Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Euler y coeficientes indeterminados para ecuación diferencial 2º orden - Prof. Vidal, Apuntes de Ingeniería Mecánica

En este documento se resuelve una ecuación diferencial ordinaria (edo) de segundo orden mediante el método de euler y el método de coeficientes indeterminados. Se encuentra la solución general y particular de la edo homogénea y se calculan los coeficientes de una solución particular para satisfacer la edo no homogénea. Además, se resuelve un problema de valores iniciales.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 23/01/2014

jpolete
jpolete 🇪🇸

3.9

(82)

17 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Matem`atiques 3
Curs 2013-2014/Q1 -Segon examen parcial. 17/01/14
Nom: Calculadora:
[MATLAB - 10% de la nota final de l’assignatura]
1. [5 punts] Indiqueu quin resultat retorna Matlab per pantalla en executar les seg¨uents comandes.
En cas que creieu que alguna comanda no s’executa correctament expliqueu perqu`e donaria error.
a) [0:0.5:2] [0 0.5 1 1.5 2]
b) [1,2,3]*[4,5,6] Error: les dimensions no concorden
c) a=-4;
if a > 0
b = 1;
else
b = -1;
end;
bb=1
d) v = [-1,3,5,2,6,2,8,4,2];
s = 0;
for i = 2:6
s = s+v(i);
end;
ss=18
e) g = @(x) x + exp(xˆ2);
g(2) 56.5982
2. [1 punt] Calculeu el polinomi interpolador pur p(x) que passa pels punts (1,2), (3,6) sabent que Matlab
retorna els seg¨uents resultats:
>> polyfit([1,3],[2,6],1)
ans =
0.0000 2.0000 p(x) = 2x
3. [2 punts] Escriviu la comanda de matlab (una ´unica ınea) tal que
a) Assigni la primera fila de la matriu Aa un vector anomenat zz=A(1,:)
b) Calculi la matriu Bque en cada posici´o contingui el quadrat de cada coeficient de la matriu A B=A.ˆ2
4. [2 punts] Es vol implementar un nou m`etode per resoldre equacions diferencials ordin`aries. Aix´ı com el
m`etode d’Euler ve donat per la f`ormula:
Yi+1 =Yi+h·f(ti, Yi),
el nou m`etode ve donat per:
Yi+1 =Yi+h·fti+h
2, Yi+k1
h
2on k1=f(ti, Yi).
Sota teniu la implementaci´o del m`etode d’Euler. Escriviu al costat una funci´o anomenada RK2 que implementi
el nou m`etode.
function [Y]=Euler(f,a,b,alpha,n) function [Y]=RK2(f,a,b,alpha,n)
h = (b-a)/n; h = (b-a)/n;
t=[a:h:b]; t=[a:h:b];
Y(1) = alpha; Y(1) = alpha;
for i = 1:n for i = 1:n
Y(i+1) = Y(i)+h*f(t(i), Y(i)); k1=f(t(i), Y(i));
end Y(i+1) = Y(i)+h*f(t(i)+h/2, Y(i)+k1*h/2);
end
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Euler y coeficientes indeterminados para ecuación diferencial 2º orden - Prof. Vidal y más Apuntes en PDF de Ingeniería Mecánica solo en Docsity!

Matem`atiques 3

Curs 2013-2014/Q1 - Segon examen parcial. 17/01/

Nom: Calculadora:

[MATLAB - 10% de la nota final de l’assignatura]

  1. [5 punts] Indiqueu quin resultat retorna Matlab per pantalla en executar les seg¨uents comandes. En cas que creieu que alguna comanda no s’executa correctament expliqueu perqu`e donaria error.

a) [0:0.5:2] [0 0.5 1 1.5 2]

b) [1,2,3]*[4,5,6] Error: les dimensions no concorden

c) a=-4; if a > 0 b = 1; else b = -1; end; b b = − 1

d) v = [-1,3,5,2,6,2,8,4,2]; s = 0; for i = 2: s = s+v(i); end; s s = 18

e) g = @(x) x + exp(x

g(2) 56. 5982

  1. [1 punt] Calculeu el polinomi interpolador pur p(x) que passa pels punts (1, 2), (3, 6) sabent que Matlab retorna els seg¨uents resultats:

polyfit([1,3],[2,6],1) ans = 0.0000 2.0000 p(x) = 2 x

  1. [2 punts] Escriviu la comanda de matlab (una ´unica l´ınea) tal que

a) Assigni la primera fila de la matriu A a un vector anomenat z z=A(1,:)

b) Calculi la matriu B que en cada posici´o contingui el quadrat de cada coeficient de la matriu A B=A.

  1. [2 punts] Es vol implementar un nou metode per resoldre equacions diferencials ordinaries. Aix´ı com el metode d’Euler ve donat per la formula:

Yi+1 = Yi + h · f (ti, Yi),

el nou m`etode ve donat per:

Yi+1 = Yi + h · f

ti +

h 2

, Yi + k 1

h 2

on k 1 = f (ti, Yi).

Sota teniu la implementaci´o del metode d’Euler. Escriviu al costat una funci´o anomenada RK2 que implementi el nou metode.

function [Y]=Euler(f,a,b,alpha,n) function [Y]=RK2(f,a,b,alpha,n)

h = (b-a)/n; h = (b-a)/n;

t=[a:h:b]; t=[a:h:b];

Y(1) = alpha; Y(1) = alpha;

for i = 1:n for i = 1:n

Y(i+1) = Y(i)+h*f(t(i), Y(i)); k1=f(t(i), Y(i));

end Y(i+1) = Y(i)+hf(t(i)+h/2, Y(i)+k1h/2);

end

Matem`atiques 3

Curs 2013-2014/Q1 - Segon examen parcial. 17/01/

Nom: Calculadora:

  1. [2.5 punts]

a) [1.25 punts] Trobeu la soluci´o general (expl´ıcita) de l’equaci´o diferencial ordin`aria (EDO):

y′′(t) + 4y(t) =

sin (2t)

b) [1.25 punts] Resoleu utilitzant el m`etode dels coeficients indeterminats l’EDO

y′′(t) + y′(t) − 2 y(t) = 3et^ + 2

Resultats:

a) y(t) = C 1 cos (2t) + C 2 sin (2t) −

t 2

cos (2t) +

ln (| sin (2t)|) sin (2t)

b) y(t) = C 1 et^ + C 2 e−^2 t^ − 1 + tet.

Soluci´o. a) Aquesta ´es una EDO de segon ordre, lineal, a coeficients constants i no homogenia. Per tal de resoldre-la primer resolem l’EDO homogenia associada:

y′′ h (t) + 4yh(t) = 0

L’equaci´o caracter´ıstica ´es s^2 + 4 = 0 que t´e dues arrels complexes conjugades: ± 2 i. Aix´ı doncs, la soluci´o general de l’EDO homog`enia ´es: yh = C 1 cos (2t) ︸ ︷︷ ︸ y 1

+C 2 sin (2t) ︸ ︷︷ ︸ y 2

Ara busquem una soluci´o particular, yp, de l’EDO no homogenia. Utilitzarem el metode de variaci´o de les constants. Per tant, proposem que yp sigui de la forma:

yp = K 1 (t) cos (2t) + K 2 (t) sin (2t)

on, per tal de trobar K 1 (t) i K 2 (t) haurem de resoldre el sistema lineal:

y 1 y 2

y′ 1 y′ 2

K 1 ′

K 2 ′

1 sin (2t)

 (^) que en el nostre cas ´es

cos (2t) sin (2t)

−2 sin (2t) 2 cos (2t)

K 1 ′

K 2 ′

1 sin (2t)

Per tal de resoldre aquest sistema podem utilitzar Cramer. Aix´ı doncs, calculem el determinant de la matriu del sistema, W, W = 2 cos^2 (2t) + 2 sin^2 (2t) = 2

i per tant,

K 1 ′ = −

K 2 ′ =

cos (2t) 2 sin (2t)

Finalment, calculem les primitives:

K 1 =

K′ 1 (t)dt = −

dt = −

t 2

K 2 =

K 2 ′(t)dt =

cos (2t) 2 sin (2t)

dt =

ln (| sin (2t)|)

Aix´ı doncs la soluci´o general de l’EDO ´es:

y = yh + yp = C 1 cos (2t) + C 2 sin (2t) −

t ︸︷︷︸^2 K 1 (t)

cos (2t) +

ln (| sin (2t)|) ︸ ︷︷ ︸ K 2 (t)

sin (2t)

Matem`atiques 3

Curs 2013-2014/Q1 - Segon examen parcial. 17/01/

Nom: Calculadora:

  1. [3 punts]

a) [1.25 punts] Resoleu el problema de valor inicial:   

t

y′(t) + 4y(t) = 4

y(0) = 2

b) [1.25 punts] Considereu el problema de valor inicial de l’apartat a). Calculeu una aproximaci´o de y(1) utilitzant el m`etode d’Euler amb 2 passos de temps.

c) [0.5 punts] Calculeu l’error de l’aproximaci´o obtinguda en l’apartat b), tenint en compte que utilitzant la soluci´o de l’apartat a) podeu con`eixer el valor de y(1) exactament. Feu una predicci´o de l’error que obtindr´ıem si utilitzessim 200 passos de temps.

Resultats:

a) y(t) = 1 + e−^2 t

2

b) y(1) ≈ 1

c) error(n = 2) = 0. 135

predicci´o error(n = 200) = 0. 0014

Soluci´o.

a) Hem de resoldre un problema de valor inicial amb una edo de primer ordre lineal. Per calcular la soluci´o general de l’edo utilitzarem el factor integrant. Per a fer-ho, passem la edo a forma can`onica i identifiquem les funcions p(t) i q(t) com es fa a continuaci´o.

t

y′(t)+4y(t) = 4 =⇒ y′(t)+4ty(t) = 4t =⇒

p(t) = 4t −→

p(t)dt = 2t^2 −→ μ(t) = e^2 t

2

q(t) = 4t −→

μ(t)q(t)dt =

4 te^2 t

2 dt = e^2 t

2

Per tant, el factor integrant de la edo ´es μ(t) = e^2 t 2

. Utilitzant aquest factor integrant, sabem que si multipliquem la edo pel factor integrant, aquesta es transforma en

d dt (μ(t)y(t)) = μ(t)q(t).

Comprovem-ho:

d dt

(μ(t)y(t)) =

d dt

e^2 t

2 y(t)

d dt

e^2 t

y(t)+e^2 t

2 y′(t) = 4te^2 t

2 y(t)+e^2 t

2 y′(t) = e^2 t

2 (4ty(t) + y′(t) ︸ ︷︷ ︸ edo

) = e^2 t

2 4 t

Per tant, tenim que

d dt

(μ(t)y(t)) = μ(t)q(t) =⇒ μ(t)y(t) =

μ(t)q(t)dt + C = e^2 t

2

  • C

d’on a¨ıllant y(t) tenim que

y(t) =

μ(t)

e^2 t

2

  • C

e^2 t^2

e^2 t

2

  • C

C

e^2 t^2

= 1 + Ce−^2 t

2 .

Finalment, per determinar el valor de C hem d’imposar la condici´o inicial y(0) = 2, que d´ona lloc a

y(0) = 1 + C = 2 =⇒ C = 1.

Per tant la soluci´o del PVI ´es y(t) = 1 + e−^2 t

2 .

b) Hem de resoldre num`ericament el PVI que t´e per edo

y′(t) + 4ty(t) = 4t =⇒ y′(t) = 4t − 4 ty(t) =⇒ f (t, y) = 4t − 4 ty.

Recordem que la formula per avan¸car en el temps amb el metode d’Euler ´es Yi+1 = Yi + h · f (ti, Yi). En aquest cas tenim t 0 = 0, Tf in = 1, n = 2, h = 0.5 i recordem que f (t, y) = 4t − 4 ty. ti Yi t 0 = 0 Y 0 = y(0) = 2

t 1 = 0. 5 Y 1 = Y 0 + h · f (t 0 , Y 0 ) = 2 + 0. 5 · (4 · 0 − 4 · 0 · 2) = 2 + 0 = 2

t 2 = 1 Y 2 = Y 1 + h · f (t 1 , Y 1 ) = 2 + 0. 5 · (4 · 0. 5 − 4 · 0. 5 · 2) = 2 − 1 = 1 Per tant, obtenim l’aproximaci´o y(1) ≈ Y 2 = 1.

c) Ens demanen que calculem l’error de l’aproximaci´o. Com que coneixem la soluci´o exacta, tenim que

E(n = 2) = y(1) − Y 2 = 1 + e−^2 − 1 = e−^2 = 0. 1353352832 ≈ 0. 135.

Addicionalment, ens demanen que fem una predicci´o de l’error que obtindr´ıem si consider´essim 200 passos de temps, ´es a dir, ˜n = 200. Recordem que l’error global del metode d’Euler convergeix linealment, ´es a dir, que E(h) ≈ Ch o equiva- lentment E(n) ≈ C/n. Per tant, si multipliquem per 100 el nombre de subintervals (passem de 2 a 200), l’error es veura dividit aproximadament per 100. Es a dir´

E(n = 200) ≈

E(n = 2) 100

Per tant, hem de resoldre el sistema

(1) A + B = 1 (2) C − B = 1 (3) 4 A − C = 3

(1) + (2) + (3) 5 A = 5 −→ A = 1, B = 0, C = 1

i tenim que F (s) =

s − 1

s^2 + 4

Per tant

L−^1 {F (s)}(t) = L−^1

s − 1

s^2 + 4

(t) = L−^1

s − 1

(t) +

L−^1

s^2 + 4

(t) = et^ +

sin(2t)

c) Per a resoldre el PVI que ´es de tercer ordre utilitzarem la transformada de Laplace, utilitzant la notaci´o Y (s) = L{y(t)}(s). Si apliquem la transformada de Laplace a l’edo utilitzant la propietat de la transformada de la derivada tenim y′′′(t) − y′′(t) + 4y′(t) − 4 y(t) = 0 obtenim

s^3 Y (s) − s^2 y(0) − sy′(0) − y′′(0) −

s^2 Y (s) − sy(0) − y′(0)

  • 4 (sY (s) − y(0)) − 4 Y (s) = 0.

Si substituim les condicions inicials obtenim

s^3 Y (s) − s^2 − 2 s − 1 −

s^2 Y (s) − s − 2

  • 4 (sY (s) − 1) − 4 Y (s) = 0

que simplificant queda

Y (s)(s^3 − s^2 + 4s − 4) − s^2 − s − 3 = 0 =⇒ Y (s) =

s^2 + s + 3 s^3 − s^2 + 4s − 4

Per resoldre la edo nom´es ens falta calcular la antitransformada de Y (s). Per aixo hem de transformar la funci´o en fraccions simples. El primer que hem de fer ´es factoritzar el denominador s^3 − s^2 + 4s − 4. Les possibles arrels s´on divisors de 4, per tant poden ser ± 1 , ± 2 , ±4. Per saber quina sera l’arrel, avaluem el polinomi s^3 − s^2 + 4s − 4 en els diferents candidats: s = 1 −→ 13 − 12 + 4 − 4 = 1 − 1 + 4 − 4 = 0 per tant, s = 1 ´es una arrel que podem utilitzar per fer Ruffini. 1 -1 4 - 1 1 0 4 1 0 4 0 Per tant, tenim que s^3 − s^2 + 4s − 4 = (s − 1)(s^2 + 4), i tenim que

Y (s) =

s^2 + s + 3 s^3 − s^2 + 4s − 4

s^2 + s + 3 (s − 1)(s^2 + 4)

Aquesta funci´o ´es precisament la funci´o de l’apartat b), de la que ja hav´ıem calculat l’antitransformada, per tant y(t) = L−^1 {Y (s)}(t) = et^ +

sin(2t).

Matem`atiques 3

Curs 2013-2014/Q1 - Segon examen parcial. 17/01/

Nom: Calculadora:

  1. [2 punts] Volem resoldre l’equaci´o diferencial ordin`aria a coeficients no constants:

ty′′(t) − ty′(t) + y(t) = 2

amb les condicions inicials: y(0) = 2, y′(0) = − 4. Per tal de fer-ho seguiu els seg¨uents passos:

a) [1 punt] Calculeu la transformada de Laplace de l’equaci´o diferencial ordin`aria anterior tenint en compte que: L{tf n)(t)} = −

d ds

L{f n)(t)}

L’equaci´o que obtindreu sera una equaci´o diferencial ordinaria de primer ordre on la funci´o inc`ognita ´es Y (s) = L{y(t)}. Escriviu aquesta EDO de la manera m´es simplificada possible.

b) [0.5 punts] Resol l’equaci´o diferencial obtinguda a l’apartat a).

c) [0.5 punts] Calculeu l’antitransformada de Y (s) i utilitzeu la segona condici´o inicial donada al problema per donar la soluci´o particular del problema de valor inicial plantejat.

Ajuda: Potser necessiteu alguna/es de les seg¨uents transformades i propietats de les transformades:

L{ 1 } =

s

, L{t} =

s^2 L{f (n)(t)} = snF (s) − sn−^1 f (0) −... − sf (n−2)(0) − f (n−1)(0) L{tf (t)} = − (^) dsd F (s)

Resultats:

a) Y ′(s) +

s

Y (s) =

s^2

b) Y (s) =

s

C

s^2

c) y(t) = 2 − 4 t

Soluci´o. a) Utilitzant l’ajuda observem que:

L{ty′(t)} = −

d ds L{y′(t)} = −

d ds (sY (s) − y(0)) = −(Y (s) + sY ′(s)) = −Y (s) − sY ′(s)

L{ty′′(t)} = −

d ds

L{y′′(t)} = −

d ds

(s^2 Y (s) − sy(0) − y′(0)) = −(2sY (s) + s^2 Y ′(s) − y(0) ︸︷︷︸ =

) = − 2 sY (s) − s^2 Y ′(s) + 2

Aix´ı doncs, si fem la transformada de Laplace de l’EDO donada obtindrem:

L{ty′′(t) − ty′(t) + y(t)} = L{ 2 }

on aplicant la propietat de linealitat obtenim

L{ty′′(t)} − L{ty′(t)} + L{y(t)} = L{ 2 }

que podem escriure com

− 2 sY (s) − s^2 Y ′(s) + 2 − (−Y (s) − sY ′(s)) + Y (s) =

s

(s − s^2 )Y ′(s) + (2 − 2 s)Y (s) + 2 =

s

s(1 − s)Y ′(s) + 2(1 − s)Y (s) =

2(1 − s) s

Y ′(s) +

s

Y (s) =

s^2

que observem ´es una EDO de primer ordre lineal.