Adjunt 3
ESPAI PELS COMENTARIS
COMENTARIS
Codi
Secció
Text
COMENTARI
Accés al tema
ACT-1
ACT-2
ACT-3 M’agradaria reflexionar sobre els tres desencadenants de les condicions socioculturals
postmodernes. En primer lloc, no podem negar l’impacte de mitjans de comunicació massiva com la
televisió que, a banda de ser una eina per transmetre el que passa a l’actualitat, constitueix una arma
poderosa per exercir el control social. Penso que la televisió com agent socialitzador té una gran
influencia en el nostre món psíquic i només podrem desfer-nos del que ens tracten d’ imposar si
reflexionem i qüestionem el que ens proporcionen com a veritat absoluta. En segon lloc,
m’agradaria incidir en el capitalisme, el desastre ecològic i els conflictes bèl·lics; tots ells
constitueixen un gran mal, una font de pobresa i dolor; i encara que sabem que no podran mantenir-
se en el temps segueixen existint. Finalment, la revolució tecnològica. Resulten obvies totes les
millores que les tecnologies han portat a la nostra vida quotidiana. Però és important ser conscient
de les desigualtats i els problemes que ha generat (acceleració del ritme de vida, impaciència,
ansietat...). Mentre escric el text em pregunto si totes les meves companyes seran igual de
privilegiades i podran realitzar aquesta tasca a casa seva.
Efectes psicològics genèrics (fase pre-neuròtica).
EPG-1
EPG-2 Sovint em passa que, si miro el passat i els fracassos de la humanitat, em sobta una sensació
semblant a la que descriu el text. Em sento decebuda i bastant pessimista: no puc evitar pensar que
encara que ja sabem els errors que en el passat es van cometre, no som capaços de canviar res per a
que no es tornin a repetir.
EPG-3
EPG-4 Jo mateixa tinc la sensació de no poder controlar la meva vida: el temps passa ràpid i jo tinc la
sensació que sempre estic al mateix punt. Aquesta acceleració de la vida es pot percebre en un munt
de coses: modes extremadament passatgeres, viralitat i durabilitat del contingut a les xarxes socials,
obsolescència dels conceptes que aprenem a la carrera, etc.
EPG-5
EPG-6 En el meu avi veig amb total claredat l’exclusió que moltes vegades afecta a la gent gran. Ell és un
home de 90 anys vidu que viu sol a casa seva. Fins fa un any no tenia telèfon mòbil (aquest ni tan
sols és un smartphone) però vam haver d’ensenyar-li perquè començava a viure totalment aïllat de la
resta. Sentia que ja no pertanyia al món actual i així ho manifestava. D’altra banda, els meus pares
se situen en el convenciment que si tothom fes com ells el món aniria millor (la seva veritat és
absoluta). Finalment, jo em veig reflectida en la desorientació: quasi amb 20 anys i sense saber què
vull o espero de la vida, sense poder començar un futur independent perquè em mantenen els pares i
visc amb ells. Em sento encara més perduda quan penso que amb la meva edat els pares s’estaven a
punt de casar, tenien treballs estables i ja havien comprat una casa.
EPG-7
EPG-8 És cert que molts joves ens refugiem en idolatrar els hobbies i comprar compulsivament bens
materials per omplir buits o evitar responsabilitats però el que s’ha de tenir clar és que aquesta és
una solució a curt termini (és una falsa felicitat que caduca) i en cap cas ens treu el problema que
tinguem.
Efectes psicològics específics (fase neuròtica).
NPM-1 Em sento bastant reflectida amb el que es diu en aquests apartats. Sempre he estat una persona que li
