UF 1 TCI: Diferències culturals, Apuntes de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)
hhelenamoreno
hhelenamoreno

UF 1 TCI: Diferències culturals, Apuntes de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)

5 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Teoria de la Com. i de la Informació, Profesor: Marc Roig, Carrera: Cinema i Televisió, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

UF 1 TCI: DIFERÈNCIES CULTURALS ARTICLES A LLEGIR:

• Elena Galan Fajardo • Eva Illaz → L’amor, la raó i la ironia. • Patricia Soley→ “Cuerpos ideales.”

METODOLOGIA DE GOFFMAN AL SEU LLIBRE “PRESENTACIÓN DE LA PERSONA EN LA VIDA COTIDIANA”

Erving Goffman: Sociòleg. Microsociologia. Li interessa analitzar els moments dels homes, és interessant errar.

Llibre de Goffman: Quan una persona actua fa que els altres pensin una manera d’actuar, ja que la primera persona proposa un pla d’actuació, una manera de relacionar-nos. Tota la interacció demana un compromís de la interacció.

Per tant, jo necessito tenir un comportament que la gent conegui a què em refereixo i ho aprovin. La interacció és constant, instantània, és compromís… Això només passa a la presencialitat, ni a la premsa ni a les xarxes socials.

Metàfora teatral → quan faig una actuació (quan defenses una posició). Expressem la nostra identitat, i volem donar la millor versió de nosaltres, fem un personatge.

***La nostra identitat és la suma de les nostres actuacions. A mesura que actuem anem creant el nostre jo.

Façana: 1. Medi: el que envolta a la persona. 2. Façana personal: Aparença (Trets descriptibles, físics que jo faig servir a la

meva presentació o actuació. Impressió que da) i Modals (Tot allò no físic: manera de caminar, de seure… no són objectivables. Expressió que emana). Normalment es fa més cas als modals que a l’aparença.

Idealització/ Tergiversació: Actuem d’una manera, canviem coses x idealitzar la nostra façana (cara social).

-------------------------------------------------------------------------------------------- L’acte de PARLAR ha anat evolucionant amb els anys: el mitjà de difusió, els gestos que es fan… Hi ha diferents maneres de parlar. Quan ens comuniquem busquem l’aprovació de l’altra i el convenç. Per això modifiquem la nostra façana.

Text de Hocart Qui era + esclau dels prejudicis/ de les regles de comportament… si un indígena o un home de la societat contemporània? Nosaltres pensem que el progrés ens ha alliberat de la tradició, però Hocart ho nega: la nostra societat està plena de normes socialment consensuades.

M. Foucault afirma que som una societat lligada a la disciplina. Estem sotmesos contínuament a exàmens i a règims disciplinaris.

L’acte de MIRAR genera una manera d’actuar, una ritualitat generades x una nova institució, com el que fa al mirar obres (la posició de les mans, la manera en que mires, l’estona que estem a cada obra…) Hi ha diferents maneres de mirar en l’acte comunicatiu.

L’acte de CAMINAR també canvien els imaginaris. Algú que camini d’una manera pot influir es la gent i en l’acte comunicatiu. Hi ha diferents tècniques corporals. Les maneres de caminar s’encomanen a través de referents, caminar no només serveix per anar d’un costat a l’altre, també expressa coses.

La part social influeix en la nostra manera de caminar, de parlar i de mirar. Cadascú intentarà expressar el seu millor “jo” ideal perquè cadascú intenta adquirir info de la gent que veu/coneix a partir de la seva aparença/façana/versió social.

Goffman tira d’un autor que fa una distinció important. Segons Émile Durkheim hi ha dos tipus de regles:

1. Sustantives → No matar, no robar. Regles que no fem servir massa. Són degudament escrites (lleis per exemple).

2. Cerimonials → No són sustantives, són imprescindibles x la interacció personal. Regles no dites x afavorir la interacció personal.

Cal: • Manteniment d’un control expressiu. • Aparença personal • Controlar la expressivitat • Gestionar els moviments • Tenir una actuació comprensible.

----------------------------------------------------------------------------- La sacralitat de la cara És la millor visió d’un mateix. Negociar la identitat és qüestió d’amor propi. La nostra façana pot canviar en un moment sobtat, per un imprevist.

Ritualitat (Ritu) → Si no ho fas, algo no aniria bé, és algo sagrat x tu. Hàbit, costum. Dona certa seguretat personal.

La ritualitat sol ser grupal, i serveixen per crear cohesió grupal, x fer que et sents d’una identitat determinada. Els rituals serveixen x controlar l’engoixa/ la tensió. Un ritual és una mediació sobrenatural, que genera lligams socials. Hem de ritualitzar la nostra conducta, segons Goffman.

El compromís amb la interacció 3 tipus d’ocasions socials segons Goffman (nivells d’interacció social):

1. La conversa 2. Cerimònies o ocasions amb agenda. 3. Atenció focalitzada

PRÀCTIQUES DEFENSIVES: Per defensar la nostra actuació.

Lleialtat dramàtica Es dona quan algú desmenteix i desidealitza la idealització d’un comportament d’una persona. Algú idealitza el seu rol de pare i la seu filla li diu “no menteixis, no ho fas mai això”.

Goffman vetlla per la Lleialtat dramàtica.

Disciplina dramàtica Es dona quan algú dramatitza l’actuació que li toca (de client, de venedor,...) Tots practiquem la disciplina dramàtica. Entrar a un museu ens imposa una sèrie de “normes” que ja sabem, això és disciplina dramàtica. Estem exercil el rol de visitant.

Circumspecció dramàtica Donar-se compte que hi ha coses que no podem dir en certs moments o en certes audiències. Quan algú ha de dir una mala noticia a algú, busques una forma correcte de dir-li. Hi hauria una falta quan algú diu les coses de manera incorrecta.

Goffman ens parla d’equips i regions. (Estratègies concretes en les quals les nostres actuacions fem servir equips o regions)

• Equip: grup de persones que col·labora per fer una actuació solidàriament. En una classe, el grup classe actua pq el profe pugui fer la seva actuació. Un metge i una

infermera cooperen per fer la seva actuació.

• Regió: Espai aïllat a nivell visual, sonor, on té lloc una actuació. Goffman parla de l’escena i del transfons escènic.

-Escena (actuacions més compromeses). -Transfons escènic, Backstage (actuacions més deixades, més

relaxades, podem dir aquelles coses que no son adequades i són més impròpies).

Nosaltres gestionem els equips, les regions per tal de gestionar la comunicació impròpia.

Converses subterrànies (convivència de l’equip) Converses privades, “allunyades” del grup

Converses sobre la posada en escena Quan comentem sobre la posada en escena/ actuació per reforçar l'auto-estima o la moral de l’equip que està actuant. Quan dos alumnes comenten sobre lo be que ho fa un professor, reforcen l'auto-estima o moral de l’equip de professors d’aquella classe.

Realienament de les accions Comencem amb un tipus de coordialitat i quan coneixem més a la persona, es realinea la conversa. Quan una persona es gay y descobreix que l’altre persona tb es gay, es realinea la conversa.

------------------------------------ Estigma: Atribut de la façana personal, que a causa de prejudicis es pot convertir en un inconvenient o un problema que pot desacreditar la nostra façana personal. Per exemple, un professor que porta el braç tatuat pot “desacreditar” a algú de que sembli un professor o no.

***** Segons Goffman, en les nostres actuacions fem tergiversacions per tal de idealitzar la nostra actuació. Modulem la nostra identitat, és inevitable. La ritualitat es fa servir quan actuem, fem servir habits que esdevenen sagrats. No serveixen per altre cosa que per donar-nos seguretat. Tergiversació - Idealització - Ritualitat Sacralitat de la cara.

Nota discordant: Quan un actuant defensa una cara determinada i es produeix un fet que fa que la seva cara es desbarati. Un presentador esta presentant quelcom i algú li tira una bola de neu a la cara. La seva actuació queda desacreditada.

------------------------------------------- Definició sociològica i fisiològica del sexe

Sexe es distinció fisiològica entre homes i dones. El gènere es la construcció sociològica entre el que entenem masculinitat i feminitat, aquesta ultima diferenciació té molts estereotips. Això s’instaura en la societat moderna de la il·lustració, quan l’home anava a treballar, tenia força, tenia autonomia i la dona estava a la llar, era depenent, dèbil, intima, etc. Pot ser que una persona tingui graus de feminitat i graus de masculinitat.

Lluita feminista: 2.1. Repressió sexual en una lògica de dominació heterosexual. Es

pensa que el més normal són les parelles home-dona. 2.2. Sotmetiment a la maternitat. 2.3. Apropiació de la força de treball al grup familiar. Es tenta a

creure que la dona ha de fer les activitats domèstiques i l’home només ha d’anar a treballar.

Per tant, a la història del feminisme hi ha hagut lluites: política (per exemple, les lluites pel sufragi femení), econòmica (diferències de sou entre homes i dones) i social/ emocional (buscar la igualtat en les relacions de parella.)

Jon Berger ens diu a “Modos de ver” que la dona és objecte d’una doble presentació: com a persona i professional i com a objecte de bellesa. L’home només en té una.

Per exemple, a un museu hi ha més nuus femenins que masculins: funció social totalment patriarcal.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento