Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Urbanización: Planeamiento y ejecución de infraestructuras de servicios - Prof. Sagrera, Apuntes de Instalaciones de Fluidos

Una introducción a la urbanización y el proceso de implantación de infraestructuras de servicios en obras urbanas. Se abordan los servicios obligatorios mínimos, como la red de abastecimiento de agua potable, la red de clavegueram o saneamiento exterior, la red eléctrica y el enllumenamiento públic. Se detallan los desafíos y problemas que pueden surgir en el proceso de construcción de infraestructuras de servicios, como la falta de planeamiento urbanístico o la dispersión de normativas y criterios. Se recomienda la coordinación entre las partes implicadas y la planificación adecuada para evitar duplicidades y retardos.

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 11/11/2009

ana_donica
ana_donica 🇪🇸

4.3

(8)

2 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNIVERSITAT DE GIRONA
ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR
DEPARTAMENT D’ARQUITECTURA I ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
PROFESSOR: EMILI SAGRERA BUSQUETS
W/INSTAL/OBRES URBANIT 1/01
1
IMPLANTACIO I COORDINACIO DELS SERVEIS EN
L’EXECUCIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ
Bibliografia consultada: Eduard Alabern/Carles Guilemany
Obres d’urbanització: definició.-
Conjunt d’activitats destinades a transformar el sol
sense urbanitzar amb sol urbanitzat. Un cop urbanitzat,
el sol queda dividit físicament en espaïs públics
(carrers, places, zones verdes, etc...) i en espaïs
parcel·lats o solars. Els solars queden preparats per
l’edificació, quedant materialment delimitats.
Per tant, urbanitzar es sinònim de construir els espais
públics de la ciutat, els quals donaran accés i serveis a
les edificacions que es realitzin en els solars. Aixó es
denomina les infraestructures urbanes, les quals es
poden dividir en:
Infraestructura urbana:
Infraestructura de carrers o vials.
Infraestructura de serveis subterranis o aeris
Infraestructura de pavimentació dels diferents
espais.
El vigent reglament de planejament urbanístic, diu que
els serveis obligatoris mínims necessaris per poder
considerar un terreny com a sol urbanitzat son:
Xarxa d’abastament (“abastecimiento”) d’aigua
potable: Subministrament a edificis, hidrants,
jardins, etc.
Xarxa de clavegueram (“alcantarillado”) o
sanejament exterior: recollida aigües residuals i
atmosfèriques.
Xarxa de subministrament elèctric: MT i BT
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Urbanización: Planeamiento y ejecución de infraestructuras de servicios - Prof. Sagrera y más Apuntes en PDF de Instalaciones de Fluidos solo en Docsity!

E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R D E P A R T A M E N T D ’ A R Q U I T E C T U R A I E N G I N Y E R I A D E L A C O N S T R U C C I Ó P R O F E S S O R : E M I L I S A G R E R A B U S Q U E T S W / I N S T A L / O B R E S U R B A N I T 1 / 0 1

IMPLANTACIO I COORDINACIO DELS SERVEIS EN

L’EXECUCIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ

Bibliografia consultada: Eduard Alabern/Carles Guilemany

Obres d’urbanització: definició.-

Conjunt d’activitats destinades a transformar el sol sense urbanitzar amb sol urbanitzat. Un cop urbanitzat, el sol queda dividit físicament en espaïs públics (carrers, places, zones verdes, etc...) i en espaïs parcel·lats o solars. Els solars queden preparats per l’edificació, quedant materialment delimitats.

Per tant, urbanitzar es sinònim de construir els espais públics de la ciutat, els quals donaran accés i serveis a les edificacions que es realitzin en els solars. Aixó es denomina les infraestructures urbanes, les quals es poden dividir en:

Infraestructura urbana:

  • Infraestructura de carrers o vials.
  • Infraestructura de serveis subterranis o aeris
  • Infraestructura de pavimentació dels diferents espais.

El vigent reglament de planejament urbanístic, diu que els serveis obligatoris mínims necessaris per poder considerar un terreny com a sol urbanitzat son:

ƒ Xarxa d’abastament (“abastecimiento”) d’aigua potable: Subministrament a edificis, hidrants, jardins, etc. ƒ Xarxa de clavegueram (“alcantarillado”) o sanejament exterior: recollida aigües residuals i atmosfèriques. ƒ Xarxa de subministrament elèctric: MT i BT

E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R D E P A R T A M E N T D ’ A R Q U I T E C T U R A I E N G I N Y E R I A D E L A C O N S T R U C C I Ó P R O F E S S O R : E M I L I S A G R E R A B U S Q U E T S W / I N S T A L / O B R E S U R B A N I T 1 / 0 1

ƒ Enllumenat públic

Queden pendents de la determinació del planejament urbanístic els serveis de:

ƒ Xarxa de telecomunicacions (avui ja imprescindible la seva implantació i per tant, la previsió del espai) ƒ Xarxa de gas natural (si la zona esta gasificada o es preveu per un futur i es reserva l’espai o es col·loquen les canonades)

Per tant, l’objectiu bàsic es el d’urbanitzar i implantar tots els serveis abans de les construccions a realitzar en els espais parcel·lats.

En el cas d’actuacions d’implantació de serveis o millora dels mateixos en zones consolidades, serà necessari la determinació i coneixement de les preexistencies.

Implantació dels serveis. Problemàtica.- En el procés de les obres d’urbanització, la construcció de la infraestructura de serveis es el capítol més dificultós degut als molt factors que cal tenir en compte.

Alguns d’aquest factors son:

ƒ Deficiències en el planejament urbanístic. ƒ Indefinicions en el projecte d’urbanització. ƒ Gestió deficient en l’execució de les obres. ƒ Dispersió de les normatives existents. ƒ Dispersió de criteris en l’interpretació de les normatives. ƒ Diferents responsables del serveis a instal·lar: interlocutors varis.

La falta de planejament urbanístic, deficiències del mateix o criteris politics, dificulta la determinació de la

E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R D E P A R T A M E N T D ’ A R Q U I T E C T U R A I E N G I N Y E R I A D E L A C O N S T R U C C I Ó P R O F E S S O R : E M I L I S A G R E R A B U S Q U E T S W / I N S T A L / O B R E S U R B A N I T 1 / 0 1

La xarxa d’abastament d’aigua sol ser municipal o gestionada en règim de concessió per determinades empreses. La xarxa de clavegueram pertany al municipi i té que ser recepcionada per els tècnics municipals. La xarxa elèctrica correspon a la Cia, corresponent La xarxa de gas natural també. L’enllumenat públic pertany al municipi. La xarxa de telecomunicacions es cedirà o llogarà a les Cies. que donin serveis de “telecos”.

Es projectarà i construirà cada servei segons la normativa especifica i d’acord amb la normativa de cada agent receptor.

Implantació dels serveis. Procés.-

Fase de planejament.- Definició de l’ordenació territorial tenint en compte els espais necessaris per implantar els serveis.

Fase de projecte (d’urbanització).- Dimensionar i definir correctament cada servei. Definir la coordinació entre els diferents serveis. Definir i solucionar les zones conflictives entre els serveis i elements singulars. Es necessari tenir la conformitat del agent receptor respecte al contingut del projecte i en especial de: ƒ Dimensionament ƒ Materials ƒ Elements singulars ƒ Situació Establir un conveni de participació de les parts que contempli les aportacions i la manera de coordinar els treballs per evitar duplicitats innecessàries i retards en l’execució.

E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R D E P A R T A M E N T D ’ A R Q U I T E C T U R A I E N G I N Y E R I A D E L A C O N S T R U C C I Ó P R O F E S S O R : E M I L I S A G R E R A B U S Q U E T S W / I N S T A L / O B R E S U R B A N I T 1 / 0 1

Fase d’execució.- Coordinar l’implantació dels serveis, tant a nivell físic, com en el espai i en el temps d’acord amb el projecte d’urbanització.

Fase de recepció.- Un cop acabades les obres, es necessari obtenir els certificats de les companyes que acreditin l’acceptació del servei.

Definició dels elements que intervenen en cada servei.- En general es poden classificar en:

Conduccions.- Elements continus de transport del servei. Poden ser aèries i subterrànies. Es té que definir: ƒ Materials ƒ Dimensions ƒ Normes de fabricació ƒ Geometria ƒ Peces especials ƒ Accessoris

Arquetes i elements singulars.- Son generalment elements de registre, d’unió, de funcionament, etc. Cal definir: ƒ Material ƒ Dimensions ƒ Geometria ƒ Tipologia ƒ Etc.

Canalitzacions.- Contenen les conduccions. Poden ser aèries o subterrànies. Cal definir: ƒ Dimensions: profunditat i amplada (subterrànies)

E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R D E P A R T A M E N T D ’ A R Q U I T E C T U R A I E N G I N Y E R I A D E L A C O N S T R U C C I Ó P R O F E S S O R : E M I L I S A G R E R A B U S Q U E T S W / I N S T A L / O B R E S U R B A N I T 1 / 0 1

La segona fase de l’execució dels serveis correspon als situat a sota vorera. Cal considerar-la com una activitat única per evitar interferències entre xarxes. La posició i cota de cada servei es pren agafant de referència la línea de la vorada (“bordillo”) que constitueix la referència topogràfica mes important de tota l’obra. Per aquest motiu, la segona fase d’implantació dels serveis té que iniciar-se un cop s’han col·locat les vorades, que junt amb la línea límit entre espai públic i parcel·lat delimiten la possible ubicació del serveis. Per tant, una vegada construïts els col·lectors i les escomeses, es necessari col·locar la capa de subbase granular i les vorades (“bordillos”). Abans d’iniciar els diferents paviments, s’han d’implantar els serveis. Tot lo dit queda reflexat esquemàticament en lo següent:

  1. Control del replanteig general
  2. Formació de l’esplanada: ƒ Limitació espai públic - privat ƒ Línea de vorades (“bordillos”)
  3. Clavegueram i creuament vials: ƒ Imbornals i escomeses sanejament ƒ Línea de creuaments de vials
  4. Sub-base granular
  5. Vorades i rigoles
  6. Implantació de serveis sota vorera
  7. Pavimentació: ƒ Formigó a base voreres ƒ Capa de base ƒ Capa de paviment

Criteris de situació de les conduccions sota vorera.- Especialment la xarxa d’abastament d’aigua te de situar- se pel cim de les connexions de sanejament a les parcel·les a fi d’evitar possibles contaminacions.

E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R D E P A R T A M E N T D ’ A R Q U I T E C T U R A I E N G I N Y E R I A D E L A C O N S T R U C C I Ó P R O F E S S O R : E M I L I S A G R E R A B U S Q U E T S W / I N S T A L / O B R E S U R B A N I T 1 / 0 1

L’enllumenat públic es l’element mes superficial i no te connexions amb els espais parcel·lats. Es sol col·locar el més proper possible a les vorades (“bordillos”); també per eficiència lumínica.

Si existeix arbrat, no es aconsellable instal·lar cap servei per sota sense protecció suficient contra l’efecte perforador de les arrels.

La xarxa telefònica te un grau de protecció més gran que la resta de serveis. Es aconsellable situar-la a prop dels espais parcel·lats, deixant uns 50 cms de espai entre la xarxa telefònica i la parcel·la per la Baixa Tensió (BT).

Entre la vorada i la xarxa telefònica queda l’espai per la resta de serveis d’aigua i gas.

Les conduccions d’aigua i gas tenen una certa afinitat amb respecte al tipus de protecció: llit de sorra i una distancia de separació petita entre elles d’uns 20 cms entre conduccions.

Les xarxes de Mitja tensió (MT) només passen per alguns vials i sempre van a un CT. Poden situar-se per sota de la BT.

Es te de tenir en compte que tots els serveis, excepte enllumenat públic i MT (no sempre) estan vinculats als espais privats o parcel·les. Aquestes escomeses es tenen de contemplar si es fan al mateix temps de l’implantació del serveis o en fase posterior.

Es te de considerar sempre la interferència entre serveis en els encreuaments de vials.

Les escomeses.- Tal com hem dit, les escomeses es tenen de considerar en quina fase es fan. Es té de considerar dos etapes