

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
El documento reflexiona sobre los desencadenantes de las condiciones socioculturales postmodernas y sus efectos psicológicos genericos y especificos. Se abordan temas como la influencia de la televisión en el control social, el capitalismo, el desastre ecológico y los conflictos bélicos, y la revolución tecnológica. Se discuten los efectos psicológicos que generan, como la sensación de no poder controlar la vida, la ansietad y la pérdida de posibilidades.
Tipo: Ejercicios
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


postmodernes. En primer lloc, no podem negar l’impacte de mitjans de comunicació massiva com la televisió que, a banda de ser una eina per transmetre el que passa a l’actualitat, constitueix una arma poderosa per exercir el control social. Penso que la televisió com agent socialitzador té una gran influencia en el nostre món psíquic i només podrem desfer-nos del que ens tracten d’ imposar si reflexionem i qüestionem el que ens proporcionen com a veritat absoluta. En segon lloc, m’agradaria incidir en el capitalisme, el desastre ecològic i els conflictes bèl·lics; tots ells constitueixen un gran mal, una font de pobresa i dolor; i encara que sabem que no podran mantenir- se en el temps segueixen existint. Finalment, la revolució tecnològica. Resulten obvies totes les millores que les tecnologies han portat a la nostra vida quotidiana. Però és important ser conscient de les desigualtats i els problemes que ha generat (acceleració del ritme de vida, impaciència, ansietat...). Mentre escric el text em pregunto si totes les meves companyes seran igual de privilegiades i podran realitzar aquesta tasca a casa seva.
semblant a la que descriu el text. Em sento decebuda i bastant pessimista: no puc evitar pensar que encara que ja sabem els errors que en el passat es van cometre, no som capaços de canviar res per a que no es tornin a repetir.
sensació que sempre estic al mateix punt. Aquesta acceleració de la vida es pot percebre en un munt de coses: modes extremadament passatgeres, viralitat i durabilitat del contingut a les xarxes socials, obsolescència dels conceptes que aprenem a la carrera, etc.
home de 90 anys vidu que viu sol a casa seva. Fins fa un any no tenia telèfon mòbil (aquest ni tan sols és un smartphone) però vam haver d’ensenyar-li perquè començava a viure totalment aïllat de la resta. Sentia que ja no pertanyia al món actual i així ho manifestava. D’altra banda, els meus pares se situen en el convenciment que si tothom fes com ells el món aniria millor (la seva veritat és absoluta). Finalment, jo em veig reflectida en la desorientació: quasi amb 20 anys i sense saber què vull o espero de la vida, sense poder començar un futur independent perquè em mantenen els pares i visc amb ells. Em sento encara més perduda quan penso que amb la meva edat els pares s’estaven a punt de casar, tenien treballs estables i ja havien comprat una casa.
materials per omplir buits o evitar responsabilitats però el que s’ha de tenir clar és que aquesta és una solució a curt termini (és una falsa felicitat que caduca) i en cap cas ens treu el problema que tinguem.
costa autodefinir-se, ja que afirmar-me com una persona X per mi implica la impossibilitat de ser una persona Y. Aquest dubte constant em genera una gran ansietat i, fins i tot, llargs episodis de crisi existencial. Un clar exemple està en l’any que vaig haver de triar grau universitari. Tenia tantes possibilitats i tanta curiositat per diferents carreres (magisteri, educació social, treball social, estudis literaris, estudis de gènere, traducció i interpretació, filosofia, filologia...) al final em vaig sentir pressionada per la resta per a “escollir bé” fins al punt que va ser la meva tutora i els meus pares els que em van mig obligar a triar treball social (cosa que, com és obvia, no va anar bé). Al acabar el curs, i seguint amb dubtes, vaig fer el trasllat a educació social (amb l’esperança que aquesta decisió fos la correcta).
hagués escollit segons quines coses. Per exemple, encara em pregunto com seria la meva vida si hagués triat el batxillerat científic per estudiar infermeria (professió que des de la infància rondava la meva ment).
per això, puc arribar a comprendre l’anomenat síndrome de l’enveja al gat. Tan de bo en una mateixa vida es pogués realitzar tot el que un vol o es planteja.
Sóc incapaç de gaudir de gairebé res, sento que la joventut se m’escapa i amb ella un gran ventall de possibilitats. Quedant així una única opció rígida i limitada on s’ha de viure.