Presentació politica, Schemes and Mind Maps of Political Economy

guio presentació política economica

Typology: Schemes and Mind Maps

2023/2024

Uploaded on 06/16/2025

caca00
caca00 🇨🇦

2 documents

1 / 2

Toggle sidebar

This page cannot be seen from the preview

Don't miss anything!

bg1
XULETA PRESENTACIÓ
Tipus d’organitzacions
1. Organització alta
Com ja hem vist, tenen estructura formal, personal estable i gran capacitat d'influència.
Ex.: Microsoft, UGT, CEOE, Fundació La Caixa.
2. Organització mitjana
Tenen estructura parcial, recursos limitats però certa presència en espais de
participació.
Ex.: ONG nacionals, associacions sectorials menors, empreses educatives mitjanes.
3. Organització baixa
Molt poca capacitat d’influència organitzada.
Sense equips tècnics o dedicació exclusiva a fer lobby.
Influència ocasional, limitada a accions puntuals (peticions, comunicats).
Ex.: Associacions de famílies d’escoles concretes, petits col·lectius locals o plataformes
ciutadanes.
4. Organització informal/emergent
Grups no formalitzats legalment, però amb capacitat de mobilització social o
comunicativa (a través de xarxes socials, protestes, manifestos).
Poden créixer ràpidament si connecten amb una preocupació social àmplia.
Ex.: Moviments per l’educació inclusiva o contra l’ús excessiu de pantalles a les escoles.
Definició de lobby
Un lobby és un grup de pressió o d’interès que intenta influir en les decisions polítiques o
administratives per afavorir els seus propis interessos.
🔎 Definició simple:
Un lobby és un actor (empresa, associació, sindicat, ONG, etc.) que vol convèncer els
responsables polítics perquè prenguin decisions favorables a ell.
Exemples de lobbies:
Empreses tecnològiques que volen influir en una llei d'educació digital.
Sindicats que pressionen per millorar les condicions laborals del professorat.
ONGs que demanen polítiques més socials o inclusives.
Patronals que volen menys regulació o més subvencions.
pf2

Partial preview of the text

Download Presentació politica and more Schemes and Mind Maps Political Economy in PDF only on Docsity!

XULETA PRESENTACIÓ

 Tipus d’organitzacions

  1. Organització alta Com ja hem vist, tenen estructura formal, personal estable i gran capacitat d'influència. Ex.: Microsoft, UGT, CEOE, Fundació La Caixa.
  2. Organització mitjana Tenen estructura parcial, recursos limitats però certa presència en espais de participació. Ex.: ONG nacionals, associacions sectorials menors, empreses educatives mitjanes.
  3. Organització baixa Molt poca capacitat d’influència organitzada. Sense equips tècnics o dedicació exclusiva a fer lobby. Influència ocasional, limitada a accions puntuals (peticions, comunicats). Ex.: Associacions de famílies d’escoles concretes, petits col·lectius locals o plataformes ciutadanes.
  4. Organització informal/emergent Grups no formalitzats legalment, però amb capacitat de mobilització social o comunicativa (a través de xarxes socials, protestes, manifestos). Poden créixer ràpidament si connecten amb una preocupació social àmplia. Ex.: Moviments per l’educació inclusiva o contra l’ús excessiu de pantalles a les escoles.  Definició de lobby Un lobby és un grup de pressió o d’interès que intenta influir en les decisions polítiques o administratives per afavorir els seus propis interessos. 🔎 Definició simple: Un lobby és un actor (empresa, associació, sindicat, ONG, etc.) que vol convèncer els responsables polítics perquè prenguin decisions favorables a ell. Exemples de lobbies: Empreses tecnològiques que volen influir en una llei d'educació digital. Sindicats que pressionen per millorar les condicions laborals del professorat. ONGs que demanen polítiques més socials o inclusives. Patronals que volen menys regulació o més subvencions.

🔎 Què poden fer per influir? Els lobbies utilitzen eines com: Reunions amb polítics o alts càrrecs. Informes tècnics o estudis d’impacte. Campanyes de comunicació o mitjans. Participació en comissions o consultes públiques. ⚖ Per què és important analitzar els lobbies? Perquè poden tenir molta influència en com es reparteixen els recursos públics, quines reformes es fan o quines veus es tenen més en compte. 👉 Si no hi ha transparència, poden afavorir-se només els grups poderosos, creant desigualtats o decisions esbiaixades.