Bloc 1 historia d'Àfrica, Study notes of History of Africa

apunts historia d'Àfrica bloc 1

Typology: Study notes

2024/2025

Uploaded on 01/01/2026

julia-corujo-vinas
julia-corujo-vinas 🇺🇸

5 documents

1 / 13

Toggle sidebar

This page cannot be seen from the preview

Don't miss anything!

bg1
BLOC 1
Introducció a l’Àfrica:
- Geografia física
o Africa es un continent molt gran, encara no
superar asia, es tres vegades mes gran que
Europa, de fet, es igual de gran que Xina, Estats
Units, índia, Mèxic, Japó i Europa junts.
o L’africa del nord i l’africa subsahariana estan
intensament diferenciades, en l’africa del nord
tenen un gran vincle aràbic, que passa per sobre del sentiment africà.
Durant els anys 60 es va intentar unir les dues cultures que representen
África, i encara que fins i tot van participar acadèmies d’estudis africans,
la metodologia d’estudis es diferent en tots dos casos.
o Les fronteres que tenim en ment avui dia no son realment útils,
aquestes van aparèixer al voltant del 1900, hauríem per tant, de
repensar l’africa precolonial, hem de tenir en compte diferents
esdeveniments naturals que han provocats canvis en la fauna del
continent, a mes de afectar als treballs, i canvis radicals en estructures
polítiques.
- Estereotips d’Àfrica:
o Idea de que es un paisatge natural amb sabanes i animals que
realment es fruit de presencia durant molts anys de pastors
o Desert inhabitable - els deserts es un mitja habitat per certs grups, però
es una zona mínima habitada
o Selves inhabitables les societats de selva tradicionalment hi han estat
presents en petites societats recol·lectores tradicionals
o Es creu que africà es un continent on no es pot viure degut a les grans
malalties realment qui els que tenen mes malalties han sigut els
europeus, de fet, encara que per Europa eren malalties casi extintores,
quan aquests arriben a americà contagien les seves malalties provocant
la mort dels indígenes, de la mateixa manera passarà a l’africa
Paludisme incidència a l’africa no es tan greu que algu que vingui de
fora d’Àfrica, ja que una vegada una dona pateix i supera el paludisme
envia anticossos al fetus quan es quedava embarassada
Malaltia Son malaltia localitzada a zones concretes d’Àfrica = el
problema del son que es produït per un mosquit, es que aquest no
habitava en zones no boscoses, i quan van arribar els colons i van
començar a plantar les seves terres, van començar a mobilitzar-se
aquests mosquits, i la malaltia va augmentar la seva aparició en molts
altres llocs d’Àfrica
Rift Valley zona on les densitats de població des de fa molt de temps esta
molt poblada, ja que es una zona amb característiques on malalties com el
paludisme o del son no arriben
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Partial preview of the text

Download Bloc 1 historia d'Àfrica and more Study notes History of Africa in PDF only on Docsity!

BLOC 1

Introducció a l’Àfrica:

  • Geografia física o Africa es un continent molt gran, encara no superar asia, es tres vegades mes gran que Europa, de fet, es igual de gran que Xina, Estats Units, índia, Mèxic, Japó i Europa junts. o L’africa del nord i l’africa subsahariana estan intensament diferenciades, en l’africa del nord tenen un gran vincle aràbic, que passa per sobre del sentiment africà. Durant els anys 60 es va intentar unir les dues cultures que representen África, i encara que fins i tot van participar acadèmies d’estudis africans, la metodologia d’estudis es diferent en tots dos casos. o Les fronteres que tenim en ment avui dia no son realment útils, aquestes van aparèixer al voltant del 1900, hauríem per tant, de repensar l’africa precolonial, hem de tenir en compte diferents esdeveniments naturals que han provocats canvis en la fauna del continent, a mes de afectar als treballs, i canvis radicals en estructures polítiques.
  • Estereotips d’Àfrica: o Idea de que es un paisatge natural amb sabanes i animals – que realment es fruit de presencia durant molts anys de pastors o Desert inhabitable - els deserts es un mitja habitat per certs grups, però es una zona mínima habitada o Selves inhabitables – les societats de selva tradicionalment hi han estat presents en petites societats recol·lectores tradicionals o Es creu que africà es un continent on no es pot viure degut a les grans malalties – realment qui els que tenen mes malalties han sigut els europeus, de fet, encara que per Europa eren malalties casi extintores, quan aquests arriben a americà contagien les seves malalties provocant la mort dels indígenes, de la mateixa manera passarà a l’africa  Paludisme – incidència a l’africa no es tan greu que algu que vingui de fora d’Àfrica, ja que una vegada una dona pateix i supera el paludisme envia anticossos al fetus quan es quedava embarassada  Malaltia Son – malaltia localitzada a zones concretes d’Àfrica = el problema del son que es produït per un mosquit, es que aquest no habitava en zones no boscoses, i quan van arribar els colons i van començar a plantar les seves terres, van començar a mobilitzar-se aquests mosquits, i la malaltia va augmentar la seva aparició en molts altres llocs d’Àfrica Rift Valley – zona on les densitats de població des de fa molt de temps esta molt poblada, ja que es una zona amb característiques on malalties com el paludisme o del son no arriben
  • Aïllament d’Àfrica: o Aïllament Àfrica subsahariana – si que es cert que el Sàhara es un inconvenient per el moviment i connexió entre l’africa, però tampoc era del tot un problema, ja que el major acte de transport a sigut el marítim, i la capacitat de transport marítim dels països africans tenia gran dificultat, ja que estan presents els vents alisis, que dificulten la navegació en sentit sud-nord, prop de les illes canàries, ja que son vents que durant tot l’any bufa cap al mateix costat, i per poder creuar-lo haurien de tenir grans tecnologies de navegació, la qual cosa no era el cas en el moment, ja que tenien tècniques de navegació senzilles, fins l’aparició de les calaveres pels portuguesos, que va permetre arribar aquests a l’africa central/del sud. o Mar roig – regne de saba S.VII a.C. – ciutat a la bíblia i a l’alcorà com exemple de riquesa, que va ser governat per la reina makeda, amant de salomó, que existia a les dues bandes del mar, això implica una connexió directe entre les dues bandes o Contactes egipcis – també gracies al mar roig, va arribar a tenir contacta al llarg de tot el mar roig cap el sud. o Oceà índic – encara ser immens, son aigües molt mes tranquil·les que al atlàntic, a mes, de tenir vents que durant un temps de l’any bufen cap un costat o cap a l’altre, per tant es pot planificar molt mes fàcilment un viatge. o Migració austranèsia – provoca ja des de l’any 1.000 a.C., que arribi a l’africa el plàtan, aliment amb grans hidrats, que provoca l’augment de població, alhora que arriba d’Àsia la canya de sucre. Els austranesquis son els primers en arribar a Madagascar, abans que els africans, fins i tot arribant a la polinèsia. o Àrabs i perses a la costa oriental africana  Primera presencia abans de l’islam  Màxima expressió amb l’imperi d’oman-masqat amb capital a Zanzibar o Viatge de Zheng He – expedicions per intentar incorporar el seu mercat a nivell internacional, que arribarà fins a la costa oriental africana, encara que el seu viatge no continuarà perquè, o l’emperador com a superior seu el fa fora, o perquè la societat volia tancar el seu comerç. Els contactes de l’africa es produeixen per l’africa oriental.
  • Teories colonials o Son un corrent que apareixen en els anys 80, neix dels intel·lectuals indis, on comencen a estudiar sobre les ciències socials i les relacions socials. o No tenen la mateixa força a la historia d’Àfrica que a la historia americana o asiàtica. o Black history – corrent se historia als estats units que parteix de les teories colonials que parteix de la base que els negres han estat marginades en la historia, i es vol donar protagonisme a aquestes persones. Encara que tindrà mes protagonisme als afroamericans que a la pròpia Àfrica.
  • Impacte del colonialisme al continent africà o Encara que el colonialisme si que va tenir un impacte important a l’africa i va portar i crear problemes per les seves societats, ja abans del colonialisme tenien problemes, tan socials com no, alhora que també els van solucionar, el problema es que hi ha un eurocentrisme molt gran. o Creació de fronteres arbitraries per el colonialisme? – les poblacions pre-colonials no tenien fronteres arbitraries, ni un cos de repressió concret..., i el principal problema, no era tenir unes fronteres arbitraries, sinó crear un estat, i els conflictes que poden sorgir de la imposició d’aquest estat, i d’un sistema arbitrari que no era el que fins ara tenien, i que per ells funcionaven.
  • Les societats africanes o Hem de tenir en compte que el colonialisme a l’africa, de la mateixa manera que a l’Àsia, va ser un colonialisme molt curt, que va durar des del 1880 fins al 1960. o Un altre factor important, es que les elits post-colonials autòctones son qui acabaran tenint el poder posteriorment. == pervivència d’elements pre-colonials, a diferencia del colonialisme americà o La visió de que la historia es una evolució ascendent que va millorant amb el pas del temps, i de que les societats africanes estan en el nivell evolutiu menor que la resta, es totalment fals. o La dificultat d’aquestes societats, es degut a la gran quantitat de conjunts polítics, que estan fragmentats en les diverses zones del continent, a diferencia que podem veure a l’Àsia, on hi trobem un emperador. De la mateixa manera succeeix amb la religió, on a Àsia o Europa hi ha una religió global, mentre que a l’africa no hi ha una gran religió que agrupi gran part de la població. Aquesta fragmentació es deguda a que bona part del continent, abans de l’arribada dels colonials, les seves societats eren societats sense estat, alhora que si que hi poden haver societats amb estat, això implica trobar societats amb diferents models i sistemes de producció i economia.  Societats sense estat  Societats fragmentaries (caçadors -recolectors) – son les societats mes desenvolupades sense estat, son grups amb poca quantitat de persones, i son societats on el poder el local, al poblat, i l’estructura política esta dins de l’estructura familiar. Encara que no hi ha una autoritat ferma.  Societats de comandaments (agricultors) – hi ha una agricultura ferma, on trobem uns grups mes grans, amb milers de persones, amb divisió de treball, i divisió social, on el cap te mes riquesa que la resta de societat, però no hi ha un estat, i la seva riquesa probe del carisma, i segons la societat, de la religió.  Altres – la gent del poble et donava suport si reparteixes la teva riquesa, per tant el qui manava era el qui pitjor estava, però la riquesa finalitzava i després un altre ocupava aquest lloc, per tant no es societat de comandaments perquè el que governava no es el que mes tenia.

La principal característica de les societats africanes es que, o no tenien estat, o els seus estats eren mol febles, ja que no tenien els aparells militars ni capacitat d’imposar a la seva societat aspectes que si eren habituals en estats asiàtics o europeus.

I la variabilitat de les societats es enorme, un estat pot passar de tenir estat a no tenir-lo molt fàcilment

Encara que no totes aquestes llengües son considerades llengües oficials, en el cas de les antigues colònies franceses, espanyoles o portugueses, la bona part dels territoris no sap llegir la seva pròpia llengua, es a dir, saben identificar-lo, o en tot cas parlar-la, pero no hi ha un control del seu estudi. I en les antigues colònies angleses, encara que l’anglès es predominant, si que es permet que l’educació primària sigui amb la llengua pròpia. Les llengües africanes que son oficials es en el cas de que una gran quantitat de la població parli la llengua, com a Madagascar, o ruanda.

Sudafrica – xoc entre una població blanca que parla africans, i una població africana que utilitzava l’anglès, i finalment serien oficials els africans i angles, i podien estar incloses llengües de pobles concrets.

A l’africa no nomes estan present les llengües que s’utilitzaven abans de que arribessin els colons, i de les llengües dels colons, sinó estan present les llengües criolles, que apareixen després dels colons, com el pidgin english, encara que la majoria de llengües criolles provenen del portuguès.

  • Quan parlem d’Àfrica també hem de tenir en compte les diferencies entre els països respecte el seu pes en la societat africana. Aquests països son principalment, Sudàfrica, que compraran mines, fabriques... i tindran un gran capital en tota la zona del sud. També trobem Nigèria, que en els últims anys, el seu producte interior brut es mes elevat que el de Sudàfrica, que te una gran industria i exercit, i el país que lidera l’africa occidental es Nigèria. A mes petita escala, Uganda i ruanda, i Etiòpia en la zona central/oriental, i Senegal en occident. Avui en dia van en relació en la proximitat, però també molt en el passat colonial. - Evolució demogràfica a l’africa a l’edat mitjana – l’edat mitjana en els països respecte l’edat fèrtil, provoca un creixement demogràfic que va incrementant encara avui dia, a diferencia d’altres continents com Europa o Àsia.
  • Distribució població africana o Repartiment desigual, zones d’Àfrica amb una gran densitat, això significa que el boom econòmic no es va mobilitzar on estava la població, i va ser la població que va haver de mobilitzar-se o Molts dels llocs on mes hi ha densitat de població es en zones on menys recursos hi han.

Historiografia africana:

  • A l’africa s’han generat informacions on, com aquest continent no ha respòs a les afirmacions, han anat persistint
  • Àfrica es un paisatge d’exotisme
  • En època colonial, l terme terra nullius = terra de ningú, explica molt ve la visió del continent africà, encara tenir població, no tenen una entitat tan forta per enfrontar als europeus.
  • Cas dels pigmeus o Paul du Challi, que era mestís, negre, blanc francès, i periodista, que estava a Amèrica que va trobar als pigmeus. o Caputxí italià – individus que sense tenir referencies cristianes tenen una connexió inconscient amb el cristianisme per les seves formes de creure en un esser superior
  • Principal problemàtica = fonts o Aquesta problemàtica afecta a les fonts arqueològiques, ja que hi ha pocs resultats arqueològiques sobre societats del passat, relacionat a mes amb el clima fred, que augmenta i accelera el procés de putrefacció, i amb el sol i el clima càlid que provoca el sol àcid. A mes, si volem trobar fonts arqueològiques, s’ha de tenir pressupost per fer una excavació arqueològica, i pressupost per la tecnologia de es excavacions. o Fonts escrites – la majoria de societats africanes no van tenir escriptura fins l’arribada dels europeus, excepte en el cas de els territoris islamitzats, que escriu primer en àrab, i després utilitzen l’alfabet àrab per escriure la seva pròpia llengua, anomenats aljamia, amb importància especial del swahili. També trobem una altre excepció a Etiòpia, on es una població cristiana des del S.V, i que per tant tenen una tradició escrita pròpia, en dues llengües, amb un alfabet propi, en amhara, la seva llengua pròpia, o en gueez, llengua de la cultura i amb la que es feia el culte. o Fonts clàssiques – alguna font parla del continent, però amb poc fonament, o que explica molt poques coses sobre l’africa. Bona part d’aquest documents, o es fa una sobreintrerpretació o no aporten gran informació o Fonts europees S.XV endavant – parlen del tràfic d’esclaus o domini colonial, per tant tenen molt present la visió racista. Encara que també esta present el desconeixement dels europeus.
  • Una problemàtica amb les fonts escrites actualment seria la excessiva documentació, però en el cas africà es completament el contrari, principalment perquè després de les independències molts dels documents han sigut llençats, i que no tenen uns arxius, especialment amb les fonts colonials, i els països que si hi tenen arxius, tenen un accés molt restrictius, i molts països que no deixen fer excavacions arqueològiques, nomes hi trobes documents presidencials. La solució es buscar un altre tipus de fonts, com les fotogràfiques i les audiovisuals, però la problemàtica es la mateixa, els únics que tenien aquest tipus de maquines eren els colons, per tant la major part de fotos sortien blancs, en els camps colonials. Però es poden trobar fotògrafs ambulants d’africans que anaven de poble en poble, encara tenir poques fotografies, son fotografies que reflecteixen el que ells volien, gracies a això tenim una altre visió del mon africà.

També trobem les fonts mediques, on, analitzant-les d’una altre manera, descobreixes altres tipus d’informació Els filòlegs, estudien les societats mitjançant el llenguatge, sabent com evolucionen el seu vocabulari sabem si han agut canvis en les seves societats

Arqueòlegs – estudis del clima antic, gracies als carbons, que podem saber les fustes que hi havien en la zona, i saber com era el clima d’una altre època que podria ser totalment diferent a l’actual

Anàlisis genètics – aplicats a temes de ramaderia i agricultura, comparant mostres podem veure les diferents especies i com s’han anat mobilitzant, la seva provinença... a mes, a nivell de població, encara tenir problemàtiques ètiques, i haver un nivell d’estafa, podem donar informació sobre les relacions genètiques entre les diferents cultures.

  • El principal problema d’Àfrica es el seu racisme recurrent, que marcaran els seus relats, especialment al S.XIX, amb el colonialisme, i el boom de les idees evolucionistes, aquestes ultimes creuen que la humanitat neix d’una manca d’eines tecnològiques, culturals... que amb el temps, els europeus han aconseguit evolucionar mentre els africans s’han quedat en la fase salvatge, i el civilitzats (europeus) han de intervenir en els salvatges per fer-los avançar, amb el colonialisme.

Hegel diu que africà no seria un continent històric, perquè es un continent de salvatges i que no evolucionen, i per tant no val la pena estudiar-los, i que per tant ha de ser una altre disciplina qui la estudi, els antropòlegs. A mes, com es relacionava historia amb escriptura, i els africans no en tenen, amb mes raó per a que no sigui estudiada pels historiadors.

Per tant, la primera historia d’Àfrica, es la historia colonial == historia dels colons a l’Àfrica. La historia colonial d’Àfrica el faran administratius i gent que esta a les colònies, no els historiadors.

Una problemàtica que es trobaran els historiadors europeus que estudiaven l’Àfrica, descobreixen els caps d’Ifè, fets al 1.300, i descoberts al 1.900, no creuen que hagin pogut ser fets pels africans, diran que son dels grecs i romans, i com Àfrica esta lluny de Grècia i Roma, creuran que han sigut grecs i romans perduts intentant arribar a l’Atlàntida. També si l’han atribuït altres descobertes als antics egipcis, o cartaginesos, ja que eren grans navegants, o els fenicis. També es localitza la tribu perduda d’Israel, com es perduda se li atribueix aquestes descobertes, totes aquestes teories s’anomenen hamites, actualment, les teories hamites serien els alienígenes. Encara que no tots els historiadors colonials faran aquestes teories.

  • Posició de les acadèmies sobre les societats africanes o Historiografia marxista – van tenir cert problemes amb les societats extra-europees, estudien les relacions entre capitalisme i colonialisme. Hoasea Jaffe, principal historiador marxista colonial a l’Àfrica. o Historiografia del annals – on hi ha societat humana hi ha historia, per tant, per molt que siguin africans, al haver humanitat han de tenir una historia, encara que sigui pròpia. o A partir dels anys 40 el qüestionament del colonialisme hi ha mestres, advocats, africans educats a occident... que qüestionaran amb el seu llenguatge  Panafricanisme – moviment polític, integrat per gent negre dels estats units, colònies..., on diu que els negres estan discriminats per diferents països i per diferents raons. On creuen que s’han d’unir per lluitar en contra de la repressió. Tindrà dues grans vies, amb Dubois, un líder nord americà que defensa la lluita dels africans a Amèrica, els africans a les colònies. I l’altre via, amb Marcus Garvey, on els negres no tenen res a fer, perquè estan súbdits, i el que han de fer es retornar a l’Àfrica. Anglòfon  Negritude – protesta per l’explotació, però alhora reivindica termes positius en el fet de ser negre, en el sentit de que tenen avantatges amb bona historia, bona literatura... que de la mateixa manera que França te Napoleó ells també tenen una figura similar = orgull propi, també tenen historia pròpia, termes que els europeus comparteixen
  • 1994 – es va replantejar aquesta visió, amb Ruanda. o Genocidi amb un nivell d’impacte quasi mes important que el nazi, on van haver 1.000.000 de morts en una societat de 7.000.000 milions, a mes va ser un genocidi que va durar 7 setmanes. o Aquest genocidi, a diferencia del nazi, es un genocidi es executat per la població civil, a mes amb armes blanques = molta gent matant, i molta gent passiva que accepta l’assassinat. o Això va obligar a replantejar-se la historia nacionalista entre els historiadors, on es plantejava revisar el contingut d’aquesta historia, ja que el que s’ensenyava podria provocar aquest tipus de pensaments.
  • A l’exterior apareix una historia de l’Àfrica desvinculada de la historia colonial, feta per anglesos, americans, francesos... on la historia colonial va finalitzar als anys 60, que l’han trencat en un sentit ideològic, parlant de les societats africanes i no des del punt de vista colonial, i en un sentit metodològic, ja que per estudiar les societats africanes s’han d’utilitzar altres metodologies.
  • Ruptura en els anys 90, amb l’arribada dels estudis post-colonials o culturals, on es comença a qüestionar fins a quin punt les ciències socials han estat relacionades amb el colonialisme, on critica les ciències europees, i on cal fer un nou discurs on es doni prioritat a la veu del poble. Aquest estudis tindran impacte en Amèrica llatina, i menys a l’Àfrica, perquè la critica que fan a Amèrica llatina en un moment on ja s’havien realitzat als anys 60 a l’Àfrica amb la historia nacional africana, un africà que mes es relaciona amb aquesta idea seria Achille Mbembe. El problema basic avui dia, es que les universitat europees i americanes tenen un protagonisme absurd, perquè els mes crítics son d’aquestes mateixes universitats, i això prové de que les universitats africanes estan en un estat catastròfic degut a una crisi, i provoca una fuga de cervells dels universitaris africans cap a universitats americanes i europees.