PRÀCTICA 3.
L'ENCAIX DE CATALUNYA A L'ESTAT ESPANYOL
Amb la mort del dictador Francisco Franco, Espanya es va veure abocada a la
necessitat de modernitzar el país en tots els seus àmbits, i per fer-ho, es va
adpotar un sistema de democràcia parlamentària, donant-se cabuda així dins la
normalitat europea del moment. Però la solució havia d'anar molt més enllà, ja que
en molts àmbits de la societat es seguia considerant el feixisme com la forma que
necessitava el país per tirar endavant, i en d'altres, es considerava que s'havia de
posar fi al que havia passat i reestablir el règim republicà anterior a la guerra (idea
provinent dels sectors de l'extrema esquerra). A més, hi havia la qüestió catalana i
basca, dues nacions oprimides durant trenta cinc anys però que havien
sobreviscut, i que seguien reclamant la seva dosi d'autonomia, pero poder
autogovernar-se i satisfer les seves necessitats culturals com a país.
Però aquesta proposta va desagradar les altres regions d'Espanya, que també van
reclamar una autonomia en cas que catalans i bascos puguessin tenir-la, ja que no
consideraven Euskadi i Catalunya com a diferents, sinó com dues regions més. Per
aquest motiu, es va adpotar la forma que es coneix com a “Café para todos”, és a
dir, es va intentar deixar content a tothom, donant autonomia a totes les regions
espanyoles, algunes fins i tot d'inventades, com la Comunitat de Madrid, que mai
havia estat un territori autònom ni molt menys independent, i que no tenia ni
bandera, per la qual cosa se'n va haver d'inventar una que va resultar ser vermella
amb set estrelles al centre.
Així doncs, l'Estat quedaria dividit en autonomies, cadascuna de la qual estaria
formada per províncies. Hi hauria el Govern central de l'Estat, i un govern per a
cada autonomia, a més de les diputacions provincials i els Consells Comarcals.
Val a dir que, en aquell moment, la solució va agradar a una gran majoria i que es
va donar per bona. Ja se sap que els catalans sempre ens hem conformat amb
poc que ens hagin donat, i recuperar l'autogovern de la Segona República perdut
amb el franquisme es va considerar com a molt acceptable.
