¡Descarga Accentuació y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ACCENTUACIÓ
L’accent gràfic que escrivim damunt la síl·laba tònica en determinats mots ve determinat per la posició que dintre el mot ocupa aquesta síl·laba tònica i per la seva terminació. Segons la posició que la síl·laba tònica (aquella que és pronunciada en un to de veu superior al de les altres) ocupa dintre de cada mot, els mots es divideixen en tres grups: aguts, plans i esdrúixols. Anomenem mots aguts aquells en què l’accent recau damunt l’última síl·laba. Exemples: Algú, camí, demà, vindrem, farem, desmai, matalàs, raons, pernil, dolent. Mots plans són aquells en què l’accent recau damunt la penúltima síl·laba. Exemples: Tròpic, vèncer, cérvol, préssec, físic, orella, atles, examen, geometria, volia, podies, teníeu, reia, deia, carena, tinguessis, reduïssis, agraíem.
I els mots esdrúixols són aquells en què l’accent tònic recau abans de la penúltima síl·laba. Exemples: Autèntica, pólvora, nòmina, malèfica, intrèpida, histèrica, impúdica, pàmfila, malícia, espècie, memòria.
REGLA GENERAL
- MOTS AGUTS: s’accentuen si acaben en
-A, -E, -I, -O, -U
-AS, -ES, -IS, -OS, -US
-EN, -IN
Tret que “i” o “u” no siguin el segon element d’un diftong decreixent; és a dir, una semivocal.
- MOTS PLANS: s’accentuen si no acaben en una de les terminacions citades per als mots aguts (i quan la “i” o “u” són el segon element d’un diftong decreixent, semivocal).
- MOTS ESDRÚIXOLS: s’accentuen tots.
En català hi ha dues menes d’accent gràfic: el greu o obert ( ` ) en vocals obertes i l’agut o tancat ( ´ ) en vocals tancades. Quan calgui accentuar una a , usarem sempre l’accent obert. Quan calgui accentuar una i o una u , sempre l’accent tancat. En el cas de la o i de la e , l’accentuació es fa d’acord amb la pronúncia d’aquests sons tònics en català oriental central. En cas de dubte és bo guiar-se per les indicacions següents:
ACCENTUACIÓ DE LA E OBERTA / E TANCADA En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en plans i esdrúixols, la e és oberta i, per tant, duu accent greu. cinquè, francès, conèixer, èxit, perquè, paciència, cafè.
Cal tenir en compte que els casos següents són excepció d’aquesta norma general:
- Mots aguts amb accent tancat:
- els compostos de bé (també, gairebé, malbé), de té (conté, sosté), de ve (convé, prové).
- els substantius: clixé, peroné, quinqué, ximpanzé, puré, jaqué, abecé.
- els adverbis: després, només.
- els noms i adjectius que fan el plural en –essos: accés, congrés, exprés, través, etc. tret de: xerès, interès, espès.
- Els acabaments dels verbs: digué, digués, cantaré, cantés...
- La tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats en –tendre (entén, estén, pretén): -TÉN -CÉN
- Mots plans i esdrúixols amb accent tancat:
- els infinitius: témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, péixer, ésser.
- les formes del verb ésser: érem, éreu.
- Els mots: cérvol, préssec, feréstec, església.
ACCENTUACIÓ DE LA O OBERTA / O TANCADA
- En la majoria dels mots aguts la o és tancada i, per tant, duu accent agut.
examen policiac serie angles
cinque veie pingüi servei
reptil pla resso formula
pages celebre sabo proleg
abus mimesi escriviu rectilinia
cauen cantavem passin legitim
atmosfera havia anaveu familia
ximpanze erem esglesia premer
opera exclos pesol nomes
pressec adeu Marius Empuries
correr coneixer interes tambe
missil eczema ple arros
duieu creueu xines pais
L’ACCENTUACIÓ DELS MONOSÍL·LABS
Generalment els monosíl·labs o mots que consten d’una sola síl·laba no s’accentuen. Exemples: mas, gat, gos, pla, ple, fos, fa cor, gas, pur, noi, pa.
N’hi ha uns quants, però, que escrivim amb accent a fi de diferenciar-los gràficament d’altres mots idèntics, però amb pronunciació de la vocal i sentit diferents. Heus aquí els principals, amb indicació dels mots semblants que escrivim sense accent:
Llista de mots que porten accent diacrític:
bé, béns (cast. bien, bienes ) be (xai) bóta, bótes (recipient) bota, botes (calçat) déu, déus (i compostos: adéu, semidéu) deu (font, 10, verb deure) dóna, dónes (verb donar) dona, dones (substantiu femení) és (forma verbal) es (pronom) féu (verb fer) feu ( feudo i present de fer) fóra (verb ésser, condicional) fora (adv.) mà (mano) ma (possessiu) més (quantitatiu) mes (part de l’any) mèu, mèus (miol) meu, meus (adjectiu) mòlt, mòlts, mòlta i mòltes (verb moldre) molt, molts, molta i moltes (quantitatiu) món, mons, rodamón mon (possessiu) móra, móres (fruita) mora, mores (femení de moro) nét, néta, néts, nétes (besnét, rebesnét...) net, neta, nets, netes nós (pl. majestàtic) nos (pronom) ós, óssos (animal) os, ossos (part de l’esquelet) óssa, ósses (animal) ossa, osses (conjunt d’ossos) pèl, pèls i compostos pel, pels (contracció de per+el, els) (repèl, contrapèl...)
què (pron. interrogatiu equivalent a que (pronom relatiu, conjunció) quina cosa i relatiu fort, després de prep.) rés (oració) res (cap cosa, alguna cosa) sé (verb saber) se (pronom) séc, sécs (arruga, plec) sec, secs (sense humitat) sí, sís (adv. d’afirmació) si ( seno , conj. condicional, nota (substantivitat en casos com: musical)
Mon pare ha voltat mig mon i ara es a la Mare de Deu del Mont.
Aquella mora que viu a Mora d’Ebre li abelleix menjar una mora.
El teu net es molt net.
Se li va aparèixer un os i quan fugia espantat es va trencar un os.
Venia pel carrer i li va anar d’un pel que no l’atropellessin.
El metge, que duia el vestit ple de pols, li prenia el pols mentre feia broma sobre els dos
pols de la terra.
Si no vol dir que vol, val mes que calli.
Al poble, a la nit, res no m’agrada tant com el cant del res de les monges.
Se’n va per un camí que se molt be.
En tenir el vestit sec hi he vist un sec i ara que sec el veig perfectament.
Les noies venen cada dimarts i venen tot el que porten.
Amb aquestes botes saltes i botes molt be.
Passa’m la bota i beuré una mica de vi.
El cotxe que es veu allà es el meu.
Fora millor que ens esperéssim a fora.
Li dona a la dona la ma.
En cap cap cap que Deu en deu deu.
BADIA, J., BRUGALORAS, N., GRIFOLL, J., GRÍFOLS, M. (2000). 1000 exercicis
per al nivell C. Mètode autocorrectiu. Barcelona: Ed. Castellnou.
