bloc 3 historia de la cultura i les institucions europees | Study notes History

BLOC 3

Historia Moderna

Introducció – història de les Institucions a l’Edat Moderna (no entra en examen):

- Governar a l’edat moderna

o La gestació de l’estat modern implica que hi hagi relació entre l’estat

modern i la família = família es la base solida de l’estat modern o estat

absolutista

o La família es una unitat afectiva, el que la família sigui fonamental per

l’estat modern, no ve per la definició psicològica, l’afectiva, sinó perquè

també es una unitat efectiva, ja que es habitual trobar en els arxius,

especialment en els memorials, la mostra de la lleialtat de la família al

rei.

Governar es fer justícia, i tot el que no sigui justícia es per merced, del favor

reial, el que el rei vol.

L’edat moderna també era l’edat dels imperis.

- En la historia de les institucions normalment es feia per un “estudi intern”, de

un país, per oposició a una historia externa, aquella que es limita a narrar els

esdeveniments polítics o fins i tot de tipus militar. I d’aquesta historia de les

institucions interna, deriven altres models historiogràfics, com la historia del

poder civil, la historia de l’administració... que amb el pas del temps es creen

altres tendències historiogràfiques que la superen o la complementen. Una de

les mes atractives seria l’administrativa, amb tres parts: la relació entre les

institucions i els grups socials; analitzar l’estructura del poder; i analitzar quan i

com es desenvolupa la burocràcia.

- Es important saber les persones que conformen les institucions, de qualsevol

tipus, anomenada com prosopografia, on s’analitza a les persones que donen

vida a les institucions, amb diferenciació entre Europa continental i el mon

anglosaxó, ja que el mon europeu continental prové del mon francès, amb

historia antiga, medieval, moderna..., mentre que el mon anglosaxó te una

dinàmica diferent. Això es deu a que la prosopografia vol dir que la historia

política esta valorada, i el problema de l’Europa continental es que entre les

escoles dels annals i els marxistes van menysprear l’historia política, i es va

rehabilitar a mitjans dels 80’ del S.XX, i això no va passar al mon anglosaxó, ja

que sempre s’ha valorat la historia política, i ells tenen llavors, coses i estudis

que a Europa encara no es troben, encara que ara va guanyant pes i es va

estudiant.

En quins aspectes es pot estudiar la prosopografia

o El poder econòmic i social que te l’individu o la seva família

o Quina importància i implicació pot tenir l’individu dins de la societat o la

població

== historia social del poder – agafa tots aquest punts per fer-se, i esta

basada a la prosopografia

Partial preview of the text

Download bloc 3 historia de la cultura i les institucions europees and more Study notes History in PDF only on Docsity!

BLOC 3

Historia Moderna Introducció – història de les Institucions a l’Edat Moderna (no entra en examen):

Governar a l’edat moderna o La gestació de l’estat modern implica que hi hagi relació entre l’estat modern i la família = família es la base solida de l’estat modern o estat absolutista o La família es una unitat afectiva, el que la família sigui fonamental per l’estat modern, no ve per la definició psicològica, l’afectiva, sinó perquè també es una unitat efectiva, ja que es habitual trobar en els arxius, especialment en els memorials, la mostra de la lleialtat de la família al rei. Governar es fer justícia, i tot el que no sigui justícia es per merced, del favor reial, el que el rei vol. L’edat moderna també era l’edat dels imperis.
En la historia de les institucions normalment es feia per un “estudi intern”, de un país, per oposició a una historia externa, aquella que es limita a narrar els esdeveniments polítics o fins i tot de tipus militar. I d’aquesta historia de les institucions interna, deriven altres models historiogràfics, com la historia del poder civil, la historia de l’administració... que amb el pas del temps es creen altres tendències historiogràfiques que la superen o la complementen. Una de les mes atractives seria l’administrativa, amb tres parts: la relació entre les institucions i els grups socials; analitzar l’estructura del poder; i analitzar quan i com es desenvolupa la burocràcia.
Es important saber les persones que conformen les institucions, de qualsevol tipus, anomenada com prosopografia, on s’analitza a les persones que donen vida a les institucions, amb diferenciació entre Europa continental i el mon anglosaxó, ja que el mon europeu continental prové del mon francès, amb historia antiga, medieval, moderna..., mentre que el mon anglosaxó te una dinàmica diferent. Això es deu a que la prosopografia vol dir que la historia política esta valorada, i el problema de l’Europa continental es que entre les escoles dels annals i els marxistes van menysprear l’historia política, i es va rehabilitar a mitjans dels 80’ del S.XX, i això no va passar al mon anglosaxó, ja que sempre s’ha valorat la historia política, i ells tenen llavors, coses i estudis que a Europa encara no es troben, encara que ara va guanyant pes i es va estudiant. En quins aspectes es pot estudiar la prosopografia o El poder econòmic i social que te l’individu o la seva família o Quina importància i implicació pot tenir l’individu dins de la societat o la població == historia social del poder – agafa tots aquest punts per fer-se, i esta basada a la prosopografia

Naturalesa de l’absolutisme:

Lluis XIV sempre es va envoltar de gent amb gran habilitat i competents
Absolutisme no es el mateix que tirania, l’absolutisme es pacte.
El govern central esta dividit alhora amb petits poders locals, encara que no estan tan dividits, ja que el govern influeix en les localitats, però alhora aquestes localitats també poden influir i buscar interessos de l’estat
Sir Walter Religh – des de l’existència de la humanitat sempre hi ha guerra = la guerra es la base de la historia = per tant al model absolutista també hi ha guerra, i ataca directament a la despesa de diners Això es deu a que la guerra augmenta la pressió fiscal de la població, i la població queda encara mes empobrida. L’edat moderna te els impostos heretats de l’edat mitjana, del mon eclesiàstic, a mes sumat els impostos del mon modern. També em de tenir en compte que en períodes de guerres la societat va assumint amb el pas del temps valors militar, i afavoreix a la comprensió del que representa la guerra des del punt de vista humà, i des del punt de vista econòmic amb la pressió fiscal Això s’experimenta molt des de finals del S.XVI, ja que a meitats de segle, França per exemple porta 50 anys de guerra civils consecutives amb 8 guerres, però també a nivell general a Europa al S.XVII amb la guerra dels 30 anys, que implica un problema pel desenvolupament de l’estat absolutista, on l’estat espanyol deixa de ser el centre mes important d’Europa, i passa a ser França, que serà molt important per després aplicar el sistema absolutista per a que després es vagi ampliant a tota Europa. La guerra dels trenta anys, va començar al 1618, just després d’acabar els 50 anys de guerra, això implicarà que comenci la guerra per França al 1635, però també estarà molt present el poder de la monarquia en les localitats per evitar revoltes, com la de Provença amb la de Cascaveux.

Absolutisme Prússia – articulació de l’estat i els junkers i la dinastia Hohenzollern o A prussià no hi ha un equivalent al front francès, ni una tradició de cops d’estat sagnants, els governants de brandeburg-prussia o La monarquia estava fonamentada en tres zones – brandeburg, pomerània (pomerània est i pomerània oest), i prussià est = formada per tres territoris que estan distants, però que tots ells tenen aquesta unitat, la pomerània oest estarà fins a 1721, quan pesarà a suècia (potencia del mar bàltic, i degut als tractats de westfalià, quan van a acabar la guerra dels 30 anys.) Brandeburg serà l’inici com a estat de Prussia, la pomerània est es la que tindrà la política primària de Polònia, els junkers serien un grup social molt important en la creació de la política absolutista a Prussia. Es va produir un pacte, els junkers renunciaven a formar part de les funcions importants a nivell senyorial, a canvi de tenir un control territorial sobre els camperols del seu territori. o Hi ha un problema religiós, provinent de que no hi ha coincidència entre la religió de la dinastia i la del poble, se li va intentar trobar solució, on la dinastia, que eren calvinistes, la població per una altre part eren luterans, per tant es va decidir, no fe una nova religió, sinó un nou corrent religiós que unís els dos modes de pensar dels dos corrents religiosos = pietisme – sembla una resolució practica al problemes que tenien, ja que em de tenir en compte que la seva població era molt analfabeta, i donant així solidesa a l’absolutisme. També pot ser per a que els junkers estiguessin mes còmodes, ja que també eren luterans, i a mes aquests si formaven part d’un percentatge important de l’absolutisme. No existia una església nacional, existien tres esglésies en els tres territoris diferents, controlat per la seva elit. El pietisme, en una església diferent en cada territori, s’utilitzava com un unió i pacificació entre els territoris. El pietisme es vist com una renovació espiritual de la religió, que pretén buscar una solució còmoda per tothom, sembla que busqui superar conflictes, i una superació personal, i reflexió front els conflictes i enfrontaments. Es va inventar perquè cap dels moviments religiosos evitaren la sensació de derrota i possible conflictivitat del derrotat en el futur.

o L’exercit es molt important en l’absolutisme prussià, en aquell context, sobretot quan sigui un regne, que passa a ser un estat petit i sense impotència, a una gran potencia en Europa. Per apaivagar possibles conflictes, com amb la religió, es va incloure en la monarquia a junkers. No va ser una peça central de l0’estat, mes be local, però va estar molt present. o A nivell econòmic, els junkers van imposar una mena d’impostos per els agraris, amb els landräts, que cada junker en tenia un, on feien pagar kontributions, que anaven a l’estat, i això també va estar present en la conformació de l’absolutisme prussià.

Àustria – absolutisme senyorial o Estava dividida en dos, en la casa de Madrid i la casa d’Àustria o Patrimonis territorials de la casa d’Àustria – Bohèmia, Hongria.. o Absolutisme dels Habsburgs, i les terres austríaques. o Les seves institucions van estar febles durant molt temps, que va provocar que l’absolutisme es desenvolupes mes en els senyorials que en els reials, per això s’anomena absolutisme senyorial Aquesta expansió dels senyorials no s’ha de veure com una manera d’afeblir la monarquia, ja que en part, a la llarga la va afavorir i va facilitar la consolidació i centralització de l’autoritat i l’absolutisme estatal. S.XVIII – marca en la gestació de la monarquia dels habsburg l’aristocràcia de bohèmia. Sacre imperi roma germànic es converteix en l’imperi d’Àustria gracies a napoleó, que el reformarà en aquest, l’últim emperador del sacre imperi, Francesc II, es convertirà en Francesc I d’Àustria.

Rússia – tsarisme o Parlar de ‘estat rus implica parlar del paper fonamental de la noblesa russa – encara que no es la mateixa que la noblesa occidental o Al 1613 – s’instaura la dinastia Romanov o Te un estatus legal diferent a l’Europa occidental. A diferencia d’occident, amb una noblesa que apareix a la historia per la seva pròpia dinàmica històrica des de l’edat mitjana, la noblesa russa la crea l’estat. Una aristocràcia russa va existir abans que la noblesa, perquè no li deu res, en canvi la noblesa si perquè la va crear l’estat La noblesa russa es crea bàsicament per el servei bèl·lic, el servei militar, no hi havia cap mena de noblesa en sentit legal a Rússia, aquesta noblesa no va començar a reproduir trets culturals d’occident fins al tsar Pere el gran, ija que va viatjar, i va demanar informes sobre les nobleses d’altres països d’Europa occidental per fer una reforma en el seu estat i la seva noblesa. Boyard s’aplicava a tot tipus de persona, no nomes es sinònim d’aristocràcia, no de noblesa, també pot ser un príncep, un burges... El consell Boyardo fet per el tsar per a que l’aconsellin en aspectes de l’estat, la duma Boyrda, el parlament rus, es el grup d’assessorament del tsar, que si li pot dir que sigui aristocràcia. Els Boyard, sociològicament fan d’aristocràcia. La societat russa, sempre s’ha organitzar per sistemes de precedència, molt importants per estructurar l’estat rus, i el sistema de precedència es el que permet funcionar l’estat rus,. A Rússia no hi havia cap sistema de precedència individual hereditària, cosa que si passava a Europa occidental, ja que era clànica, es a dir, format per clans, anomenat Mestnchesvo, amb la taula de rangs, de Pere el gran, de 1721, amb un sistema de precedència, que finalitzarà amb la revolució russa, encara que el partit comunista rus també ho farà amb la nomenklatura, fins la caiguda de la URSS al 1990 on ja no hi haurà res La taula de rangs serà important per que es produirà una militarització de la noblesa russa, i establiran com s’ha de comportar aquesta noblesa per a l’eficàcia de l’estat rus, i arribarà al detall de com s’han d’aparellar i com a de ser la seva vida intima de la noblesa. == militarització de la societat. Per tant elimina tota possibilitat d’una organització social diferent a la seva proposada a la taula de rangs.

Règim absolutista a França:

Pays d’état = tots els territoris francesos que tenen parlament propi, ja provinguin de l’edat mitjana o anterior, poden tenir historia diferent, però l’important es que siguin parlaments propis
Noblesa de robe = noblesa que prové dels jutges que han aconseguit ser nobles, que es vesteixen d’una manera Noblesa d’epé (d’espasa) = la noblesa de sempre
Els parlaments no son organismes massa propensos a la gestió de la monarquia absoluta. o Parlament de paris – per entendre la política de frança especialment despres de les guerres civils, s’ha d’entendre que el parlament de paris sempre fara la rivalitat a la monarquia, i com aniran reduint el seu poder, fins lluis XV que directament tancarà las portes i els portara a l’exili.
França, igual que la monarquia hispànica, hi ha un ajuntament de diferents corones o diferents poders, els territoris que va incorporant França ja ve des de la baixa edat mitjana, en el cas de Lluís XI, al S.XV, es va incorporar la borgonya, i després la regió de picardia-artois. En el moment que aquests territoris es van incloure en territori francès, es van incloure sota la jurisdicció del parlament de paris perquè s’acostumin diguem a la seva política, encara que va tenir el seu treball, ja que en el cas de borgonya no va ser fins la mort de lluis que va prendre força la idea independentista, i en el cas de la picardia no va començar fins al 1493. Quan comminges, zona dels pirineus, va incloure’s a territori francès, es va despertar els drets constitucionals i comptats que tenien ja construïts fins que es familiaritzessin amb els francesos. No va ser fins al 1540, quan el govern francès pren l primera decisió sobre el comptat, aquesta decisió es la avaluació fiscal del comptat, i per fer-la introdueix uns comissaris reials, que facin l’avaluació fiscal, per tant no tindrien un paper la noblesa local.
S.XVI – Francesc I – monarca molt important, per la monarquia renaixentista, on va prendre una sèrie de mesures, on pretenia limitar el poder de determinats poders municipals per a que determinades famílies de nobles afebleixin el poder de la monarquia – edicte de maig 1542 = posa límits als governadors provincials. El que fa es anular alguns poders d’aquestes famílies que consideren que debiliten a la família monàrquica, com la capacitat d’atorgar el perdo de aspectes que podien atacar a la monarquia, i la capacitat d’ennobliment, el poder de fer nobles a la gent

El rei Enric IV va morir, i el seu fill Lluis XIII era inútil (fill de Maria de Medici), el seu ma dreta richelier va ser el veritable rei, i quan finalment va aconseguir fer- se amb l’estatus de rei, que rebre cartes de felicitació de pilotes, totes iguals, fins una on li posa a parir, i com diu les coses com son, perquè sap q la resta son pilotes, llegeix ve la carta, del tal Effiat, i el farà ajudant de finances. En la carta li diu o Que l’autoritat de França esta en davallada o L’església catòlica dona mala imatge a França amb tantes decisions o El problema protestant encara esta viu amb els hugonots, encara que es van matar a 15. o Les venalitats i els impostos no funcionen i que es un robatori Tot es veritat, son problemes que no son fàcils de solucionar, per tant, la política de richeliere anirà en aquesta direcció, a nivell de política exterior si serà l’enfortiment de la dinastia i l’afebliment de la dinastia dels habsburg, que els aconseguirà, amb la guerra dels 30 anys, i els tractats de westfalià al 1698, però la política interior serà mes difícil. El problema es que l’estat francès li costava fer front a aquest problemes sense nomenar l’estat d’emergència, richeliere era un personatge que va saber envoltar-se de persones excel·lents intel·lectualment, va afavorir l’expansió ultramarina, que es el que quedarà de l’etapa colonial.

Lluis XIV, fill de Lluis XIII, la fronda, la revolta que es va dur a terme en la regència de Mazzari, on van estar presents el parlament de paris i els oficials reials o No es va preocupar en que el podien fer i les seves capacitats, sinó que es va centrar en la imatge que volia donar, que la tenia molt clara. o Problema de les regències, i quan ell esdevé major d’edat, pren una primera decisió política molt complicada, estava preocupat de que no arribes a mans publiques la corrupció durant la regència, però especialment la de Mazzari, i per tant, el que s’encarregava de les finances, Fouquet, serà cessat per Lluis XIV, perquè no el veien capaç de tapar i amagar la corrupció, però també el va jutjar per eliminar-lo completament (del mon polític suposo), i comença a sortir en escena un personatge molt important de les finances i ma dreta de Lluis XIV, Colbert, que serà un dels grans polítics de Lluis XIV. En la practica Colbert actuaria com una mena de primer ministre fins la seva mort o Començarà a actuar sobre la política francesa, sent bon jutge de les persones, per això serà bon polític, i bon monarca, i farà una genuïna centralització del poder monàrquic, on crearà un consell per gestionar la política interior, que agafa molta importància un organisme per la gestió del govern, el consell d’en Haut, que serà molt important sobre els aspectes de la monarquia, que es com un consell amb menys gent, de màxima fidelitat a la monarquia, per a que fos mes fàcil arribar a conclusions, on parlaven dels interessos basics de França: ▪ En primer lloc – la diplomàcia ▪ El mes important per la dinastia–que els súbdits paguin impostos ▪ La política exterior – creant els consells de guerra ▪ Aspectes de política interna ▪ Discutir necessitat de canvis profunds El que farà Lluis XIV es alterar les institucions nacionals clàssiques de França, i dins d’aquestes s’elimina pràcticament la possibilitat de convocatòria dels estats generals (fins l’època de revolució francesa)

Sistema administratiu de la monarquia borbònica/Consolidació de l’estat-nació espanyol al S.XVIII:

Sistema polisinodial = amb molts consells o Consell territorials ▪ Consell de Castella ▪ Consell d’Aragó – per motius polítics serà suprimit en la guerra de successió ▪ Consell de flandes ▪ Consell d’Itàlia ▪ Consell de Portugal en temps que esta sota el poder de la monarquia espanyola ▪ Consell d’Índies ▪ [...] o Consells temàtics ▪ Consell d’estat – el mes important – però amb alts i baixos del seu poder i presidit pel rei ▪ Consell d’hisenda ▪ Consell de la inquisició = consell de la suprema ▪ [...] Això estarà entre el S.XVI-XVII – abans que entri la monarquia borbònica
S.XVIII – acaba la guerra de successió, la primera potencia, que abans era França, ara serà gran Bretanya, amb els tractats d’Utrecht (1713) i Rastaat (1714), que implica directament a espanya que perd molts territoris estrangers. També van perdre Menorca i Gibraltar. Això es deu en part perquè van ser les institucions polítiques i les potencies europees les que van decidir que França guanyes la guerra. També en aquest moment va desaparèixer el consell d’Aragó per raons polítiques, i es va unir al consell de Castella.

Estructura de l’estat: o Continuen els consells o També es crearan, a part, les secretaries d’estat, copiades de l’estructura de l’estat francès, que en el fons, i que moltes vegades repliquen als consells. I que obliguen a conviure entre els consells i secretaries d’estat. ▪ El consell d’estat s’ha convertit en un poder de l’aristocràcia, i portar les secretaries d’estat equival a perdre poder els consells, el rei prescindirà dels consells ▪ L’evolució de l’estat portarà a la creació de l’actual consell de ministres, però es crearà, no com a fruit de l’evolució del consell d’estat, sinó amb el compte de Floridablanca quan proposa coordinar les secretaries d’estat, amb la reunió de la junta suprema d’estat al 1787, però al 1792 el consell d’estat “ressuscita” gracies al compte d’Aranda que considerava que certes institucions havien de recuperar el seu poder per fer prospera la monarquia, de fet, des de 1792 fins 1834 el consell d’estat serà una de les institucions mes importants. o Consells territorials forts quedaran 2 ▪ El de Castella i el de Índies ▪ El que fan en el fons es repartir-se la monarquia territorialment, el que sigui península, estarà sota poder del consell de Castella, i tots territoris que no siguin de la península estaran sota el de les Índies Quan es recuperen els territoris d’Itàlia no fan cas als consells, volen els territoris = irredentisme ▪ En el cas del consell de Castella, em de tenir en compte que tenia unes competències i atribucions i característiques pròpies. Les seves competències doncs, son una barreja indissoluble = amb aquelles competències judicials, administratives i polítiques ▪ Le rei ordena que certs aspectes no siguin part del debat dels consells == que han de parlar amb el rei o Hem tenir en compte, que encara hi hagin diferents consells, on tots tenen el mateix pes ni la mateixa importància. o L’actual consell de ministres deriva de les secretaries d’estat

La monarquia aplicarà i nomenarà les intendents en una ordre de 1749 en termes de les intendències territorials. Creant 28 intendències, mes de les capitanies q es van crear en l’inici o 4 intendències amb nomes competència militar a la corona d’Aragó o 1 intendència a Navarra o 1 intendència a Canàries o I les 21 restants estan a la península, amb les intendències de província, i en altres zones es crearan intendències nomes militars, en zones com Andalusia, Extremadura, Castella la vella i Galicia. Les intendències en la practica que te mes incidència a nivell territorial que les capitanies. Per això, al S.XIX, en les eleccions per escollir diputats es van basar en les intendències. Ja que en alguns territoris estructuraran la comunitat política. A Catalunya, l’intendent va ser important, es dedica a coses practiques militars que el capità general no fa, com casos pràctics, com les fortificacions, construcció de vaixells... també pren mesures econòmiques, urbanístiques... el que menys serà judicial perquè ja son no nomes el capità sinó també la reial audiència, (ranking importància a Catalunya – 1. Capita general/2. Intendent/3. Reial audiència) o A Catalunya doncs, l’intendent te competències molt amples, encara q les judicials siguin mes curtes o Tot i q a nivell territorial començaran els corregiments, que normalment eren una mica mes grans q les vagueries dels aústries, i els corregidors tenen un sistema uniformador que a diferencia de la corona d’Aragó, no hi va haver tanta enfrontació entre el corregidor i els intendents, no com en el cas entre l’intendent i el capità general que si n’hi havia. o La monarquia al final, per frenar els enfrontaments crearà una altre administració, un intendent-corregidor == en funció de les circumstancies es podrà fer que el corregidor faci d’intendent o viceversa, que tranquil·litza d’alguna manera aquella zona. o Els corregidors, tenia una doble presidència, presidia l’ajuntament, i tenia autoritat sobre el conjunt de totes les poblacions que hi havia al seu territori = cap de la capital, i de las localitats == dificultats amb els municipis, que deien que el corregidor era massa intrusiva. En aquesta línia, al 1783 s’intentarà crear una carrera professional típica del corregidor per a que es creí els aspectes els quals es dedicarà el corregidor de manera mes clara.

bloc 3 historia de la cultura i les institucions europees, Study notes of History

Related documents

Partial preview of the text

Download bloc 3 historia de la cultura i les institucions europees and more Study notes History in PDF only on Docsity!

BLOC 3