¡Descarga AMBIENTE SEDIMENTARIOS DE y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente solo en Docsity!
3. AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS
Principi de l’actualisme , segons el qual els processos naturals del passat són els mateixos que actuen avui i han actuat amb el mateix grau i energia que en el present. A partir d’aquest principi, podem deduir: Les condicions físiques, químiques i biològiques d’un medi actual poden comparar-se a les del mateix medi en el passat A partir de l’observació dels models actuals d’ambients sedimentaris podem identificar ambients antics, en el registre estratigràfic.
FACIES SEDIMENTÀRIES
Quan estudiem una seqüència d’estrats, veiem que hi ha diferències pel que fa a la composició mineralògica, l’estructura, la textura i el contingut en fòssils entre els diversos estrats. Aquestes característiques caracteritzen el medi sedimentari i reflecteixen les condicions que hi havia en el moment de la disposició dels sediments. S’anomena fàcies estratigràfica l’aspecte dels estrats, és a dir, la seva descripció a partir de la qual podem deduir les condició del medi en què és va produir la sedimentació en el passat.
CONCA SEDIMENTÀRIA
Zones baixes o depressions , de grans dimensions, en les quals es dipositen els materials (sedimentació) arrencats en les zones elevades àrea de font). En una conca sedimentària es poden distingir diversos ambients sedimentaris:
AMBIENT/MEDI SEDIMENTARI
És una àrea que té unes condicions físiques, químiques i biològiques (organismes dets), on hi té lloc un procés de sedimentació. Això comporta que en quedi un registre estratigràfic. Els ambients sedimentaris es classifiquen en 3 grups: CONTINENTALS MARINS DE TRANSICIÓ Al·luvial i fluvial Plataforma continental Deltes Glacial De mar profunda: talús, plana abissal Costaners: platges Eòlic i desèrtic Conques restringides i/o hipersalines Albufera o maresmes Lacustre i palustre
3.1. AMBIENTS CONTINENTALS
-Formats en CONDICIONS SUBAÈRIES -Majoritly presenten SEDM DETRÍTITCS amb coloracions VERMELLOSES, (x l’oxidació Fe en condicions aeròbiques.)
A) FLUVIAL
Correspon als rius. Correspon als rius i a la seva zona d’inundació. -Sediments fluvials predominen en els cursos baixos.
- Materials: detrítics de granulometria variable
- Estructures sedimentàries : laminació encreuada, granoclassificació, bases erosives, marques de corrents en superfície i ripples.
- Fòssils: poc abundants (petjades, esquelets en les argiles)
- Estructures sedimentàries : no presenten estratificació.
- Fòssils: molt estranys. E) LACUSTRE I PALUSTRE Medis lacustres: correspon als estanys Medis palustres : són els pantans, els aiguamolls i medis poc profunds on pot haver-hi vegetació arreu.
- Materials: detrítics fins (sorres, fines i argiles), evaporites o carbó (medis palustres).
- Estructures sedimentàries : laminació fina. -Fòssils : es troben fòssils i petjades. a) LACUSTRE Als medis lacustres de zones periglacials es formen uns sediments anomenat varves, estan formats per làmines de materials fins, amb alternança de colors clars i foscos. b) PALUSTRE En medis palustres es poden donar les condicions adequades per la formació de carbó (torberes) la matèria orgànica dipositada, a través d’un lent procés de putrefacció, dóna lloc a la torba.
En aquests medis pot haver-hi capes de roques evaporites , quan el clima ´s prou àrid i l’estany es desseca del tot o parcialment (estiatge)
3.2. AMBIENTS MARINS
Localitzats a ÀREES SUBMERGIDES per sota de la línia de costa. Característiques dels estrats: -Acostumen a tenir coloracions GRISES (el Fe no s’oxida en condicions anaeròbiques) -Presenten carbonats. -Solen tenir grans extensions laterals. -Presenten fòssils. Els principals ambient marins són: Plataforma continental: -Proximal -Distal Talús continental Plana abissal o fons abissal
A) PLATAFORMA CONTINENTAL
-Des de línia de costa fins el talús continental. -Descendeix suaument - pendents d’1%.
- Fondària màx. 200m. -L’amplada molt variada -Truncada pels canyons : incisions perpendiculars a la línia de costa que . comencen al límit amb el continent i acaben al . talús continental. -És una zona amb il·luminació i oxigenació de les aigües molt IMP zona de màxima biodiversitat dels mars i oceans.
B. TALÚS CONTINENTAL
-S’ troba entre/enllaça la PLATF.CONTINENTAL i la PLANA ABISSAL. -Descendeix bruscament amb pendents del 5% al 15% -ACT.BIOLÒGICA ESCASSA, x l’augment de la profunditat MANCA D’IL·LUMINACIÓ i OXIGENACIÓ de l’H20.
-En talús són freqüents les ESLLAVISSADES SUBMARINES , q’erosionen i transporten volums IMP’s de sediments cap al fons ABISSAL.
C. PLANA ABISSAL
-Fondària varia de 3.000 a 6.000m -CANYONS: Desemboquen a les PLANES ABISSALS, en el punt d’inflexió entre aquestes i el TALÚS CONTINENTAL. -Els materials q transporten s’acumulen al peu del TALÚS i formen VENTALLS SUBMARINS -Els materials q sedimenten als ventalls s’anomenen TURBIDITES o FLYSCH. Consisteix en alternances de gresos i pelites, q formen seqüències granodecreixents q corresponen a cada avinguda submarina. -A + dels corrents de TERBOLESA, en les PA’s hi ha 2 MECANISMES q’originen DIPÒSITS, generalment poc potents i dipositats a 1 ritme molt + lent.
FÒSSILS: (F)’s d’organismes de platja, sovint
. + trencats q’n PLAT.CONTINENTAL . (x acció de les onades)
B) DELTAIC I ESTUARIS
-Quan les aportacions detrítiques q transporten els rius són superior a la capcitat de REMOBILITZACIÓ dels difs corrents marins, fa possible la seva sedimentació i es formen DELTES. -Quan la capacitat de REMOBILITZACIÓ del mar és + gran q la sedimentació del RIU, es formen ESTUARIS *DELTA: 3 parts:
PLANA
DELTAICA
FRONT
DELTAIC
PRODELTA
a) PLANA ABISSAL -Formada x gran varietat d’ambients: AMB.SEDIM.FLUVIALS AMB.SEDIM.COSTANERS AMB.PALUSTRES -És un cúmul de dipòsits sedimentaris de difs dimensions i origens:
**-
b) FRONT DELTAIC** -Forma de talús -Presenta unes capes lleugerament inclinades de sorra i llims q van guanyant terreny al mar -DIPÒSITS DETRÏTICS sedimentaris són INESTBALES, pq son incoherents i are saturats d’aigua. Sovint es produeixen esllavissades (acompanyades de corrents de terbolesa) -Poca flora fixa i fauna c) PRODELTA
