16.CORDATS:ADAPTACIONSDELSTETRÀPODES.

CANVIS.

Oxigen:

● Laconcentraciód’oxigenenl’aiguadisminueixilafarignevaanarentrantadins

provocantl’apariciódelpulmó,inveginatdinselcos.Aixòvapermetreagafarl’oxigen

atmosfèric.

● Permillorarl’eficiència,caliaquecadavegadaarribésméssangalpulmóinoales

brànquees.Augmentantlavascularització,vanaugmentarl’eficiència.

● Alprincipilasangdelcornoméseradesoxigenada.Enl’evolució,elsanimalsvan

evolucionar.Lasangdesoxidadasurtperladretadelcorivaalpulmó.Unavegada

oxigenat,tornaalcor(esquerra)iesdistribueixperelcor.Apareixlacirculaciódoble,

fenòmentípicdetetràpodes.

Diferentdensitat:

● Elsvertebratsprovenend’unmedionladensitatdelmediéssimilaraladelanimal,

provocantquel’aiguaaguantielseupes.Alsortirafora,ladensitatdelmediéssuperior

aladelsanimals,pelfetquenoaguantaelseupes.

● Extremitats:estanformadesperlesaletesdelssarcoenterigins,quetenenaletes

globulars.Tenienunpulmósimilar.Enunperiòdeanaeròbic,aprofitaenlesaletesper

treureelcapaforaicaptarl’oxigenatmosfèric.Esdesplaçavenrecolzantlesaletesal

substrat:esdesembolupeniformenlespotes.

● Unavegadaformades,esdiferencientressegments:estilopodi,leugopodiiantopodi

articulatsentresi.Estanmoltbenunidesalacolumnamitjançantlescintures,queen

trobemduesalcos:lapectoraladavantilapelvianaadarrera.Lesanteriorssónla

pectoraloescapolar.Téunaunióindirecte:estàunitperlligamentsomusculatura.Les

posteriorsestandirectamentsoldadesalacolumnavertebralperlazonasacra,unióde

lesextremitatsposteriorsdeformadirecte.

● Columnavertebral:suportabonapartdelpesdelcos.Ésmoltméssòlidaqueenpeixos

iambmoltadiferència:

● Enpeixos,lesvertebressóntotessimilarsimoltfràgils.

● Enamfibis,ésdiferentalazonapelviana:apareixlavertebrasacra.Laprimeravertebra

(Crani)cervicalestàmodificadais’anomenaAtlas.Permetelmovimentverticaldelcos.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Adaptaciones de los Tetrápodos: Oxigeno, Diferente Densidad y Reproducción y más Apuntes en PDF de Zoología solo en Docsity!

16. CORDATS: ADAPTACIONS DELS TETRÀPODES.

CANVIS.

Oxigen: ● La concentració d’oxigen en l’aigua disminueix i la farigne va anar entrant a dins provocant l’aparició del pulmó , inveginat dins el cos. Això va permetre agafar l’oxigen atmosfèric. ● Per millorar l’eficiència, calia que cada vegada arribés més sang al pulmó i no a les brànquees. Augmentant la vascularització , van augmentar l’eficiència.

● Al principi la sang del cor només era desoxigenada. En l’evolució, els animals van evolucionar. La sang desoxidada surt per la dreta del cor i va al pulmó. Una vegada oxigenat, torna al cor (esquerra) i es distribueix per el cor. Apareix la circulació doble , fenòmen típic de tetràpodes. Diferent densitat: ● Els vertebrats provenen d’un medi on la densitat del medi és similar a la del animal, provocant que l’aigua aguanti el seu pes. Al sortir a fora, la densitat del medi és superior a la dels animals, pel fet que no aguanta el seu pes. ● Extremitats: estan formades per les aletes dels sarcoenterigins, que tenen aletes globulars. Tenien un pulmó similar. En un periòde anaeròbic, aprofitaen les aletes per treure el cap a fora i captar l’oxigen atmosfèric. Es desplaçaven recolzant les aletes al substrat: es desembolupen i formen les potes. ● Una vegada formades, es diferencien tres segments: estilopodi, leugopodi i antopodi articulats entre si. Estan molt ben unides a la columna mitjançant les cintures, que en trobem dues al cos: la pectoral a davant i la pelviana a darrera. Les anteriors són la pectoral o escapolar. Té una unió indirecte: està unit per lligaments o musculatura. Les posteriors estan directament soldades a la columna vertebral per la zona sacra, unió de les extremitats posteriors de forma directe. ● Columna vertebral: suporta bona part del pes del cos. És molt més sòlida que en peixos i amb molta diferència: ● En peixos, les vertebres són totes similars i molt fràgils. ● En amfibis, és diferent a la zona pelviana: apareix la vertebra sacra. La primera vertebra (Crani) cervical està modificada i s’anomena Atlas. Permet el moviment vertical del cos.

● En rèptils, a la zona sacra ja disposem de varies vèrtebres. Tenen tota una regió cervical. Les dos primeres, Atles i axis (molt modificades) i moltes de diferents formen el coll. Permet ja molta movilitat. ● En els aus i mamifers, apareix la zona lumbar: vertebres del tronc no articulades amb les costelles. Es tracta d’un factor important ja que l’eix de l’animal és menys rígid i permet l’aparició de la gambada gran. ● Aquesta sèrie de variacions provoquen que es disminueixi la musculatura del tronc i augmenten la de les extremitats. Temperatura: ● En el medi terrestre hi ha més oscil∙lacions de temperatura, provocant que apareixi la homeotermia o endotermia, capacitat de regular la temperatura interna. Es dona en aus i mamifers. REPRODUCCIÓ. La reproducció terrestre només es dona en rèptils, aus i mamifers. Els amfibis no tenen ou amniòtic i han de tornar a l’aigua. Qun es van adaptar, van ocupar definitivament el medi ja que no hi havia competència. Ou amniòtic: és aquell ou que té la clara d’ou purosa i calcificada. Diferenciem l’albúmina, que protegeix l’embrió esmorteint els cops i realitzant funció de reserva d’aigua i proteïnes. També hi ha l’embrió, que està acompanyat de 4 membranes extraembrionàries: ● Sac vitalí: està format de vitel, reserva energètica del embrió en desembolupament. Fins aquí són les característiques que comparteixen amb peixos i amfibis. ● Amnios: membrana que envolta l’embrió delimitant una cabitat amb líquid intern per provocar que el medi sigui similar al medi aquàtic. ● Alantoides: es forma a partir de l’intestí de l’embrió i està molt vascularitzat. És el responsable de la respiració i de l’excreció de l’embrió. ● Corion: és la capa més externa. Envolta la resta de membranes. En espècies viviperes hi ha un ou amniòtic però no és necessària la clova perquè ja hi ha el cos. Així, el corion i l’alantoides s’uneixen formant microvellositats en contacte amb l’úter matern a partir del qual es forma la placenta. El sac vitalí és molt petit ja que gràcies a la placenta l’alimenta directament. EXCRECIÓ. A partir dels glúcids i lípids es forma diòxid de carboni i aigua que s’eliminen facilment. Les proteïnes es transformen en amoníac que és molt tòxic. En animals aquàtics no hi ha problema en l’eliminació, ja que agafen molta aigua i el dilueixen molt, provocant que l’expulsió sigui a baixa concentració. En terrestres no hi ha tota l’aigua possible. Això provoca que en amfibis adults i mamifers s’excreti en forma d’úrea. És menys tòxic i es necessita menys aigua. En aus i rèptils, s’excreta en forma d’àcid úric. Es tracta d’una substància inoqua que provoca que es pugui excretar sense aigua juntament amb la femta.

Adaptaciones de los Tetrápodos: Oxigeno, Diferente Densidad y Reproducción, Apuntes de Zoología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Adaptaciones de los Tetrápodos: Oxigeno, Diferente Densidad y Reproducción y más Apuntes en PDF de Zoología solo en Docsity!

16. CORDATS: ADAPTACIONS DELS TETRÀPODES.

CANVIS.