els carlins partidaris de la tradició. Aquets intentaren bloquejar qualsevol canvi, no volien canviar les estructura política espanyola. Mes partidaris de la religió.

Aquells que van apostar per la reina acabaren guanyant (liberals)

Al llarg dels segle 19 hi hauran dues guerres carlines mes una a Catalunya

• Del 1844-1854 es un període de reformes anomenat Dècada moderada. Pren el poder la facció mes conservadora dels liberals. Consideren que no ha d’haver mes canvis.

• Del 1854-1856 es un període anomenat Bienni Progressista. Tornen al poder la facció mes progressista dels liberals i tornen haver reformes (Llei ferroviària, Banca moderna)

• Al1868 es produeix la Revolució Gloriosa, s’expulsa la reina de espanya i posteriorment el seu fill Alfons XII regnarà.

Reforma Agrària Liberal

El sistema liberal intenta acabar amb l’antic regim que consagrava la desigualtat legal: hi havia classes privilegiades.

L’objectiu era instaurar un sistema on no hi havia desigualtat social (igualtat davant la llei). Aquest sistema esta impulsat per la burgesia. A mesura que el capitalisme s’ha desenvolupat, la burgesia emergeix ja que es dedicaven al comerç, etc. La burgesia son gent de ciutat i eren partidaris de una igualtat legal i acabar amb els sistemes privilegiats.

• El que es pretenia era substituir la “propietat imperfecta” de l’Antic Règim, on l’exercici d’aquest dret podia estar limitat per un dret d’un tercer, i que sovint era col·lectiva, amortitzada o vinculada.

• Per la “propietat prefecta” del capitalisme: absoluta, individual i lateritzada.

Les reformes econòmiques tenien molt a veure amb desenvolupar les economies de mercat, tothom que tingui diners accedeixi a la propietat comprant.

La reforma agrària liberal: Eliminar les restriccions de la propietat que existien en l’antic regim. En relació a la propietat de la terra, hi havia gent que tenia certs drets sobre la terra. L’objectiu era que algú fos el propietari de la terra.

També va intentar acabar amb la amortització de terres. A la espanya del segle XVII hi havia una part important de les terres que estaven en mans de l’església. Aquesta tenia una estructura que ocupava tot el territori. Tot aquest capellans son els---- i després estan les ordres religioses, els caputxins etc... aquest no depenen del capella de l’església, son independent (clergat regular).

L’església havia sigut molt poderosa a nivell econòmic i també cultural e intel·lectual.

A partir del segle XVII tenen competència ja que hi ha classes intel·lectuals que es desenvolupen.

Informe sobre la Ley Gaspar Melchor de Jovellonos (1794)

Personatge que tindrà responsabilitats polítiques. Era un il·lustrat i es un iniciador del pensament liberal. Fa un diagnòstic que dirà que els principals problemes era l’endarreriment de l’agricultora espanyola.

S’ha d’intentar d’acabar amb les terres que estan en mans de propietaris que no tenen molt capital actiu (mans mortes= església, municipis). Aquests tenien en propietat unes grans extensions de terres. L’església mai perdia les terres. També hi havia moltes terres a mans del municipis i no estaven explotades.

Gaspar diu que s’han de treure totes aquestes terres al mercat. No hi havia oferta de terres. Els burgesos que saben treure profit a les coses si aquest tinguessin totes

aquestes terres farien augmentar la productivitat d’aquestes terres.

La vinculació feia referència a la noblesa, que tenia entre altres drets, moltes terres en propietats. Hi havia una característica important que les famílies nobles estaven vinculades a les seves terres. No podien vendre les seves terres. La avantatge que tenien era que mai no podien perdre en el cas de mala administració econòmica.

Mesures de la reforma Agrària Liberal

Desamortització. Consisteix en traspassar les terres de l’església i municipis a mans actives (burgeses) per tal d’augmentar la producció.

• Transferència de terres en mans mortes (eclesiàstiques i civils) a propietaris privats.

• L’estat nacionalitzava aquestes terres i després les ven a privats.

• El volum de les terres transferides representarà el 20% del territori espanyol i el 40% de les terres de conreu: 600.000 finques.

Hi ha un altre factor, que era l’endeutament de la Hisenda. La gran part dels sues ingressos serveixen per pagar els deutes. L’estat no esta en la se va millor situació.

La desamortització intentarà unir aquests problemes per resoldre’ls.

Desamortització de Goday (1798).

• Desamortització de Medizábal (1836).

• Desamortització de Espartero (1841).

• Desamortització de Madoz (1855): anirà a per les terres dels municipis (desamortització dels municipis).

Els motius de la desamortització van ser els següents:

Ideològic: la propietat col·lectiva porta a un us ineficient dels recursos (liberalisme econòmic)

Fiscal: reduir el volum de deute públic a un nivell sostenible perquè l’Estat recuperi l’accés al crèdit.

Polític: aconseguir el suport dels compradors de béns nacionals i debilitar l’Església

La desamortització aconseguí els seus objectius:

• Es pirititzarà una gran de la terra (excepte meitat monts públics i part dels comunals)

• L’estat recupera el crèdit gràcies a les terres amortitzades.

• El Règim liberal sobreviu i guanya guerres carlistes

Tots els seus objectius que es van proposar inicialment els van dur a terme.

Els efectes econòmics de la desamortització van ser:

No modifica la distribució de la propietat de la terra tot i que moltes terres van canviar de mans. En les zones que la distribució era més equitativa es va mantenir la mateixa distribució igualitària que inicialment, també passava amb les zones on no hi havia igualtat en la repartició de les terres. A la part nord la terra estava molt ben distribuït mentre que a la part sud tenim un domini latifundista.

Desamortitzacions del 30% de les terres

▲ Els camperols més humils surten perjudicats: augmenta la polarització social al camp. Quan l’Estat va posar en vendes les terres de l’església i municipis només les podien comprar les persones que poguessin un capital prou gran per assolir aquesta despesa, per tant, no permetien als camperols comprar les terres ja que no tenien aquesta capacitat econòmica. Per tant, podem concloure que la distribució de la renda permetia adquirir les terres o no, en les zones amb riquesa més igualitària la població podia comprar la terra, però en canvi les zones o no hi havia igualtat hi havia molt poca gent que pogués comprar les terres.

▲ Alternativa Flórez Estrada; creuar una classe mitjana poderosa: es una oportunitat perduda, les zones on hi ha unes grans terres on hi ha un gran repartiment de terres però en comptes de donar la terra a camperols per tal de donar la oportunitat a tothom, però el problema es que no haguessin d’haver posat les terres en vendes sinó que les haguessin repartit. Deia que donés la terra en emfiteusi (lloguer) de les terres als camperols i que haguessin de pagar una renda cada mes. Això no es va fer en el cas espanyol ja que es pensaven que els que tenien més diners podien explotar econòmicament les terres. Aquest postulat es el que defenia Flórez Estrada.

Augmenta la superfície conreada (en detriment de la ramaderia i els boscos) i augment de la producció. Moltes terres que tenien funcions de pastures passen a ser per agricultura. Per tant, hi ha un increment del conreu (superfície + producte) i de la població que s’alimentarà amb gra espanyol. Va ser un creixement extensiu no intensiu, es a dir, no es va produir un augment de la activitat

No s’incentiva el canvi tècnic però si la comercialització de l’agricultura. La productivitat no va augmentar. Des del punt de vista econòmic no va augmentar la productivitat (“va ser ho mateix que abans però amb més població”). No hi havia incentius en el canvi tècnic perquè hi havia moltes terres i molta mà d’obra.

No incrementa la demanda de béns d’equip

Abolició del règim senyorial

Va ser el gran pacte entre la burgesia i la noblesa: transformar en propietat plena els drets que la noblesa tenia sobre la terra en l’Antic Règim. Fins aquest moment, la monarquia no tenia gaire poder, qui realment manava era el senyor (noble) de cada regió. Divisió entre:

Senyoriu jurisdiccional: cobra per ser el “rei” d’una certa terra, per tant, correspon als drets polítics que tenia el senyor sobre la terra.

Senyoriu territorial: el senyor cobra la renda ja que la propietat es seva, per tant correspon al dret de propietat.

Es van consolidar els grans latifundis de la meitat sud d’Espanya. Quan es va dur a la practica el senyoriu jurisdiccional i territorial el que va passar va ser que quan els senyors tenien molt de poder i els tribunals havien que decidir que havien o no de perdre van anar a favor dels senyors, es a dir, terres que eren dels pagesos i els que es van exposar davant dels tribunals el qual va declarar que la terra era dels senyors, per tant, els rics van sortir encara més rics i a més a més van passar a ser grans propietaris de les terres. Els latifundis a Espanya venen de la reconquesta però també de la reforma agrària liberal.

Desvinculació: supressió del Mayorazgo

Gaspar Melchor de Jovellanos. Informe sobre la ley agrària(1974): farà un diagnòstic sobre el seu pare de l’agricultura espanyola. Ell es un liberal que diu que s’han d’acabar amb les terres dels propietaris que no utilitzen les terres(no les explotaven), aquestes les anomenava mans mortes. Qui tenia aquestes terra eren l’Església i els municipis els quals tenien unes grans extensions de terres. Jovellanos diu que totes aquestes terres s’han de posar el mercat. els burgesos son els que saben com explotar les terres i si poguessin adquirir aquestes terres podrien fer augmentar la productivitat agrícola. També era partidari d’acabar amb la vinculació de les terres.

La vinculació feia referencia a la noblesa, aquesta tenia moltes terres en propietat i les famílies nobles estaven vinculades a les seves terres, es a dir, que el noble no podia vendre les seves terres ni embargar-li. Per tant, encara que un noble no exploti la seva terra com esta vinculat a la terra no podia perdre la terra. Aquestes terres eren hereditàries, a la llarga va ser un gran avantatge per la noblesa, però en una societat capitalista no tenia cap avantatge.

El Mayorazgo(desvinculació) es va abolir el 1841

Ara les propietats del la noblesa es podien vendre i embargar, a llarg termini va significar la ruïna d’alguns patrimonis

Abolició del delme

Delme: Impost que cobrar la església sobre la seva producció en la seva zona d’influència. El delme era el 10% de la collita de tota la zona (no només de la seva sinó de TOTES). El delme es cobrarà en espècie no en diners, sinó amb el 10% de la collita

Fort incompliment per part dels pagesos de 1808, després de la Guerra l’església tenia moltes dificultats per cobrar el delme degut a les ideologies revolucionaries així que finalment es va abolir el delme al 1937

Immediatament després(1841) s’estableix l’obligació de l’Estat a mantenir el clergat.

Els delmes que no van pagar a l’església, es a dir, els participants laics del delme van indemnitzats amb deute públic. en aquest moment es van vendre les terres de l’església i els participants laics van poder comprar finques a les desamortitzacions, per tant les cases mobiliàries que tenien una economia planificada van poder expandir les seves terres.

Cal recordar, que també s’aboleix LA MESTA (sindicat de ramaders que tenien molts drets adquirits).

Anul·lació normes restrictives ús de la terra

Aquesta reforma el que s’intentarà fer és eliminar les restriccions de la propietat que existent a l’antic règim: en l’antic règim no i hi havia una propietat plena, es a dir, la terra s’heretava. El que vol fer la reforma es establir un propietari i que pugui fer amb la terra el que ell decideixi.

Reforma fiscal pàg. 110-120 Calia fer una reforma per augmentar els ingressos i equilibrar les comptes. Els que van dissenyar aquesta reforma van ser Alejandro Mon i Ramón Santillán.

Van crear un nu sistema tributari que s’adaptava als idearis liberals:

• Monopoli fiscal de l’estat: L’únic que cobra impostos és l’estat • Universalitat: tothom ha de pagar els mateixos impostos (excepte al País Basc i Navarra) fina ara hi havia

grups de privilegiats que no pagaven impostos ara aquest hauran de pagar impostos • Equitat: ha d’estar repartir de forma igualitària la carrega fiscal. Els que menys tenen paguessin menys. Pagar

en proporció al nivell adquisitiu de cada persona. • Legalitat: tot el que es cobra estigui establert per llei • Suficiència: que hi hagi recursos suficients per l’estat. L’estat acaba perdent recursos. • Sistematicitat: que tots els impostos estiguin pensat per una sola persona

Els de color vermell no es van dur a terme i els de color verd si.

Si els rics no paguen, llavors no hi havia recursos per l’estat!!

Aquesta reforma fiscal la fan uns polítics liberals moderats (més conservadors) que eren més propicis a pactar amb els sectors més tradicionals.

Quadre 2.6

La reforma fiscal va afectar de manera impositiva. El quadre ens mostra la reforma fiscal que va intentar unificar el sistema fiscal de tots els territoris. Aplicar uns impostos per igual i acabar amb els dos sistemes que hi havien. La columna 5 es la suma dels impostos directes i la columna 9 es la suma dels impostos indirectes.

La diferencia entre impostos indirectes i directes es que els impostos indirectes intenten gravar la renda o la riquesa(

En canvi el impostos indirectes pagues en funció del que compres, del que consumeixes. Per tant aquests impostos (ex. aranzels) el que paguen en proporció major de la seva renda que els rics. Tenen una característica: son regressius. Les persones amb un nivell inferior en la renda acaben pagant mes impostos indirectes

El pes dels impostos indirectes ens fa dir que hi ha una manca d’equitat.

Manca d’equitat:

Els barbons programen fer una reforma fiscal que es va aplicar als diferents territoris d’Espanya. Al regne de castellà un cadastre. Van fer una relació molt exacte de que tenia cadascú.

La hisenda espanyola va voler aplicar un cadastre però na van fer cap estudi sobre que te cadascun

• Preponderància dels impostos indirectes: Aquesta manca d’equitat provocat pel pocs impostos indirectes o mal gestionats

• Forma de repartiment dels directes (“cupos”): l’estat sabia quan volia recaptar amb aquest impost. Llavors ho reparteixen per províncies, fan una estimació de quan li toca pagar a cada província. Dins de cada província es reparteix per cada municipi. Finalment dins del municipi l’ajuntament es posa d’acord en quant li toca cadascun. El problema es que en aquells municipis era que els que decidien qui havia de pagar eren els propietaris de les terres. En aquells llocs on la distribució de la terra era molt desigual, els grans propietaris pagaven molt menys del que els hi pertocava, ja que tenien una gran influencia als municipis (tributació molt injusta, poc equitativa), petits propietaris havien de carregar amb la diferencia (el que els rics no volien pagar). Això no passa a tot arreu, hi havia zones on la distribució era mes equilibrada.

Principal defecte de Mon-Santillán

La contribució industrial la pagaven les persones que tenien industries. Aquests pagaven bastant menys que els propietaris agraris. Es lògic ja que hi havia menys activitat econòmica en aquest sector comparat amb l’agrari. Però aquest sector estaven mes ben tractats, pagaven menys dels que els pertocava.

Manca de suficiència:

• Conseqüència de la manca d’equitat

• Pressió fiscal: menys del 8%. Això comparat amb termes actuals es molt baix. Aquest 8% estava mal repartit.

Sempre van tenir dèficit, cada vegada era més grans, per tant, s’estava desequilibrant el pressupost. (quadre 2.7)

Per tant, podem dir que la reforma no va aconseguir el seu objectiu que era la manca de suficiència. No es van aconseguir recursos suficients per fer front a les despeses de l’Estat. Així que hi van haver bastants episodis d’impagament.

Va ser una reforma massa tímida per aconseguir que els rics paguessin el que els hi tocava. La manca d’equitat porta a la manca de suficiència, que porta a que la Hisenda tornes a estar molt endeutada degut a la manca de recursos.

Poca flexibilitat dels impostos: quan l’economia creixia molt, la recaptació no creixia gaire. I succeïa el mateix a la inversa, quan hi havia una crisi l’estat continuava demanant els mateixos impostos tot i que la gent no tenia tants diners.

El Ferrocarril pàg. 133-141

Per integrar el mercat i desenvolupar l’economia calia millorar la xarxa de transport: el ferrocarril

La construcció del ferrocarril sorgeix a primera Revolució Industrial. Va ser una innovació que va revolucionar el transport terrestre que fins llavors els transports mes econòmics eren els marítims i el terrestre.

Les infraestructures del transport es molt important en l’econòmica perquè redueix els costos de transport i permet integrar el mercat.

Per tant es pensava que permetria la integració del mercat d’Espanya ja que es podria vendre els cereals de l’interior, els teixits de Catalunya, etc..

La primera línia ferroviària va ser BCN-Mataró

A Espanya va costar que la construcció del ferrocarril arranques. El 1854:

• Gran Bretanya 11.000km

• Alemanya 7.000km

• França 5.000km

• Espanya 400Km

Es evident que Espanya estava molt més enrederida. Aquest any hi ha una presa del poder dels progressistes (bienni progressista). Un dels principals objectius d’aquests governants van ser la creació d’una xarxa ferroviària.

Perquè pocs ferrocarrils a Espanya?

• Per la geografia, tenia un relleu alterós.

• Els ferrocarrils els construïen empreses privades, i per tant aquests empresaris no hi veien cap benefici en fer ferrocarrils a Espanya ja que hi havia poca activitat econòmica i menys demanda de transport a comparació de altres països com Gran Bretanya.

Llei General de Ferrocarrils (juny 1855):

• Establia el disseny de la xarxa bàsica (radial)

• Establia els ajuts: garantir a rendibilitat e capital abans que l’explotació comencés.

• Els ajuts (316 milions ptes) representaren més de la meitat del capital desemborsat (601 milions)

Desamortització de Madoz (maig de 1855): Van desamortitzar les terres dels municipis ja que l’Estat necessitava diners per subvencionar la construcció de ferrocarrils.

Una mesura perquè les empreses s’animin a construir ferrocarrils va ser la figura dels bancs ja que feien suport a les empreses. Per tant caldrà grans bancs, societats de crèdit que havien de ser societats anònimes.

Llei Societats de Crèdit (gener 1856): es va produir la creació de societats per accions bancàries (llei del 1848 era molt restrictiva) En el moment que van tornar a la legalitat els bancs de societats anònimes, tres grups francesos van crear societats de crèdit a Espanya.

Forta inversió estrangera (sobretot francesa) en la construcció de les línies:

Péreie → Crédito Mobiliario Español→ Compañia Norte

Rothschild → Sociedad Española Mercantil e Industrial → MZA

Prost-Guilhou → Cia Gral de Crédito → Ferrocarriles Andaluces

Aquestes tres societats de crèdit crearan cada una de elles una companyia ferroviària important.

La construcció d’aquestes xarxes ferroviàries va ser molt ràpid.

La major part de la tecnologia foren estrangers. Les maquines de tren van ser comprades a l’estranger. També es van importar el material fixe amb excepció de drets aranzelaris. La construcció de ferrocarril no va beneficiar al sector siderúrgic espanyol. En gran part era projecte de colonialisme econòmic.

Alguna excepció de capital autòcton: corredor Mediterrani i Vall de l’Ebre (capital català i valencià).

Que passa?

• Els costos de van resultar ser més alts dels esperats: emissió d’obligacions. En meitat de la construcció quan van veure que necessitaven mes diners per finançar el projecte, en comptes de ampliar el capital van emetre obligacions. Era difícil que hi hagués mes accionistes. Les obligacions el que fa es que estes assumint unes obligacions financeres, es a dir, endeutar-te. Quan la rendibilitat no sigui alta els costos financers et poden perjudicar.

• Els ingressos d’explotació van ser menor dels esperats. Quan les línies es van posar en marxa van veure que la demanda va ser menys que la esperada. No hi havia suficient activitat econòmica.

• Manca de demanda

Pànic financer (1866): suspensió de pagaments, caiguda de la Borsa, enfonsament Societats de Crèdit. Això fa que en un moment donat, quan la gent es dona compte del que passa comencen a vendre accions de les companyies ferroviàries.

Quan comencen les línies ferroviàries si que tenen benefici. Però com es van endeutar molt alhora de la construcció l’excedent net era mes baix. Quan es va veure que es perdia diners hi va haver una caiguda de la Borsa important. Les cotitzacions de les empreses van caure en picat. Aquesta caiguda de les accions ferroviàries va arrossegar les societats de crèdit (bancs que tenien molt títols en accions ferroviàries). En conseqüència va acabar amb una crisi financera.

La construcció del ferrocarril provoca: Mobilització de molts recursos, recaptació de capital estranger, etc. Es genera una eufòria que acaba malament. Apart dels moviments especulatius i ha una base pel qual això fracassa financerament: Espanya no era un país prou desenvolupat per tenir el ferrocarril que s’estava construint. (Espanya no era un país risc i por tant aquesta manca de demanda era un llast per les companyies).

Tot i això, tenir ferrocarril a la llarga promovia el desenvolupament econòmic. Aquestes inversions van fer que l’economia creixes.

El ferrocarril va ser un mal negoci, però va tenir un enorme benefici socail.

Abaratiment del transport, integració del mercat, especialització productiva.

• Gómez-Mendoza: Estalvi Social 7% del PIB (1878), 20% del PIB (1912)

• Herranz: responsable 11-13% del creixement renda per càpita (1850-1912); 14% rendiment social (1878), 25% (1912)

Banca Moderna pàg. 141-152

Quadre 3.8 <- Important

Societats bancàries per accions:

• 1829. Banco Español de San Fernando: banc de l’Estat i privilegi d’emissió. Es un banc privat, i que serveix per donar crèdit a l’Estat. Aquest es un banc d’emissió, és a dir, un banc que pot emetre bitllets.

• 1844 Banco de Isabel II (emissió).

• 1848 Fusió: Nuevo Banco Español de San Fernando (futur Banco de España).

• 1843-1846 2 Bancs d’emissió locals (Banc de Barcelona i Banco Español de Cádiz). 4 bancs no emissió (2 Madrid, 1 Zaragoza, 1 València)

• 1847-1848: crisi econòmica i financera

• 1848-1849: Legislació molt restrictiva en societats bancaries per accions

• 1856. Llei de Societats de Crèdit i Llei de Bancs d’Emissió

• Es crearen 35 societats de crèdit.

• Es crearen 18 nous bancs d’emissió.

• El 1874 Privilegi d’emissió Banc d’Espanya (era un banc privat). Aquest banc havia tingut una relació estreta amb l’estat. L’estat estava desesperat i va demanar recursos financers al banc d’Espanya, a canvi l’estat el va convertir en l’únic banc que podrà emetre bitllets. Per l’altra part, els altes bancs d’emissió van optar entre dos opcions: fusionar-se amb el banc d’Espanya o si es volien seguir mantenir per ells sols van tenir que renunciar a emetre bitllets. A partir d’aquest anys el banc passa a tenir molta força. Al haver-se fusionat amb els altres bancs va comptar amb una xarxa d’oficines per tot l’estat, que es van anar desenvolupant en els anys següents.

• Al 1883 Banc d’Espanya estableix servei gratuït de transferències entre sucursals: unificació del mercat monetari. Això li va donar poder, donat que molta gent es fa client del banc ja que era possible fer transferències de diner de forma gratuïta d’una ciutat a una altra d’Espanya.

• El Banc d’Espanya captarà una part creixent d’estalvi, el canalitzarà majoritàriament al finançament de l’Estat (83%). Una gran part dels estalvis espanyols servia per finançar l’estat, i per tant treia possibilitats de finançament de les empreses privades.

Quadre 3.10 : Al any 19000 representava el 68 per cent del sistema bancari

Quadre 3.11

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento