Treball Frankenstein, Proyectos de Pedagogía. Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya - ESDAP
carla2222
carla2222

Treball Frankenstein, Proyectos de Pedagogía. Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya - ESDAP

2 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Pedagogia Social, Profesor: Anna Anna, Carrera: Cinema, especialitat en Direcció Cinematogràfica, Universidad: art-disseny
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

Frankenstein Educador (Meirieu, 1998).  Pedagogia Social, M1. 

Sara Morales García. 

 

1. Tesi central de la lectura. 

Philippe Mierieu ens presenta el problema al qual s’enfronta l’educació: “la construcció d’un                         

subjecte sumant coneixements”. L’autor ens presenta tres exemples relacionats amb aquest                     

problema, el mite de Frankenstein que s’apropa molt a la pràctica de la pedagogia                           

tradicional, el relat de Pigmalión on es busca crear una persona lliure i per últim el conte de                                   

Pinocho on buscant la bona educació és perd els interessos de l’individu. Tots tres ens                             

presenten a un home que fabrica un altre subjecte amb els seus coneixements i valors, però                               

que fallen alhora d’educar­lo, ja que donen per suposat que el simple fet de crear­lo li dona                                 

coneixements. 

L’autor arriba a la conclusió de què el problema de l’educació que sen’s presenta als tres                               

exemples es que els educadors exerceixen la poiesis, és una activitat que es deté quan                             

s’arriba a un objectiu, en aquest cas quan fabriquen el subjecte. Per això l’educació ha de                               

treballar la praxis, és una acció que no acaba i que és continua.  

 

2. Intel∙ligència Històrica. 

Segons l’autor la intel∙ligència històrica és tenir la capacitat de fer­nos preguntes sobre els                           

nostres orígens, és imprescindible fer­se aquestes preguntes perquè sinó l’individu no pot                       

construir­se com a membre de la comunitat humana.  

Antigament no hi havia mecanismes concrets de transmissió de coneixement, ja que al no                           

haver­hi molta diferència d’una generació a l’altre i el vincle transgeneracional quedava                       

garantit, es transmetia per impregnació. D’altra banda, avui dia aquesta transmissió s’ha                       

instrumentalitzat, degut que vivim en una societat on les diferències entre generacions és                         

molt elevada i cada cop és més difícil que es produeixi la transmissió per impregnació, ja                               

que les famílies no passen temps junts i moltes vegades l’única cultura que aprenen és de                               

la televisió.  

 

3. L’educació vol dir acceptar la independència i la llibertat de l’altre, el veritable                         

subjecte de l’educació és l’altre i aquest és lliure i té una existència pròpia i                             

independent. 

Estic d’acord amb la idea de que hem d’educar a l’altre entenen que aquest és lliure i pot                                   

tenir els seus valors, pensaments propis i ser independent peró a la pràctica creec que aixó                               

no succeix, ja que alhora d’educar volem transmitir els nostres coneixements i que aquests                           

es quedin fixes a la memòria de l’altre i els faci seus, osigui volem inculcar que pensi i actui                                     

de la manera que l’hem ensenyat i no de manera independent.  

Avui dia els educadors no proporcionen els coneixements necessaris per a que l’individu                         

s’adapti a la societat en la que neix, aquest és el paper que haurien de duur a terme segons                                     

Meirieu, sinó que imposen els valors i coneixements que han de ser seguits pel subjecte i si                                 

aquest no segueix aquestes directrius i es surt del camí dictat per la societat és marginat i                                 

tractat malament. Això ens mostra que l’activitat educativa d’aquests anys no dona                       

importància a la independència i la llibertat de l’individu, sinó que els fa creure que poden                               

tenir coneixements propis i llibertat peró a l’hora de la veritat castiga aquesta independència. 

 

4. “...Esa es la finalidad de la empresa educativa: que aquél que llega al mundo                           

sea acompañado al mundo y entre en conocimiento del mundo, que sea                       

introducido en ese conocimiento por quienes le han precedido... que sea                     

introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado.” 

La finalitat de l’educació no és construir a un individu, ni adaptar aquest subjecte als nostres                               

valors i les nostres idees, sino que l’activitat educativa ha d’acompanyar a l’individu des de                             

que neix fins la seva mort, això ho podriem relacionar amb la idea de praxis que ens                                 

presenta Meirieu, ja que és una activitat continua que no té final. L’individu ha d’estar                             

acompanyat quan entra en contacte amb coneixements nous, ja que al néixer ha d’aprendre                           

els costums i la cultura existent al mon, per això la figura de l’educador és molt important.  

L’educador ha de donar­li els coneixements necessaris per a que quan s’incorpori als                         

sabers elaborats pels homes es pugui adaptar fàcilment. 

 

5. És possible educar sense atribuir la responsabilitat al subjecte? 

No és possible educar sense atribuir responsabilitat, ja que alhora d’educar a un individu se                             

li transmeten uns valors i uns coneixements per a que pugui pensar i reaccionar per si                               

mateix i en aquest moment se li atribueix responsabilitat i a la vegada llibertat de decisió.  

Moltes vegades l’educador confon, com he comentat abans, l’activitat educativa amb la                       

imposició de coneixements a l’individu i li nega la capacitat de decidir per ell mateix. Per                               

aixó hem de recalcar, com diu Meirieu, que l’educació ha de servir d’acompanyant del                           

subjecte durant tot el procés de socialització i així ajudar a l’individu a fomentar la seva                               

responsabilitat i la seva capacitat de reflexionar i prendre decisions segons els seus valors i                             

coneixements.  

No hay comentarios
Descarga el documento