Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis del estas comptables, Apuntes de Derecho

Asignatura: Comptabilitat, Profesor: ----- -----, Carrera: Dret, Universidad: UPF

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 23/11/2017

albertflores37266
albertflores37266 🇪🇸

4

(6)

2 documentos

1 / 26

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Introducció a l’anàlisi d’estats comptables
Treball: sobre empresa real, grup entre 5 i 6 persones.
www.cnmv.es –> comptes anuals d’empreses que cotitzen a borsa.
TEMA 1.
Crisis empresarial: concurs de creditors i situació de fallida (pèrdues durant anys consecutius i
accionistes no poden recuperar aportacions, per sortir-ne s’hauria d’aportar més a l’empresa).
Causes d’aquestes crisis: crisi general, canvis en el mercat o tecnològics, escassa demanda,
tirania de proveïdors, competència exterior, impostos elevats, falta de recolzament de
l’Administració (subvencions), insolvència dels clients o retards en el cobrament, inflació,
exageració de rumors negatius, climatologia adversa, desastres: terratrèmols, inundacions; i
mala sort.
Objectius de l’anàlisi dels estats financers: directors financers han d’obtenir les dades (dels
comptes anuals) i anàlisi tenint en compte l’economia (PIB, atur, inflació) i DAFO, es crea un
diagnòstic detallant punts positius i negatius de l’empresa. Posteriorment, es fan un seguit de
recomanacions per solucionar els punts negatius i es fa una demostració de les recomanacions.
Factors d’èxit de les empreses: èxit s’aconsegueix a perspectiva a llarg termini. Normalment
passen 4 anys per generar beneficis i 9 anys per repartir dividends. Les empreses per aconseguir
èxit busquen els avantatges competitius (centrar-se en allò que fan millor), com poden ser en
temes de cost, I+D, disseny, qualitat, operacions i logística; màrqueting, imatge i RSC
(responsabilitat social corporativa).
Usuaris interessats en les empreses: entitats de crèdit, accionistes, proveïdors, clients,
treballadors i sindicats, auditors de comptes, assessors, analistes financers, administracions
públiques, competidors, inversors i potencials compradors de l’empresa.
Limitacions de les tècniques d’anàlisi:
- Es sol basar en dades històriques. S’analitza la situació d’empresa a fi d’any i per tant falta
perspectiva de futur.
- Manipulació de comptes anuals, utilitzant criteris no permesos per a la normativa comptable.
Informació a utilitzar per l’anàlisi: els comtes anuals formats per 5 documents, que es poden
formular en base a dos models: abreujat o normal (detallat). Els formen:
- Balanç de situació: informa sobre la situació patrimonial, format per les inversions i les fonts
de finançament.
- Comte de pèrdues i guanys: informa sobre situació econòmica: ingressos i despeses.
- Estat de canvis en el patrimoni net: informa sobre canvis en el patrimoni net en 2 exercicis.
- Estat de fluxos d’efectiu.
- Memòria: amplia i comenta la informació dels balanç i del compte de pèrdues i guanys. Es
detallen inversions, les seves fonts de finançament, i detalla ingressos i despeses.
Balanç de situació.
Es formula al final de l’exercici. A l’actiu hi ha les inversions que fa l’empresa.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis del estas comptables y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

Introducció a l’anàlisi d’estats comptables

[email protected] Treball: sobre empresa real, grup entre 5 i 6 persones. www.cnmv.es –> comptes anuals d’empreses que cotitzen a borsa. TEMA 1. Crisis empresarial: concurs de creditors i situació de fallida (pèrdues durant anys consecutius i accionistes no poden recuperar aportacions, per sortir-ne s’hauria d’aportar més a l’empresa). Causes d’aquestes crisis: crisi general, canvis en el mercat o tecnològics, escassa demanda, tirania de proveïdors, competència exterior, impostos elevats, falta de recolzament de l’Administració (subvencions), insolvència dels clients o retards en el cobrament, inflació, exageració de rumors negatius, climatologia adversa, desastres: terratrèmols, inundacions; i mala sort. Objectius de l’anàlisi dels estats financers: directors financers han d’obtenir les dades (dels comptes anuals) i anàlisi tenint en compte l’economia (PIB, atur, inflació) i DAFO, es crea un diagnòstic detallant punts positius i negatius de l’empresa. Posteriorment, es fan un seguit de recomanacions per solucionar els punts negatius i es fa una demostració de les recomanacions. Factors d’èxit de les empreses: èxit s’aconsegueix a perspectiva a llarg termini. Normalment passen 4 anys per generar beneficis i 9 anys per repartir dividends. Les empreses per aconseguir èxit busquen els avantatges competitius (centrar-se en allò que fan millor), com poden ser en temes de cost, I+D, disseny, qualitat, operacions i logística; màrqueting, imatge i RSC (responsabilitat social corporativa). Usuaris interessats en les empreses: entitats de crèdit, accionistes, proveïdors, clients, treballadors i sindicats, auditors de comptes, assessors, analistes financers, administracions públiques, competidors, inversors i potencials compradors de l’empresa. Limitacions de les tècniques d’anàlisi:

  • Es sol basar en dades històriques. S’analitza la situació d’empresa a fi d’any i per tant falta perspectiva de futur.
  • Manipulació de comptes anuals, utilitzant criteris no permesos per a la normativa comptable. Informació a utilitzar per l’anàlisi: els comtes anuals formats per 5 documents, que es poden formular en base a dos models: abreujat o normal (detallat). Els formen:
  • Balanç de situació: informa sobre la situació patrimonial, format per les inversions i les fonts de finançament.
  • Comte de pèrdues i guanys: informa sobre situació econòmica: ingressos i despeses.
  • Estat de canvis en el patrimoni net: informa sobre canvis en el patrimoni net en 2 exercicis.
  • Estat de fluxos d’efectiu.
  • Memòria: amplia i comenta la informació dels balanç i del compte de pèrdues i guanys. Es detallen inversions, les seves fonts de finançament, i detalla ingressos i despeses.

Balanç de situació. Es formula al final de l’exercici. A l’actiu hi ha les inversions que fa l’empresa.

ACTIU.

Actiu no corrent: immobilitzat intangible, material, inversions en empreses del grup i associades a llarg termini (préstecs, augments de capital d’empreses del grup), inversions financeres a llarg termini (dipòsits bancaris a més d’un any) i actius per impostos diferits (hisenda ha de retornar impostos en més d’un any). Actiu corrents: actius no corrents mantinguts per a la venda (actius no corrents que es decideixen vendre en menys d’un any), existències, deutors comercials (clients) i altres comptes a cobrar (deutors, personal), inversions en empreses de grup i associades a curt termini, inversions financeres a curt termini, periodificacions (despeses anticipades) i efectiu i altres actius equivalents (disponible). PATRIMONI NET I PASSIU. Patrimoni net: fons propis (capital subscrit menys el no exigit, accions i participacions pròpies (es resten), resultat de l’exercici i dividend a compte (es resta, el dividend que es dóna a l’accionista abans del final de l’exercici), ajustaments per canvis de valor (increments de valor dels actius no corrents mantinguts per a la venta al final de l’exercici) i subvencions, donacions i llegats. Passiu no corrent: obligacions de l’empresa a més d’un any. Passiu corrent: obligacions de pagament de màxim un any. Les empreses agrupen els actius, passius i patrimoni net en masses patrimonials, com poden ser l’actiu no corrent, l’actiu corrent desglossada en existències, realitzable (clients, efectes, inversions financeres del grup, immobilitzat pendent de vendes) i disponible; patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent. Esta comptabilitzat, enumerat; i els totals de les masses quadren. L’actiu no corrent pot ser funcional (empresa necessita per portar a terme la seva activitat) i extrafuncional (no es necessita per portar a terme activitats, com per exemple pot ser un edifici que no es fa servir i es lloga). El patrimoni net també s’anomena no exigible, i juntament amb el passiu no corrent s’anomenen recursos permanents, que consisteixen en fons de finançament que estan més d’un any a l’empresa. Compte de pèrdues i guanys. La diferència entre els ingressos obtinguts i les despeses realitzades és el resultat de l’emppresa, que es reflecteix en un document anomenat compte de PiG. Si el resultat és positiu es diu que obté beneficis. Si es negatiu, es diu pèrdues. Serveix per veure com l’empresa obté el seu benefici i com millorar-lo. Les característiques del pèrdues i guanys: es formula al final de l’exercici, es presenta en unitats monetàries, igual que el balanç es presenten dos anys (el present que s’analitza i l’anterior). Es distingeixen 3 resultats: el resultat d’explotació (resultat que s’obté de l’activitat habitual), el resultat abans d’impostos (el resultat d’explotació tenint en compte les partides financeres) i el resultat de l’exercici. El model abreujat té una estructura que no serveix per poder analitzar els guanys de l’empresa, té una estructura poc operativa. S’ha d’estructurar d’una forma diferent diapositiva 14. Import net de la xifra de negocis (vendes netes)

  • Cost de les vendes (aprovisionaments (compres) + existències inicials – existències finals = Marge Brut

comptabilitat però hi ha alguns errors sense importància), desfavorable (no s’ha fet bé la comptabilitat) o denegada (l’auditor no es pronuncia perquè li falta informació).

TEMA 2 ANÀLISI DE BALANÇ DE SITUACIÓ.

Els percentatges es perceben de manera més gràfica si es fa un gràfic de balanç a partir de dues columnes que representen l’actiu i l’altre el passiu i patrimoni net. Un cop s’ha fet les columnes es pot entrar a analitzar percentatges. Es pot arribar a les primeres conclusions sobre la situació de l’empresa a nivell de balanç aplicant les regles d’equilibri:

  • Actiu corrent ha de ser mes o menys el doble del passiu corrent. És així perquè no es sap si les existències es podran disposar per poder afrontar el passiu corrent. Es poden donar 3 situacions: quan el AC és més o menys el doble el resultat és correcte; quan és menor del doble hi ha precaució, l’empresa pot tenir problemes de liquiditat i fer suspensió de pagaments; i si el AC és superior al doble del PC vol dir que l’empresa està infrautilitzant els seus actius i obté poca rendibilitat d’ells.
  • Realitzable + disponible = passiu corrent (també anomenat liquiditat en els pitjors dels casos). Es poden crear 3 situacions: Si es compleix i l’empresa no té impagaments, l’empresa podrà

pagar l’actiu corrent; si R+D < PC l’empresa pot tenir problemes de liquiditat i fer suspensió de pagaments; R+D > PC l’empresa està infrautilitzant actius i obté poca rendibilitat d’ells.

  • Patrimoni net 40-50%. Es creen 3 situacions: si es correspon l’empresa no està excessivament endeutada; si PN < 40% l’empresa està massa endeutada; i PN > 50% l’empresa té un PN excessiu i esta exigint un esforç important als accionistes. Aplicació de regles en el cas de LIDL:

2011 2012 1ª Regla AC: 15.55% i PC: 43.24% AC: 15.17% i PC: 43.62% 2ª Regla R+D: 4.06% i PC: 43.24% R+D: 4.62% i PC: 43.62% 3ª Regla PN: 20.8% PN: 23.22%

1ª Regla: empitjora, no es compleix. 2ª Regla: millora però no es compleix. 3ª Regla: millora però no es compleix. Amb les dues primeres regles podem veure que l’empresa pot tenir problemes de liquiditat. Segons la tercera regla es pot veure que l’empresa està molt endeutada (CT, LT). Balanç ideal ha de respectar les 3 regles. Un balanç ideal d’una empresa comercial normalment no hi ha passiu no corrent o bé sigui molt petit, això és degut perquè no hi ha garantia (entitats de crèdit són reacies a donar préstecs a llarg termini si no hi ha immobles per posar en garantia). L’actiu corrent i les existències estan finançades pel patrimoni net i el realitzable i disponible està finançat pel passiu corrent. Balanç ideal de l’empresa comercial, els recursos permanents financien l’actiu no corrent i les existències (al tenir més actiu no corrent, les entitats de crèdit donen crèdit a llarg termini perquè hi ha garanties). En una empresa de serveis no hi ha balanç ideal perquè depèn totalment del servei que ofereix l’empresa. Hi hauria un balanç ideal per a cada tipus de servei.

EOAF.

Serveix per dues coses:

  • Per veure en que ha invertit l’empresa i com ho ha finançat.
  • Per veure si hi ha equilibri o no entre inversions i les fons de finançament. Quan les inversions en actiu no corrent estan finançades amb fons a llarg termini (recursos permanents) o reduccions d’actiu corrent. Es calcula variacions d’actiu, passiu i patrimoni net. Les variacions es calculen agafant les dades de l’any que s’analitza i se li resten les dades de l’any anterior (diapositiva 8). Les variacions d’actiu han de coincidir amb les variacions de PN i passiu. L’EOAF es forma a partir d’aplicacions i orígens. A aplicacions s’hi posen els increments d’actiu i les reduccions de PN i passiu. A orígens s’hi posa els increments de PN i passiu i les reduccions d’actiu.

Cost de la venta = existències inicials + compres – existències finals.

Balanç de situació + Ratios

  • Negatiu + Positiu · Problemes de liquiditat · Ratio capaç. dev. préstecs Ratio liquiditat · Ratio despeses financ./ventes Ratio tresoreria · Ratios rotació ANC/AC/ exist. Ratio disponibilitat · Termini de cobrament · Molt endeutament · Termini d’existències. Ratio endeutament Autonomia Qualitat deute Cost del deute · Termini de pagament Té problemes de liquiditat LIDL? No. Perquè? Per confirmar si una empresa té problemes de liquiditat, s’ha d’analitzar conjuntament els terminis. Entre la compra i el pagament dels proveïdors és el termini de pagament. Entre la compra i la venta es situa el termini d’existències. I entre que es ven i es cobra, hi ha el termini de cobrament. El temps que tarda a cobrar l’empresa consisteix en la suma del termini d’existències i el termini de cobrament. En una empresa de serveis es tindrà en compte únicament el termini de cobrament, si la empresa és industrial es tindran en compte els dos terminis. En l’empresa del exemple LIDL, es cobren les vendes 22,3388 dies abans de pagar les compres, per tant no té problemes. Quan LIDL ha de pagar, quantes vegades ha cobrat? Pagament/(t. Existències+cobrament), 1. vegades. S’ha de solucionar els punts negatius de l’empresa a partir de recomanacions. _Recomanacions.
  • Primer s’ha de reduir el passiu més problemàtic, el que genera interessos (préstecs c i ll/t). Es necessita liquiditat, augment de disponible. Una via pot ser augmentar el termini de pagament, que implicaria augment del disponible ja que els diners que passarien al proveïdor es manté a l’empresa; una altra via pot ser augment de capital; vendre actiu no corrent. Si els préstecs a c/t es redueix, també es reduirà la ratio de qualitat del deute (PC/P). També millora (es redueix) la ratio d’endeutament (P/P+PN), s’incrementa la ratio d’autonomia (PN/P); si es redueix les despeses financeres (poder de negociació) baixarà la ratio del cost del deute (despeses financeres/préstecs)._

Anàlisi unidimensional.

Consisteix en buscar valors de ràtios que permetin classificar a una empresa com a sanejada o amb problemes (concurs de creditors o fallida). En aquest sentit s’ha fet un estudi amb empreses espanyoles i d’entre més de 40 ràtios se n’han seleccionat 5 amb un alt poder predictiu. Aquestes són:

  • Actiu corrent / passiu corrent. Temes de liquiditat. Valor ideal de 1.47 o +.
  • PN / PN + Passiu. Temes d’endeutament. Valor ideal de 0.4 o superior.
  • Benefici net / Actiu. Temes de benefici. Valor ideal de 0.33 o superior.
  • Benefici net / Vendes. Temes de benefici. Valor ideal de 0.02 o +.
  • Benefici net / PN. Temes de benefici. Valor ideal de 0.06 o +. La empresa anirà bé si totes les ràtios compleixen el valor ideal, estarà sanejada. Si el valor de totes les ràtios és inferior al valor ideal, l’empresa està en problemes. Si alguna de les ràtios dóna diferent no ens podem pronunciar. Per aquest problema es va crear l’anàlisi multidimensional.

Anàlisi multidimensional. Consisteix en fer una valoració total de la situació de l’empresa amb la utilització simultània de diferents ràtios. Utilització simultània implica que es relacionaran les ràtios entre elles. A la UPF s’ha fet un estudi que permet determinar la situació econòmic-financera d’una empresa amb la utilització d’una fórmula. Es determinarà amb una Z. Si el valor de Z > 0 implica que l’empresa té alta probabilitat de no tenir problemes econòmic-financers en el futur. Si Z < 0 implica que empresa té alta probabilitat de tenir problemes econòmic-financers en el futur. Si Z = 0 no es pot pronunciar. Aplicació de fórmula a LIDL: Z = -4.2 + 1.35 x 0.36 (AC/PC) + 6.5 x 0.21 (PN/P+PN) + 7 x 0.009 (BN/A) + 5 x 0.0436 (BN/ PN) = -2. Z = -4.2 + 1.35 x 0.35 (AC/PC) + 6.5 x 0.23 (PN/P+PN) + 7 x 0.027 (BN/A) + 5 x 0.115 (BN/ PN) = -1. Surt negatiu però l’empresa no té problemes, ja que la ràtio de liquidesa (AC/PC) fa baixar el valor. Si ho mirem per separat, mirant els terminis, podria no sortir negatiu.

Ràtios.

  • Expansió de vendes: vendes any N / vendes any (N -1, any anterior). Valor ideal major que 1
  • inflació. Cas LIDL 2400079 / 2 331 018 = 1.0296. Està per sobre del 1 + 0.029 (inflació).
  • Evolució del benefici net: BN / BN (N – 1). Valor ideal major que 1. Cas LIDL 39 573 / 13 277 = 2.98.
  • Productivitat: Vendes / Despeses; i Benefici Net / Despeses. Cas LIDL 2011 : 2 331 018 / 2 321 202 = 1.004 ; LIDL 2012 : 2 400 079 / 2 373 302 = 1.011 Evolució positiva. LIDL 2011 : 13 277 / 2 321 202 = 0.0057; i LIDL 2012 : 39 573 / 2 373 302 = 0.0167 Evolució positiva.
  • Quota de mercat: Vendes de l’empresa / Vendes del sector
  • Participació del producte A en el total de vendes: Vendes del producte A / Vendes totals de l’empresa. Els productes nous interessa que siguin altes, els productes en creixement també interessa que sigui alta; i els productes que estan en fase de decliment (no es venen).
  • Nivell de renovació de la gamma: Vendes de nous productes / Vendes totals. Interessa que sigui alta.

Compte de pèrdues i guanys (d’explotació) per producte. Després de mirar si l’activitat va bé, si es rentable, si té futur; s’analitza el compte d’abaix cap a dalt. Diapositiva 5, es fa el compte de pèrdues i guanys per producte si a la memòria es dóna tota aquesta informació.

Punt d’equilibri. Nivell de vendes que fan que l’empresa cobreixi totes les despeses. Punt d’equilibri: Despeses fixes (totes les despeses excepte cost de vendes) / 1- Despeses variables (cost de vendes) / vendes) L’empresa per cobrir totes les seves despeses (tenir benefici 0) hauria de vendre per valor “366.7” (punt d’equilibri de diapositiva 6). El punt d’equilibri és millor quan més petit és. Per reduir el punt d’equilibri es pot reduir les despeses fixes o es pot reduir “DV / Vendes”. Vendes 2.331.018 2.400.

  • Cost de vendes - 1.759.482 - 1.792.
  • Amortitzacions - 58.175 - 61.
  • Despeses d’estructura - 472.276 - 483. -/+ Altres ingressos i despeses 3.461 12. -/+ Despeses i ingressos financers. - 26.978 - 23. BAI 17.568 52. Punt d’equilibri 2011: 553.968 / 1- (1.759.482 / 2.331.018) = 2.259. Punt d’equilibri 2012: 555.177 / 1- (1.792.007 / 2.400.079) = 2.190.

En els dos anys els punts d’equilibri estan per sobre de les ventes. Evolució positiva perquè el PE es redueix amb el temps. Aquesta millora s’explica per l’augment de les vendes. La reducció del cost de vendes sobre vendes té més pes, més importància que les despeses fixes.

Palanquejament operatiu. Quan una empresa està per sobre del punt d’equilibri (ventes majors a les ventes que cobreixen les despeses), qualsevol increment de vendes té com a conseqüència un increment més gran del benefici. Increment de vendes = vendes de l’any N – vendes de l’any N-1 / Vendes any N- Diapositiva 7: increment de vendes del 10% i increment de BAI del 37.5%. El benefici net s’incrementa més que l’increment de vendes. Normalment, les empreses que estan per sobre del punt d’equilibri, tenen palanquejament operatiu, a no ser que les despeses siguin molt altes. LIDL 2011 – 2012: Increment de vendes del 2.96% i increment de BAI del 201.08% Té molt de palanquejament, ja que l’increment del BAI és molt superior a l’increment de vendes. Reducció de costos. Tècniques que utilitzen habitualment les empreses per reduir costos:

  • Per decret (obligació imposada pels directius com per exemple deixar de gastar en viatges),
  • Revisant-ho tot des de zero (ex. material d’oficina per fer pressupostos per l’any que ve es multiplica el valor actual per un coeficient, es revisa si la despesa es correcta i rectificar-la, com per exemple reduir el número de bolígrafs, etc)
  • Renegociar tot (tot tipus de despesa)
  • Relacions a llarg termini amb proveïdors, reenginyeria de processos (fer l’activitat d’una altra manera per reduir costos)
  • Gestió d’activitats (externalitzar, eliminar activitats que no generin valor)
  • Fer treballar el client (emmagatzemi el client)
  • Reducció de components (treien material sense que el client se’n adoni)
  • Assignar costos (si en alguna empresa hi ha un cost sense responsable aquest cost es dispara)

Per augmentar la rendibilitat financera es pot: augmentar el marge, rotació, palanquejament i la ràtio d’efectes fiscals. Palanquejament financer: actiu/patrimoni net x BAI/BAII. La primera ràtio ens indica el pes del deute, per tant per incrementar el palanquejament financer s’ha de reduir patrimoni net i augmentar passiu. La segona ràtio ens indica el cost del deute, per tant, per incrementar-la s’ha de disminuir les despeses financeres. Si > 1 l’efecte palanquejament és positiu, el deute incrementa la rendibilitat. Si = 1 l’efecte palanquejament és neutral, el deute no afecta a la rendibilitat. Si < 1 l’efecte palanquejament és negatiu, el deute minva la rendibilitat (quan la segona ràtio es molt petita, quan existeix molta despesa financera).

Anàlisis de les rendibilitats de LIDL. El ROI augmenta de 3.04% a 5.17%, ja que la rotació des de 1.59 i el marge del 0.02 al 2011 i 1.62 de rotació i 0.03 de marge al 2012. ROE augmenta de 4.36 a 11.5% ja que palanquejament financer passa de 1.9 a 2.97 i l’efecte fiscal de 0.75 es manté.

Autofinançament. Una empresa té determinats ingressos, amb els quals pretén cobrir les despeses i les amortitzacions. Un cop s’han cobert, l’empresa vol obtenir beneficis. Amortitzacions es autofinançament perquè són diners que es queda l’empresa i el benefici net també és autofinançament sempre que sigui reserva, que formen el flux de caixa.. L’autofinançament es calcula agafant el flux de caixa restant-li els dividends, que seria el mateix que reserves (entre 2 anys, consisteix en l’increment de les reserves) + amortitzacions. L’autofinançament depèn:

  • Si l’empresa es vol expandir: incrementar l’ANC s’ha d’incrementar l’autofinançament.
  • L’endeutament de l’empresa: si està molt endeutada s’ha d’augmentar l’autofinançament. Quan està poc endeutada, es redueix l’autofinançament.
  • El ROE que es dóna a l’accionista. Quan és alt es pot incrementar l’autofinançament i si és baix s’haurà de reduir. · Autofinançament generat sobre vendes = (Flux de caixa – dividends) / vendes · Autofinançament generat sobre l’actiu = (flux de caixa – dividends) / actiu S’haurien d’incrementar quan l’empresa es vol expandir, quan està molt endeutada i quan té el ROE alt. · Política de dividend = dividends / benefici net · Política d’autofinançament = dividends / Flux de caixa

Creixement. Dos tipus de creixement: creixement equilibrat i mort d’èxit. VADB vendes, actiu, deutes i benefici net.

  • Creixement equilibrat: increment de vendes per sobre de la inflació i dels increments de vendes dels competidors; increment menor dels actius o reducció gràcies a una gestió eficient dels mateixos; increment encara menor o reducció dels deutes gràcies a l’augment de

l’autofinançament o del capital; i tot això provoca un augment molt important del benefici net, que ha de ser més gran que l’increment de vendes.

  • Mort d’èxit: augment de vendes o reducció de vendes, acompanyat d’un augment descontrolat de l’actiu, i d’un augment encara més gran dels deutes. L’increment de l’actiu i dels deutes fa que s’incrementin molt les despeses i el benefici net es redueix. Aquest tipus de creixement sol acabar amb concurs de creditors. No es solen donar totes les característiques dels tipus de creixements, per tant, es sol parlar de tendència a un creixement o a un altre. Quan es donessin la meitat de cada una es diria que té un creixement indefinit. _Cas LIDL: increment vendes de 2.96%, increment d’actiu 1.24%, reducció del deute de -1.85% i increment de benefici net de 198%. Té un creixement equilibrat. Cas del gimnàs. Balanç+ ràtios

· Problemes de liquiditat (ràtio de liquidesa, tresoreria, · Ràtio devolució del préstec. · disponibilitat) · Ràtio cost del deute. · Molt endeutada (ràtio endeutament, autonomia, · Ràtio rotació ANC, AC · qualitat del deute i despeses financ./vendes) · Termini cobrament. · Rotació d’existències. · Termini pagament · Termini d’existències. Té problemes de liquiditat? dies en cobrar: termini de cobrament de 15,46 dies; dient en pagar: termini de pagament de 182,63 dies. Un cop ha cobrat, encara triga 167,17 dies en pagar. Quan ha de pagar, quantes vegades ha cobrat? 11,8 vegades. Activitat va bé quan benefici net > 0, es rentable si BAII > 0, i té futur si BAI > 0. Benefici net 2007 de 1.109.498 (bé) i 2009 1.676.460 (bé) millora BAII 2007 3.712.085 (bé) i 2009 3.716.446 (bé) millora BAI 2007 1.844.748 (bé) i 2009 2.442.803 (bé) millora Increment de vendes: 49.317.117 – 41.063.657 / 41.063.657 = 20,10% Posteriorment integrar comptes d’altres ingresos i altres despeses d’explotació: 2007 1.750. 4,26% i 2009 2.320.657 4,71%. Altres ingresos i despeses financeres: 2007 -1.867.337 -4,54% i 2009 -1.273. ..._

Ràtios per empreses que cotitzen a borsa.

  • Relació entre cotització i valor comptable = cotització última / valor comptable per acció ((capital empresa + reservar) / nº accions)
  • PER (Price Earnings Ratio) = cotització última / benefici per acció (BN / nº accions)

· Termini de cobrament. · Ràtio de qualitat del deute. · Ràtio d’autonomia. · Ràtio endeutament. · Rotació de ANC. · Rotació AC. · Z Problemes de liquiditat?

  • Dies en cobrar: 76 dies.
  • Dies en pagar: 73 dies. Després de pagar cobra al cap de 3 dies.

Comptes de pèrdues de guanys.

  • Ingressos de socis i estadi: quotes i restaurants. Com ha anat l’activitat? Bé. És rentable? Si. Té futur? Si. Increment de ventes: 5.3%, inflació de 1%, valoració positiva ja que és superior a la inflació. Increment del cost de vendes (aprovisionament. Increment de despeses de personal. Increment d’amortitzacions, esta fitxant més, valoració negativa. Disminució despeses d’estructura. Increment d’ingressos. Disminució de despeses financeres. Punt d’equilibri: despeses fixes / 1- CV/V Palanquejament operatiu: perquè ventes i BAI s’incrementen. Hi ha palanquejament operatiu quan s’incrementen vendes, si no s’incrementes no pot haver palanquejament operatiu. Rendibilitat de les inversions: evolució ROI positiva. Increment perquè hi ha increment del marge, superior a la disminució de la rotació. Rendibilitat de l’accionista: evolució ROE negativa. Es redueix la ràtio de l’efecte fiscal, per tant, s’incrementen impostos. Compte de pèrdues i guanys i rendibilitats. Negatius Positius · Cost de vendes. · Vendes. · Despeses de personal. · Altres despeses d’estructura. · Amortitzacions. · Altres ingressos. · ROE (rotació, palanquejament i efecte fiscal). · Despeses i ingressos financers.

· ROI (marge).

TEMA 5

Fons de maniobra aparent (FMA): AC – PC o Recursos Permanents – ANC. Diners que li han sobrat a l’empresa conseqüència de l’activitat d’anys anteriors quan és major a 0. Quan l’actiu

CAS CONSERVA DE L’ATLÀNTIC

ANY 3 ANY 4

1ª Regla (AC > 2 PC) AC 77,4 > PC 38, NO

AC 85,2 > PC 50,

NO

Empitjora 2ª Regla (R+D = PC) R+D 63,6 > PC 38, NO

R+D 54,6 > PC 50;

NO

Millora 3ª Regla (PN 40 – 50) PN 59 NO PN 48,4 SI Millora

(Anteriorment es compara els resultats de les ràtios amb valors ideals però lo ideal es comparar amb la mitja del sector. No passarà en els casos de monopoli o en el cas que les empreses del sector vagin molt malament, es considera que van molt malament quan es sumen els comptes de pèrdues i guanys i l’agregat doni pèrdues. Pel treball obtindrem la mitjana del sector a través de SABI) Ràtios:

  • Liquiditat (AC/PC): empitjora i està per sota de la mitjana del sector. Valoració negativa.
  • Tresoreria (R+D / PC): empitjora però està per sobre de la mitjana del sector. Valoració positiva.
  • Disponibilitat (D/PC): empitjora però està per sobre de la mitja. Valoració positiva.
  • Endeutament (P / PN+P): empitjora però valoració positiva.
  • Autonomia (PN/P): empitjora però valoració positiva perquè esta per sobre de mitja.
  • Qualitat del deute (PC /P): empitjora però està per sota de mitja. Valoració positiva.
  • Capacitat de devolució del deute: empitjora i està per sota de la mitja. Valoració negativa.
  • Despesa financera / ventes: empitjora però esta per sota de la mitja, valoració positiva.
  • Cost del deute: empitjora però esta per sota de la mitja, valoració positiva.
  • Rotació ANC: millora i està per sobre de la mitja, valoració positiva.
  • Rotació AC: empitjora però està per sobre de la mitja, valoració positiva.
  • Rotació existències: empitjora i està per sota de la mitja, valoració negativa.
  • Termini de cobrament: empitjora i està per sobre de la mitja, valoració negativa.
  • Termini de pagament: empitjora i està per sobre de la mitja, valoració negativa.
  • Termini d’existències: empitjora i està per sobre de la mitja, valoració negativa.

EOAF.

Actiu Variació Pasiu i PN Variació ANC -44.239 PN 157. Existències 584.187 PNC - 31. Clients 246.730 PC 653.

Disponible -6. Total 780.632 Total 780.

APLICACIONS ORÍGENS Existències 584.187 PN 157. Clients 246.730 ANC 44. PNC 31.117 Disponible PC

Total 862.034 Total 862.

Està invertint en existències i a més està donant més termini de pagament als clients. Això es finança a través de passiu corrent, concretament amb préstecs i proveïdors, i de patrimoni net, concretament reserves (no reparteix beneficis), també ven actiu no corrent per pagar el passiu no corrent. No esta invertint en actiu no corrent. Balanç + Ràtios Negatiu Positiu

  • Sobra liquiditat? - No està excessivament endeutada Liquiditat Endeutament
  • Capacitat de devolució de préstecs Autonomia
  • Rotació d’existències Qualitat del deute
  • Termini de cobrament Despeses financeres/ventes
  • Termini d’existències Cost del deute
  • Termini de pagament - Tresoreria
    • Disponibilitat
    • Rotació ANC, AC

Sobra liquiditat (empresa industrial)?

  • Dies en cobrar: termini d’existències + termini cobrament = 245 dies + 238 dies = 483 dies
  • Dies en pagar: termini de pagament = 132 dies La diferència entre que es paga i es cobra són de 351 dies. Greus problemes de liquiditat (no en sobra).

Anàlisi compte pèrdues i guanys.

ANY 3 ANY 4 Activitat BN 226.501 BÉ BN 157.944 BÉ Empitjora Rentable BAII 353.706 SI BAII 261.358 SI Empitjora Futur BAI 336.111 SI 232.276 SI Empitjora