¡Descarga Activitat inicial- PAC A y más Ejercicios en PDF de Psicología del Desarrollo Humano solo en Docsity!
CARLA FRANCÉS FRANCÉS
Des del moment del seu naixement, el bebè necessita establir un vincle amb el seu entorn per a assegurar el seu desenvolupament social i emocional. Normalment, aquest vincle se centra en una persona o persones en particular (figura d’afecció), la qual li proporciona seguretat a l'hora d'explorar i adaptar-se al mitjà que l'envolta. Aconsegueix captar la seva atenció interaccionant a través de somriures, plors, balboteig, juntament amb altres expressions emocionals. És a dir, l’infant desenvolupa una sèrie de conductes per atraure l’adult que, sobretot, prendran rellevància en aquelles situacions que percebi com a amenaçadores; per exemple, quan està malalt, quan sent dolor o tristesa, etc. (Macmillan, 2014). L'orientació social i les expressions emocionals són peces claus perquè s'estableixi un context afectiu i comunicatiu amb l'adult. Però, aquests mecanismes no tenen sentit si no hi ha una altra persona que els interpreti. Aquest vincle afectiu s'estableix i evoluciona en la mesura en què el nen avança en el seu desenvolupament. És per això que, en la formació de l'aferrament, el model evolutiu de Bowlby (1969) contempla quatre fases:
- Fase de preafecció: Orientació i senyals sense discriminació de figura (des del naixement fins a les vuit/dotze setmanes).
- Fase de formació de l’afecció: Orientació i senyals dirigits cap a una o més figures discriminades (entre els dos/tres mesos i els sis/set).
- Fase d'afecció: Manteniment de la proximitat cap a una figura per mitjà tant de la locomoció com de senyals (des dels sis/set mesos als vint-i-quatre).
- Formació de relacions recíproques: Formació d'una associació amb adaptació a l'objectiu (des dels vint-i-quatre mesos d'ara endavant). Al final d'aquestes quatre etapes, s'assentarà un vincle prou fort perquè el bebè no necessiti buscar constantment la figura d’aferrament, sabent que aquesta estarà quan ho necessiti.
CARLA FRANCÉS FRANCÉS
Segons Bowlby, la relació d'aferrament que s'estableix entre el bebè i el seu principal cuidador condueix al desenvolupament d'un model intern de treball (MIT). Aquests models són representacions mentals que consisteixen en expectatives sobre un mateix, els altres, i la relació entre totes dues parts. Aquests esquemes mentals, estructurats de manera organitzada, simbolitzen un conjunt d'informació relacionada amb experiències d'aferrament prèvies emmagatzemades, influint en els pensaments, emocions i conductes, que donen forma a la personalitat i les relacions futures de la persona. Existeixen diverses opinions sobre com la primera relació d’aferrament (possiblement la més important en la vida d'un infant), pot determinar el model emocional per a totes les relacions futures de la persona. Per a alguns, pot condicionar les situacions restants. Per a uns altres, l’aferrament és considerat un sistema flexible i adaptatiu, capaç d'adaptar-se a les diferents situacions. Autors com Mary Ainsworth (1970) i Main i Solomon (1986, 1990), a partir dels seus experiments, van trobar que en funció del tipus de vincle (segur, evasiu o evitant, d’oposició i desorganitzat/desorientat), l'infant pot mostrar unes característiques determinades en un futur. A grans trets, aquestes són: Persones que han rebut, per part del seu cuidador, suport i seguretat, tenen major confiança, valoren a l'altre, les relacions amb els altres els hi genera satisfacció i tendeixen a desenvolupar resiliència davant situacions adverses. Per contra, els individus que han viscut experiències amb cuidadors d'actitud distant, amb poca interacció afectiva amb ells o, fins i tot, negligents, tenen una gran dificultat per formar i mantenir relacions pròximes; es mostren desconfiats i negatius, alguns poden percebre's a si mateixos amb poc valor i patir conseqüències serioses en la salut. En conclusió, considero que les vivències primerenques són determinants, en gran part, en la manera d'afrontar la vida, en un futur, i relacionar-se amb l'entorn, però no íntegrament, ja que influeixen molts factors com la personalitat de la persona, les condicions adverses (mort d'un familiar, separació, malaltia...), etc.
CARLA FRANCÉS FRANCÉS
a nivell cultural, els hi permet conèixer el món des d’una perspectiva més oberta i inclusiva i sentir-se integrats en altres cultures, per tant, augmenta la sensibilització i la motivació cap a la diversitat lingüística i cultural. En segon lloc, permet una millora en la comprensió d’ambdues llengües. Són més conscients de les propietats de la llengua, poden reflexionar (i de fet ho fan) sobre el llenguatge com a sistema de símbols , i aquestes habilitats afavoreixen i preparen per a l'aprenentatge de la lecto-escriptura i altres aprenentatges abstractes (Mariscal, S., Giménez-Dasi, M., Carriedo, N., i Corral, A., 2009). En tenir un cervell més flexible, amb major plasticitat i més exercitat, aquest s’estimula, augmenten les connexions cerebrals, s’aguditza la memòria i l’atenció de l’infant i es facilita l’aprenentatge de més idiomes. També ajuda a tenir una major flexibilitat en el desenvolupament intel·lectual. Cal destacar, per acabar, que els factors externs juguen un paper molt important: si es garanteixen unes condicions familiars i socioafectives adequades, l’infant no tindrà gaires dificultats per adquirir una nova llengua. Bé, com ja veieu, els beneficis del bilingüisme són múltiples pel futur dels vostres fills i filles; és un gran actiu pel procés cognitiu, social i cultural de la persona. Fins aquí la xerrada d’avui, qualsevol pregunta que tingueu, no dubteu en consultar-me. Moltíssimes gràcies per la vostra atenció. 3.1. Benvolgudes famílies, em dic Carla Francés i treballo com educadora social en aquest centre, juntament amb la resta de l’equip interdisciplinari. En el dia d’avui parlarem sobre les habilitats bàsiques per a la competència emocional dels vostres fills i filles i compartiré amb vosaltres alguns exemples pràctics de com treballar-ho des de casa. Com ja sabeu, les emocions juguen un paper molt important en la vida quotidiana d’una persona, estan presents en tot allò que fem, pensem, diem i sentim, en els nostres vincles, les relacions socials, en la presa de decisions, etc. Per tant, és molt important treballar les habilitats emocionals des que són petits en espais
CARLA FRANCÉS FRANCÉS
d’aprenentatge, com ara l’escola o la casa (família), on aprenguin a identificar-les, diferenciar-les, relacionar-les amb la realitat, entendre-les i processar-les al llarg de la seva vida. Abans de continuar, algú de vosaltres em sabria definir el concepte de competència emocional? (Espai per compartir punts de vista, opinions, idees…). La competència emocional la podem definir com la capacitat de gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius (Viquipèdia, 2022). Actualment, es duen a terme programes d’intervenció centrats en les competències emocionals amb l’objectiu de fomentar la intel·ligència emocional. Les principals estratègies que es treballen en aquests són:
- Aprendre vocabulari emocional identificant diferents estats emocionals i etiquetant-los mitjançant paraules.
- Aprendre a reconèixer les emocions en un mateix i en els altres a través de jocs, cançons, situacions reals, etc.
- Aprendre alguns aspectes bàsics sobre les emocions.
- Aprendre a identificar l’enuig i manejar-lo.
- Que fer en situacions de conflicte? Un cop explicat els principals conceptes bàsics, passarem a la part pràctica. Em sabríeu donar un exemple de com treballar les habilitats emocionals en el dia a dia? (Espai per compartir punts de vista, opinions, idees…). Alguns exemples poden ser: Reflexionar durant uns minuts sobre el que hem viscut al llarg del dia i apuntar en un paper les emocions que s’han experimentat i el que han pogut experimentar els de l’entorn. Visualitzar pel·lícules que ajudin a treballar les emocions com per exemple: “Del revés (Inside Out) - 2015 dirigida per Peter Docter i Ronnie del Carmen o Coco - 2017 dirigida per Lee Unkrich i Adrián Molina.
CARLA FRANCÉS FRANCÉS
Considero que hauria de gestionar millor el temps. Soc una persona perfeccionista i sempre intento buscar la paraula que millor encaixi, pel que m'entrebanco i perdo molt temps. Tinc moltes idees a la ment per exposar, però em costa transmetre-ho al "paper"; donant massa voltes per explicar el contingut.
- Qualifica amb una puntuació el teu treball: 8 (B) REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: Alava, K. (2017, 5 de marzo). La Orientación Social Y Emocional Del Bebé En El Momento Del Nacimiento. [entrada de blog]. Desarrollo. http://pskarinaalava.blogspot.com/2017/03/la-orientacion-social-y-emocional-d el.html La Mente es Maravillosa. (2021). La teoría del apego de John Bowlby. https://lamenteesmaravillosa.com/la-teoria-del-apego-de-john-bowlby/ Marcos, S., Senarriaga, I., i Corbacho, L. (2014). Desenvolupament Socioafectiu. Macmillan. Mariscal, S., Giménez-Dasi, M., Carriedo, N., y Corral, A. (2009). El desarrollo psicológico a lo largo de la vida. McGraw-Hill/UNED. Martín, B., Orta, E. i Serrat, R. (2018). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona: UOC. Viquipèdia. (2022). Educació emocional. https://ca.wikipedia.org/wiki/Educació_emocional
