








Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia biològica, Profesor: ingrid reverte, Carrera: Psicologia, Universidad: URV
Tipo: Apuntes
1 / 14
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!









Sistema nerviós central (SNC) Tot allò que està dins del crani i la medul·la.
Al final de la medul·la ens trobem amb el tronc del cervell , després amb el cerebel i finalment el cervell i en general l’encèfal.
Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Tot allò que està fora del crani.
Ens permet veure les capes de mes inferior a més superior o viceversa.
Podem anar des de la part més anterior a la posterior o viceversa
Línia mitja del cervell, podem anar d’un costat a l’altre.
Massa cilíndrica de teixit nerviós que es perllonga en direcció caudal des del Bulb Raquidi fins a la “2na vèrtebra lumbar, a partir d’aquí es ramifica la cua de cavall. Si ens fixem en la imatge veiem que a la cua de cavall hi han unes venetes grogues, això és la sortida del nervi.
La medul·la es divideix en 31 segments : 8 cervicals, 12 toràcics o dorsals, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coccigi , i la columna te 24 vèrtebres 7 cervicals 12 toràcics o dorsals, 5 lumbars i quan anem creixen es solidifiquen com un sòl os per això es conta com una sola vertebra. De
cada segment surten 1 parell (Esquerra i dret) de nervis raquidis. S’observen 2 engruiximents (entrada dels nervis sensorials de les extremitats): 1 cervical (mans) i 1 lumbar (peus). Externament està coberta per les meninges: duramàter, aracnoide i piamàter.
Nervis espinals que
surten de la medul·la espinal.
En un tall transversal de medul·la podem observar:
SUBSTÀNCIA BLANCA : Ocupa la part externa i rodeja la substància grisa, està formada per fibres ascendents i descendents i neuròglia.
CORDÓ LATERAL (1): Té informació sensitiva i motora.
CORDÓ ANTERIOR (2): Té tractes sensitius, sortirà per la rel posterior i si és motor per la rel anterior.
La part motora sempre sortirà per la rel anterior i la sensitiva per la posterior.
CORDÓ POSTERIOR (3): Té informació sensitiva i està format per tractes que porten transformació sensitiva i sortirà per la rel posterior.
BANYA DORSAL (a): Són processadors sensitius i els axons sensorials sortiran per la banya posterior.
LA SUBSTÀNCIA GRISA, són cossos neuronals, i té nuclis cel·lulars.
BANYA VENTRAL (b) Té parts motores i tindran la seva sortida per la banya ventral.
BANYA INTERMEDIOLATERAL (c): Té cèl·lules que formen part del sistema nerviós simpàtic autònom.
ZONA INTERMITJA (d): Trobem sensacions viscerals que el nostre SN recull i nosaltres no som conscients, però proporcionen informació a l’organisme. També trobem INTERNEURONES que només es comuniquen amb les neurones veïnes. Són importants en les activitats reflexes.
Aquesta imatge és de les vies motores on el cervell dona una resposta mitjançant les vies motores als efectors que en aquest cas és el múscul.
Aquesta imatge és de les vies sensitives on l’estímul envia una resposta al cervell.
Ens trobem dins del SNC a l’encèfal en el tronc del cervell.
Localització: Des de la porció superior de la medul·la fins al diencèfal.
Relacions: Des de l’inferior comunica amb la medul·la, des del superior amb el diencèfal i posterior amb el cerebel.
El mesencèfal és important.
També trobem la protuberància (Puente).
I el bulb raquidi que està amb contacte amb la medul·la espinal.
En aquesta segona imatge podem veure que es per sota del cervell on veiem una espècie de creu
que són els nervis oculars.
També trobem els peduncles cerebrals que estan a la part del mesencèfal i connecten el cervell amb el tronc.
ProtuberànciaBulb raquidiMesencèfalCerebel
Parells cranials comunica el SNC amb el cap i cervell. Són 12 nervis que surten del tronc i realitzen diferents funcions:
Part inferior del tronc.
Localització: Des de la porció superior de la medul·la fins a la protuberància.
Dimensions: 3x2,5cm
Relacions: El inferior connecta amb la medul·la, el superior amb la protuberància i el posterior amb els cerebel i IV Ventricle.
Per la part posterior trobem columnes blanques, fibres sensitives que venen de la medul·la.
Hi han diferents nuclis i estan les olives bulbars que tenen forma rodona i son aquelles boles verdes.
Hi ha una zona on hi ha la substància grisa i també es dona aquí el creuament de les fibres motores (decussació de les piràmides).
La substància grisa va perdent la forma a mesura que ens anem allunyant de la medul·la. Creuament de les vies sensorials. Hi ha un percentatge de fibres sensorials (20%) que no es creuen.
Ens allunyem de la medul·la. Lemnisc medial fibres sensorials. Els nuclis de la substància gris estan més fragmentades segons el nervi que van a intervenir. I trobem les olives bulbars que tenen una forma dentada.
Nuclis del rafe es l’origen de les vies serotoninèrgiques i forma part de formació reticular.
A mesura que anem ascendint el IV va canviant. Les fibres piramidals ara s’anomenen fibres corticoprotuberancials (còrtexProtuberància), Fibres corticobulbars (còrtexBulb raquidi) i fibres corticoespinals (Còrtex Medul·la espinal).
LOCUS COERULEUS: Sortida (naixement de les vies de la noradrenalina on també queden restes de melanina.
Nuclis vermells: Implicats amb el moviment.
S.negra: També té restes de melanina. Origen de les vies dopaminèrgiques.