

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
En este documento se encuentra el examen de la asignatura de àlgebra lineal (ii) del curso 2015/2016 de la universitat autònoma de barcelona (u.a.b.) para el grado de física y la doble titulación. El examen consta de cuatro preguntas con respuestas justificadas sobre transformaciones afines, espacios vectoriales euclidianos, formas bilineales y subvariedades de r4.
Tipo: Exámenes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Grau de Física (i doble titulació) U.A.B.
16 de juny de 2016
Per a cadascuna de les afirmacions següents, determineu si és certa o falsa, justificant la resposta. a) Una transformació afí de R^3 a R^3 que porta (1, 1 , 2) a (1, 2 , 3) i (1, 0 , 0) a (1, 1 , 2) no pot ser una translació. b) En un espai vectorial euclidià dos vectors no nuls u, v són ortogonals si i només si ||u + v||^2 = ||u||^2 + ||v||^2. c) Si A ∈ U(n) = {M ∈ Gl(n, C) : M¯ tM = M M¯ t^ = In} llavors det A = ± 1. d) Sigui f : U → V una aplicació lineal entre K-espais vectorials, i f ∗^ : V ∗^ → U ∗ l’aplicació dual. Llavors dim Im f = dim Im f ∗^ i dim ker f = dim ker f ∗.
Solució:
d(P, Q) =
pero d(f (P ), f (Q)) =
Por lo que la aserción es CIERTA: f no puede ser una translación. Otra respuesta posible: La aplicación lineal subyacente a una translación es la identidad, pero
(0, − 1 , −2) y
f (P )f (Q) = (0, − 1 , −1) por lo que a aserción es CIERTA: f no puede ser una translación.
||u + v||^2 = ||u||^2 + ||v||^2 + 2〈u, v〉
Por lo que
||u + v||^2 = ||u||^2 + ||v||^2 = 0 ⇔ 2 〈u, v〉 = 0 ⇔ u⊥v
O ses la aserción es CIERTA
a) Troba una matriu diagonal D de manera que A = ODOt^ amb O matriu ortogonal real. Justifica l’existència de la matriu ortogonal O i explica com calcular-la (no fer els càlculs!). b) Prova que si u i v són vectors linealment independents, i ortogonals respecte de 〈 | 〉, llavors 〈u|u〉 > 0 o 〈v|v〉 > 0.
Solució: a) La matriu és simètrica llavors, pel teorema espectral, admet una diagona- lització ortogonal. Podem calcular fàcilment el polinomi característic pA(x). Obtenim pA(x) = (x − 2)^3 (x + 2). Llavors la matriu diagonal D serà, per exemple,
b) Considerem una base {e 0 , e 1 , e 2 , e 3 } respecte la qual la matriu del producte 〈 | 〉 sigui diag(− 1 , 1 , 1 , 1). Tenim que R^4 = 〈e 0 〉 ⊕ E amb el producte 〈 | 〉 és un espai de Lorentz i E = 〈e 1 , e 2 , e 3 〉 = 〈e 0 〉⊥^ amb el producte induït té estructura euclidiana. Suposem u, v ortogonals i independents tals que 〈u|u〉, 〈v|v〉 ≤ 0. Escrivim u = ae 0 + u′^ i v = be 0 + v′ amb u′, v′^ ∈ E i a, b ∈ R. Per l’ortogonalitat de u i v resulta que ab = 〈u′|v′〉 i per les condicions 〈u|u〉, 〈v|v〉 ≤ 0 tenim que ||u′||^2 ≤ a^2 , ||v′||^2 ≤ b^2. Si a = 0 llavors ||u′|| = 0 i u = 0 cosa que no pot ser ja que u i v són independents. El mateix argument serveix per b. Llavors a i b són no nuls i
a^2 b^2 = 〈u′|v′〉^2 = ||u′||^2 ||v′||^2 cos^2 ∠(u′, v′).
D’aquí resulta que cos^2 ∠(u′, v′) ≥ 1 per tant cos ∠(u′, v′) = ± 1 i ha de complir-se que v′^ = λu′. Com que cos ∠(u′, v′) = ± 1 també ha de passar que a^2 b^2 = ||u′||^2 ||v′||^2 i com que ||u′||^2 ≤ a^2 , ||v′||^2 ≤ b^2 resulta que ||u′||^2 = a^2 , ||v′||^2 = b^2 i u, v són vectors nuls i proporcionals (ja que b = λa) cosa que no pot ser. Per tant les condicions ‘u, v ortogonals tals que 〈u|u〉, 〈v|v〉 ≤ 0 ’ porten a contradicció i cal que 〈u, u〉 > 0 o que 〈v, v〉 > 0. Nota: s’admet argumentar sobre el caracter temporal dels vectors i donar per suposades propietats estudiades a classe de teoria o de problemes sobre els espais de Lorentz.
L 1 = (1, 0 , 0 , 0) + 〈(1, 1 , 0 , 0), (0, 0 , 1 , 1)〉 i L 2 = (0, 1 , 0 , 0) + 〈(1, 0 , 0 , 1)〉 a) Calcula la distància entre L 1 i L 2. b) Troba una recta que talli perpendicularment L 1 i L 2. És única? Justifica la resposta.