1. Supose que a partir de la unió dels dibuixos representats sobre la pedra: col·locarien
els fragments de manera que encaixaren les representacions. D’altra banda, el
material de la pedra en sí i l’estil del dibuix permetria associar els fragments entre
sí. Els llocs on foren trobades les peces també influiria, si es trobaren en zones
pròximes tots tres seria més fàcil per a l’investigador connectar-los. A més, els
menhirs solen tindre una forma més o menys determinada, de manera que les formes
de les porcions localitzades no tindrien sentit per sí mateixos, sinó que es veurien
que clarament pertanyen a un conjunt més gran, sobretot per les línies de fractura.
2. La primera peça forma part de la cova d’Er Vinglé, la segona del dòlmen Gavrinis i
l’última del gran dòlmen la Table des Marchand. Totes tres formen el menhir partit
d’Er Grah, situat a Locmariaquer, en França.
3. És possible que, davant l’absència de pedres grans, es reutilitzaren les pedres del
menhir per als dòlmens en qüestió. Els menhirs són construccions més elementals i
per tant és possible que més antigues, llavors per a la població posterior el menhir
podria no tindre cap significat, de manera que ho haurien emprat per a construccions
significatives. La manera en què es transportarien les peces és desconeguda; com
també ho és la forma en què es transportaren les peces de Stonehenge. En tot cas, no
fou una tasca fàcil ja que el conjunt del menhir és de 14 m. També potser caiguera la
construcció a causa de fenòmens geològics i simplement destinaren les peces a
altres noves.
