
































































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Càlcul, Profesor: lali barriere, Carrera: Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, Universidad: UPC
Tipo: Apuntes
1 / 72
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!

































































Lali Barri`ere, Josep M. Olm
Departament de Matem`atica Aplicada 4 (EETAC-UPC)
Continguts
3.1 Integral indefinida
3.2 Calcul de primitives Integrals immediates i quasi-immediates Integraci´o per parts Integraci´o de funcions racionals Canvis de variable i f´ormules trigonometriques
3.3 Integral definida
3.4 Aplicacions
3.5 Integrals impr`opies
3.1 Integral indefinida
I (^) Definici´o. El conjunt de totes les primitives d’una funci´o, f , rep el nom d’integral indefinida de f , i es representa per: ∫ f (x) dx = F (x) + c, c ∈ R
on F ´es una primitiva qualsevol de f. I (^) La constant arbitr`aria c rep el nom de constant d’integraci´o, mentre que dx ´es l’anomenat diferencial de x. I (^) Observaci´o. Segons la definici´o anterior: ∫ f (x) dx = F (x) + c, c ∈ R ⇐⇒ F ′(x) = f (x)
I (^) Exemple. ∫ 2 x dx = x^2 + c, c ∈ R, perqu`e
x^2
= 2x
3.1 Integral indefinida
Trobar una primitiva, F , d’una funci´o, f , representa reconstruir F a partir de la informaci´o facilitada per la seva derivada, f , ´es a dir, a partir del pendent de la recta tangent a F en cada punt x.
y = F ( x )
f ( x ) = F’ ( x )
3.1 Integral indefinida
I (^) El diferencial de x, dx, representa una variaci´o molt, molt petita de x. De fet, escrivim ∆x = dx quan ∆x → 0 I (^) Donada una funci´o y = f (x) derivable, definim el diferencial de y, dy, com: dy = f ′(x) dx I (^) Exemple. Calcular dy per a y = x^2.
y = x^2 =⇒ dy =
x^2
dx = 2x dx
I (^) D’altra banda, de dy = f ′(x) dx s’obt´e que
f ′(x) =
dy dx
−→ notaci´o alternativa per a la derivada
3.1 Integral indefinida
Quan x varia infinitesimalment, la variaci´o experimentada per y = f (x) coincideix amb la que experimenta la seva recta tangent: Escrivim ∆y = f ′(x)∆x + α.
Quan ∆x → 0 es t´e
∆x → dx, α → 0. Per tant, ∆y → f ′(x) dx = dy.
3.2 C`alcul de primitives Integrals immediates i quasi-immediates
S´on les que s’obtenen directament a partir de les taules de derivaci´o: ∫ dx = x + c
∫ xn^ dx =
xn+ n + 1
dx = ln |x| + c
∫ ax^ dx =
ax ln a
∫ sin x dx = − cos x + c ∫ (^1)
cos^2 x
dx =
∫ (1 + tan^2 x) dx = tan x + c ∫ 1 sin^2 x
dx =
∫ (1 + cot^2 x) dx = − cot x + c ∫ 1 1 + x^2
dx = arctan x + c ∫ 1 √ 1 − x^2
dx = arcsin x + c = − arccos x + c
3.2 C`alcul de primitives Integrals immediates i quasi-immediates
I (^) Propietat. Siguin f , g funcions i λ ∈ R. Aleshores:
∫ f (x) dx +
∫ g(x) dx
∫ f (x) dx
I (^) Exercici 2. Calcular:
∫ ( 2 x^2 − 3 x + 4
) dx
∫ ( −3 sin x + (^4) x
) dx
3.2 C`alcul de primitives Integrals immediates i quasi-immediates
∫ (^1) cos^2 x dx^ =
∫ (1 + tan^2 x) dx =
∫ (^) f ′(x) cos^2 (f (x)) dx^ =
∫ f ′(x)(1 + tan^2 (f (x))) dx =
= tan x + c = tan(f (x)) + c ∫ (^1) sin^2 x dx^ =
∫ (1 + cot^2 x) =
∫ (^) f ′(x) sin^2 (f (x)) dx^ =
∫ f ′(x)(1 + cot^2 (f (x))) dx =
= − cot x + c = − cot(f (x)) + c ∫ (^1) √a (^2) − x 2 dx = arcsin xa + c =
∫ (^) f ′(x) √ a^2 − (f (x))^2
dx = arcsin f^ ( ax )+ c =
= − arccos xa + c = − arccos f^ ( ax )+ c ∫ (^) dx a^2 + x^2 =
1 a arctan^
x a +^ c
∫ (^) f ′(x) a^2 + (f (x))^2 dx^ =
1 a arctan^
f (x) a +^ c
3.2 C`alcul de primitives Integrals immediates i quasi-immediates
Exercici 3. Provar que: ∫ f ′(x) (f (x))n^ dx =
(f (x))n+ n + 1
Soluci´o. Sabem que: [ (f (x))n+
]′ = (n + 1) (f (x))n^ f ′(x), n 6 = − 1 per tant: (f (x))n^ f ′(x) =
[ (f (x))n+
]′
n + 1 =
[ (f (x))n+ n + 1
]′ , n 6 = − 1.
Fent F (x) = (f^ (x))
n+ n + 1 tenim que: ∫ (f (x))n^ f ′(x) dx =
∫ F ′(x) dx = F (x) + c = (f^ (x))
n+ n + 1 +^ c,^ c^ ∈^ R,^ n^6 =^ −^1.
3.2 C`alcul de primitives Integraci´o per parts
Utilitza una relaci´o integral basada en la derivada del producte. I (^) Propietat. Siguin u = u(x) i v = v(x). Aleshores: ∫ u · dv = u · v −
v · du
I (^) Exercici 5. Demostrar la propietat anterior. Notem que: [uv]′^ = u′v + uv′^ =⇒ [uv]′^ dx = (u′v + uv′) dx = vu′^ dx + uv′^ dx. Aix´ı tenim que d (uv) = v du + u dv i, per tant, u dv = d (uv) − v du. Integrant:
∫ u dv =
∫ [d (uv) − v du] =
∫ d(uv) −
∫ v du = uv −
∫ v du.
I (^) Cal triar u i dv adequadament, de manera que
dv i
v · du siguin m´es simples que
u · dv.
3.2 C`alcul de primitives Integraci´o per parts
xex^ dx.
Triem
u = x −→ du = dx dv = ex^ dx −→ v =
ex^ dx = ex
. Aix´ı:
∫ xex^ dx = xex^ −
ex^ dx = xex^ − ex^ + c = x (ex^ − 1) + c, c ∈ R
ln x dx.
Triem
u = ln x −→ du = (^1) x dx dv = dx −→ v =
dx = x
. Aix´ı: ∫ ln x dx = x ln x −
x ·
x
dx = x ln x −
dx = = x ln x − x + c = x (ln x − 1) + c, c ∈ R
3.2 C`alcul de primitives Integraci´o de funcions racionals
I (^) Les integrals racionals s´on integrals de la forma ∫ p(x) q(x)
dx
on p(x) i q(x) s´on polinomis. I (^) Es resolen descomponent el quocient p q((xx)) en una suma de termes d’integral immediata o quasi-immediata.
M`etode de descomposici´o en suma d’integrals m´es senzilles
3.2 C`alcul de primitives Integraci´o de funcions racionals
dx =
c(x)q(x) + r(x) q(x)
dx =
c(x) dx +
r(x) q(x)
dx