TEMA 4+5  (economia i politica) -GRAU ARQUEOLOGIA, Apuntes de Antropología. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
hititaperdia
hititaperdia

TEMA 4+5 (economia i politica) -GRAU ARQUEOLOGIA, Apuntes de Antropología. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

8 páginas
5Número de descargas
8Número de visitas
100%de 3 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: antropologia, Profesor: Irina Casado, Carrera: Arqueologia, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento

TEMA 4 I 5: ECONOMIA I POLÍTICA

ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

Aquesta branca antropològica és inventada ( no és real que la realitat es fragmenti així).

-Incorpora perspectiva d’anàlisi però no pot ser l’única ja que l’anàlisi seria esbiaixat.

-Té a veure amb utilització de recursos naturals, com l’utilitzen i quines eines utilitzen.

·Producció: formes de subsistència

·Distribució: redistribució, reciprocitat i intercanvi.

·Consum.

LA PRODUCCIÓ

K.MARX (1845-1849): proposta modes de producció

- Comunisme Primitiu

-Asiàtic

-Antic

-Feudal

-Capitalista

-Socialista

FORMES DE SUBSISTENCIA

Societats caçadores-recol·lectores (o farratgeres)

L’estudi dels sistemes econòmics dels grups caçadors-recol·lectors posa de relleu 3 aspectes

fonamentals en l’anàlisi:

1) Evolucionisme .vs. Forma de vida escollida

2) Gènere: societat de caçadors i recol·lectores (?)

3) M.SAHLIS (1983) La societat opulenta primitiva

a) Les societats caçadores- recol·lectores NO viuen al límit de la subsistència

b) Societats que viuen en l’abundància i en l’opulència

+60% consum diari prové de la recol·lecció.

Organització política: BANDAS.

-units per vincles de parentiu (famílies -generalment nuclears-)

-entorn marca nº individus que viuen/poden viure en la banda; si hi ha més individus que

entorn = perill. ( acostumen a ser entre 20 i 30).

-infanticidi ( no selectiu)

-senicidi ( vells)

Classificació EVOLUCIONISTA en

funció a les formes de subsistència

(erroni)

Mètodes regulació.

Sobreviure edats procreatives

Si no hi ha prou infants es vinculen amb veïns i elaboren adopció d’adults.

·dintre les bandes la unitat més petita és família nuclear. Quan no hi ha suficient recursos

s’aplica la SEGMENTACIO DE BANDES ( es divideixen en unitats domèstiques cada família

nuclear. S’uneixen un cop s’han recuperat).

Són bandes activament mòbils. En un dia es poden traslladar per gust a alguna cosa que creix a

una altre zona ( entre altres motius).

Mobilitat estacional: depenent del entorn/clima hi ha zones on creix una coa i una altre

d’altres.

INUIR (cas etnogràfic)

Època freda; campaments inuit es traslladen a l’interior (caça)

Època + freda; campaments inuit es traslladen a la costa.

-utilitzen tecnologia com el GPS ( indiquen bancs de peixos, grups de foques...), motos de neu,

etc.

KAYAPÓ (cas etnogràfic  desmunta “evolucionisme .vs. Sistema escollit)

Viuen al Amazones.

Utilitzaven tecnologia que podien disposar com a forma de protecció de la seva forma de vida

(governen com vivien).

Cantant de The Police va fer campanya per ajudar-los.

Funcionen en assemblea; decideixen mantenir caça-recol·lecció. ( tant homes com dones

participen en assemblees).

Homes cacen.

Divisió de treball clarament per gènere

Dones recol·lecten

AGTA (cas etnogràfic Desmunta “gènere i societat de caçadors-recol·lectores)

-ubicats en les filipines

·Dones poden caçar juntament amb els homes ( recol·lectores igual).

·utilitzen les mateixes eines que els homes.

· Quan una dona agta caça ho fa amb limitacions; No pot anar a caçar fins que no hagi acabat

les seves activitats quotidianes i , no es pot allunyar a més d’un dia de distància ( mentre que

els homes poden passar molts més dies fora).

SUBSISTENCIA BANDAS: Gràcies a les dones (60-98% recol·lecció).

-prestigi social homes caçadors. ( vinculat al tabú de la sang del animal mort)

·Sistema de creences legitima i justifica la figura del home caçadors. ( rituals de

benvinguda, pre-caça, etc).

TÈCNIQUES DE CAÇA:

General a totes les

bandes caçadores-

recol·lectores

-caça en grup (batudes)

-paranys

-Acorralar l’animal fins al lloc on no pugi escapar ( dones i nens fan soroll per conduir al animal

fins els homes )

-Conduir l’animal fins a un barranc.

M.Salhins (1938): Aquest grups humans treballen molt menys que en un sistema capitalista.

·No treballen tota la banda, i les poques persones que treballen és suficient. Això proporciona

que els infants passin molt més temps amb els adults.

Al ser societats molt mòbils, no necessiten bens materials i, per tant, proporciona menys

incomoditats al moure’s.

·Són societats igualitàries; si algú tingues més bens seria símbol de superioritat i això no està

permès.

El poc que necessiten per viure és suficient.

!Kung sang ( cas etnogràfic)

Ubicats al desert del Kalahari.

R.Lee (1979) qui els etnografia.

·Entorn molt àrid, petita fauna i escassa vegetació per alimentació.

·Obligació de canvi de campament( a gran distancia uns dels altres) en funció als punts d’aigua

juntament amb la caça de tubercles i anous.

-Banda d’entre 2 i 40 individus on els homes cacen i les dones recol·lecten a la vegada que

cacen animals petits.

·Segons R.Lee treballen uns 20 adults en una mitjana de 2’4 dies a la setmana. En un

mateix dia treballen d’entre 0 i 16 persones mentre la resta garanteix la subsistència amb la

redistribució.

BASE DE SUSBSITENCIA: anou mongongo (60% aportació diària necessària) i carn (19%

d’aportació diària).

-és un anou que neix per tot el desert, sense cap perill en base a l’època de l’any de manera

que no tenen cap amenaça de perdre tal base encara que sigui un ambient àrid.

És un fruit que proporciona les calories, minerals i vitamines necessàries a diari.

-Les bandes no son superiors a 40 persones ja que +40 pot proporcionar un perill en l’equilibri

dels anous.

· Es practica l’infanticidi entre altres pràctiques per garantir la subsistència.

POLITICA:

Sistema assembleari ( dones tenen veu).

-Prohibició de acumulació dels bens ( expulsió de la banda com a conseqüència)

Societat

opulenta

primitiva

Els nens son els primers en rebre els aliments, seguits dels homes i per últim, les dones.

Societats Pastores ( o Ramaderes nòmades)

-Complementarietat en les activitats de subsistència

-Mobilitat. Dos tipus de desplaçaments;

1) Transhumància

2) Nomadisme ( només aplicable als gitanos)/ Itinerància ( terme correcte per aquestes

societats)

Nòmada= trasllat sense conèixer el lloc on van

Itinerant= trasllat coneixent territori i assegurant el que trobaran.

Poblat unitat socioeconòmica bàsica.

 Societats humanes podrien consumir molts més aliments del que la nostre dieta acaba

adquirint.

 El que no es consumeix està tabüat en funció a la natura.

Societat pastora = viuen del que produeixen els animals ( mai el propi animal).

 Tot i ser pastores no deixen de recol·lectar i, en alguns casos, petita caça.

S’organitzen en tribus i unitat política POBLAT

Poblat ( o campament) : assentament conformat per unitats domèstiques patrilocals.

Tribu: 1ª forma de jerarquització i lideratge centralitzat.

 Ha de mantenir una població baixa (nº individus delimitat).

 El nombre d’individus varia en funció del entorn ( poden ser +40)

 Practica d’Infanticidi i Senisidi

 Llinatge (descendència Tribu)-parentiu. No son propietaris de la terra ja que aquesta és

propietat de la tribu, per tant, col·lectiva.

1ª forma d’organització política que introdueix la diferencia de gènere; les dones NO

intervenen en cap activitat relacionada amb la ramaderia ( ni subsistència).

Prestigi social ( homes) en proporció als caps de bestia

Tota tasca de subsistència que fan les dones son vistes com innecessàries o secundaries.

SAOMIS / LAPONS( cas etnogràfic)

Ubicats entre Noruega, Suècia, Finlàndia i alguns a Rússia.

S. XVl – XVll: aprenen a domesticar els rens.

Pobles itinerants; es mouen pel nord d’Escandinàvia independentment de les fronteres

polítiques.

Hivern es desplacen a la costa

-Itinerància estacional

Estiu es desplacen al interior

-Crien els rens i venen la carn

-Es vesteixen de forma tradicional per acontentar al turisme ( venta de productes considerats

tradicionals).

KARIMOJONG ( Cas etnogràfic)

Ubicats en el nord-oest d’Uganda.

Societat Patri (lineal, local , lateral i patriarcal pel que fa al urbanisme).

-Diferents balles amb 1 casa gran (patri) i de petites ( dones). Els Animals formen part de la

Unitat Domèstica.

El lligam entre els animals i l’humà van més enllà de la font de subsistència ( són pastors de

cabra).

L’home obté prestigi i autoritat en funció als caps de bestia. ( les dones nomes munyen)

· Si per qüestions de l’entorn ( o altres) la vida dels animals o els homes està en perill, les dones

es dediquen a l’agricultura simple per garantir la subsistència.

-Tots viuen de la llet ( en temps bons).

-En moments de sequia , els homes beuen poca llet i les dones els cereals que conreen.

·Mai maten a l’animal.

 Emmagatzematge per mantega (Ghee); Feta amb llet fermentada + orina animal (

permet conservació).

 Apliquen el drenatge ( tall a la jugular per extreure sang).

Societats horticultores (o agricultors de tala i crema).

Organitzats en parcel·les petites i talen arbores i els cremen.--> Vegetals del cremat serveix per

agricultura

-Homes talen i cremen i les dones es dediquen a l’agricultura ( planten, cuiden i recullen).

 Tecnologia: aixades i pals de cavar.

Societats sedentàries fins a cert punt ( quan quelcom s’esgota); de 3 a 20 de canvi

 Es traslladen a zones on abans ja havien estat i els camps s’han treballat ja que és més

fàcil treballar camps ja ocupats ( camps en guaret)

Conreen amb motos de

neu i 4X4

ELS TIV ( Cas etnogràfic)

Ubicats a Camerún i Nigeria.

 Rotació de cultius cada 3 anys

 Construcció simbòlica del gènere ( agricultura + caça)

POLITIC;

Llinatges propietaris de les parcel·les ( propietat privada).

No es practica l’acumulació ( No excedent)van a recollir lo necessari per l’ús diari.

Unitat domèstica formada per llinatges.

Organització política (tribu): caps de poblat; Dones no aconsegueixen lloc.

 Jerarquia; pot decidir per sobre dels altres

 Caps de poblats anomenat cacics.

Societats Agrícoles

Fonts de subsistència agricultura intensiva.

Introducció d’eines més complexes

 Arada

 Animals de tir

 Tècniques enginyeria ( hidràulica)

 Condicionament dels camps

Societats sedentàries; producció depèn de l’estació

Inversió de treball ( + temps de treball = + rendiment); més excedent i, per tant, més recursos

per a més gent.

Aparició primeres desigualtats;

 Gènere: Homes treballen el camp i les dones els horts i els animals petits de corral (

tasques masculines proporcionen prestigi)

 Economia; Excedent = acumulació =prestigi social

 Poder: lligat a la acumulació de bens.

Introducció tècniques d’emmagatzematge;

 Fumat

 Sal

 Sitges

 (...)

AGRICULTURA DE SECÀ: cicle agrícola estacional. Rendiment sotmès a qüestions

meteorològiques (sequera, plagues, etc.)

AGRICULUTRA DE REGADIU: necessitat d’algú que pensi com conduir l’aigua (normalment per

sèquies) a tot el cultiu. NO depèn del clima i això augmenta la productivitat

AGRICULTURA DE TERRASSES: en zones muntanyoses. Converteix un terreny a practicable.

Depenent de la ona utilitzen animals de tir, màquines ( en funció a la dificultat del terreny).

QUETXUA I AYMARSA ( Casos etnogràfics)

Ubicats a Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Argentina i Xile.

Els Quetxues aprofiten tots els nínxols;

Zona Alta: plantació de coca/bestia; llames i ovelles  economia de mercat

Planes: plantació d’aliments de consum propi.

Treball en funció a xarxes de parentiu; producció dividida entre la família.

CAPITALISME= venta del teu temps de treball ( mà d’obra) per més temps de treball obtens

els mateixos resultats.

KULA (sistema econòmic AYMARSA)

-Sistema multidimensional basat en la circulació d’un sistema de prestigis.

Només entre homes.

Circulació Wasi: entre poblats de l’interior amb poblats de la costa.

 No tenen accés a la pesca i així aconsegueixen el peix (poblats d’interior) a canvi del

nyame (cultivat en els pobles d’interior, que no tenen accés els de la costa)

 X nyame equival a X peixos

 Els poblats de costa intercanvien entre si el Nyame , igual que fan els de interior amb

el peix ( reforç xarxes de relació).

 Tots els aliments son redistribuïts pel cap de poblat tot i que aquesta redistribució sigui

equilibrada però amb diferencia de gènere i edat ( dones i infants menys quantitat).

Moviment KULA ( es diu igual que el sistema però es diferent): intercanvi de bens de

prestigi = Jerarquia social

 Dones no tenen accés

 Circulació entre totes les illes Trobian ( relació de totes les illes).

 Es circula amb Soulava ( o Bagi) que son collarets fets d’spondylus rois que sempre

viatge en el sentit de les agulles del rellotge i amb Mwali que son braçalets i aquests

circulen en sentit contrari de manera que sempre s’intercanviarà un objecte diferent.

 Les expedicions de diferents illes son vistes amb un aspecte ritual ja que participa tot

el poblat.

Prestigi social Intentar entrar al anell Kula a través de sistema de socis.

-s’anirà a la illa veïna a convèncer a un membre que ja esta dins perquè li doni a ell l’objecte.

-Circulació d’objectes; home aconsegueix un objecte i es desprèn d’un altre. Com més objectes

es desprengui, més prestigi. S’aplica l’expulsió del cercle si es queda un objecte.

L’objecte que adquireix el mantindrà fins la propera expedició.

-Hi ha Soulava i Mwali amb més valor; els que han circulat més.

Kula és un fenomen sòcio-cultural i per tant, s’ha de veure des de una perspectiva multi facial

 Sistema econòmic, subsistència, prestigi, ritual, parentiu, etc.

M.Mauss definició sistema SOCIAL-TOTAL:

Element que s’ha de veure des de tots els aspectes.

POTLATCH ( Sistema econòmic)

Aplicat a societats TLINGIT I KWAKUITL (British Columbia)

TLINGIT (Alaska+British Columbia)

-Sistema d’intercanvi ( prestigi adquirit donant, no guardantcontrari capitalisme)

-Prestigi masculí ( dones participen).

Basat en celebració (ritual): Home que vol adquirir prestigi convoca a tot el poble i veïns per

celebrar un Potlatch. Celebració la qual es du a terme en moments importants de la vida.

Home  protagonista.

S’ha de treballar i produir en gran quantitat. Per altre banda, les dones de la família

produeixen mantes i tauletes de coure i , quan tenen molta quantitat de tot es celebra i

s’ofereix tot lo produït ( + oferta = + prestigi)

S’adquireix dret a ser escoltat( possibilitat de tenir súbdits)

Els convidats estan obligats a tornar el Potlatch competència per prestigi.

SOCIAL

Societats totèmiques dividides en dos grans clans (Maeities).

 si un clan celebra un Potlatch, l’altre esta obligat a tornar-lo ( Reforç entre clans)

KWAKUITL

Sota govern de Canadà  prohibició del Potlatch ja que és vist com a rebel·lió ètnica.

½ S. XXV  Reprèn Potlatch sota la UNESCO tot i que només com a acompanyament de cicles

vitals.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento