accio social modulo2, Apuntes de Psicología

¡Descarga accio social modulo2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Moviments

socials: conflicte,

acció col·lectiva i

canvi social

Lupicinio Íñiguez Rueda

P08/10510/

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

"Más que cambiar el mundo, como diría Marx, hay que cambiar la vida, como decía Rimbaud." Aquesta citació la va fer el poeta Leopoldo Maria Panero en una entrevista a El País pu- blicada a l'edició del dia 27 d'octubre de 2001.

Pot semblar estrany, i fins i tot anticanònic i subversiu per a molts, iniciar un text acadèmic amb la citació d'un poeta. Però Leopoldo Maria Panero no és ni qualsevol persona, ni qualsevol poeta. És gran. Un savi de la vida. Boig per a molts, fins i tot per a ell mateix, això fa que no pugui evitar fer referència al tòpic, tantes vegades utilitzat, que els nens i els bojos diuen les veritats. I els poetes són els que millor les diuen. Per tant, prendré la seva afirmació com una veritat, encara que provisional, com ho són totes, perquè en ella s'inclou l'esperit, la lògica i l'argument del que exposaré a continuació.

Com s'argumenta en el text següent, els moviments socials són el producte d'una determinada època històrica. No existien abans i no sabem si existiran, en aquesta forma, més endavant. Van sorgir quan les persones es van poder veure a si mateixes, tant com a individus com a grups i col·lectivitats, agents del seu propi destí. Quan es van poder pensar com l'origen de les seves formes de vida i de la seva organització social. Quan això va succeir, es va fer obvi que, si eren la causa del que hi ha, també podien ser l'origen del que vindrà. L'acció social que tendeix al canvi és, doncs, un acte de consciència col·lectiva.

Però no totes les formes d'acció col·lectiva són moviments socials en el sen- tit que els veurem aquí, ni totes les formes d'organització social són iguals, ni produeixen els mateixos efectes. La recerca de l'emancipació ha estat, i és, una resposta reflexiva i conscient per a trencar amb les estructures i processos d'opressió i trobar el camí per guanyar més espais de llibertat.

Durant la història de les mobilitzacions socials es pot assenyalar un clar punt d'inflexió. Fins un cert moment, que alguns situen als anys seixanta, oblidant de manera massa interessada el paper del moviment llibertari en la història de la mobilització social, els moviments socials pretenien canviar el món, com di- ria el nostre poeta. Eren moviments orientats a transformar l'estructura social amb l'esperança que, generant noves formes d'estructuració, l'emancipació se- ria possible. Més endavant, explicarem més detingudament com aquests mo- viments eren molt diferents als que els van seguir i com les ciències socials els van abordar apel·lant a dos dels corrents majoritaris, l'estructural-funcionalis- ta i el marxista.

Però, a partir dels anys seixanta, l'efervescència en la mobilització social aug- menta. Emergeixen infinitat de moviments que no encaixen, o bé encaixen malament, amb els esquemes que han ordenat els anteriors. Com diria el nos-

produeix un moviment de les posicions de la majoria cap a les de la minoria, és a dir, el canvi. D'altra banda, presentarem la teoria de la identitat social. En aquesta teoria es defineix la identitat social com la consciència de pertinença a un grup o categoria, i la valoració de l'esmentada pertinença. La necessitat de mantenir una identitat social positiva requereix garantir una distintivitat po- sitiva de la pròpia categoria en front de les altres. Quan l'esmentada distintivi- tat és negativa i, per tant, la identitat social també ho és, es desenvolupen es- tratègies de mobilització per a proporcionar les bases d'una identitat positiva.

En l'apartat "Emergència, característiques i funcionament dels moviments so- cials", intentarem fer una síntesi de les perspectives teòriques analitzades, ofe- rint una definició temptativa del moviment social, i també un determinat nombre de criteris que ens permetin distingir entre el que és i el que no és un moviment social. Al final d'aquest apartat, obrirem una discussió per veure l'abast que les noves teories sobre la societat, que la descriuen com a globalit- zada, complexa, líquida i en xarxa, poden aportar a l'estudi dels nous movi- ments socials.

Objectius

L'objectiu general del mòdul és oferir-vos un marc d'intel·ligibilitat dels mo- viments socials com a formes d'acció col·lectiva, perquè els pugueu utilitzar i comprendre en la seva relació amb el canvi i la transformació social.

Els objectius específics d'aquest mòdul són els següents:

1. Conèixer les aportacions que la psicologia social ha fet a l'estudi dels mo- viments socials 2. Aproximar-se a les principals teories i models que les ciències socials, en general, han desenvolupat per comprendre els moviments socials. 3. Trobar els recursos suficients per a poder definir què és un moviment social i distingir-lo d'altres fenòmens i processos de naturalesa col·lectiva

Com a objectiu general d'aprenentatge, el mòdul pretén mantenir un ta- rannà de reflexió crítica tant pel que fa als fenòmens i processos socials que s'analitzen com sobre els recursos teòrics que s'hi presenten.

macions a gran escala, l'aparició de determinats comportaments col·lectius, com ara cultes religiosos, societats secretes, sectes polítiques o bé d'un altre ti- pus, etc. tenen una doble significació: reflecteixen, d'una banda, la incapacitat de les institucions i els mecanismes de control social per a reproduir cohesió social i, de l'altra, mostren els intents de la societat per a reaccionar davant de les situacions crítiques, desenvolupant noves creences compartides en les quals fonamentar la solidaritat col·lectiva.

Igualment, altres aproximacions van compartir aquesta visió del comporta- ment col·lectiu com una resposta a una situació de crisi. No és estrany, llavors, que això generés el caliu idoni per a l'emergència d'explicacions psicologistes. Efectivament, en reduir els fenòmens col·lectius a la suma de conductes indi- viduals, aquests enfocaments de caràcter psicologista van tendir a veure els moviments socials com una simple manifestació dels sentiments de depriva- ció que experimentaven uns actors socials respecte a la situació d'altres, o bé com un conjunt de sentiments d'agressió resultants d'expectatives frustrades.

En aquesta època, per exemple, fenòmens com ara l'aparició del nazisme eren considerats reaccions agressives que eren una conseqüència del ràpid i inespe- rat final del període de benestar econòmic, i també de l'augment de les expec- tatives a escala mundial. La influència de la psicoanàlisi també va fer possible incorporar a aquests processos certs mecanismes de naturalesa inconscient. Donatella della Porta i Mario Diani (1999) assenyalen la coherència d'aquest plantejament amb un altre punt de vista present al mateix moment, és a dir, l'associació de l'emergència de l'extremisme polític amb la generalització d'una societat de masses en la qual els vincles socials tradicionals, com la família, tendien a fragmentar-se. En aquest sentit, es va sostenir que l'aïllament social produeix individus amb menys recursos intel·lectuals, professionals i/o polí- tics, la qual cosa els faria particularment vulnerables a la crida de moviments antidemocràtics tant de dreta com d'esquerra.

Aquest tipus d'idea, segons la qual les situacions de frustració, l'absència d'arrels, la deprivació, la crisi social, etc. produeixen automàticament revoltes, les simplifica a una simple aglomeració de conductes individuals i les connota amb valoracions negatives. En efecte, aquesta perspectiva no té en compte la importància de les dinàmiques amb les quals els sentiments que la gent ex- perimenta de manera individual generen fenòmens de caràcter macrosocial, com els moviments socials o les revolucions, per exemple.

La psicologia social, per la seva part, va contribuir molt d'hora a l'estudi dels moviments socials. I amb bastant fortuna, com veurem també després. En part seguint aquests mateixos supòsits, però connotant les seves propostes amb més contingut social i emfasitzant les qüestions relacionades amb la interac- ció, els processos grupals, les normes, la identitat, etc. que eren el tipus de preocupacions presents a la psicologia social en general. Així, doncs, encara

Lectura recomanada

El cèlebre treball sobre la per- sonalitat autoritària reflecteix molt bé aquest tipus de posi- ció: T.￿Adorno,￿E.￿Frankel- Brunswick,￿D.￿Levinson￿i￿R. Sandford (1950). La persona- lidad autoritaria. Buenos Ai- res: Proyección, 1965.

que al començament no va poder escapar completament de la influència es- tructural funcionalista, el seu enfocament és marcadament diferent al de la psicologia general.

Hadley Cantril (1941) va ser un dels primers a abordar aquesta qüestió. El seu enfocament dels moviments socials segueix al peu de la lletra els models i els interessos de la psicologia social del moment. En aquella època, la psicologia (social) es preguntava coses com ara què és el que motiva algú a seguir un líder, com es produeix la influència i la persuasió, i coses així. En enfrontar-se a l'estudi dels moviments socials no és estrany, doncs, que les preguntes siguin molt similars. Per exemple, com podem explicar l'emergència del lideratge i el seu seguiment, què és el que fa que el moviment sigui tan suggestiu i atraient, què pensa la gent que s'implica en alguna cosa, com per exemple, en un moviment, que a un observador li pot semblar tan estrany o tan esotèric?

Cantril no únicament va oferir un aparell conceptual per a l'anàlisi dels mo- viments des de la psicologia social, sinó que també va analitzar els comporta- ments col·lectius, els fenòmens de masses i els moviments, com ara els linxa- ments, una secta religiosa com El Regne del Pare Diví, el Buchmanism ( Oxford Group o Moral Rearment ) o el nazisme. Quan feia això, el seu interès era pro- porcionar un marc teòric i conceptual que servís per a explicar qualsevol altre moviment social. Cantril va adoptar una posició funcional, no positivista. Els conceptes bàsics que utilitza són els de patrons de normes que envolten els individus que formen els moviments: la transmissió del context social (socia- lització), i l'estructura del context mental (funcionament cognitiu).

"El meu objectiu és aportar un marc conceptual bàsic que expliqui qualsevol moviment social, de cara a ensenyar als individus allò que han de buscar quan ells mateixos volen entendre quin moviment pot interessar-los o implicar-los." H. Cantril (1941, pàg. VIII)

El marc bàsic des del qual Cantril analitza els moviments socials és el de les normes i la normativització. Segons el seu plantejament, els principals factors implicats en els moviments socials serien les creences i els valors, més que no pas les rutines o els hàbits de comportament. Quan els components del "món psicològic" de l'individu són violentament atacats per les preocupacions, les pors, les ansietats i les frustracions, i/o quan com a resultat d'això es qüesti- onen els valors i les normes que, fins aquest moment, li han resultat impor- tants, en definitiva, quan el marc social ja no pot satisfer les seves necessitats, llavors, sorgeix una discrepància entre els estàndards de la societat i els estàn- dards de l'individu. Seria en aquest moment, segons Cantril, quan la persona es fa susceptible a nous lideratges, a la conversió i a la revolució.

Hans Toch (1965) ha estat un altre dels pioners, en psicologia social, en el trac- tament dels moviments socials. La idea de Toch és que els moviments socials són una forma de comportament col·lectiu. Són comportaments col·lectius perquè sempre impliquen grups amplis i perquè el seu origen és sempre es- pontani. Però la diferència entre els moviments socials i els comportaments

El 1969 Barry McLaughlin va editar una obra essencial en la petita història de la psicologia social dels moviments socials titulada: Studies in Social Movements. A Social Psychological Perspective. En aquesta obra es recullen treballs de Blumer i Mannheim, per exemple, la qual cosa pot donar una idea de l'orientació general del llibre.

A l'obra es discuteixen diverses definicions i conceptualitzacions dels movi- ments socials, i també els processos psicosocials que hi estan implicats, per exemple: els aspectes motivacionals, l'efecte dels trets de personalitat dels par- ticipants en els moviments, les condicions de pertinença, el liderat, o les ba- ses socials de la ideologia dels moviments com els conflictes generacionals, la frustració i l'ansietat pròpies d'una era determinada, etc.).

En aquesta obra es va reeditar el famós treball de Blumer (1951) sobre els mo- viments socials. Blumer defineix els moviments socials com:

"[...] empreses col·lectives per a establir un nou ordre de vida."

H. Blumer, 1951, pàg. 199

Aquesta definició, que podríem considerar clàssica, recull el que és fonamental en qualsevol concepció dels moviments socials: el￿comportament￿de￿grup dirigit,￿de￿manera￿concertada,￿a￿produir￿un￿canvi￿social.

Ja que aquesta definició es podria considerar com a molt general, McLaughlin repassa algunes de les més conegudes concepcions dels moviments socials que emfasitzen altres aspectes que s'haurien de tenir en compte:

• L'àmbit geogràfic i la persistència al llarg del temps: "una empresa grupal que s'estén més enllà d'una comunitat local o un esdeveniment singular i

implica un esforç sistemàtic per iniciar canvis en el pensament, el compor- tament i les relacions socials" (King, 1956, pàg. 27. Citat a B. Mc Laughlin, 1969).

• El caràcter conservador d'alguns moviments: "una col·lectivitat [que actua] amb alguna continuïtat per promoure o resistir un canvi en la societat o en el grup del qual en forma part" (Turner i Killian, 1957, pàg. 308. Citat a B. Mc Laughlin, 1969).
• La dimensió psicològica que ja hem vist a la definició de Toch (1965).
• La necessitat de grups amplis: els moviments socials ocorren "quan un nombre bastant gran de gent s'associa per alterar o suplantar alguna part de la cultura o l'ordre social existent" (Cameron, 1966, pàg. 7. Citat a B. Mc Laughlin, 1969).

Amb aquestes addicions no desapareixen, de tota manera, els problemes en la definició d'un moviment social perquè, com assenyala McLaughlin, els pro- blemes continuen si considerem l'enorme diversitat de moviments. En efecte, els moviments van des dels religiosos fins als seculars o des dels revolucionaris fins als reaccionaris. Una idea que ja començava a fer-se comuna és que, mal- grat la seva diversitat, es pot afirmar que els moviments socials inclouen, ge- neralment, entre les seves característiques més destacades un sistema￿de￿va- lors￿compartit , un sentit￿de￿comunitat , normes￿per￿a￿l'acció i una estructu- ra￿organitzacional (Killian, 1964). McLaughlin (1969) afegeix, a més, que els moviments busquen influir en l'ordre social i estan orientats cap a objectius definits (encara que les finalitats i propòsits dels membres individuals poden variar considerablement).

Un altre tema rellevant en la psicologia social dels moviments socials ha es- tat la seva topologia. Per a molts, l'oferta per Blumer (1951) és emblemàtica. Distingeix, en primer lloc, entre moviments socials generals i específics. Així, per exemple, la seva noció de "moviments socials generals", moviments en els quals el canvi dels valors estaria relativament no dirigit i seria essencialment desorganitzat, encara que en una direcció comuna, ha exercit un gran impacte en les discussions sobre les relacions entre moviments socials i canvi social. En aquest sentit, els canvis graduals i acumulatius en la cultura donen lloc a noves expectatives, noves demandes i noves línies d'acció. Aquest seria el procés pel qual els "moviments socials generals" constituirien la base perquè sorgeixin els "moviments socials específics".

Al seu torn, Blumer divideix els moviments socials específics en dos grans ti- pus: "moviments revolucionaris" i "moviments de reforma". Òbviament els dos tipus de moviments pretenen l'ordre social, però els "moviments revolu- cionaris" atacarien les normes existents i els valors, i intentarien substituir-los

4)￿ La dimensió cognitiva. El procés de decidir participar en un moviment, la naturalesa d'aquesta presa de decisió, les atribucions que s'hi realitzen, etc. són aspectes a tenir en compte. Ara bé, aquestes cognicions poden ser vistes com a variables capaces de predir el comportament o com a productes de la pròpia acció dels individus. El primer cas és com ho fan les teories de la presa de deci- sions racionals. El segon cas és com ho fa la perspectiva "construccionista", que emfasitza els processos mitjançant els quals els significats canvien i es modi- fiquen, i com es creen d'altres de nous. Aquesta perspectiva ha posat l'èmfasi a l'estudi dels marcs de significat i en la identitat, com veurem més endavant.

5)￿ La dimensió afectiva. Les emocions no són peculiars i especifiques de cap procés social, ja que formen part de qualsevol activitat de les persones. Ara bé, com assenyalen aquests autors, estan subjectes a diferents tipus de manifesta- ció, en funció dels diversos contextos socials. Els moviments socials serien un dels tipus de contextos més evocadors d'emocions. Aquesta dimensió, igual que succeeix en altres processos socials, no ha estat molt estudiada.

En definitiva, el que aquests autors manifesten és la importància que té asse- nyalar els processos psicosocials per a la mobilització col·lectiva, ja que molts dels elements i mecanismes que hi estan implicats són de naturalesa psicoso- cial. Defensen, per tant, que la psicologia social hauria de jugar aquí un paper decisiu per tal de realitzar una connexió entre els nivells microsocials, macro- socials i culturals, nivells que travessen, en la seva totalitat, els moviments socials.

Lectura recomanada El recent llibre publicat per Federico Javaloy i els seus col·laboradors ofereix una panoràmica extensa dels mo- viments socials, amb un èm- fasi notable en les perspec- tives psicosocials i el desen- volupament de dos casos es- pecífics, el moviment femi- nista i el moviment ecologis- ta: F.￿Javaloy (2001). Comporta- miento colectivo y movimientos sociales. Un enfoque psicosoci- al. Madrid: Prentice Hall.

2. Com s'entenen els moviments socials. Les diverses

aproximacions teòriques

Una definició com la de Blumer, vista anteriorment: "els moviments socials poden ser vistos com a empreses col·lectives per establir un nou ordre de vida" (Blumer, 1951, pàg. 60), és prou àmplia per a començar a desenvolupar una descripció i una comprensió dels moviments socials. Abans de començar, ens hauríem de fer algunes preguntes: és aquest un fenomen present sempre al llarg de la història de les societats humanes? Podríem dir que els moviments socials han estat motors del canvi social al llarg de la història de la humanitat? Buechler (2000) sosté que no i desenvolupa un argument interessant.

En efecte, segons aquest autor, els moviments socials són fenòmens fruit de la modernitat. La idea que l'acció col·lectiva té la capacitat de canviar la societat només va ser possible a partir de la Il·lustració. La raó és que, amb la Il·lustració, la societat es comença a veure com una creació social, un tipus de resultat concret com podria haver-ne estat un altre. Els moviments socials són, per tant, contingents a un procés social específic, com la Il·lustració. Durant la Il·lustració, van proliferar més formes socials i ideologies en conflicte perquè la totalitat de l'ordre social es va veure com susceptible de ser qüestionat o com quelcom que necessita justificació (Buechler, 2000).

Això permet afirmar, per tant, que mentre l'acció col·lectiva ha estat present en totes les societats, els moviments socials són una forma històricament situada, i no universal, d'organitzar protestes col·lectives.

I és que, efectivament, malgrat la diversitat de teories que aborden els movi- ments socials, malgrat les seves diferents característiques i peculiaritats, totes les perspectives teòriques concorden en aquesta idea que els moviments socials són un producte￿històric￿de￿la￿modernitat. S'accepta també de manera gene- ralitzada la idea que els moviments socials es van desenvolupar en un context caracteritzat per noves comprensions de la societat, les quals van oferir el marc adequat per a les formes de contestació i protesta. En efecte, ja que el món sociopolític s'entenia cada vegada més com una construcció social necessitada de legitimació i subjecte a crítica, la producció de diferents ideologies va ser realitzada tant per aquells que mantenien, o pretenien mantenir, l'ordre social com per aquells que estaven implicats en la constitució d'un de nou. Quan aquestes confrontacions es van expandir, els participants en les diferents mo- dalitats es van convertir, cada vegada més, en agents socials reflexius que van actuar de manera propositiva en el món, van generar identitats col·lectives i van ser capaços, cada cop més, de posar en marxa campanyes duradores, orga- nitzades, i nacionals en nom dels diferents grups en conflicte (Buechler, 2000).

Lectura recomanada El llibre editat pels sociòlegs Pedro Ibarra i Benjamín Teje- rina ofereix una actualitzada versió dels diferents enfoca- ments en l'estudi dels movi- ments socials, amb les contri- bucions dels principals estu- diosos del tema: P.￿Ibarra￿i￿B.Tejerina (ed.) (1998). Los movimientos soci- ales. Transformaciones políti- cas y cambio cultural. Madrid: Trotta.

Concretament, com afirmen Donatella della Porta i Mario Diani (1999), els moviments que van començar a sorgir als anys seixanta van posar de mani- fest les dificultats que tenien per ser compresos pels dos principals corrents sociològics de l'època, el model marxista i el model estructural-funcionalista. Un aspecte particularment sorprenent va ser que aquestes perspectives tam- poc podien explicar perquè es reactivaven els moviments, precisament en un moment que es caracteritzava, en el conjunt de les societats occidentals, per un gran creixement econòmic i per un espectacular augment en el benestar.

Les reaccions davant d'aquesta dificultat van ser diferents als Estats Units i a Europa (Della Porta i Diani, 1999). Als Estats Units, on dominava el model estructural-funcionalista, l'estudi dels moviments socials es va orientar cap als mecanismes que expliquen com els diferents tipus de tensió estructural pas- sen al comportament col·lectiu, o com diu Melucci (1982), es va encaminar cap al "com" de l'acció col·lectiva. En aquest context, van aparèixer als Estats Units diferents corrents d'estudi dels moviments socials, com la tradició de l'interaccionisme simbòlic orientada a l'estudi del comportament col·lectiu, la teoria dels recursos per a la mobilització, i els enfocaments que emfasitzen el procés polític com a context dels moviments socials.

A Europa, tanmateix, on dominava la tradició marxista, les seves inadequaci- ons per a l'estudi dels nous moviments socials van desembocar en el desenvo- lupament de la perspectiva dels "nous moviments socials", interessada a ana- litzar i entendre les transformacions que es produïen a les bases estructurals dels conflictes. Com diu Melucci (1982), es va orientar a l'estudi del "per què" de l'acció col·lectiva.

Della Porta i Diani (1999) sostenen, a més, que els orígens d'aquestes tendèn- cies no es troben només en les diferències entre les tradicions americana i eu- ropea. Un factor molt significatiu en aquest procés va ser la diversitat￿dels objectes￿d'estudi. Així, encara que als anys seixanta els moviments estudian- tils es desenvolupaven alhora als Estats Units i a Europa i, tot i que, estaven en contacte, diferien enormement als dos continents. El mateix es podria dir dels moviments ecologista i feminista, per exemple. En aquest sentit, aquests autors sostenen que als Estats Units els moviments van néixer durant onades de protesta, però que aquestes es van convertir ràpidament en pragmàtiques i estructurades i van donar lloc, en molts casos, a formes equivalents als grups d'interessos. Així mateix, els moviments antagonistes del sistema tenien un caràcter contracultural i van ser en molts casos de naturalesa religiosa. Al con- trari, a Europa, l'emergència dels nous moviments socials van mantenir moltes característiques dels moviments obrers, incloent-hi, en opinió dels mateixos autors, un fort èmfasi en la ideologia.

És, doncs, en aquestes circumstàncies en les quals apareixerà un nou tipus d'explicació teòrica dels moviments socials. Passem a veure-la a continuació.

2.1. Teories sobre els moviments socials

Encara que, donada la proliferació de treballs tant de naturalesa teòrica com empírica, no es pot dir que hi hagi un acord unànime sobre el nombre de pers- pectives teòriques en l'estudi dels moviments socials, se'n poden identificar quatre, que són les que gaudeixen de reconeixement més gran entre qui es- tudien aquests moviments: la perspectiva interaccionista/construccionista (de vegades sota l'etiqueta de comportament col·lectiu ), la perspectiva dels recursos per a la mobilització, la perspectiva del procés polític i la dels nous moviments socials.

No pretén ser, ni podria ser-ho, una classificació definitiva de les perspecti- ves teòriques en l'anàlisi dels moviments socials. Però ens resulta útil per a ordenar els debats que s'estan portant a terme a l'actualitat. Així, per exemple, la perspectiva interaccionista/construccionista es caracteritza per veure l'acció col·lectiva com una activitat significativa. La teoria dels recursos per a la mo- bilització emfasitza la importància dels components racionals i estratègics de l'acció col·lectiva. L'aproximació dels processos polítics, per la seva banda, veu els moviments socials com a nous protagonistes en els processos de represen- tació d'interessos diferents. La perspectiva teòrica sobre els nous moviments socials s'interessa més pel que té a veure amb la importància de les transfor- macions que s'estan produint a la societat postindustrial i les implicacions que comporten.

La￿perspectiva￿interaccionista/constructivista:￿els￿moviments￿socials￿com a￿productors￿de￿canvi￿cultural.

Aquesta perspectiva va ser una resposta, dins de la sociologia, a la prepon- derància del model estructural funcionalista en l'estudi dels moviments soci- als. Les respostes a aquests plantejaments i els intents d'omplir els buits teòrics que contemplen han estat variades. La primera va ser la que es va desenvolu- par en el marc de l'interaccionisme simbòlic, centrat en una perspectiva que es basava en el comportament col·lectiu i en seguia els postulats. Aquest punt de vista afirma, en efecte, que els fenòmens col·lectius no són simplement el reflex d'una crisi social, sinó més aviat una activitat que apunta a la producció de noves normes i noves solidaritats (Della Porta i Diani, 1999).

La visió dels moviments socials com a motors de canvis, principalment en l'àmbit dels sistemes de valors, va començar amb el treball d'alguns au- tors de l'Escola de Chicago sobre el comportament. En la perspectiva de l'interaccionisme, les transformacions socials no eren vistes com uns elements generadors de tensió. Al contrari, l'aparició de noves i més grans organitzaci- ons, l'augment de la mobilitat de la població, la intensificació de les innova- cions tecnològiques, la creixent importància i desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses, la progressiva transformació, si no desaparició, de les formes culturals tradicionals, etc. van ser considerades com les condicions emergents que porten les persones a buscar nous patrons d'organització. En