Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Examen de Àlgebra Lineal (II) del curs 2015/2016 de la U.A.B. - Prof. Gallego, Exámenes de Álgebra

En este documento se encuentra el examen de la asignatura de àlgebra lineal (ii) del curso 2015/2016 de la universitat autònoma de barcelona (u.a.b.) para el grado de física y la doble titulación. El examen consta de cuatro preguntas con respuestas justificadas sobre transformaciones afines, espacios vectoriales euclidianos, formas bilineales y subvariedades de r4.

Tipo: Exámenes

2015/2016

Subido el 31/05/2016

retriever
retriever 🇪🇸

4.7

(3)

6 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Àlgebra Lineal (II) Curs 2015/2016
Grau de Física (i doble titulació) U.A.B.
Segon parcial
16 de juny de 2016
1.– Qüestions.
Per a cadascuna de les afirmacions següents, determineu si és certa o falsa, justificant la
resposta.
a) Una transformació afí de R3aR3que porta (1,1,2) a(1,2,3) i(1,0,0) a(1,1,2)
no pot ser una translació.
b) En un espai vectorial euclidià dos vectors no nuls u,v són ortogonals si i només si
||u+v||2=||u||2+||v||2.
c) Si AU(n) = {MGl(n, C) : ¯
MtM=M¯
Mt=In}llavors det A=±1.
d) Sigui f:UVuna aplicació lineal entre K-espais vectorials, i f:VU
l’aplicació dual. Llavors dim Im f= dim Im fidim ker f= dim ker f.
Solució:
Pregunta 1: Una translación es en particular una isometría. Si denotamos por
P= (1,1,2) yQ= (1,0,0), entonces
d(P, Q) = p12+ 22=5
pero
d(f(P), f (Q)) = p12+ 12=2
Por lo que la aserción es CIERTA: fno puede ser una translación.
Otra respuesta posible:
La aplicación lineal subyacente a una translación es la identidad, pero
P Q =
(0,1,2) y
f(P)f(Q) = (0,1,1) por lo que a aserción es CIERTA: fno puede
ser una translación.
Pregunta 2. Respuesta aceptable: La aserción es CIERTA, es exactamente el enun-
ciado del teorema de Pytágoras, válido en cualquier espacio euclídeo.
Respuesta detallada. Por la relación entre módulo de un vector y el producto escalar:
||u+v||2=||u||2+||v||2+ 2hu, vi
Por lo que
||u+v||2=||u||2+||v||2= 0 2hu, vi= 0
uv
O ses la aserción es CIERTA
Pregunta 3. La aserción es FALSA. Por ejemplo, si n= 1, una matriz en U(1) es un
número complejo ztal que zz = 1, es decir un complejo de módulo 1. Por ejemplo
iU(1), y det (i) = i6=±1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examen de Àlgebra Lineal (II) del curs 2015/2016 de la U.A.B. - Prof. Gallego y más Exámenes en PDF de Álgebra solo en Docsity!

Àlgebra Lineal (II) Curs 2015/

Grau de Física (i doble titulació) U.A.B.

Segon parcial

16 de juny de 2016

1.– Qüestions.

Per a cadascuna de les afirmacions següents, determineu si és certa o falsa, justificant la resposta. a) Una transformació afí de R^3 a R^3 que porta (1, 1 , 2) a (1, 2 , 3) i (1, 0 , 0) a (1, 1 , 2) no pot ser una translació. b) En un espai vectorial euclidià dos vectors no nuls u, v són ortogonals si i només si ||u + v||^2 = ||u||^2 + ||v||^2. c) Si A ∈ U(n) = {M ∈ Gl(n, C) : M¯ tM = M M¯ t^ = In} llavors det A = ± 1. d) Sigui f : U → V una aplicació lineal entre K-espais vectorials, i f ∗^ : V ∗^ → U ∗ l’aplicació dual. Llavors dim Im f = dim Im f ∗^ i dim ker f = dim ker f ∗.

Solució:

  • Pregunta 1: Una translación es en particular una isometría. Si denotamos por P = (1, 1 , 2) y Q = (1, 0 , 0), entonces

d(P, Q) =

12 + 2^2 =

pero d(f (P ), f (Q)) =

12 + 1^2 =

Por lo que la aserción es CIERTA: f no puede ser una translación. Otra respuesta posible: La aplicación lineal subyacente a una translación es la identidad, pero

P Q =

(0, − 1 , −2) y

f (P )f (Q) = (0, − 1 , −1) por lo que a aserción es CIERTA: f no puede ser una translación.

  • Pregunta 2. Respuesta aceptable: La aserción es CIERTA, es exactamente el enun- ciado del teorema de Pytágoras, válido en cualquier espacio euclídeo. Respuesta detallada. Por la relación entre módulo de un vector y el producto escalar:

||u + v||^2 = ||u||^2 + ||v||^2 + 2〈u, v〉

Por lo que

||u + v||^2 = ||u||^2 + ||v||^2 = 0 ⇔ 2 〈u, v〉 = 0 ⇔ u⊥v

O ses la aserción es CIERTA

  • Pregunta 3. La aserción es FALSA. Por ejemplo, si n = 1, una matriz en U (1) es un número complejo z tal que zz = 1, es decir un complejo de módulo 1. Por ejemplo i ∈ U (1), y det (i) = i 6 = ± 1
  • Pregunta 4. La aserción es FALSA. Por ejemplo si V es un espacio de dimensión n > 0 y U = 0, entonces f : 0 → V tiene: dim ker f = 0, dim Imf = 0. Pero f ∗^ : V ∗^ → 0 , tiene dim ker f ∗^ = n > 0 y dim Imf ∗^ = 0

2.– Considerem la forma bilineal de R^4 definida per 〈u|v〉 = uT^ Av, on

A =

a) Troba una matriu diagonal D de manera que A = ODOt^ amb O matriu ortogonal real. Justifica l’existència de la matriu ortogonal O i explica com calcular-la (no fer els càlculs!). b) Prova que si u i v són vectors linealment independents, i ortogonals respecte de 〈 | 〉, llavors 〈u|u〉 > 0 o 〈v|v〉 > 0.

Solució: a) La matriu és simètrica llavors, pel teorema espectral, admet una diagona- lització ortogonal. Podem calcular fàcilment el polinomi característic pA(x). Obtenim pA(x) = (x − 2)^3 (x + 2). Llavors la matriu diagonal D serà, per exemple,

D =

b) Considerem una base {e 0 , e 1 , e 2 , e 3 } respecte la qual la matriu del producte 〈 | 〉 sigui diag(− 1 , 1 , 1 , 1). Tenim que R^4 = 〈e 0 〉 ⊕ E amb el producte 〈 | 〉 és un espai de Lorentz i E = 〈e 1 , e 2 , e 3 〉 = 〈e 0 〉⊥^ amb el producte induït té estructura euclidiana. Suposem u, v ortogonals i independents tals que 〈u|u〉, 〈v|v〉 ≤ 0. Escrivim u = ae 0 + u′^ i v = be 0 + v′ amb u′, v′^ ∈ E i a, b ∈ R. Per l’ortogonalitat de u i v resulta que ab = 〈u′|v′〉 i per les condicions 〈u|u〉, 〈v|v〉 ≤ 0 tenim que ||u′||^2 ≤ a^2 , ||v′||^2 ≤ b^2. Si a = 0 llavors ||u′|| = 0 i u = 0 cosa que no pot ser ja que u i v són independents. El mateix argument serveix per b. Llavors a i b són no nuls i

a^2 b^2 = 〈u′|v′〉^2 = ||u′||^2 ||v′||^2 cos^2 ∠(u′, v′).

D’aquí resulta que cos^2 ∠(u′, v′) ≥ 1 per tant cos ∠(u′, v′) = ± 1 i ha de complir-se que v′^ = λu′. Com que cos ∠(u′, v′) = ± 1 també ha de passar que a^2 b^2 = ||u′||^2 ||v′||^2 i com que ||u′||^2 ≤ a^2 , ||v′||^2 ≤ b^2 resulta que ||u′||^2 = a^2 , ||v′||^2 = b^2 i u, v són vectors nuls i proporcionals (ja que b = λa) cosa que no pot ser. Per tant les condicions ‘u, v ortogonals tals que 〈u|u〉, 〈v|v〉 ≤ 0 ’ porten a contradicció i cal que 〈u, u〉 > 0 o que 〈v, v〉 > 0. Nota: s’admet argumentar sobre el caracter temporal dels vectors i donar per suposades propietats estudiades a classe de teoria o de problemes sobre els espais de Lorentz.

3.– Considerem les següents subvarietats de R^4 amb la seva estructura euclidiana ordinària:

L 1 = (1, 0 , 0 , 0) + 〈(1, 1 , 0 , 0), (0, 0 , 1 , 1)〉 i L 2 = (0, 1 , 0 , 0) + 〈(1, 0 , 0 , 1)〉 a) Calcula la distància entre L 1 i L 2. b) Troba una recta que talli perpendicularment L 1 i L 2. És única? Justifica la resposta.