¡Descarga La Epopeya de Eneas: Orígenes de Roma - Prof. Alarcón y más Exámenes selectividad en PDF de Sociología y ética solo en Docsity!
1. Cant a la musa i pròleg (1, 1-33) Introducció a l’obra: La musa lloa canta els fets i l’heroi Eneas (fill d’Anquises i Venus), que fuig de la seva terra Troia (Argos) i arribarà fins a Itàlia, a les riberes de Lavínium. Passarà moltes dissorts abans de fundar la ciutat al Laci. Aquest és l’origen de la del poble llatí, que després serà Roma. Rememorarà que Venus els ajudarà, però Juno posarà tota mena de paranys, perquè aquesta protegeix els líbis, tiris o cartaginesos (al·lusió a les guerres púniques). També recorda l’odi als grecs pel Judici de Paris (aquest era troià) i també per l’afer del cavall de Troia. 2. Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304) – Pau F. Venus pregunta a Júpiter, pare dels déus, quina ofensa tan gran ha pogut fer el seu fill. Aquest li recorda que veuria el llinatge dels teucres (descendents d’Héctor), troians, renéixer a Roma, però en canvi els assolen tota mena de desgràcies. Però Júpiter prediu que Ftia, Argos i Micenes, dominis grecs molt importants passaran a ser província romana i que August (Gai Juli Cèsar Octavià), porta el nom de Iulus, el fills d’Eneas. Per tant és descendent dels troians i de Venus. També explica el naixement de Ròmul (fundador de Roma) i Rèmul, d’una vestal (Rea Sílvia), embarassada de Mart. També Júpiter fa que els troians puguin arrecerar-se ara a Cartago, on es trobaran amb la reina Dido. 3. Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta (1, 723 – 2, 249)
Dido fa explicar a Eneas la història del cavall de Troia. Els grecs assetjaven els troians i no aconseguien vèncer-los, per això varen ordir l’estratagema dels cavall. Sinó (traïdor), soldat grec és apressat pels troians i explica que Calcant, sacerdot grec ha predit que els grecs mai vencerien els troians i que per això els fessin aquesta ofrena i marxessin. Soldats grecs s’amaguen dins d’aquest “regal” i els troians encegats l’introdueixen a la ciutat, mentre que els grecs fingeixen marxar a la illa de Ténedos. El sacerdot troià Laocoont considera que no s’ha d’introduir el cavall i li llança una espasa, però és devorat juntament amb els seus fills per dues serpents. Aleshores els troians introdueixen, malgrat els advertiments de Cassandra (té el do de la profecia, però per càstig d’Apol·lo ningú la creu) el cavall i celebren una gran festa. Durant la nit els soldats grecs surten de l’amagatall i obren les portes de la ciutat. Es produeix una gran matança.
4. Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804)
Una cua de comenta és el senyal diví que fa que Anquises comprengui que han de marxar. Així Eneas carrega al seu pare a l’esquena, i amb el petit Iulus i avança en la foscor cap a un refugi. S’adona que no hi Creüsa, la seva dona, i retorna a buscar-la. Penetra a la ciutat incendiada però no la troba i retorna a la vall, on l’esperen el seu pare, el seu fill i un gran nombre de troians. Allà organitzaran l’exili.
5. Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681) Eneas continua el seu relat a Dido, explica l’arribada a Sicília i l’encontre amb Aquemènides (un grec), brut i amb aire llastimós, que demana als teucres (troians que el treguin d’allà), perquè hi ha la caverna del Ciclop, monstres gegants d’un sol ull que devoren homes, entre ells Polifem (a qui Ulisses i els seus homes van clavar un punxó a l’ull i, per tant, és cec). Eneas s’allunya de la badia i arriba al port de Drèpanum, on mor el seu pare Anquises per sorpresa i dol d’Eneas.
Ja va acabant el relat i Dido se sent reconfortada, la seva germana Anna l’encoratja a mantenir la seva passió. Juno, que vol allunyar els troians d’Itàlia, proposa a Venus que Eneas i Dido es casin.
6. Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392) Clara F.
Mercuri, déu missatger, ordena a Eneas que abandoni Cartago. Aquest fa els preparatius amb discreció. Però, l’anima enamorada de Dido tot ho copsa i embogeix, es lamenta de no haver tingut un infant d’Eneas i li retreu que és un desagraït. El maleeix i se’n va, molt afeblida.
7. Suïcidi de Dido (4, 630-705) Ariadna M.
Dido enganya la nodrissa, dient que vagi a buscar la seva germana Anna i se’n va a la seva torre on es suïcida clavant-se un punyal, però com que encara no havia estat cridada, li costa morir. Anna que hi arriba tot seguit la vol acompanyar en el seu destí. Juno se’n compadeix i envia Iris per alliberar-la de la vida terrenal, tallant-li el cabell ros, perquè pugui alliberar-se del cos.
Els troians veuen darrere d’ells, una foguera i comprenen el que ha succeït. Anquises en somnis diu que ha de visitar l’antre de la Sibil·la de Cumes, que el guiarà als Camps Elisis. Palinur, el timoner mor, i Eneas ocupa el seu lloc. La flota s’apropa a Itàlia.
8. Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148) – Maria M.
La Sibil·la li prediu la gran glòria de Roma, malgrat les dificultats. Eneas li demana que pugui atrevessar l’Aqueront i que el seu pare Anquises l’acompanyi a l’Inframon. També li diu que necessita una branca daurada per poder entrar, si aquesta branca es trenca vol dir que morirà, però si és ferma que sobreviurà. Dos ocells el guien a buscar la branca.
9. Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425)
El barquer Caront empeny la barca amb una perxa. Veuen tots aquells que han mort sense sepultura a l’estany de Cocit i la llacuna Estígia. El ca de tres caps Cèrber ha quedat adormit per la fogassa (espècie de coca feta amb farina, mel i substàncies soporíferes, llançada per la Sibil·la).
Eneas reconeix entre les ànimes del que han mort ofegats Palinur, el timoner que va caure a la mar partint de Sicília. Després reprenen el viatge vers la riba de l’Aqueront. Caront refusa transportar un cos viu, però quan veu el ram d’or els deixa pujar a la seva barca i els crua a l’altra banda. Trobarà els que han trobat una mort prematura, els infants, els innocents condemnats injustament, el suïcides, els suïcides per amor i els joves caiguts en combat.
10. El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476) – Dani B.
En aquest camp plors, troba: Fedra i Procris: Erifile mostrant les ferides seu cruel fill Evadne i Psífae. Laodamia i Ceneu, xicot un dia i avui dona de nou. També, Dido a qui malgrat que Eneas explica que va seguir el destí marcat pels déus, passa sense ni mirar-lo i es dirigeix cap al seu primer marit Siqueu.
posicionen en dos bàndols, però Júpiter promet que ell mantindrà equilibrada la balança del destí entre les dues parts.
13. Mort de Pal·lant (10, 362-509)
Turn s’enfronta a Pal·lant, en una lluita sagnant i li lleva la vida i es queda l’escut o baldric.
Eneas venja la mort del seu amic fent una gran matança entre els rútuls. Juno, preocupada per Turn, obté el perís de Júpiter per allunyar-lo del perill. Mezenci intervé en el combat i mata gran nombre de troians i etruscs, fins que és ferit per Eneas. Llibre XI Eneas, victoriós per la mort de Mezenci, fa erigir un trofeu amb les armes de l’enemic mort i dedica al déu Mart. Enmig d’una gran desfilada, porten el cadàver de Pal·lant a la ciutat d’Evandre, on el rebran el seu pare i la resta de ciutadans. Els llatins envien una ambaixada i demanen una treva per enterrar els guerrers caiguts. S’acorden 12 dies de treva
14. Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887-952)
Davant les nombroses baixes entre els volscos i els turns, veient Turn la inferioritat de forces,demana al rei Llatí que el deixi enfrontar-se amb Eneas en combat singular. Eneas accepta.
Un dard d’Eneas fereix Turn i aquest li implora el perdó, però Eneas veu els ornaments del noi Pal·lant, a qui Turn va abatre vençut i diu aquestes paraules: «I tu, vestit així amb les despulles dels meus, pretendràs escapar-te de les meves mans? És Pal·lant amb aquesta ferida, és Pal·lant qui t’immola i es venja en la teva sang criminal.» I dient això, arravatat, li enfonsa l’espasa de dret al pit; a Turn, els membres se li afluixen en la fredor de la mort, i la seva vida, amb un sospir, fuig planyent-se cap a les ombres. Grecs = dànaus =aqueus Troians = teucres =dardànides
