¡Descarga Adopcio i acolliment y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Curs 2014/15 (1r semestre)
Adopció i acolliment familiar
PAC 1. L’acolliment familiar: cas 1
- Presentació
- Objectius i competències
- Enunciat
- Materials de referència
- Criteris d’avaluació
- Format de lliurament
- Data de lliurament
Presentació
Avui dia, plantejar una formació professionalitzadora en el camp social i educatiu no pot regir-se només per un cos teòric estructurat a partir de diferents disciplines o matèries. Tal com sostenen García i Sáez (2011, 2) 1 , “los profesionales trabajan con problemas contingentes y situados” que requereixen formes d’investigar i ensenyar “capaces de insertarse en el régimen cotidiano de experiencias y problemas vivenciados por las personas y los profesionales”. La teoria aïllada, doncs, no ensenya una professió. Són les situacions concretes en les quals es posen en joc les habilitats i competències professionals les que permeten pensar sobre les funcions i tasques pròpies de qualsevol professió. Tanmateix, com traslladar i/o recrear en els processos formatius aquestes “situacions concretes” que es produeixen en els contextos on es treballa?
En aquesta PAC proposem fer-ho a partir de l’estudi i resolució d’un cas. La utilització dels “estudis de casos” com a estratègia analítica d’investigació és un mètode àmpliament utilitzat en les ciències socials. L’estudi de casos va sorgir de l’àmbit de la investigació mèdica i psicològica, on s’utilitza per a desenvolupar l’anàlisi minuciosa d’un procés individual que explica la dinàmica i la patologia d’una malaltia. Així, aquest mètode suposa que és possible conèixer un fenomen partint de l’explicació intensiva d’un cas. En el marc d’aquesta assignatura, l’objectiu que ens proposem és de tipus descriptiu (intentar especificar allò que succeeix en un cas particular) i explicatiu
(^1) García, J. y Sáez, J. (2011). Educación Social ¿Qué formación para qué profesional?.
RES. Revista de Educación Social, 13, 1-14. Consultat el 20 de juliol de 2012. http:// www.eduso.net/res/pdf/13/esforpro_res_13.pdf.
(facilitar la seva interpretació). Mitjançant la vostra participació i implicació activa, us trobareu en disposició d’adquirir una capacitat pràctica que afavoreixi el desenvolupament de les vostres competències professionals en l’àmbit de l’atenció a la infància i l’adolescència.
Objectius i competències de la PAC
Objectius:
- Comprendre el concepte legal de desemparament i els seus efectes jurídics i administratius.
- Entendre el marc regulador de l’acolliment familiar.
- Comprendre la realitat dels professionals implicats en l’àmbit de l’acolliment en família extensa.
- Analitzar els processos d’actuació amb les famílies biològiques d’origen i les famílies acollidores.
Competències de l’assignatura que es treballen en aquesta PAC 2
Competències transversals
Resolució de problemes i de presa de decisions. Reflexivitat i autocrítica entorn del propi treball i les seves implicacions. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l’aprenentatge permanent. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
Competències específiques
Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional. Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives. Disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos. Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa. Mediació en situacions de risc i conflicte.
(^2) S’assenyalen amb fons rosat.
- Lectura del cas que s’exposarà a continuació.
- Debat per expressar els dubtes que hagin sorgit en relació amb els aspectes teòrics i pràctics en la realització de la PAC.
- Resposta de les preguntes que es plantegen en relació al cas exposat.
CAS PRÀCTIC
Maria és una nena que actualment té 8 anys, filla de Claudia de 27 anys i Roberto de
- El pare actualment està a la presó complint una condemna per delicte contra la salut pública, de la qual no en sortirà fins el 2018. La relació de parella dels pares es va trencar al cap de poc temps de néixer la Maria. La relació va estar marcada pels maltractaments del pare envers la mare i pel consum d’ambdós. El trencament fou causat per conflictes en l’àmbit de la parella, a més d’afegir-hi els intermitents ingressos del pare a la presó.
Quan Maria era petita, amb només 2 anys, va patir maltractaments per part d’una nova parella de la mare. La nena va patir unes cremades, sembla que provocades amb cigarrets. Les ferides provocades per les cremades encara li provoquen dolor actualment quan es dutxa amb aigua calenta. A més a més, tenia una fractura al braç, que no fou atesa pels serveis mèdics fins més de quatre setmanes posteriors als fets. En aquells moments, fou el mateix hospital qui informà la Direcció General d’Infància i l’Adolescència de la gravetat dels fets i es dictà una resolució amb la tutela administrativa de la menor i retenció hospitalària, de manera que la nena ja no va tornar a casa. Passà des de l’hospital a un centre de menors, concretament a un CRAE. No es considerava que hi hagués ningú dins la família extensa (avis, ties i oncles) que pogués tenir cura de la nena. Malgrat que l’àvia s’havia ofert per ser acollidora, se la va descartar, per possibles consums i ingressos a la presó. A més, també havia tingut parelles maltractadores. Les seves tres filles havien estat tutelades per la DGAIA en el passat (una d’aquestes filles, concretament la segona, era la Claudia, mare de la Maria). Les altres dues filles eren molt joves, Yolanda i Ester, de 24 anys i 18 anys, respectivament. La Maria tenia molt bon vincle amb la seva tieta Ester i aquesta havia volgut acollir la seva neboda, però fou descartada per la seva joventut. A més havia estat tutelada, havent estat tres anys en un centre i recentment es trobava en un pis per a joves extutelats. L’Ester havia fet molt bon procés a nivell personal durant el temps que havia estat en el centre, posant en evidència una bona maduresa, però no estava en condicions per fer-se càrrec de la seva neboda, ja que acabava d’assolir la majoria d’edat i ella mateixa rebia encara suports per part dels serveis a joves extutelats.
En aquell moment, la família extensa materna va fer oposició judicial a la mesura d’ingrés de Maria en un centre residencial perquè consideraven que ells la podien cuidar. Tot i així, el jutge va ratificar la mesura adoptada per la DGAIA i que, per tant, la
nena va continuar en un centre de protecció. En la família hi havia un nivell de conflictivitat molt elevat (insults, crits, denúncies, amenaces) que no asseguraven una estabilitat i una vinculació sana amb la seva família. La conflictivitat bàsicament era entre la Claudia i la resta de la família, a qui considerava la causant de tots els seus problemes. Per aquest motiu la Maria va estar durant quatre anys en un centre fins que la seva mare, Claudia, va fer un cert procés de millora, aconseguint una feina i un pis. En aquell moment la nena va retornar amb la mare, tot i que es continuava fent el seguiment per part de l’EAIA, ja que Maria tenia obert un expedient de risc, perquè es trobava en una situació de vulnerabilitat, tant pels antecedents soferts, com també per l’evolució incerta de la mare.
Al cap de poc temps es produeix un trasllat de domicili a un altre municipi, però uns nous esdeveniments obliguen a reconsiderar la proposta de què la Maria visqui en el domicili de la mare. Claudia va conèixer una nova parella, Rafael, de 56 anys d’edat. Amb aquesta nova parella es reprodueixen els maltractaments físics i psicològics patits amb anteriorment amb el pare de la nena. Durant les baralles, Claudia i la seva filla eren expulsades de casa seva per Rafael, fins i tot a altes hores de la matinada, sense saber on acudir. A més, se sospitava novament que hi havia consum, tant per part de la parella com de la mare. Tot i els maltractaments, la mare no va denunciar mai la seva parella i durant les entrevistes amb els professionals de l’EAIA negava que haguessin existit mai. La mare és una persona molt impulsiva, que manifesta que la seva filla està molt bé i que no li falta res. Explica que li compren tots els capricis que vol i que va més ben vestida que altres nenes de la seva classe. És una persona que detecta només les necessitats més superficials de la seva filla, sense capacitat de reflexionar què li cal per créixer de forma sana. A més, la mare també comparteix amb la seva filla els seus problemes de parella, dient-li que Rafael les estima i les protegeix, però que té el seu caràcter i que només pega quan es posa molt nerviós. S’hi afegeix que la Claudia està molt ressentida i dolguda amb la DGAIA, per la seva experiència personal, ja que fou tutelada durant anys i manifesta tenir molt mal record de la seva època en el centre.
L’EAIA entrevista la nena i mitjançant la representació del joc simbòlic, aquesta verbalitza que actualment està patint maltractaments per part de la parella de la mare perquè li pega. A més, quan ells dos discuteixen, la Maria s’amaga a la seva habitació amb els auriculars escoltant música i jugant sola. S’ha acostumat a fer-ho així. No vol molestar. La nena manifesta que no vol fer enfadar la seva mare ni veure’ls discutir i que té por que sigui per culpa seva.
La Maria manifesta que està patint maltractaments per part d’en Rafael perquè aquest creu que la mare té una altra parella i li pregunta directament a la nena. Malgrat el conflicte, la mare manté la relació amb el Rafael, prioritzant-la per davant de tot, encara que el fet de mantenir-la posi en risc la protecció de la seva filla.
La Maria es troba triangulada davant dels conflictes de parella, entre la mare i el seu company, patint maltractaments per part d’aquest. La nena també se sent responsable d’influir en els conflictes de parella i en la dinàmica familiar, de forma que ha après a desenvolupar recursos per a protegir-se davant del conflicte, emprant principalment l’evitació física. La nena ha quedat totalment instrumentalitzada en el conflicte de parella i també en el conflicte familiar, entre la mare i la família extensa. La mare no percep les necessitats de la seva filla.
- Si treballéssiu en un EAIA, quins són els factors de risc i els factors de protecció que caldria tenir en compte en la redacció d’una proposta de la mesura de protecció? (Consulteu el document referent a l’ORDRE BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s'aproven les llistes d'indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents).
- Si treballéssiu en un equip d’acolliment i portéssiu el seguiment del cas, quins objectius hauríeu de treballar amb la família acollidora? I quins pel que fa a la relació entre la família acollidora, la mare biològica i la nena? Com planificaríeu el vostre treball, diferenciant quins serien els objectius inicials després de la constitució de l’acolliment, durant el seguiment de l’acolliment i, finalment, si es donés el cas, davant la previsió de la finalització de l’acolliment? Quines condicions s’haurien de complir per a què això fos possible?
És convenient i necessari que utilitzeu l’espai de debat per a formular preguntes i plantejar dubtes que us sorgeixin en la realització de la PAC.
És important que us arrisqueu, cal que formuleu hipòtesis, ja que la construcció del cas es completarà mitjançant les hipòtesis que vosaltres mateixos formuleu.
Materials de referència
Cal familiaritzar-se amb el material docent de l’assignatura des d’un principi, així que recomanem la lectura dels tres mòduls del manual docent:
- Mòdul 1: L’acolliment en família extensa - Francesc Frigola
- Mòdul 2: L’acolliment en família aliena - María José Freiría i Vicenta Quiñonero
- Mòdul 3: El treball en les famílies d’origen - María del Carmen Comellas
- Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
- ORDRE BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s'aproven les llistes d'indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents.
Criteris d’avaluació
El pes relatiu d’aquesta PAC a l’Avaluació Contínua és del 25%. En la seva correcció es valorarà de forma global:
Criteris generals
- Adequació de les respostes amb els enunciats de les preguntes.
- Ús correcte dels conceptes i enfocaments teòrics de l’assignatura.
- Ús dels elements que ofereix l’assignatura per l’anàlisi i argumentació de la resposta.
- Equilibri entre l’anàlisi del cas i l’exposició d’elements teòrics dels Mòduls de l’assignatura i de les lectures recomanades.
- Claredat en l’exposició de les idees i arguments.
- Correcta expressió gramatical i sintàctica i sense faltes d’ortografia.
Criteris específics en funció de la qualificació
A: Resposta a la demanda de l’enunciat, correcció en els termes utilitzats, conceptes ben entesos, relació correcta entre conceptes, equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del cas, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts, cita de les fonts, relació amb altres elements teòrics no inclosos en les unitats, relació amb els continguts d’altres assignatures, consulta bibliogràfica complementària.
B: Resposta a la demanda de l’enunciat, correcció en els termes utilitzats, conceptes ben entesos, relació correcta entre conceptes, equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del cas, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts.
C+: Resposta a la demanda de l’enunciat poc elaborada amb continguts fonamentals provinents de les unitats però de manera no exhaustiva, incorrecció en alguns termes, conceptes utilitzats i argumentació aplicada, escàs anàlisi del cas.
C-: Respostes a la demanda de l’enunciat poc concretes o no ben argumentades; incorrecció general dels termes, respostes no corresponents als continguts de les unitats i fent ús dels coneixements generals de l’alumne i el sentit comú; manca d’equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del cas. Realització d’errades ortogràfiques i gramaticals.
D: Respostes gens argumentades i sense relació amb els continguts de l’assignatura. Realització d’errades ortogràfiques i gramaticals.
Important: Si es detecta un plagi (en relació amb la còpia de fonts documentals -obtingudes a través d’Internet o d’altres mitjans, on s’inclouen també els mateixos materials docents- sense citar-ne les fonts, així com entre PACs d’estudiants, siguin de la mateixa aula o de qualsevol altra aula de l’assignatura) es retornarà l’exercici i la PAC quedarà suspesa amb una D (equivalència numèrica 0). La qualificació final de l’Avaluació Contínua i
