¡Descarga 5. Reproducció y más Apuntes en PDF de Zoología solo en Docsity!
TEMA 5. REPRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Reproducció: Procés biològic pel qual els individus generes nous individus, als quals transmeten el se material genètic.
És un procés clau en l’evolució. L’èxit és reproduir-se, poder passar els seus gens a la població.
REPRODUCCIÓ ASEXUAL
És la menys comú en animals (és la reproducció més antiga). Hi ha un únic progenitor. No hi ha òrgans especialitzats: ni gònades, ni gàmetes. Produeix clons (descendents són genèticament idèntics al progenitor).
Pot ser incidental (accidental), però també pot formar part del cicle vital de individus que també tenen reproducció sexual. Hi ha diferents tipus de R. Asexual:
Bipartició o Fissió binària
Típica de Protozous. Hi ha una duplicació del material genètic i una divisió en dos del cos del progenitor. La divisió cel·lular es dóna per mitosi.
La bipartició pot ser (Fig.5.2) : Transversal (en org. Ciliats) Longitudinal (en org. Diplomonànides)
Fissió múltiple o Esquizogònia
Típica de Protozous ( Plasmodis = Plasmodium ). El nucli es va dividint (duplicnt) però no ho fa el citoplasma fins molt desprès. Hi ha un nombre variable de cèl·lules filles. Si forma espores prèviament i hi ha unió de gàmetes rep el nom d’ Esporogònia.
Gemmació
Es produeix una divisió desigual. El progenitor genera un sortint (gemma) que genera òrgans similars als del progenitor. Aquest tipus de reproducció origina pòlips. Típica de Cnidaris: Forma part del cicle metagenètic. Origina les meduses. Origina colònies de pòlips^1. També el tenen algunes esponges.
(^1) Pòlip: Individu del Fílum Cnidaria generalment adaptat per fixar-se al substrat per l’extrem aboral que
sovint forma colònies.
Fig.5.2. Primer hi ha una múltiple divisió del nucli i llavors es divideix el citoplasma formant varies cèl·lules filles
Fig.5.1. Bipartició. D’una cèl·lula mare es formen dues cèl·lules clons (idèntiques).
Fig.5.3. Gemmació. D’una part del progenitor (gemma) que genera `òrgans semblants al progenitor es generarà un nou individu.
Fig.5.5. Fragmentació en Turbel·laris
Fig.5.4. Gèmmula. Capa externa d’espongina amb espícules, i un arqueòcit (agregat cel·lular) a l’interior.
Gemmul·lació
Típica d’esponges. S’originen gèmmules : Estructures de resistència.(són com llavors que només s’obren quan hi ha condicions favorables). Passen èpoques desfavorables i arriben condicions favorables originen nous individus. Es
formen per divisió mitòtica d’agregats cel·lulars ( arqueòcits ). Estan recoberts d’espongina amb espícules incloses.
Fragmentació
Capacitat de regeneració com a mecanisme reproductiu. A partir d’una part de l’organisme es forma una individu genèticament igual al “progenitor”. La trobem en Porífers, Cnidaris, Turbel·laris, estrelles de mar i Ascidis^2. (Fig.5.5 )
Significat adaptatiu de la R. Asexual
És una reproducció ràpida i econòmica. És el primer tipus de reproducció que va existir. Permet:
- Aprofitar condicions favorables. (La selecció natural no té pes. Hi ha un gran creixement poblacional).
- Explotar més ràpidament els recursos disponibles. -Formen estructures de resistència (per superar condicions desfavorables).
- Origina colònies (ex: Cnidaris): Organismes que viuen units, augmentant la seva mida i especialitzant-se poden augmentar la seva competitivitat.
REPRODUCCIÓ UNISEXUAL
És un entre mig entre la R. Asexual i la R. Sexual. Només hi ha un progenitor, però te gònades i gàmetes. Pot donar lloc a ous fecundats i a ous no fecundats. A vegades calen gàmetes masculins per activar els ous. Es un tipus de reproducció que produeix clons. Rara en vertebrats: Apareix en híbrids. Típica en invertebrats. Hi ha tres tipus de reproducció unisexual: o Partenogènesi o Ginogènesi o Hibridogènesi
Partenogènesi
Ve del grec parteno = verge i gènesis =origen Es desenvolupa un ou sense contribució masculina. Pot haver-hi o no reducció de la dotació cromosòmica.
(^2) Ascidis : Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes especies, totes
maines, de forma oval i de colors ataronjats.
PROCESSOS PARASEXUALS: CONJUGACIÓ
Es dóna en organismes unicel·lulars (PROTOZOUS). Hi ha una transferència creuada d’ADN. No hi ha gònades, ni gàmetes, ni organismes de sexes diferenciats (+/-). No es ni reproducció sexual, ni asexual, ni unisexual.
REPRODUCCIÓ SEXUAL
La R. sexual és la formació de nous individus a partir del material genètic de dos progenitors.
Implica: - Reducció del material genètic ( meiosi ).
- Fusió del material genètic ( fecundació ).
Durant la meiosi es dóna la recombinació (gran avantatge evolutiu). La descendència és 50% d’ADN de cada progenitor. És la reproducció més comú en animals.
Gàmetes
Prové del llatí gamete= muller/marit (parella).
Són cèl·lules haploides (n) especialitzades en la reproducció sexual. Es fusionen en la fecundació i formen el zigot (2n).
S’originen durant la gametogènesi (es dóna la meiosi: reducció de la dotació cromosòmica) a les gònades.
Segons la semblança morfològica podem classificar:
Isogàmia : Gàmetes idèntics, mòbils. La més primitiva, la tenen els protozous.
Anisogàmia : Gàmeta femení és més gran que el masculí, tots dos són mòbils. Derivada, força freqüent.
Oogàmia : Gàmeta femení (ou/òvul) més gran que el masculí (espermatozou), sèssil i menys abundant. Tipus particular d’anisogàmia. Típica d’animals.
Fig.5.7. Esquema de la R. Sexual
Espermatozou
Petits, molt nombrosos i flagel·lats. Funció: Desplaçar-se fins l’òvul i fecundar-lo. La morfologia varia molt d’un grup d’animals a un altre.
Al cap hi ha l’ Acrosoma: Envolta el nucli, porta enzims (lisoenzims) per degradar les capes externes que protegeixen l’òvul.
Òvul
Grans i poc nombrosos. Funció : Reservori. Vitel : Substància de reserva. Té un nucli molt gran, normalment excèntric.
Gametogènesi
Procés de formació de gàmetes. Es pot donar per meiosi o per mitosi, en animals es dóna generalment per meiosi. Es produeix e l’interior de les gònades. Rep diferents noms si es per mascles o femelles. Femelles: Es dóna als ovaris i es diu Oogènesi. Mascles: Es dóna als testicles i es diu Espermatogènesi.
Espermatogènesi Procés de formació dels gàmetes masculins (espermatozous). Bàsicament es dóna als testicles, però l’etapa final es dóna a l’epidídim. El pas d’espermàtides a espermatozous rep el nom d’ espermiogènesi.
Fig.5.8. Parts d’un espermatozou.
Fig.5.9. Esquema comparació entre Espermatogènesi o oogènesi. D’una cèl·lula progenitora a l’espermatogènesi es formen quatre espermatozous, mentre que per l’Oogènesi només es produeix un òvul.
Fig.5.12. Còpula. Fecundació interna. Biparental.
BIPARENTAL
En organismes Dioics (sexes diferents). Hi ha un dimorfisme sexual. Ex: Grandària, presència de banyes o melena. La més freqüent en metazous.
En organismes Monoics. Són hermafrodites (dos sexes) simultanis (els gàmetes es produeixen al mateix temps) o seqüencials (els espermatozous es produeixen alternativament.) Fecundació creuada : En un sol aparellament es fecunden dos individus. El resultat és una producció de descendència igual que en la reproducció asexual. (Cada fill te la meitat dels gens dels progenitors però es produeixen el doble de fills). Freqüent.
MONOPARENTAL En organismes Monoics (hermafrodites simultanis). Autofecundació. Poc freqüent. Dóna problemes de consanguinitat. Apareixen gens recessius. Es dóna en paràsits i alguns animals hipogeus (viuen sota terra).
Significat adaptatiu de la R. Sexual
La R. sexual és més “cara” que la R. asexual: Més complicada, requereix més temps, més energia, realitzar la meiosis implica passar només la meitat dels gens a la descendència, i fer mascles redueix la possibilitat de produir femelles i formin ous. Però té avantatges: - Origina individus diferents al pares (recombinació). -Recombinació: Augmenta la variabilitat genètica.
- La fecundació biparental dóna heterozigositat Aquestes dos últimes característiques fan que hi hagi un polimorfisme intraespecífic, és a dir, hi ha una major probabilitat de presència d’individus que puguin afrontar els canvis “ambientals”.
