actividad pracitca 3 | Ejercicios de Pensamiento Creativo

ACTIVITAT PRÀCTICA 3

JUDICIS DE PROBABILITAT I PRESA DE DECISIONS

COM PRENEM DECISIONS?

Idealment haurem de tenir en compte la conseqncia (positiva/negativa) + la probabilitat de

que succeeixi, però també ens afecten altres variables com les creences prvies, el format de

la informaci# numrica, les habilitats numriques, i la nostra tendncia a reflexionar.

EFECTES DEL FORMAT EN LA COMPRENSIÓ DE RISCOS

En general, ens és difícil comprendre riscos, especialment quan s’expressen en percentatges

(25%) o decimals (0,25). Les freqncies naturals (1 de cada 4) faciliten la seva comprensi# i

ajuden al càlcul quan hem de tenir en compte diferents probabilitats. No obstant, la informaci#

expressada en freqncies segueix sent opaca, especialment quan la decisi# requereix realitzar

una inferncia Bayesiana.

Una altra manera de representar els riscos consisteix a usar icones, on és més fàcil visualitzar

les relacions entre conjunts i subconjunts. Però les icones també poden causar major impacte

emocional. Això podria derivar en una sobre-estimaci# dels riscos o dels beneficis. Podem

treure informaci# esbiaixada només per aquest fet, per exemple si les icones representen

cares humanes (per la empatia). Això ens pot portar a treure conclusions errònies. A més, una

comprensi# més intuïtiva també podria implicar major influncia de les creences prvies.

ACTIVITAT PRÀCTICA (QÜESTIONARI)

Podem trobar 2 factors relacionats amb la probabilitat de refredat a l’hivern:

Possible causa generativa (dormir amb la finestra oberta)

Possible causa preventiva (prendre suplements de vitamines)

Les dades que es presentaven podien ser congruents o incongruents amb les creences prvies

(creïbles i increïbles). Depenent del grup es presentava la informaci# amb diferent format

numric (freqncies, icones). També, es passaven q estionaris sobre coneixements bàsics

sobre probabilitat (numeracy) i capacitat de reflexi# (CRT).

Aquests problemes evoquen una primera resposta molt intuïtiva, i hem de ser capaços de

frenar aquesta resposta i reflexionar. El CRT mesura aquesta capacitat per frenar-la, activar el

pensament de tipus 2, i respondre d’acord amb el pensament més reflexiu.

Per últim, s’administrava un qestionari relacionat amb els números (escala subjectiva).

Abans de presentar les dades, es preguntava per:

Probabilitat de refredar-se

Probabilitat de refredar-se si condici# (possible causa  finestra oberta/ vitamines).

Després de presentar les dades, es preguntava per:

Probabilitat posterior o Bayesiana (%)

Utilitat condici# per a prevenir el refredat (comprensi# més intuïtiva dades)

Fins a quin punt és útil i recomanaries obrir finestra/prendre vitamines

Vista previa parcial del texto

¡Descarga actividad pracitca 3 y más Ejercicios en PDF de Pensamiento Creativo solo en Docsity!

ACTIVITAT PRÀCTICA 3

JUDICIS DE PROBABILITAT I PRESA DE DECISIONS

COM PRENEM DECISIONS?

Idealment hauríem de tenir en compte la conseqüència (positiva/negativa) + la probabilitat de que succeeixi, però també ens afecten altres variables com les creences prèvies, el format de la informació numèrica, les habilitats numèriques, i la nostra tendència a reflexionar. EFECTES DEL FORMAT EN LA COMPRENSIÓ DE RISCOS En general, ens és difícil comprendre riscos, especialment quan s’expressen en percentatges (25%) o decimals (0,25). Les freqü è ncies naturals (1 de cada 4) faciliten la seva comprensió i ajuden al càlcul quan hem de tenir en compte diferents probabilitats. No obstant, la informació expressada en freqü ències segueix sent opaca, especialment quan la decisi ó requereix realitzar una inferè ncia Bayesiana. Una altra manera de representar els riscos consisteix a usar icones, on és més fàcil visualitzar les relacions entre conjunts i subconjunts. Però les icones també poden causar major impacte emocional. Això podria derivar en una sobre-estimaci ó dels riscos o dels beneficis. Podem treure informació esbiaixada només per aquest fet, per exemple si les icones representen cares humanes (per la empatia). Això ens pot portar a treure conclusions errònies. A més, una comprensió més intuïtiva també podria implicar major influ ència de les creences prè vies. ACTIVITAT PRÀCTICA (QÜESTIONARI) Podíem trobar 2 factors relacionats amb la probabilitat de refredat a l’hivern:  Possible causa generativa (dormir amb la finestra oberta)  Possible causa preventiva (prendre suplements de vitamines) Les dades que es presentaven podien ser congruents o incongruents amb les creences prèvies (creïbles i increïbles). Depenent del grup es presentava la informació amb diferent format num èric (freqü è ncies, icones). També, es passaven q ü estionaris sobre coneixements bàsics sobre probabilitat (numeracy) i capacitat de reflexió (CRT). Aquests problemes evoquen una primera resposta molt intuïtiva, i hem de ser capaços de frenar aquesta resposta i reflexionar. El CRT mesura aquesta capacitat per frenar-la, activar el pensament de tipus 2, i respondre d’acord amb el pensament més reflexiu. Per últim, s’administrava un qü estionari relacionat amb els números (escala subjectiva). Abans de presentar les dades, es preguntava per:  Probabilitat de refredar-se  Probabilitat de refredar-se si condició (possible causa  finestra oberta/ vitamines). Després de presentar les dades, es preguntava per:  Probabilitat posterior o Bayesiana (%)  Utilitat condició per a prevenir el refredat (comprensió més intuïtiva dades)  Fins a quin punt és útil i recomanaries obrir finestra/prendre vitamines

Aquestes respostes estarien condicionades per dues variables: el format de presentaci ó de les dades (icones o freqü è ncies) i per la condició creïble o increïble. OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA:  Analitzar l’efecte del format numè ric (freqü ències o icones) en la comprensió de les dades (utilitat) i en el raonament Bayesià (judici de probabilitat). Disseny entre- participants  Analitzar l’efecte de la credibilitat de les dades en el raonament Bayesià (dades creïbles i increïbles). Disseny entre- participants  Estudiar com influeix el nivell de numeracy i de reflexió (pensament crític) ESCALA DE NUMERACY L’habilitat de numeracy es refereix al coneixement matemàtic funcional, el qual sol correlacionar amb mesures de capacitat cognitiva. Prediu la capacitat per avaluar riscos i la presa de decisions. S’espera que les persones amb un alt nivell de numeracy mostrin estimacions de probabilitat mes ajustades a les dades presentades.  Ex. Tirem 600 vegades un dau de 6 cares. Quantes sortirà parell aproximadament? La meitat, perqu è números parells o imparells son dues condicions.  Ex. Loteria amb probabilitat de guanyar és d’1%. Quanta gent guanyarà el premi si 1000 persones compren el bitllet? 10  Ex. Sorteig amb probabilitat de guanyar és d’1 entre 1000. Quin percentatge dels bitllets guanyarà? 0,1% COGNITIVE REFLECTION TEST  Ex. Un llapis i un boli valen 1,30€. Si el boli val 1€ més que el llapis, quant val el llapis? 0,15€  Ex. 50 pastissers necessiten 50 minuts per fer 50 pastissos. Quants minuts necessitaran 100 pastissers per fer 100 pastissos? 50  Ex. La molsa d’una paret creix d’una manera que cada dia duplica la seva àrea. Si es necessiten 28 dies per cobrir tota la paret, quant dies tarda en cobrir la meitat? 27 DORMIR AMB LA FINESTRA OBERTA Segons dades d’un estudi recent, 50 de cada 100 persones es refreden a l’hivern. Entre aquestes, 30 dormen amb la finestra oberta. Entre les 50 que no es refreden, 10 dormen amb la finestra oberta.  P (refredat) = 50%  P (ref i FO) = 30 (ref i FO)/40 (FO) = 75% Dues condicions que solem relacionar amb prevenir o generar el refredat. Dues formes de presentar la informació. Dos nivells de credibilitat. P. Refredat amb finestra tancada P. Refredat amb finestra oberta Creïble 25 75 Increïble 75 25

Els gràfics de l’esquerra só n de la informació que es presenta en icones, els de la dreta en freqüències. En gris clar est à la informació m és útil (25) i en gris fosc la menys útil (75%). Quan es recomanarà més la condició?  Condició “prendre vitamines” > “dormir finestra oberta” (d’acord amb creences prèvies)  Dades presentades en icones: més ajustada a les dades que en el format freqüències Quan les dades só n creïbles, la recomanació és coherent amb la probabilitat posterior, especialment quan es presenten icones. Recomanaríem m és les vitamines que la finestra perquè és la informació cre ïble, ja sigui amb icones o amb freqüències (per ò més amb icones). En canvi, quan les dades só n increïbles, no hi ha diferè ncia (en les dues condicions es recomanen poc). Si va en contra de les nostres creences, fa que no ens creiem les dades. DIFERÈNCIES INDIVIDUALS  El nivell de numeracy influirà en els 2 formats, però més en el verbal (freqüències naturals)  L’estratègia de c àlcul produirà més respostes correctes que la intuïtiva o càlcul aproximat Efecte del format i habilitats numèriques (num+ CRT) en la resposta bayesiana exacta (promig d’encerts: max. 2). Nivell alt de numeracy facilita respondre correctament en els dos formats. Les icones faciliten la resposta correcta en els dos nivells de numeracy. La interacci ó no és significativa. Efecte del format i de l’estratè gia en la resposta bayesiana exacta L’estratè gia basada en càlcul produeix més respostes correctes que l’estimaci ó aproximada, especialment en el format verbal (freqü ències naturals). La interacció no és significativa.

RESUMINT

 La informació estadística presentada mitjan çant icones es compren millor.  Les habilitats numèriques influeixen especialment en el c àlcul de la probabilitat Bayesiana.  En els 2 formats, les creences prèvies influeixen en l'estimació de la probabilitat Bayesiana, en la comprensió de les dades (utilitat) i en la posterior recomanació.  El format verbal presenta una dificultat afegida pel raonament Bayesià: asimetria entre les relacions presentades i la pregunta (rel. predictives/preg. diagnòstica o bé rel. diagnòstiques/preg. predictiva). ALTRES EXEMPLES CREÏBLE  La probabilitat que una persona sigui milionària és d’un 1  Si una persona és milionària, la probabilitat que tingui un vaixell és d’un 75%  Si una persona no es milionària, la probabilitat de tenir un vaixell és d’un 10%  Si una persona té un vaixell, quina és la probabilitat de que sigui milionària? Hem de multiplicar el 75% MiV x 1% M per extreure el % real. P(M|V)= 0,75 x 0,001 / (0,75 x 0,01) + 0,1 x 0,99) = 0,00075/0,0075 + 0,099 = 0,  En una ciutat Europea plou el 20% dels dies.  El 80% dels dies que plou, el cel esta nuvolat pel mati.  El 30% dels dies que no plou, el cel també està nuvolat pel mati  Si un dia esta nuvolat pel mati, quina probabilitat hi ha que plogui? P(P|N) = = 16/0,44 = 0, En una campanya se sotmet a la població escolar a una prova de tuberculina. Se sap que la probabilitat d’encert sobre persones confirmades malaltes és 96% i la probabilitat que el test s’equivoqui amb persones confirmades sanes és 5%. La malaltia la pateix l’1% de la població.

costa el llapis ?” 15cts “ Si 50 pastissers necessiten 50’ per fer 50 pastissos. Quants minuts necessiten 100 pastissers per fer 100 pastissos ?” 50’ Segons dades d’un estudi recent, 50 de cada 100 persones es refreda a l’hivern. Entre les persones que es refreden, 30 dormen amb la finestra oberta. Entre les 50 que no es refreden, 10 també dormen amb la finestra oberta. Probabilitat posterior : segons les dades, quina probabilitat té una persona a refredar-se si dorm amb la finestra oberta? (%)

actividad pracitca 3, Ejercicios de Pensamiento Creativo

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga actividad pracitca 3 y más Ejercicios en PDF de Pensamiento Creativo solo en Docsity!

ACTIVITAT PRÀCTICA 3

JUDICIS DE PROBABILITAT I PRESA DE DECISIONS

COM PRENEM DECISIONS?

RESUMINT

P ( H | D )=

P ( H ) x P ( D | H )

P ( D )

refredat + finestra oberta = 30