Treball Història Antiga.Les dones a Grècia, Ejercicios de Historia. Universitat de Barcelona (UB)
Maida.Moreno_Baz_n
Maida.Moreno_Baz_n

Treball Història Antiga.Les dones a Grècia, Ejercicios de Historia. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (713 KB)
11 páginas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: historia antiga, Profesor: Juan Antonio Jimenez, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 11
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento

Les dones a Grècia.

La dona a l’època

hel·lenística

2

Índex Introducció .................................................................................................................................... 3

La dona i la literatura ................................................................................................................... 5

La dona i la vida pública ............................................................................................................... 7

La dona i la vida privada ............................................................................................................... 9

Conclusions ................................................................................................................................. 10

Bibliografia .................................................................................................................................. 11

3

Introducció

Aquest treball havia de parlar sobre la dona en l’Antiga Grècia i com és un tema massa

general, he decidit que el millor seria centrar-se en un tema. És per això que he decidit

escollir una època, en aquest cas l’hel·lenisme, i parla sobre la vida d’aquestes dones.

Com també es tracta d’un tema general en una època concreta, he optat per dividir-lo

en diferents apartats. Així doncs, parlaré de:

• La dona i la literatura

• La dona a la vida privada

• La dona a la vida pública

Primer de tot, cal definir aquest període.

Aquesta etapa de Grècia va durar des del segle IV aC fins al

I aC. Es considerat com un període de transició entre el

període clàssic i el poder de l’Imperi romà que vindria

després. Tot i això aportà grans personatges a la seva

història, com per exemple, Alexandre el Gran o Cleòpatra

VII, a més de ciutats tan notables com ara Alexandria,

Pèrgam o Antioquia de l’Orontes.

Van tenir molta importància l’intercanvi comercial, el

mestissatge de cultures, el paper dominant de la llengua

grega i la seva difusió, fets que van modificar profundament

l’Orient Pròxim. Això es coneix amb el nom d’hel·lenisme.

Degut a les diverses campanyes que Alexandre el Gran va

fer junt amb els seus soldats, la cultura grega fou difosa per

totes les regions conquerides. Es van construir monuments,

museus, biblioteques, etc. A més, la llengua evolucionà fins

el grec koiné, que vol dir “comú a tots” i es convertí en

l’idioma comú de tots els pobles hel·lenitzats.

Durant el període hel·lenístic la situació de la dona va millorar sensiblement així com la

seva importància com a mínim en molts llocs. Per una part, les dinasties macedòniques

van tenir doner i reines que van aconseguir influir en la política d’una o altra manera,

Cleòpatra VII

Olímpia

4

així ho demostren Olímpia, la mare d’Alexandre el Gran o la mateixa Cleòpatra VII, que

aconseguí ser reina d’Egipte i tenir un paper decisiu en la política romana.

D’aquesta manera, la posició i el prestigi de la dona en general va créixer, fet que ens

demostren als contractes matrimonials d’aquest període, on es reconeixen els drets i

obligacions socials d’ambdós cònjuges. I també estava previst el divorci amb iguals

oportunitats per als dos. Però no només això, sinó que també va augmentar la capacitat

de la dona d’obtenir beneficis econòmics i administrar béns i negocis1.

Tant de prestigi arribaren a tenir que fins i tot Pitàgores o Epicur van admetre dones a

les seves escoles.

1 Pomeroy, S. Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad clàssica, 1999

5

La dona i la literatura

La mancança de dones en aquest camp és gairebé inexistent. Això es degut a diversos

factors característiques d’aquest temps, ja que les dones no podien accedir a una

profunda formació professional degut al fet de que es casaven molt aviat. Això però,

podia variar segons el lloc. D’aquesta manera, a Esparta la dona tenia més possibilitats

d’aprofundir els seus coneixements. Així doncs, “el paper social de la dona es

desenvolupava en l’àmbit privat i la seva educació estava en funció d’aquest estatus

social”2

Hi ha gent, però que creu que la participació de la dona en l’educació era major del que

es creu tot i que seguia sent molt baixa comparada amb els dels homes es clar3. Això es

degut a que l’existència de dones escriptores com Safo ho evidencia. L’hel·lenisme

doncs, va ajudar a propiciar un apropament de la dona cap el món educatiu.

És llavors aquí on s’ha de parlar de la figura de l’hetera, dones que necessitaven una

major formació ja que havien d’estar a la mateixa alçada que el dels seus acompanyants

masculins en totes les activitats que compartien. Es tracta doncs, de la única dona amb

una aproximació al terreny intel·lectual. Però tot i així, era una figura que estava mal

vista, li estava completament prohibit a tota dona honesta. Aquest fet no fa més que

reafirmar el caràcter patriarcal de la societat grega. Cal destacar que qualsevol dona que

decidia optar per aquest camí, era automàticament taxada de prostituta, la qual cosa no

és estranya degut a l’estreta relació entre la prostitució i la formació femenina a Grècia.

Els noms femenins que han pogut passar a la història són

els que s’han pogut conservar, entre els quals hi són

Nóside4, que destaca pel eludir el món femení; Ànite, que

es diu d’ella que va dirigir una escola de poesia i literatura

i que va descriure paisatges i animals; Mero5, de la qual

es conserva algun epigrama votiu; Nossis, poeta que va

destacar pels seus epigrames religioses i epitafis;

2 Cribiore, R.: Gymnastics of the mind. Greek education in Hellenistic and Roman Egypt, Princeton and Oxford, Princeton University Press. 3 Beck, F. A.: «The Schooling of Girls in Ancient Greece», 1978. 4 Nom en castellà del qual no he trobat la traducció en català. Extret de: González Galván, Mᵃ Gloria. Mujer y escitura en el helenismo. A: Fortunatae. Universidad de la Laguna, 2003, núm. 14.

5 Nom en castellà del qual no he trobat la traducció en català. Extret de: González Galván, Mᵃ Gloria. Mujer y escitura en el helenismo. A: Fortunatae. Universidad de la Laguna, 2003, núm. 14.

Ànite

6

Aristodama, poeta d’Esmirna, va aconseguir la ciutadania degut a que la seva poesia

lloava el poble d'Etòlia i els seus avantpassats. Es té constància d’una tal Erinna, que hi

ha autors que la situen com amiga i per tant, contemporània de Safo mentre que d’altres

l’estableixen al segle IV aC. Els assumptes tractats per elles tenen a veure amb les Muses,

i per tant, amb les arts, gènere emergent durant aquesta època. Per una altra banda es

pot trobar dones que no només es van dedicar al gènere poètic, entre elles es troba

Filénide6, que va optar per la literatura eròtica7.

Com de costum durant tota la història, la representació femenina, en aquest cas la

literatura, es gairebé nul·la. Sí que es veritat que hi ha un cert interès per les dones

envers aquest àmbit, però només hi podien accedir, les que hi podien, les dones que

comptaven amb una posició econòmica privilegiada o d’un ambient on es compartien

inquietuds intel·lectuals

Erinna juntament amb Safo

6 Nom en castellà que no he trobat traduït al català. Extret de: González Galván, Mᵃ Gloria. Mujer y escitura en el helenismo. A: Fortunatae. Universidad de la Laguna, 2003, núm. 14. 7 Cameron, A. Love (and marriage) between women», 1998.

7

La dona i la vida pública

En aquest àmbit la dona és més lliure que les seves avantpassades ja que algunes rebien

una educació equiparable a la dels homes i fins i tot, algunes varen participar en l’àmbit

polític8.

Les reines que més importància van tenir durant aquest període foren:

Olímpia de Macedònia: va ser esposa de Filip II de Macedònia i mare d’Alexandre

el Gran. Va tenir gran importància degut a la seva estreta relació amb el seu fill

aconseguí influir en la vida política tant seva com d’Alexandre.

Roxana: esposa d’Alexandre el Gran i va tenir un fill pòstum d’ell.

Berenice: princesa jueva que fou coneguda sobretot per ser l’amant de

l’emperador romà Vespasià.

Arsínoe II: coneguda per ser reina de Tràcia, era filla

de Ptolomeu I Sòter.

Cleòpatra VII: la més famosa de totes, va ser la

reina d’Egipte, pertanyent i la última de la dinastia

ptolemaica. Va tenir fills, un amb Juli Cèsar i tres

amb Octavi August.

Arsínoe IV: una de les últimes reines d’Egipte i una

de les figures clau en les guerres civils de l’Egipte

dels ptolomeus. Va morir assassina per ordre de la

seva germana Cleòpatra VII.

Per una altra banda, es troben les grans filòsofes i científiques:

❖ Hipatia d’Alexandria: la més coneguda de les dones

filòsofes i científiques, va ser una filòsofa pertanyent a l’escola

Neoplatònica a Alexandria i mestra d’astronomia i

matemàtiques. Va morir assassina per fanàtics cristians.

❖ Hiparquia de Tràcia: va ser una de les primeres dones

filòsofes que pertanyia a la corrent cínica.

❖ Areta de Cirene: fou també una filòsofa que va pertànyer

a l’escola cirenaica.

❖ Agnòcide: la primer dona metgessa i ginecòloga coneguda

fins ara. Per a poder fer-ho, es va haver de disfressar d’home.

8 E. Cantarella, L'ambiguo malanno. Condizione e immagine della donna nell'antichità greca e romana, Roma, 1981.

Arsínoe II

Hipatia d’Alexandria

8

❖ Aesara: va ser una matemàtica i filòsofa pertanyent a l’escola pitagòrica.

Una inscripció recorda l'existència d'una dona que va arribar a ser nomenada

arcont a Ístria durant el segle II aC.

Al segle I aC, una altra dona magistrada, File de Priene, va ser la primera dona que va

construir una presa i un aqüeducte. És molt probable que fos nomenada magistrada

perquè va prometre contribuir amb la seva fortuna privada a la realització d'aquestes

obres públiques.

Les dones per tant, van començar a ser reconegudes com a ciutadanes i a tenir drets

polítics per raons diplomàtiques, culturals i econòmiques.

A Pèrgam hi havia magistrats per inspeccionar l’educació femenina, que

majoritàriament es dedicaven a estudiar poesia i música.

Durant aquesta època però, la dona continuava en el rol de bon mare, encarregada de

dirigir l’economia domèstica, ben vestida, amb bona vista pel marit i la responsable de

portar nous ciutadans. Això dificultava que poguessin anar més enllà de la vida privada

i de la llar, però un seguit de dones que es van començar a empoderar van desafiar les

imposicions del silenci i de la vida a la família per tal de dedicar-se a la vida pública.

En quan a art, durant aquest període proliferen els nus femenins, representacions de la

bellesa de “les venus” i s’aconsegueix una major llibertat en representar el cos femení.

Venus de Milet Victòria de Samotràcia

9

La dona i la vida privada

En quant al matrimoni, les dones acostumaven a fer-ho amb 14 o 15 anys amb homes

majors que elles. El pare de la núvia es qui s’encarregava de buscar-li marit i li concedia

el vot. La cura dels fills i de la casa eren els seus deures com a esposa i mare. La majoria

del temps ho passava dins el gineceu.

La cerimònia matrimonial es dividia en dues parts:

➢ El dia abans del casament es realitzava un bany purificant en una font sagrada

on es banyaven els dos nuvis.

➢ El dia del casament la núvia es vestia de blanc i es feien sacrificis. A la nit el nuvi

anava a la casa de la núvia i la portava a la seva llar on la mare de l’espòs la rebia.

Dins de l’àmbit privat també es parla sobre les concubines, unes dones que vivia amb

l’home com si fossin les seves esposes però amb el qual no es podia casar per algun

motiu específic. Per l’altra banda es trobaven les esclaves, que es dedicaven a les

tasques de la llar i que es trobaven vigilades per la dona de l’amo de la casa.

Cerimònia durant la boda

10

Conclusions

La vida doncs, de les dones durant aquesta època de la història de Grècia va seguir sent

d’una desigualtat brutal però amb uns canvis que ja es començaven a fer una mica

visibles en favor de les dones.

Les dones que van poder tenir la possibilitar de destacar per sobre de les altres no era

només gràcies a la feina que havien realitzat, que també, sinó a la seva condició social,

ja que com hem vist en tot el treball, totes aquestes dones eren filles, mares o esposes

d’algun home, cosa que també és trist perquè les hem conegut més per això que no pas

per la feina que van realitzar. I si no eren conegudes per cap de les anteriors, pertanyien

a una família poderosa i/o rica la qual cosa va facilitar una mica arribar a aquest estatus.

Tot i així, aquest començament de la dona fora de l’àmbit domèstic és molt positiu ja

que es començava a considerar les dones com a ciutadanes de les polis, la qual cosa va

suposar un avenç petit cap als drets de la dona.

11

Bibliografia

Període hel·lenístic (viquipèdia):

https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic

Período helenístico (EcuRed):

http://www.ecured.cu/Per%C3%ADodo_helen%C3%ADstico

Les dones en època hel·lenística (viquipèdia):

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dones_a_l%27antiga_Gr%C3%A8cia#En_l'%C3%A8poca_

hel%C2%B7len%C3%ADstica

Presentació de power point (SliderShare):

https://www.slideshare.net/PilarGarca49/la-mujer-griega-en-la-poca-helenstica

Web del Ministerio del Interior:

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/2_publico/espb161ca6.php

Selma Tarròs, V. La dona en l’antiguitat clàssica: un estat de la qüestió [en línia]

Universitat Oberta de Catalunya, 2016. Disponible a:

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/57684/7/vselmaTFM0716m

em%C3%B2ria.pdf

Páramo, Jorge. Literatura: historia y crítica [en línia] Universidad de Colombia, 2009.

<Erina y Baucis: una amistad tronchada por la muerte>. Pàg. 395 Disponible a:

http://www.bdigital.unal.edu.co/16625/1/11550-28540-1-PB.pdf

Capellà, M. Les dones a l’Antiga Grècia. A: Revista d’Igualada [en línia] Abril 2010, núm. 14. Disponible a:

https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/34.10.6.pdf

González Galván, Mᵃ Gloria. Mujer y escitura en el helenismo. A: Fortunatae. Universidad de la Laguna, 2003, núm. 14.

Pomeroy, S. Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad clàssica, Editorial Akal, 1999. Madrid.

Cribiore, R. Gymnastics of the mind. Greek education in Hellenistic and Roman Egypt,

Princeton and Oxford, Princeton University Press, 2009.

Cameron, A. Love (and marriage) between women», 1998

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento