Aigües encantades
L'AUTOR: JOAN PUIG I FERRATER
Aigües encantades és una obra de teatre escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1907 que s'inscriu
en el context dels drames d'idees i passions del modernisme.
L'autor intenta difondre les seves idees i la seva forma de pensar, reflectint la lluita de la llibertat
d'una persona davant la massa. Els personatges principals lluiten contra la ignorància de la gent.
Intenta retratar la societat de l'època i les actituds que s'haurien de canviar. Es manifesta una
lluita entre els ideals moderns i la tradició.
Joan Puig i Ferreter va néixer l’any 1882 a la Selva del Camp, Baix Camp. Va ser un dramaturg,
escriptor i polític català. Important dramaturg del modernisme i un gran renovador de
les tècniques narratives.
S'ha vist la influència de Henrik Ibsen en Aigües encantades, pel que fa l'enfrontament entre
individu i societat. Puig i Ferreter va fer servir de model Un enemic del poble de l'autor noruec.
Les coincidències entre ambdues obres van des del tema de l'aigua, ja que l'obra d'Ibsen tracta
d'un balneari i la de Puig i Ferreter sobre unes gorges miraculoses. A més de moltes similituds
entre els personatges, i el fet que el conflicte que desencadena l'acció es dóna al si d'una família
com en Ibsen.
El 1908 s’estrena Aigües encantades al Teatre Romea sota la direcció de Jaume Borràs.
RESUM
L'obra es situa en un poble de la muntanya tarragonina, a principis de segle XX.
En aquest poble no plovia des de feia molt de temps i es feien processons a la verge de les
Gorgs, que era la verge del poble per que tornés a ploure. En una d'aquestes processons una noia
anomenada Cecilia estava a casa seva, i el Vergés que era el mestre del poble es va apropar a
veure-la. En Vergés no creia massa en la religió i això de fer processons a la verge per que així
tones a ploure li semblava una pèrdua de temps. Tots dos van parlar una estona del tema fins
que va arribar la Juliana, la mare de la Cecilia. Li va demanar explicacions a la seva filla de
perquè no havia anat a la processó de la verge, ja que anar a les processions era obligatori. Poc
desprès va arribar l’Amat, el pare de Cecilia molt emprenyat per que la seva filla no havia anat
a la processó. L'Amat va arribar a un punt, que fins i tot volia fer fora de casa a la seva filla
Cecilia. El Vergés impotent e indignat es va marxar de la casa perquè no estava gens d'acord
amb les idees del pare de la Cecilia.
En Joan, el batlle del poble va anar a la casa del Pere Amat i va anunciar l'arribada d'un foraster
al poble, que tenia la solució de la sequera al poble. Amat va pensar que un fet tan important
com aquest es tenia que comunicar de seguida al Mossèn (rector del poble).
Amat ja molt furiós es va assabentar de que s'havia vist al foraster donant un petó a la seva filla.
En Romanill era a casa seva quan van arribar en Mansó, Bartomeu i Vicenç. Aquests van
començar a parlar sobre el tema del foraster, la política i la manera de viure de cadascun, en mig
de la conversa van arribar Amat i en Joan per comunicar-los el problema que hi tenien amb el
foraster.
El Foraster, va explicar tot el que pensava sobre la sequera, però quan va dir que els gorgs
sagrats no eren més que un mite i que la solució estava en profanar-los tot el poble es va posar
en contra seva i els únics que el van defensar van ser en Verges i el Romanill, i després d’això,
