Treball de propulsió, Proyectos de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte. Universitat de Barcelona (UB)
polnv
polnv

Treball de propulsió, Proyectos de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (599 KB)
10 páginas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: Natació, Profesor: Manuel Caragol, Carrera: Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 10
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento

TEST D’EFECTIVITAT

PROPULSIVA

Joana Morell Pol Noguera

Ermengol Pinós Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

Esports de base: Natació Manuel Caragol

2

Introducció: Per l’elaboració d’aquest test hem fet una sèrie de proves indicades en una taula

per a recollir els resultats, i poder comparar els factors de propulsió dels

integrants del nostre grup.

Aquestes proves són:

Prova 1: Núm de braçades i temps per recórrer una piscina (25 m) a velocitat

mitjana sortint des de dins l’aigua.

Sense intervenció de cames (amb pull buoy o taula entre cames):

Prova 2: Amb els punys tancats.

Prova 3: Un braç inutilitzat (enganxat al tronc i l’altre braç actua normal).

Prova 4: Intervenció dels braços però no poden entrar per davant del pla/línia

d’espatlles.

Prova 5: Una mà normal i l’altra amb el puny tancat.

Prova 6: Altres formes que vosaltres determineu amb o sense pullbuoy/taula:

6.1: Braçades d’esquena sense superar la línia de les espatlles.

6.2: Esquena normal.

Intervenció de les cames:

Prova 7: Amb els dos punys tancats.

Prova 8: Un braç inutilitzat (enganxat al tronc i l’altre braç actua normal).

Prova 9: Intervenció dels braços però no poden entrar per davant del pla/línia

d’espatlles.

Prova 10: Una mà normal i l’altra amb el puny tancat.

Prova 11: Altres formes que vosaltres determineu amb o sense pullbuoy/taula:

11.1: Sense braços

3

11.2: Palmell de la mà perpendicular a la superfície de l’aigua

Maneres de nedo variades:

Prova 12: Crol complet però nedant a la màxima velocitat possible

Prova 13: Ídem però intentant nedar a la menor velocitat possible (sense aturar-

se en cap moment).

Prova 14: Braços de crol i cames de braça.

Prova 15: Intentar nedar una piscina amb el menor núm. de braçades possibles.

Prova 16: Altres formes que vosaltres determineu, variants del crol:

16.1: Peus de crol i braços de braça.

16.2: Sense enfonsar el cap

A la taula de resultats queden registrades les braçades efectuades en 25m i el

temps necessari per completar cada prova, en relació a cada integrant del grup,

a partir d’això calculem: Temps i Braçades de cada forma de nedo (I per

descomptat de la 1ª o de referència), Temps per cicle del nedo, Cicles per minut,

Velocitat mitjana, Cicles per segon, Distància per cicle (Longitud de braçada).

Totes aquestes dades recollides en les taules corresponents.

4

Taules de resultats:

Ermengol

Pinós T (s) Br T/Cicle Cicle/min Vm (m/s) Cicle/s Distància/Cicle

Prova 1 20 20 2,00 30,00 1,25 0,50 2,50

Prova 2 32 34 1,88 31,88 0,78 0,53 1,47

Prova 3 36 17 4,24 14,17 0,69 0,24 2,94

Prova 4 43 25 3,44 17,44 0,58 0,29 2,00

Prova 5 43 27 3,19 18,84 0,58 0,31 1,85

Prova 6.1 40 34 2,35 25,50 0,63 0,43 1,47

Prova 6.2 31 32 1,94 30,97 0,81 0,52 1,56

Prova 7 29 26 2,23 26,90 0,86 0,45 1,92

Prova 8 28 17 3,29 18,21 0,89 0,30 2,94

Prova 9 28 19 2,95 20,36 0,89 0,34 2,63

Prova 10 21 24 1,75 34,29 1,19 0,57 2,08

Prova 11.1 27 25 2,16 27,78 0,93 0,46 2,00

Prova 11.2 23 23 2,00 30,00 1,09 0,50 2,17

Prova 12 18 24 1,50 40,00 1,39 0,67 2,08

Prova 13 41 20 4,10 14,63 0,61 0,24 2,50

Prova 14 29 24 2,42 24,83 0,86 0,41 2,08

Prova 15 29 13 4,46 13,45 0,86 0,22 3,85

Prova 16.1 34 14 4,86 12,35 0,74 0,21 3,57

Prova 16.2 26 23 2,26 26,54 0,96 0,44 2,17

Pol Noguera T (s) Br T/Cicle Cicle/min Vm (m/s) Cicle/s Distància/Cic

le

Prova 1 22 24 1,83 32,73 1,14 0,55 2,08

Prova 2 36 40 1,80 33,33 0,69 0,56 1,25

Prova 3 38 28 2,71 22,11 0,66 0,37 1,79

Prova 4 44 27 3,26 18,41 0,57 0,31 1,85

Prova 5 32 36 1,78 33,75 0,78 0,56 1,39

Prova 6.1 37 28 2,64 22,70 0,68 0,38 1,79

Prova 6.2 36 31 2,32 25,83 0,69 0,43 1,61

Prova 7 25 30 1,67 36,00 1,00 0,60 1,67

Prova 8 32 19 3,37 17,81 0,78 0,30 2,63

Prova 9 29 19 3,05 19,66 0,86 0,33 2,63

Prova 10 24 29 1,66 36,25 1,04 0,60 1,72

Prova 11.1 30 27 2,22 27,00 0,83 0,45 1,85

Prova 11.2 24 26 1,85 32,50 1,04 0,54 1,92

Prova 12 20 27 1,48 40,50 1,25 0,68 1,85

Prova 13 41 24 3,42 17,56 0,61 0,29 2,08

Prova 14 30 23 2,61 23,00 0,83 0,38 2,17

Prova 15 32 16 4,00 15,00 0,78 0,25 3,13

Prova 16.1 36 17 4,24 14,17 0,69 0,24 2,94

Prova 16.2 38 29 2,62 22,89 0,66 0,38 1,72

5

Joana Morell T (s) Br T/Cicle Cicle/min Vm (m/s) Cicle/s Distància/Cic

le

Prova 1 23 25 1,84 32,61 1,09 0,54 2,00

Prova 2 25 50 1,00 60,00 1,00 1,00 1,00

Prova 3 43 44 1,95 30,70 0,58 0,51 1,14

Prova 4 50 30 3,33 18,00 0,50 0,30 1,67

Prova 5 50 34 2,94 20,40 0,50 0,34 1,47

Prova 6.1 44 30 2,93 20,45 0,57 0,34 1,67

Prova 6.2 35 35 2,00 30,00 0,71 0,50 1,43

Prova 7 27 32 1,69 35,56 0,93 0,59 1,56

Prova 8 25 15 3,33 18,00 1,00 0,30 3,33

Prova 9 32 20 3,20 18,75 0,78 0,31 2,50

Prova 10 25 29 1,72 34,80 1,00 0,58 1,72

Prova 11.1 31 28 2,21 27,10 0,81 0,45 1,79

Prova 11.2 26 23 2,26 26,54 0,96 0,44 2,17

Prova 12 21 27 1,56 38,57 1,19 0,64 1,85

Prova 13 45 28 3,21 18,67 0,56 0,31 1,79

Prova 14 32 20 3,20 18,75 0,78 0,31 2,50

Prova 15 35 18 3,89 15,43 0,71 0,26 2,78

Prova 16.1 36 15 4,80 12,50 0,69 0,21 3,33

Prova 16.2 24 21 2,29 26,25 1,04 0,44 2,38

6

Anàlisis i comparació dels resultats:

A partir dels 3 gràfics següents analitzem les dades obtingudes comparant de

quina manera el grup i els diversos membres del grup són més o menys

efectius en les diverses formes de nedo.

Figura 1. Velocitat mitjana (m/s)

En el gràfic anterior podem veure les comparacions de la velocitat mitja que

han registrat els tres integrants del grup.

La velocitat mitja mínima es registra per aquelles proves del primer grup de

proves, en que l’ús de les cames estava restringit, molt provablement per la

resistència de forma que oferien aquestes al no generar un moviment per al

equilibri dels seus punts de flotació i gravetat.

Notablement la velocitat màxima s’assoleix, per al conjunt dels integrants, en

les proves 1 i 12. Amb això afirmem doncs que la manera de nedo més eficaç

per als nostres integrants és el crol sense cap modificació, i amb moviment

de cames que permeti una posició hidrodinàmica, ja que és la que els permet

assolir una propulsió més eficaç, i finalment registrar un temps menor.

Blau fosc: Ermengol pinós

Blau cel: Pol noguera

Verd: Joana Morell

7

Sens dubte aquells exercicis que requerien unes superfícies propulsives molt

modificades cap a pitjor, tancar el nivell d’obertura dels palmells o perdre

superfície de contacte amb el medi aquàtic, han suposat un descens de la

velocitat molt destacable, per exemple la prova 3 ha suposat un descens de

la velocitat enorme en comparació amb les demés, això degut que les

superfícies propulsives es reduïen a la meitat, ja que en aquest exercici la

consigna era nedar amb un braç enganxat al cos i sense cap tipus de

moviment.

Altres proves com la 10 també han suposat un pic de velocitat mitja, doncs la

modificació de la superficie propulsiva era mínima, per exemple en aquest

cas només consistia en el pàs d’una ma oberta a un puny tancat, i únicament

un dels dos.

Si comparem els resultats regitrats entre els diferents integrants del grup

podem extreure la conclusió que aquell que treu més rendiment de les seves

superficies propulsives, acconseguint una propulsió més eficaç, i registrant

per tant una vvelocitat mitja més alta, és l’Ermengol Pinós, practicament en

totes les proves registra una velocitat mitja major a la de la resta, tot i això en

el nostre grup no hi ha hagut grans diferencies entre els resultats obtinguts,

en algunes proves el qu ha registrat un temps millor ha sigut algun altre

integrant, per tant podem deduïr que tots nosaltres tenim una propulsió

igualment eficaç, o gairebé igual.

8

Figura 2. Nombre de braçades

El gràfic ens mostra en quines proves les braçades han sigut majors, els pics

de nombre de braçades es registren a la prova 1 i a la prova 5, a partir d'aquí

van en línia descendent, una hipòtesi per aquest fet és la fatiga acumulada a

través de totes les proves, ja que aquestes es van realitzar en un mateix dia i

al llarg d'una mateixa hora. Així doncs podem pensar que el fet pel qual el

nombre de braçades es veu reduït progressivament està condicionat per la

càrrega que van generar les mateixes proves en els integrants del nostre

grup.

A més podem determinar que no existeix una relació directa entre el nombre

de braçades i la velocitat, per tant a partir d'aquest fet podem deduir que no

existeix cap relació entre l'eficàcia i el nombre de braçades. El que sí que

podem deduir és que si existeix una relació entre el nombre de braçades i

l'eficiència, aquella persona capaç de completar la piscina de 25 metres amb

menys braçades podrem deduir que és la persona que té un estil de nedo

més eficient, en aquest cas es tracta de la Joana Morell, que en l'anterior

prova no havia registrat el millor resultat pel que fa a la velocitat mitjana, per

tant podem extreure'n que no existeix tampoc una relació directa entre

l'eficàcia i l'eficiència, aquell qui sigui el nedador més eficaç no serà

obligatòriament el nedador més eficient.

9

Figura 3. Distància/Cicle

La idea principal que exposa aquest últim gràfic és que per cada dues

braçades, si la distància que es recorre és major, es necessitarà un nombre

menor de braçades per completar la distància a recórrer, i per tant

s'aconseguirà un estil de nedo més eficient. Ens trobem ara en una situació

de disputa de l'eficiència i l'eficàcia entre l'Ermengol Pinós i la Joana Morell.

Situació que ens posa de manifest que la Joana Morell, afegint el registre

anterior té l'estil de nedo més eficient del grup.

10

Conclusió final:

Per acabar tanquem amb una conclusió general de les diferents proves

realitzades i els resultats que han revelat.

Amb aquesta bateria de proves hem pogut entendre la importància de les

superficies propulsives a l'hora d'aconseguir un estil de nedo determinat, així

com el tipus de moviments que s'han de fer per variar aquest estil i fer-lo d'una

manera o altra. En aquelles proves en què es forçava una situació de molta

desavantatge pel que fa a la superfície de propulsió el nedo no era ni eficient

ni eficaç, per tant podem concloure que si bé no existeix una relació directa

entre eficiència i eficàcia, sí existeix una relació molt estreta d'aquestes dues

amb les superfícies propulsives i el seu tipus.

La segona idea més important que es desprèn d'aquest treball és el fet que

no existeix, com ja s'ha dit, una relació directa entre l'eficacia i l'eficiencia, de

fet aquell nedador més eficaç no és el més eficient en el nostre cas, qui ha

aconseguit una major velocitat (Ermengol Pinós) ho ha fet a costa d'un gran

nombre de cicles, i per tant d'un consum energètic molt superior.

Un dels elements crítics que ha determinat aquesta bateria de proves ha sigut

el nivell d'afectació per la fatiga generada per aquestes. Podem observar una

variació a la baixa dels resultats, ja que per cada prova que s'ha anat fent els

integrants estaven una mica més carregats, fins que finalment aquesta

càrrega ha començat a afectar en el resultat i el rendiment mostrat. Proposem

des del nostre grup una reducció del nombre de proves o un repartiment

d'aquestes al llarg de vàries sessions, per a obtenir uns resultats més

assemblats a la realitat.

Tot i això valorem molt positivament el treball realitzat, perquè ens ha permès

experimentar amb el medi aquàtic i obrir un període de coneixement del

perquè del funcionament de les principals característiques físiques del medi

aquàtic en relació amb els nedadors, i a més no d'una forma purament teòrica,

sinó que de forma experimental i pràctica.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento