Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


aigües superficials, Apuntes de Geología

Asignatura: Geologia per a biòlegs, Profesor: david busi, Carrera: Biologia, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 13/03/2014

albajaenes
albajaenes 🇪🇸

3.7

(144)

28 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
25/04/2013
1
El cicle hidròlògic
Característiques dels cursos d’aigua superficial
Processos fluvials: erosió, transport i
sedimentació
Dipòsits fluvials i al·luvials
Inundacions
TEMA 14
LES AIGÜES SUPERFICIALS Distribució de l’aigua a la Terra
Oceans
97,2 %
2,8 %
Glaceres
2,15 %
Aigua
subterrània
0,62 %
Component no oceànica
(% de la hidrosfera total)
Hidrosfera
1.360.000.000
km3
Llacs d’aigua dolça
0,009%
Llacs salins i mars
interiors 0,008%
Humitat del sòl
0,005%
Rius i torrents
0,0001%
Atmosfera
0,001%
Tarbucki Lutgens (2005)
Balanç d’aigua a la Terra
380.000 km3=total d’aigua evaporada
Oceans
Infiltració
60.000 km3
Precipitació284.000 km3
Escorlament
36.000 km3
Precipitació
96.000 km3
Evaporació
60.000 km3
Evaporació
320.000 km3
EL SISTEMA ESTÀ EN EQUILIBRI?
Tarbucki Lutgens (2005)
Motor del sistema
L’aigua de circulació superficial és el principal agent
modelador de la superfície terrestre
© Luca Galuzzi(2005)
oLa intensitat i la durada de la precipitació
oL'estat d'humitat / saturació previ del sòl
oLa textura i permeabilitat dels materials
oEl pendent del terreny
oLa naturalesa de la coberta vegetal
Els cursos d’aigua superficial
Capacitat d'infiltració depèn de:
QUAN PLOU AL CONTINENT, ON VA L’AIGUA?
Infiltració al terreny (sòl, sediments, roques permeables)
Escolament superficial: quan el terreny no té proucapacitat
d’infiltració
oEscolament en làmina
oEscolament canalitzat: reguerons o solcs, que
van evolucionant a xaragalls i barrancs, fins que
arriba a torrents i rius.
Regòlit/sòl erosionat
Solcs,
reguerons
Barrancs
Torrents, rieres, rius
Escolament laminar
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga aigües superficials y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity!

  • El cicle hidròlògic
  • Característiques dels cursos d’aigua superficial
  • Processos fluvials: erosió, transport i

sedimentació

  • Dipòsits fluvials i al·luvials
  • Inundacions

TEMA 14

LES AIGÜES SUPERFICIALS

Distribució de l’aigua a la Terra

Oceans 97,2 %

2,8 %

Glaceres 2,15 %

Aigua subterrània 0,62 %

Component no oceànica (% de la hidrosfera total)

Hidrosfera 1.360.000. km^3

Llacs d’aigua dolça 0,009% Llacs salins i mars interiors 0,008% Humitat del sòl 0,005% Rius i torrents 0,0001% Atmosfera 0,001%

Tarbuck i Lutgens (2005)

Balanç d’aigua a la Terra

380.000 km^3 =total d’aigua evaporada

Oceans

Infiltració 60.000 km^3

Precipitació 284.000 km^3

Escorlament

36.000 km^3

Precipitació 96.000 km^3

Evaporació Evaporació 60.000 km^3 320.000 km^3

EL SISTEMA ESTÀ EN EQUILIBRI?

Tarbuck i Lutgens (2005)

Motor del sistema

L’aigua de circulació superficial és el principal agent modelador de la superfície terrestre

© Luca Galuzzi (2005)

o La intensitat i la durada de la precipitació o L'estat d'humitat / saturació previ del sòl o La textura i permeabilitat dels materials o El pendent del terreny o La naturalesa de la coberta vegetal

Els cursos d’aigua superficial

Capacitat d'infiltració depèn de:

QUAN PLOU AL CONTINENT, ON VA L’AIGUA?

  • Infiltració al terreny (sòl, sediments, roques permeables)
    • Escolament superficial: quan el terreny no té prou capacitat d’infiltració o Escolament en làmina o Escolament canalitzat : reguerons o solcs, que van evolucionant a xaragalls i barrancs, fins que arriba a torrents i rius.

Regòlit/sòl erosionat

Solcs,

reguerons

Barrancs

Torrents, rieres, rius

Escolament laminar

CONCA HIDROGRÀFICA (conca fluvial o de drenatge)

Barrancs Barrancs

Subconca de drenatge menor

Divisòria d’aigües per a la conca de drenatge més gran

Interfluvi

  • És l’àrea total que transporta les aigües d’escolament superficial fins a una sortida única, que pot ser un riu, un llac o el mar.
  • Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua per on s’escolen les aigües superficials. Esta limitada per les línies divisòries d’aigües.

Tarbuck i Lutgens (2005)

  • En el cas d’un interfluvi pla es tracta d’una línia molt incerta.
  • En el cas d’una regió càrstica és subterrània i no te res a veure amb la morfologia superficial.
  • Línia d’intersecció entre dos vessants que separa l’escolament de les aigües meteòriques, i que topogràficament coincideix amb una carena (línia que uneix els punts de màxim valor d’altura).

DIVISÒRIA D’AIGÜES

  • Espai territorial comprès entre dos tàlvegs veïns.
  • Sovint inclou dos vessants que pertanyen a valls diferents.

INTERFLUVI

CONCA HIDROGRÀFICA

  • Les aigües no arriben a mar oberts, sinó que desemboquen en un cos d’aigua dins dels continents (ex: llacs).
  • Desemboquen les aigües en mars o oceans.

CONQUES EXORREIQUES

CONQUES ENDORREIQUES

  • Línia que uneix els punts més baixos d’una vall. Part ocupada per l’aigua del riu.

TÀLVEG

CONCA HIDROGRÀFICA

CONQUES HIDROGRÀFIQUES CATALANES

CONCA DE L’EBRE XARXA DE DRENATGE

Cursos d’aigua canalitzats

  • Els rius estan confinats dins d’un canal fluvial (o llera fluvial ), que sol tenir forma còncava que depèn de les característiques del flux d'aigua i les variacions que aquest experimenta.

Substrat impermeable

(flux només a la llera)

Substrat permeable (flux

superficial i subterrani)

Llera excavada al

substrat rocós

Llera excavada

als sediments

deixats pel riu

Universitat de Girona

Quantitat d'aigua que passa

per un punt del riu en un temps determinat

Q = A · V

V

A

Q: cabal (m^3 /s) A: àrea de la secció transversal del canal (m^2 ) V: velocitat de l'aigua (m/s)

Cabal

Increment/descens del cabal: augment/disminució proporcional de la secció i la velocitat (relació lineal)

Riu Daró a Gualta

Increment / descens del cabal: Augment / disminució proporcional de la secció i la velocitat (relació lineal)

Cabal del Ter a Girona (m^3 /s)

Període 2003-

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Flux de l’aigua

  • Dins del canal l'aigua flueix moguda per la gravetat :
    • Flux laminar : les partícules d'aigua segueixen trajectòries rectilínies paral·leles a la direcció del canal
    • Flux turbulent: l'aigua es mou irregularment, amb remolins i trajectòries erràtiques

Flux turbulent

Flux laminar Velocitat de l’aigua

  • La velocitat de l'aigua varia dins del canal, degut a la fricció amb les vores i el fons
  • La forma i irregularitat de la secció transversal:
  • El gradient topogràfic:

caiguda vertical per a una determinada distància

Velocitat de l’aigua

  • La velocitat del flux ve condicionada per:

A major perímetre del canal, més fricció i (Suposant mateixa àrea) menys velocitat

A major gradient, més energia té el flux del corrent

naixement

Perfil longitudinal d’un riu

  • Secció topogràfica des del naixement fins a la desembocadura

Naixement

Desembocadura

  • Gradient -
  • Cabal +
  • Secció +
  • Velocitat + (Sense modificacions antròpiques significatives)