Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Adicciones tema 1 uv, Apuntes de Psicobiología

Alcoholismo tema 1 de adicciones

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 08/05/2019

Agaizu
Agaizu 🇪🇸

5

(1)

11 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
30/1/2019
ADICCIONS
TEMA 1: L a psicologia de l'Addicció.
1.1. Introducció. Hi ha un únic concepte d'addicció?
1.2. Característiques que defineixen l'addicció o el procès addictiu.
1.3. Terminologia més rellevant.
1.4. Models teòrics de referència.
1.1 INTRODUCCIÓ.
- Disciplina: No existeix un únic concepte d'acció perque hi ha moltes disciplines
interessades en aquesta àrea: economia, dret, medicina, psicologia, treball social... I
depenent de qui s'estiga encarregant treballaran d'uan forma o d'un altra i buscaran una
cosa o una altra.
Per això, qualsevol definició que donem serà imperfecta i limitada, dependrà de la
perspectiva des d'on s'estiga mirant. Fins i tot dins de la matiexa disciplina et poden
interessar coses diferents, ex: psico clínica, psico solcia o psicobiologia.
- Ús social: Un altre problema és l'ús social, del que parla la gent del carrer, el que porta
que s'ha de treballar constantment per combatre els mites que circulen entre la gent,
donan nom d'acció a coses que no són.
- Moment temporal: depenent del moment temporal, la època, el que és considerat
addicció i el que no va canviant. Per tant, el que hui coneixem com addicció, dins de 5
hans podria canviar o necessitar afegir qualsevol cosa.
- Factors determinants:
Demogafics (sexe, edat..)
Culturals
Economics ( producció...)
Tecnologics ( laboratoris...
Polítics (lleis)
Ecològics (canvi de cultius)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Adicciones tema 1 uv y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

ADICCIONS

TEMA 1: L a psicologia de l'Addicció.

1.1. Introducció. Hi ha un únic concepte d'addicció? 1.2. Característiques que defineixen l'addicció o el procès addictiu. 1.3. Terminologia més rellevant. 1.4. Models teòrics de referència. 1.1 INTRODUCCIÓ.

  • Disciplina : No existeix un únic concepte d'acció perque hi ha moltes disciplines interessades en aquesta àrea: economia, dret, medicina, psicologia, treball social... I depenent de qui s'estiga encarregant treballaran d'uan forma o d'un altra i buscaran una cosa o una altra. Per això, qualsevol definició que donem serà imperfecta i limitada, dependrà de la perspectiva des d'on s'estiga mirant. Fins i tot dins de la matiexa disciplina et poden interessar coses diferents, ex: psico clínica, psico solcia o psicobiologia.
  • Ús social : Un altre problema és l'ús social, del que parla la gent del carrer, el que porta que s'ha de treballar constantment per combatre els mites que circulen entre la gent, donan nom d'acció a coses que no són.
  • Moment temporal : depenent del moment temporal, la època, el que és considerat addicció i el que no va canviant. Per tant, el que hui coneixem com addicció, dins de 5 hans podria canviar o necessitar afegir qualsevol cosa.
  • Factors determinants : ▪ Demogafics (sexe, edat..) ▪ Culturals ▪ Economics ( producció...) ▪ Tecnologics ( laboratoris... ▪ Polítics (lleis) ▪ Ecològics (canvi de cultius)

NOSALTRES ENS CENTRAREM EN LA DEFINICIÓ DES DE LA PERSPECTIVA

DE LA PSICOLOGIA CLÍNICA.

1.2 CARACTERÍSTIQUES:

  • Ampli rang d'activitats : SUBSTÀNCIES + CONDUCTES. Totes elles comparteixen una característica: Comencen sent ADAPTATIVES i acabes sent DESVIADES. Ex: consum d'alcohol, comença sent adaptatiu, per què si et senta fatal? Per les relacions socials, et compensa el malestar físic pel que obtens de les relacions socials. I a força de repetir-ho acaba desviant-se. Al principi l'alcohol és adaptatiu perquè et dona el puntillo i estàs graciòs i deshinibit però l'alcohol es depressor i al final quan veus acabes plorant i rient a la vegada i passes a ser l'amic pessat, per això es torna desadaptatiu.
  • Un procès que es desenvolupa progressivament: va des d'una primera presa de contacte triangle rectagle ascendent. Vertex inicial en ver (PRESA CONTACTE) fins a lo roig (Repetrició rutinaria quasi exclusiva). L'addicció es troba dins d'eixe procès, el PROCÈS D'ADQUISICIÓ DE L'ADDICCIÓ. La repetició rutinaria no vol dir diaria, pot ser eixa persona que no veu en tota la setmana però els caps de setmana es pilla el cego padre.
  • Conseqüències : quan t'impideix fer alguna cosa de la teua vida diaria ja és una conducta de risc. (Ex: Irenpen i Nadia el diumenge en Onti) Dins del procès addictiu trobem diverses variables que influèncien: 1. SUBJECTE : característiques que de la persona que poden propiciar el consum: ser antisocial, ser influenciable, l'autoestima... 2. SUBSTANCIA O CONDUCTA : nivell de tolerància que genera, la metabolicació, si la barretges amb altres substàncies.. 3. SITUACIÓ : la cultura, l'actitud dels pares davant la substància, altres figures referents, els amics... En qualsevol conducta adictiva intervenen els 3 element alhora. Però pesen de manera diferent en cada persona. Estan interrelacionats i és aquesta interrelació fan que vages progressant dins d'aques procès addictiu. Per això hi ha diferències entre els diversos
  • Es repeteix de forma recurrent, a pesar de les conseq. Perjudicials.
  • Disminució o perdua de control. 1.3 TERMINOLOGIA En el DSM 5 no trobem la terminologia següent: - ÚS: Consum quasi mai de la substància. Es pren de tant en tant. Se suspèn el consum quan es vol. No produeix conseqüències negatives (problemes de salut, socials, etc.) No està reconegut en els criteris diagnostics, només està l'interval addictiu.
    • ABUS : Si que te criteri diagnòstic en el DSM-IV. Els criteris d'aquest els trobarem en el DSM 5 (excepte 1) però no baix eixa terminologia. Consum continuat (no vol dir de diari), voluntari i inadequats de la substància. Per a ser una conducta addictiva ha de ser autoadministrada. Si que produeix conseqüències negatives (bio, psico i/o social). Si que està dins de l'inter val addictiu.
    • DEPENDÈNCIA : Utilització excessiva, perjudicial i compulsiva. (No te per què ser diariament). Quantitat i temps superior al necessari, a allò que havia previst. Et fixes un límit i no l'acompleixes. Efectes secundaris bio-psico-socials perjudicials (Tindre perdues de memòria, descontrol...) Es resisteix a deicar la substància, la busca ansiosament i el fet de no comptar amb ella li genera gran malestar. Conforme passa el temps es fa compulsiu. Pot ser: ◦ Dependència física: Estat d'adaptació (TOLERÀNCIA) per l'aparició d'intensos trastorns físics (SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA) quean se supen l'administració de la droga o s'influeix en la seua acció mitjançant l'administració d'un antagonista específic. El SA apareix o perque he deixat de consumir o he consumit pero també se m'ha subministrat un antagonista que bloquetja l'efecte de la substrància. ◦ Dependència psicològica: Consum de substància produex satisfacció i una tendència psiquica (IMPULS PSICOLOGIC) que exigeix ladministració regular o contunua de la droga per obtindre un plaer o evitar un malestar. És el reflexe del que jo he après en relació amb la substància (Maria de festa quan no pot fumar). Un addicte no és una persona amb TOC i una perona amb TOC no te per qué desenvolupar una addicció. Poden coincidir en la mateixa persona però no tenen relació causal. DSM

Crea una nova nomenclatura: TRASTORNS RELACIONATS AMB SUSTÀNCIES I TRASTORNS ADDICTIUS.

  • Inclou trastorns per ús de substàncies + trastorns de joc.
  • Desapareixen els termes de dependència, addicció i abús. Ara és parla de trastorn per consum.
  • Elimina el criteri de “PROBLEMES LEGALS”.
  • Incorpora terme “ANSIA DE CONSUM”. CRITERIS DIAGNÒSTICS: A. Un modelo problemático de consumo de una sustancia que provoca un deterioro o malestar clínicamente significativo y se manifiesta por dos o + de los siguientes criterios en un plazo de 12 meses : 1. Consum durant + temps i en + cantitat del previst. 2. Vol / tracta de deixar / controlar consum. 3. Perd temps en aconseguir / consumir / recuperar-se de la substància. 4. Ànsia per consumir. 5. Consum provoca incumpliment de deures professionals (treball, escola o llar). 6. Mantindre consum a pesar de conseqüències perjudicials i problemes interpersonals i socials. 7. Abandonament / reducció d'activitats socials o d'oci per consum de subtància. 8. Consum de substància malgrat risc de problemes físics. (Situació de risc: conduir borratxo, ficar-se en un balcó amb el risc de caure... ). 9. Continuar amb consum encara que haja causat / augmentat problemes físics / psicològics. 10. Tolerancia , definida por alguno de los siguientes hechos: a. Necessitat de consumir cada vegada més per obtenir l'efecte desitjat. b. Reducció d'efecte de mateixa cantitat substància quant més temps la consumim. Es caracterítza per la disminució de les R a la mateixa quantitat de droga i la necessitat d'una dosi major per a provocar el mateix grau d'efecte farmacodinàmic. Es desenvolupa diferents moments temporals (Depenent de la substància anirà més ràpidament o més lentament. Ex: cannabis més lent que cocaina esnifada). Tolerància vol dir que si una persona que no consumeix és fera la mateixa quantitat de substància que la persona tolerant, per a l'abstèmic seria mortal. 11. Abstinencia , manifestada por alguno de los hechos siguientes: a. El síndrome de abstinencia característico de otra sustancia. b. Se consume la sustancia (o alguna sustancia muy similar) para aliviar o evitar los
  • POLICONSUM ”: Utilització simultània o alterna de dos o més tipus de drogues per a aconseguir o be els seus diferents efectes, o be una combinació d'efectes. Ex: Coca (estimulant) + alcohol (depressor) / Alcohol (depressor) + Anfetamines (estimulant). En un MENOR D'EDAT no cal que acompilquen algun dels criteris per a considerar-se situació de risc, amb haver-hi convinació de consum de 2 substàncies ja és considera risc.
  • “TOLERÀNCIA ENCREUADA” : Començar prenent una droga i fer-te tolerant a altres (normalment del mateix tipus però poden no ser-ho). Ex: Heroïna – morfina / Cocaïna – anfetamina.
  • “FRÀMAC” : Substància administrada per un especialista per la seua utilitat terapèutica. NO AUTOADMINISTRADA.
  • “DROGA” : Substància que encara que té propietats terapèutiques, NO busca aquest fi (Efectes gratificants). AUTOADMINISTRADA. CLASSIFICACIÓ DE LES DROGUES
  • Per ORIGEN: - Naturals (Ex: plantes com cannabis) _- Sintètiques
  • Semisintètiques_. Les que es creuen “naturals” també estan tractades i processadesPer això ens dona igual, com a psicòlegs, l'origen perquè la majoria de les vegades les substàncies quan arriben a consumir-se són semisintètiques o sintètiques directament.
  • Per LEGALITAT:
  1. _Legals:
  • R_ ecolçades per la tradicció cultural
  • No considerades perilloses
  • Consum no penalitzat
  • Inclús tenen publicitat.
  1. Il·lgals
  • Alienes a la nostra cultura.
  • No recolzades per la tradició.
  • Consum penalitzat. TRACTAMENT JURIDICOLEGAL (Independent de la perillositat per a la salut).
  • Per TIPUS DE DEPENDÈNCIA I PERILLOSITAT: - Drogues dures: produeixen els dos tpus de dependencia / + perilloses. - Drogues blandes: produeixen només dependència psicologia / - perilloses. NO ens serveix aquesta classificació perquè deixa de costat molts factors importants com la taxa de mortalitat.
  • Per MANIFESTACIONS CONDUCTUALS: 1. Depressores o psicolèptiques:
  • Bloquetgen o disminueixen les funcions del SNC.
  • Redueixen el nivell de l'AROUSAL.
  • Ralentització del processament de la informació.
  • Substàncies: ▪ Alcohol, ▪ ansiolitics (Benzodiazepines: rohipnol, GHB... estes dos causen amnèsia anterògrada per això s'utilitzen en abusos sexuals), ▪ Anestèsics narcòtics: opiacis i derivats, morfina, heroina, metadona. ▪ Antipsicòtics: tranquilitzants, ketamina. 2. Estimulants o psicoanalèptiques:
  • Activen les funcions del SNC.
  • Augmenten activitat neural.
  • Estimulen les funcions corporals subjectives. (Augmenta nivell d'atenció i vigilia, sensació subjectiva de major rendiment físic i mental, excès de confiança, disminucio de fatiga...)
  • Substàncies:
  • Estimulants majors: Anfetamines (Speed). Cocaïna.
  • Estimulants menors: Cafeína i altes xantines Nicotina
  • Antidepressius

◦ La substància és l'important, la persona és passiva. COMPENSATORI

  • Addicció : Factors fora del control personal.
  • Conseqüències : Prevenció no seria possible. CAP dels anteriors és suficient per explicar el procès addictiu per això sorgeis el: “MODEL MULTICAUSAL”
  • Te en compte tots els factors: els biològics , els psicològics i els socials.
  • PERSPECTIVES
    • ESTRUCTUAL : elements
      1. Subjecte:
        • Experiencial / vivencial: Efectes dessitjats a curt termini.
        • Conductual: anàlisi de l'activitat de consum. Per què es consumeix. (Ex: per fer-me el guai).
        • Biològic / neuroquímica: Transformacions com a conseqüència del consum. Com afecten les drogues a la consciència, sentiment o percepció?
      2. Substància:
        • Propietats neuroquímiques: Mecanismes d'acció farmacologica (efectes generals que té, com actua, on actua...) Bio
  • Efectes psicològics: Edectes conductuals i mentals (diversitat i interrelació). Psico
  • Categorització i valoració: valors, acceptació i legalització.
  1. Context:
  • Macroinstitucional: pertinença a grans col·lectius (cohort, generacional, professional...) les institucions i les cultures i subcultures.
  • Interpersonal / microsocial: Grups reduits formals i informals (familia, amics, parella...)
  • Biofísic psicoambiental: Dimensions de la realitat física (Espai i temps)
  • FUNCIONAL : antecedents i conseqüents. La substància pot tindre efectes reals sobre mi però també puc atribuir-le efectes positius que no tenen cap relació causal. Ex: Rodri amb la samarreta i els pantalons en el tenis. De normal se sol atribuir els efectes positius a la substància (reforçador per continuar consumint) i els efectes negatius a la mala sort (Ex: beure 3 litres de birra i que et sente malament per culpa de l'hamburguesa que estava dolenta). Tot açò influeix a l'hora de

▪ MACRO:

FASES REACCIONS SUBECTE INTERVENCIÓ INSTITUCIÓ MODIFICACIÓ

PATRÓ ÚS

Cada columna és una cosa. La par macro el que ens va a dir es que la situació no és tan concreta, no es tractaria d'una única situació d'estrès a afrontar, sino un conjunt d'elles. La nomenclatura és l'antiga perquè quan es va fer la teoria aquesta encara es gastava eixa. Estem en la part verda, el “NO US”. Estem en una situació on a la persona no li sobrepassa l'estrès i per això no necessita l'us de la substància. Si preveem que no hi ha factors de risc: la nostra intervenció és PREVENCIÓ. Si apareixen factors de risc: cal mirar si la persona disposa de ferramentes per a afrontar la situació (AFRONTAMENT GENERAL). Si hi ha factors de risc i la persona no disposa d'habilitats aleshores tira de la substància per poder afrontar-la: si són les primeres veades encara estem parlant d'un AFRONTAMENT GENERAL, si no hi ha afrontament es produeix el consum. La nostra intervenció seria primerenca.

Quan passe de la part verda a la groga, estem ja dins de l'abus/habituació, ja no parlem d'AFRONTAMENT GENERAL, parlem d'AFRONTAMENT ESPECÍFIC, perque ja no parlem d'una situació i uns factors generals sino estem parlant de factors especifics d'eixa persona. Ací nosaltres fariem una INTERVENCIÓ PROXIMAL EN MOMENT DE CRISI. Si l'abus continua i es generalitza a tota situació, la nostra intervenció ja no es faria només en moment de crisi perque no es tractaria d'una situació especifica i concreta sino que s'ha estés a tots els ambits, per tant la intervenció seria MANTINGUDA. Ja estem parlant del que eixa persona necessita específicament. Conforme comença a estendre's els ambits de consum de la substància hem d'augmentar la intesitat i l'extensió de la intervenció. Una vegada conseguim controlar-ho tot i s'ha aconseguit que desaparega el consum cal fer un plan de prevenció de recaiguda (INTERVENCIÓ DISTAL).