Accentuació y diéresi, Apuntes de Valenciano

¡Descarga Accentuació y diéresi y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

Agraïm els comentaris de Maria Rosa Lloret per a l’elaboració d’aquest apèndix.

AA Els accents i la dièresi

GRAMÀTICA PRÀCTICA DEL CATALÀ

L’accentuació gràfica

Les paraules tenen una síl·laba que es pronuncia amb un cop de veu més fort. Aquesta síl·laba s’anomena tònica (i la vocal de la síl·laba tònica s’anomena vocal tònica ). La resta de síl·labes són àtones.

• pa- per • lli -bre • pà -gi-na

En català hi ha moltes paraules d’una sola síl·laba. La majoria de paraules d’una sola síl·laba són tòniques:

- dit, ros, carn, alt, bec

Algunes paraules d’una sola síl·laba són àtones:

- el, la, que, de, per

Quan hi ha dues vocals juntes, a vegades les pronunciem en una síl·laba ( diftong ) i a vegades les pronun- ciem en dues síl·labes ( hiat ). Perquè hi hagi diftong, una de les dues vocals ha de ser i / u àtones.

Diftong Hiat

sal-t eu c ui -na

d i - a s u - a r

Pronunciem les dues vocals en una mateixa síl·laba en els casos següents:

Combinacions de vocals (diftongs) Exemple

[vocal + i ] [vocal + u ]

f ei -na pl ou -re

qua gua qüe güe qüi güi quo guo

q ua -tre g ua -nyar se-q üe -la bi-lin-g üe a-de-q üi lin-g üi s-ta q uo -ta pa-rai-g uo t

vocal + [ i + vocal] vocal + [ u + vocal]

no- ia se- ue n

i + vocal (a principi de paraula) io -gurt

En la resta de combinacions de vocals, pronunciem les vocals en síl·labes separades (hiats):

• s u - a r, be-v i - e n, t e - a -tre, a - e -ro-port, me-t e - o r, c o - e t

La síl·laba tònica

J Les combinacions de [i + vocal] i [u + vocal] en català no solen formar diftong: es-tu-di-ant, su-ar.

Les combinacions de vocals

L’accent diacrític

Algunes paraules porten accent gràfic, tot i que no n’haurien de dur. L’accent gràfic permet diferenciar-les d’altres paraules amb la mateixa grafia però significat diferent.

Sense accent Amb accent diacrític

be [nom de la lletra] [animal: xai] bé [adverbi, contrari de malament ]

deu [número 10] [ell / ella / vostè deu ] deus [verb deure : tu deus ]

déu [divinitat] déus [divinitats]

dona , dones [persona del sexe femení] dóna ,^ dónes^ [formes verbals del verb ell / ella / vostè dóna ; tu^ donardónes :]

e s [pronom reflexiu: ell es pentina] és [forma del verb ser : ell / ella / vostè és ]

ma [forma del possessiu femení: la meva ] mà [part del final del braç que té cinc dits]

mes [divisió en dotze parts d’un any: gener, febrer, març...] més^ [quantitatiu, contrari de^ menys ]

mon [possessiu masculí, el meu ] món [planeta on habitem]

net , neta , nets , netes [adjectiu, contrari de brut ] nét , néta , néts , nétes [nom, parentiu familiar]

os , ossos [part de l’esquelet] ós , óssa , óssos , ósses [animal]

pel , pels [contracció de per + el , per + els ] pèl , pèls [vellositat a la pell]

que [conjunció, relatiu sense preposició i exclamatiu: penso que t’equivoques; l’any que ve serà millor; que bo!]

què [ interrogatiu, relatiu amb preposició: què menges?; el llibre de què parles s’ha exhaurit.]

se [ pronom reflexiu i impersonal: aquesta música se sent molt bé] sé^ [forma de present del verb^ saber : jo^ sé ]

si [conjunció condicional, reflexiu] sí [adverbi d’afirmació]

soc [tipus de calçat] sóc [forma verbal del verb ser : jo sóc ]

son [estat de descans quan dormim] [possessiu: el seu ] són [forma verbal del verb ser : ells / ells / vostès són ]

te [infusió] [nom de la lletra t ] té [forma verbal del verb tenir : ell / ella / vostè té ]

us [pronom reflexiu: vosaltres us dutxeu] ús [nom, utilitat ]

vens , venen [formes verbals del verb vendre : tu vens ; ells / elles / vostès venen ]

véns , vénen [formes verbals del verb venir : tu véns ; ells / elles / vostès vénen ]

ves [forma verbal de l’imperatiu del verb veure , equivalent de veges ] vés^ [forma verbal d’imperatiu del verb^ anar :^ vés^ tu]

La dièresi

Usem la dièresi sobre les vocals i, u per desfer un diftong o per indicar que cal pronunciar la u.

Fem servir la dièresi sobre les vocals i , u quan hem de pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que formaven un diftong:

• mai [ És una paraula amb diftong i pronunciem totes dues vocals en la mateixa síl·laba. No és necessari fer servir ni un accent ni una dièresi.] - ra- ïm [ La paraula raim s’hauria de pronunciar en una sola síl·laba (amb diftong), però es pronuncia en dues: ra- im. Per indicar que desfem el diftong, cal marcar la vocal i ho fem amb una dièresi: ra- ïm. ] - pa- ís [ La paraula pais s’hauria de pronunciar en una sola síl·laba (amb diftong), però es pronuncia en dues: pa- ís. Per indicar que desfem el diftong hauríem d’utilitzar una dièresi, però com que la paraula ha de portar accent gràfic a la vocal i , no hi afegim la dièresi.]

En els casos següents seria obligatori utilitzar la dièresi, però tampoc no la fem servir:

Terminacions Exemple

Infinitius, gerundis, condicionals i futurs dels verbs acabats en vocal + ir condu ir ,^ condu int ,^ condu iria ,^ condu iré

Vocal + sufixos - isme / - ista europe isme , europe ista

Prefix acabat en vocal + i , u re iniciar, re unificar

Quan combinem les vocals i , u , posem la dièresi a la segona vocal:

- canvi- ï , Piti- ü -ses, ru- ï -na

També usem la dièresi sobre la u per indicar que la vocal u es pronuncia en les combinacions güe , güi , qüe , qüi :

- aig ü es, biling ü isme, q ü estió, aq ü icultura

Per desfer diftongs

Per pronunciar la u