Actituds com a educador, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Actituds com a educador y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

APROXIMACIÓ A L’ACCIÓ SOCIAL I A LES ACTITUDS PROFESSIONALS

Martí Marquès Feliu

Pràcticum I

Grau en Educació Social

04/12/

Oriol Segovia Minguet

Curs 2019-

Índex

• Presentació i objectius ·············································································
  • Tipus de competències ··································································
• Actituds triades ······················································································
  • Assertivitat ··················································································
  • Escolta activa ··············································································
• Discussions i conclusions ········································································
• Bibliografia ···························································································

Segons EducaWeb (2019), el perfil professional que hauria de tenir un educador social seria:

 Actitud positiva  Aptituds per gestionar el temps  Aptituds per a l'escolta  Ben organitzat  Capacitat per guanyar-se la confiança dels altres  Capacitat per gestionar la càrrega de treball  Capacitat per tenir en compte i entendre com es relacionen les altres persones  Capacitat per treballar en equip  Capaç d'identificar problemes  Capaç d'interpretar situacions  Capaç de mantenir la calma sota pressió  Capaç de plantejar preguntes amb claredat  Capaç de plantejar preguntes de manera objectiva  Capaç de prendre la iniciativa  Capaç de tractar amb persones agressives  Capaç de tractar amb persones difícils o demandants  Capaç de valorar a les persones i analitzar la informació que donen  Compromès  Decisiu  Educat  Lliurat  Flexible  Habilitat per gestionar conflictes  Habilitat per resoldre problemes  Habilitats comunicatives  Habilitats per a l'administració  Habilitats socials  Objectiu  Observador  Pacient  Perseverant  Persistent  Responsable  Resolt  Tolerant

Actituds triades:

Les competències en les que em centraré en aquest treball són la assertivitat i l’escolta activa. Anirien lligades a l’habilitat de gestionar conflictes, l’habilitat per resoldre problemes i les habilitats comunicatives, entre d’altres.

 Assertivitat

L’assertivitat és una eina molt important per poder donar la nostra opinió sense ofendre els oients que defensen una opinió contrària a la nostra, i d’aquesta manera donar-los i donar-los o donar-nos la oportunitat de corregir. Sol anar molt acompanyada de l’empatia. Com a educadors moltes vegades s’haurà de fer entrar en raó a l’educant.

Segons la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) l’assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.

Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres. Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades. Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials.

La gran enciclopèdia catalana diu que l’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies; la defensa dels drets legítims; saber demanar favors sense que això impliqui una tensió psicològica; negar-se a accedir a peticions no raonables, mal formulades o amb pretensions inadequades, i tenir prou autodomini per a fer-ho sense agressivitat; el comportament personal i social adequat a cada circumstància, així com una gran capacitat empàtica i de combinar la prudència, la responsabilitat i el respecte amb la pròpia llibertat. No redueix els conflictes, però contribueix a generar un ambient positiu en el qual es puguin tractar i solucionar.

Per utilitzar correctament la assertivitat és molt important tenir en compte l’ego, ja que per discutir bé hem de ser totalment conscients del punt de vista que nosaltres defensem i no cedir per tal d’evitar un conflicte, sinó perquè la altra part ens ha pogut convèncer. Si no és així i cedim la raó a qui creiem que no la té ens convertirem en pensadors reprimits, i això seria perjudicial de totes maneres.

Què és l’ego?

Segons Pau F. Navarro (2016) l’ego és la imatge que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre el que creiem correcte, la qual ens la anem creant al llarg de la vida.

Quan algú la posa en dubte es disparen les senyals d’alerta en el nostre organisme, la nostra supervivència psicològica es veu amenaçada i es disparen algunes respostes per garantir aquesta supervivència: el contraatac. Aquest és el moment en el que ens tornem totalment emocionals, la nostra ment s’ofusca, i se’ns oblida l’objectiu inicial de

A més, l’autora postula que hi ha altres elements que cal evitar en l’escolta activa com:

 Interrompre.  Jutjar anticipadament.  Oferir ajudes i solucions prematures.  No acceptar el què l'altre persona sent (“no et preocupis...”, “no passa res”...).  Explicar les teves històries mentre l'altre necessita parlar.  La “síndrome de l'expert”, que és bàsicament quan amb el saber t'imposes - directa o indirectament- i treus a l’emissor el protagonisme de la vivència.  Les auto referències.  Les contra argumentacions (“jo també”, “a mi no...”).  Per tant, una conversa amb respostes egocèntriques, consells, opinions gratuïtes, judicis de valor o crítiques i el xafardeig seran respostes a evitar si es vol practicar l'escolta activa.

En canvi, les reformulacions - repetir el que diu l’interlocutor amb altres paraules per comprovar que ho hem entès-, les repeticions de paraules, frases o idees clau, les preguntes d'aclariment, la comprensió de sentiments, la síntesi i la sincronització - fer de mirall- serien formes de resposta adients per a fomentar l'escolta activa. Dir escolta activa és sinònim d'escolta atenta. L'acte d'escoltar per sí sol quasi no requereix esforç. El repte consisteix en deixar a un cantó els propis pensaments, desitjos i emocions que podrien obstaculitzar l'escolta.

L’escolta activa es duu a terme mitjançant l'atenció oberta o l’atenció flotant. Consisteix en prendre consciència del que sorgeix en l’interior del receptor, observar- ho i deixar-ho anar, recuperant l'atenció de forma delicada i amable envers l’emissor i mantenint una actitud d'autèntica curiositat, atenció i acceptació en la mesura del possible. I aquest gest, que cal repetir un cop rere un altre, és aplicable a l'encontre amb l'altra persona i prèviament amb un mateix, ja que si una persona no sap escoltar- se, no sabrà escoltar els altres ni a un mateix. Per a fer possible l’escolta activa, la persona haurà d’estar en un estat de receptivitat amb l'entorn, amb el present, a cada instant, a dins i a fóra.

Una proposta per a facilitar l’escolta activa és el Mindfulness. La pràctica de l’atenció plena o conscient aplicable a l'escolta activa pretén incorporar la dimensió interior i espiritual, present en totes les realitats quotidianes.

Quan un professional no té clares l’assertivitat i l’escolta activa es torna totalment incompetent per realitzar la tasca d’acompanyament o suport, ja que l’educant pensarà que no el respecta. Si un educador no el respecta, se suposa que l’ha d’acompanyar i ajudar en les tasques diàries? L’educador també haurà perdut el respecte de l’educant.

El més important quan es tracta amb persones des de la educació social és el vincle, i la falta d’aquestes dues actituds faria que aquest vincle estigués mort. Seria pràcticament impossible realitzar avanços amb l’educant. Quan l’educador li intenti transmetre coneixements propis, la desconfiança de l’educant li faria qüestionar-les, i quan aquests coneixements fossin qüestionats l’educador, amb falta d’assertivitat i escolta activa, li repetiria la mateixa idea, amb el mateix punt de vista però amb més contundència. És llavors quan l’educant potser actuaria, però estaria actuant perquè es veuria obligat per la parla autoritària de l’educador, no per la confiança i el vincle.

“No es pot guanyar una discussió. No es pot, perquè si la perds, la perds, i si la guanyes, també la perds. Per què? Bé doncs, suposem que vostè triomfa per sobre de

l’altre i desarma el seu argument ple de forats i demostra que no, ell és non compos mentis. Llavors què? Vostè és sentirà bé. Però, i què passa amb ell? L’has fet sentir inferior. Vostè ha despertat el seu ressentiment.” (Dale Carneige, s.d.)

Carneige (s.d.) en aquesta frase ens vol fer entendre que una discussió mai ha de ser una competició, sinó un mètode per veure diferents punts de vista i trobar una idea comuna. De manera que, el que en una competició seria una derrota, en una discussió acaba següent una correcció sana del nostre punt de vista sobre el tema tractat. Si ens ho prenem com una competició vol dir que defensem la nostra postura tant fermament que ens impediríem a nosaltres mateixos tant actuar amb assertivitat com poder escoltar plenament a l’altre. Si fos així només podem perdre, ja que, o perdem la discussió i ens sentirem “derrotats” o guanyem la discussió però perdem l’estima de la persona amb qui discutiem.

En aquest cas l’educador hauria de corregir les seves habilitats i entrenar l’assertivitat i l’escolta activa, juntament amb l’empatia i el respecte.

Els passos que pot seguir un educador per entrenar l’assertivitat són els següents:

1. Inicia i tingues cura amb les interaccions amb les altres persones
2. Tingues una actitud comprensiva cap als altres – Empatia
3. Dóna i rep elogis de manera agraïda
4. Reconeix i accepta les teves pròpies debilitats
5. Rebutja les propostes que siguin irracionals
6. Expressa els teus sentiments, siguin positius o negatius
7. Sol·licita canvis en les persones amb les que et relaciones

Bibliografia

Cruz, J. M. (2007). L’assertivitat. Recuperat de http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_assertivitat.htm

Navarro, P. F. (2016). Como discutir bien y convertir conflictos en oportunidades. Recuperat de https://habilidadsocial.com/como-discutir-bien/

Gran enciclopèdia catalana. (2018). L’assertivitat. Recuperat de https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0281696.xml

Santamaria Reguant, A. (2018). L’escolta activa, un estil de vida. Compromís educatiu i social. Bloc de la Fundació Pere Tarrés. Recuperat de: https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/escolta-activa

Mundifrases. (s.d.). Frases célebres sobre la escucha. Recuperat el 25 de nohttps://www.mundifrases.com/buscar-frases/?q=escucha

Institut d’Estudis Catalans. (Maig del 2019). Diccionari de la Llengua Catalana (2a edició) [DIEC- 2]. Recuperat el 24 de novembre del 2019 de https://dlc.iec.cat/results.asp

Asociación Internacional de

ducadores Sociales. (s.d.). Marco conceptual de las competencias de un Educador Social. Recuperat de: http://www.eduso.net/res/pdf/13/compe_res_13.pdf

Educaweb. (2019). Profesiones: el Educador Social. Recuperat el 24 de novembre de 2019 de https://www.educaweb.com/profesion/educador-social-918/