Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anatomía: Exploración de estructuras craneales, faciales y miembros superiores - Prof. Neb, Apuntes de Anatomía

Una descripción detallada de varias estructuras anatómicas relacionadas con el cráneo, las faciales y los miembros superiores. Se mencionan los huesos, músculos, glándulas, vasos sanguíneos y puntos de palpación relevantes. Es una guía útil para estudiantes de medicina o biología.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 09/01/2017

joan_ramos_ferrer
joan_ramos_ferrer 🇪🇸

3 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ (grau d'Infermeria UAB)
PRÀCTICA 6: ANATOMIA DE SUPERFÍCIE.
(Professor: Josep Nebot Cegarra)
Aspectes generals: Aquesta pràctica pretén que l'alumnat sigui competent per localitzar amb
solvència aquelles estructures anatòmiques que són accessibles, per observació i per palpació,
sobre la superfície del cos. Gran part d'elles són detalls anatòmics que els professionals de la
infermeria utilitzaran freqüentment com al aplicar als/les pacients tècniques (puncions
venoses i arterials; pressa de polsos arterials i de tensió arterial; embenaments), en la
interpretació de lesions (nafres-úlceres- per pressió) o en massatges sobre músculs,
articulacions o vísceres abdominals. Per això es dóna rellevància especial a aquesta pràctica.
Alguns aspectes de l'anatomia de superfície que s'han mostrat en les altres pràctiques (aparell
visual, aparell auditiu, nas, boca o genitals externs) no s'inclouen ara. La palpació del ganglis
limfàtics, que és factible quan estan engrandits (adenopaties) per causa patològica, tampoc
són objecte d'aquesta pràctica.
Requisits: Com durant la pràctica s'haurà d'autopalpar diverses parts del propi cos, es
aconsellable assistir amb una roba i calçat que faciliti l'accés als punt que després es
relacionen. Com una part de la pràctica es fa a la Sala de dissecció és preceptiu portar bata i
guants impermeables.
Organització de la pràctica: Hi haurà dues parts:
Part d'autoexploració (Aula Osteoteca): Consisteix en localitzar i palpar 70 grups de detalls
anatòmics accessibles sota de la pell.
Part de detecció de punts de pressió òssia amb risc de producció de nafres -úlceres- per
pressió (Sala de dissecció): Consisteix en observar en tres esquelets, posats en les posicions
més freqüents en la generació de nafres per pressió (assentat, decúbit lateral i decúbit supí),
quines estructures òssies poden ser punts de pressió generadors de les lesions. Tanmateix
s'haurà de correlacionar imatges fotogràfiques de nafres reals amb l'estudi fet sobre els
esmentats esquelets.
Preparació de la pràctica: És fonamental que abans d'assistir a la corresponent sessió s'hagi
intentat fer l'autolocalització de les estructures demandades en l'apartat d'autoexploració,
seguint les estratègies que s'indiquen.
Avaluació de la pràctica: Consistirà en demostrar la capacitat de localitzar i palpar qualsevol
dels detalls anatòmics especificats en la part d'autoexploració i saber correlacionar imatges de
nafres per pressió amb les estructures responsables de la seva generació.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anatomía: Exploración de estructuras craneales, faciales y miembros superiores - Prof. Neb y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ (grau d'Infermeria UAB)

PRÀCTICA 6: ANATOMIA DE SUPERFÍCIE.

(Professor: Josep Nebot Cegarra)

Aspectes generals: Aquesta pràctica pretén que l'alumnat sigui competent per localitzar amb solvència aquelles estructures anatòmiques que són accessibles, per observació i per palpació, sobre la superfície del cos. Gran part d'elles són detalls anatòmics que els professionals de la infermeria utilitzaran freqüentment com al aplicar als/les pacients tècniques (puncions venoses i arterials; pressa de polsos arterials i de tensió arterial; embenaments), en la interpretació de lesions (nafres-úlceres- per pressió) o en massatges sobre músculs, articulacions o vísceres abdominals. Per això es dóna rellevància especial a aquesta pràctica. Alguns aspectes de l'anatomia de superfície que s'han mostrat en les altres pràctiques (aparell visual, aparell auditiu, nas, boca o genitals externs) no s'inclouen ara. La palpació del ganglis limfàtics, que és factible quan estan engrandits (adenopaties) per causa patològica, tampoc són objecte d'aquesta pràctica.

Requisits: Com durant la pràctica s'haurà d'autopalpar diverses parts del propi cos, es aconsellable assistir amb una roba i calçat que faciliti l'accés als punt que després es relacionen. Com una part de la pràctica es fa a la Sala de dissecció és preceptiu portar bata i guants impermeables.

Organització de la pràctica: Hi haurà dues parts:

Part d'autoexploració (Aula Osteoteca): Consisteix en localitzar i palpar 70 grups de detalls anatòmics accessibles sota de la pell.

Part de detecció de punts de pressió òssia amb risc de producció de nafres -úlceres- per pressió (Sala de dissecció): Consisteix en observar en tres esquelets, posats en les posicions més freqüents en la generació de nafres per pressió (assentat, decúbit lateral i decúbit supí), quines estructures òssies poden ser punts de pressió generadors de les lesions. Tanmateix s'haurà de correlacionar imatges fotogràfiques de nafres reals amb l'estudi fet sobre els esmentats esquelets.

Preparació de la pràctica: És fonamental que abans d'assistir a la corresponent sessió s'hagi intentat fer l'autolocalització de les estructures demandades en l'apartat d'autoexploració, seguint les estratègies que s'indiquen.

Avaluació de la pràctica: Consistirà en demostrar la capacitat de localitzar i palpar qualsevol dels detalls anatòmics especificats en la part d'autoexploració i saber correlacionar imatges de nafres per pressió amb les estructures responsables de la seva generació.

Part d'autoexploració

Cap:

  1. Protuberància occipital externa [És la primera prominència òssia que palpareu quan aneu pujant amb els dits des de la línia mediana del clatell]
  2. Apòfisi mastoide [És la prominència òssia que trobareu darrera del pavelló auditiu]
  3. Còndil de la mandíbula [Està just davant del trague (pavelló auditiu) i és el relleu ossi que hi ha a l'altura de l'articulació temporomandibular: es nota quan es fa descens de la mandíbula]
  4. Marge inferior de la mandíbula , angle de la mandíbula i mentó [El marge és fàcil de localitzar a la part inferior del cos de la mandíbula. L'angle està just a l'extrem posterior del marge inferior. El mentó es localitza on es troben els marges inferiors dret i esquerre de la mandíbula just a la línia mediana anterior]
  5. Apòfisis alveolars de la mandíbula i del maxil·lar [Relleus ossis dels alvèols dentaris]
  6. Músculs (Mm) mímics o facials [Cal gesticular amb la cara per evidenciar les seves accions]
  7. Espina nasal anterior [És l'extrem anteroinferior no mòbil del septe nasal]
  8. Ossos nasals i cartílags nasals [Els ossos més amunt i els cartílags més avall]
  9. Marges orbitaris inferior i superior [Resseguiu amb el dit índex els marges inferior i superior d'una òrbita. En aquest últim notareu l'escotadura supraorbitària, on el pas del nervi (N) supraorbitari fa que si pressioneu intensament faci dolor]
  10. Os zigomàtic (pòmul) i arc zigomàtic [Palpeu l'os al pòmul i comproveu com per darrera es continua amb l'arcada zigomàtica]
  11. M masseter i M temporal [Feu moviments de masticació: notareu la tensió del M masseter per sota de l'arc zigomàtic i del M temporal per sobre]
  12. Glàndula paròtide [Ocupa l'espai entre mandíbula i M esternoclidomastoïdal]
  13. Conducte parotidi [Es palpa un dit per sota de l'arc zigomàtic i sobre el marge anterior del M masseter quan aquest està en contracció màxima -tanqueu fortament la boca. Es percep com una mena de cordó]
  14. Pols de l' Arteria (A) temporal superficial [Es palpa just per darrera de l'os zigomàtic, en relació amb el M temporal]
  15. Glàndula submandibular [Es nota com una estructura arrodonida, sota del marge inferior de la mandíbula i just davant de l'angle mandibular: cal palpar-la tipus massatge]
  16. Pols de l' A facial [Es palpa sobre el cos de la mandíbula, just davant de l'angle mandibular]

Tòrax:

  1. Manubri , cos i apòfisi xifoide de l'estèrnum [L'escotadura del manubri esternal es localitza entre les insercions esternals dels dos Mm esternoclidomastoïdals, just per sota notareu una amplia superfície que és la resta del manubri. Més a baix hi ha una lleu angulació de l'estèrnum - angle esternal- i tot seguit notareu el cos, més estret que el manubri. A l'extrem inferior -més o menys acabat en punta- percebreu l'apòfisi xifoide]
  2. Costelles, cartílags costals i arc costal [Cal saber seguir per palpació cada costella i cartílag costal. A ambdós costats de l'apòfisi xifoide de l'estèrnum es palpa l'arc costal format per la unió dels cartílags costals de les costelles vertebrocondrals (8 a 10) S'afavoreix la palpació fent flexió del tronc]
  3. Espais intercostals [Col·locant el palmell de la mà sobre el tòrax amb el dit polze sobre l'articulació esternocostoclavicular d'un cantó, la resta de dits es situen en els espais intercostals contralaterals 2n, 3r, 4t i 5è]
  4. Apòfisis espinoses toràciques [Amb la columna vertebral flexionada, palpeu una a una les apòfisis espinoses toràciques]

Abdomen, pelvis i regió lumbar:

  1. Símfisi pubiana [És el relleu ossi central que està sobre el genitals externs a la part baixa de la paret abdominal anterior]
  2. Espina ilíaca anterosuperior, cresta ilíaca i espina ilíaca posterosuperior [Palpeu a la part superior de la regió glútia la cresta ilíaca i llavors notareu com als seus extrems anterior i posterior sobresurten les espines ilíaques anterior i posterior, respectivament]
  3. Cara posterior del sacre i còccix [Es poden palpar els tubercles posteriors del sacre, l'hiatus sacre i l'os còccixs. Cal adonar-se'n que aquest detalls ossis estan cobert de tendons que formen una coberta aponeuròtica]
  4. Articulació sacroilíaca [Des de l'espina ilíaca posterosuperior cal palpar en vertical cap a baix fent un moviment de desplaçament de la mà lateromedial: sensació de zona molt rugosa]
  5. Tuberositat isquiàtica [Cal col·locar la mà sota de la regió glútia i pressionar cap amunt per notar aquesta voluminosa prominència òssia: millor fer-ho en posició d'assentat]
  6. Apòfisis espinoses i transverses lumbars [Amb la columna vertebral flexionada, palpeu una a una les apòfisis espinoses lumbars. Fent pressió lateralment contra la línia mitjana, es poden percebre els extrems de les apòfisis transverses - processos costiformes- lumbars]]
  7. Mm abdominals i vísceres abdominals [Els Mm abdominals cal palpar-los fent contracció que augmenti la pressió intraabdominal amb tancament de la glotis- Maniobra de Valsalva-. Les vísceres abdominals que més habitualment necessita valorar el professional de la infermeria són l'estómac i l'intestí gros. Per percussió sobre la línia mitja axil·lar i a l'alçada dels espais intercostals 5 a 8 esquerres, es pot notar el timpanisme de la cambra d'aire gàstrica -fundus de l'estómac- sempre que s'explori amb la persona asseguda o de peus. També la percussió serveix per valorar la quantitat d'aire intestinal, sobre tot al còlon. Cal saber la disposició del còlon en relació a la paret anterolateral de l'abdomen: còlon ascendent a la dreta i en posició anterior; a sota d'ell hi ha el cec i l'apèndix vermiforme; angle dret del còlon sota l'arc costal dret; colon transvers, molt variable, salta de dreta a esquerra; angle esquerre del còlon situat sota del diafragma i per tant protegit per les costelles esquerres; còlon descendent, a l'esquerre, està en una posició més posterior que el còlon ascendent i còlon sigmoide que es palpa a la pelvis menor, encara que hi ha persones amb un dolicosigmoide que fa un bucle que arriba més amunt. Habitualment el còlon sigmoide contacta amb la paret anterior de l'abdomen. El recte es palpa a la pelvis menor en posició centrada i molt posterior. Aquesta disposició del còlon justifica el sentit que ha de seguir un massatge abdominal per afavorir l'expulsió d'aire i la defecació en pacients amb dificultats per fer-ho de forma autònoma: massatge seguint el sentit (horari) de les agulles del rellotge ]
  8. Mm lumbars [Palpeu les dues masses musculars que hi ha a cada cantó de les apòfisis espinoses]

tendó del M braquioradial i el propi radi: profundament es nota el pols de la A radial, millor si abans heu obert la mà]

  1. Pols de l'A radial a la tabaquera anatòmica [Cal que es marqui la tabaquera anatòmica: depressió cutània entre els tendons del M extensor llarg del polze i del M extensor curt del polze. Es veu millor amb el canell en flexió dorsal i fent abducció en l'articulació trapezometacarpiana. En profunditat es pot percebre el pols de l'A radial.
  2. Pols de l'A cubital a la canal del pols cubital [Cal que es marqui la canal del pols cubital: tanqueu el puny fortament, llavors per fora de l'apòfisi estiloide del cúbit es marcarà el relleu del tendó del M flexor cubital del carp i just la pell es deprimeix entre ell i el tendó més intern del M. flexor superficial dels dits: profundament es nota el pols de l'A cubital, millor si abans heu obert la mà]
  3. Palma de la mà [Observeu les línies de la mà i localitzeu les eminències tenar i hipotenar, els montículi , la zona central - amb pell fixa a l'aponeurosi palmar- i l'os pisiforme]
  4. Dors de la mà [Observeu els tendons dels Mm extensors dels dits i palpeu els ossos del carp i del metacarp. Localitzeu l'articulació trapezometacarpiana i les articulacions metacarpofalàngiques]
  5. Dits de la mà [Localitzeu les articulacions interfalàngiques i observeu les ungles]
  6. Vv superficials del membre superior [Per permetre que s'ingurgitin de sang les Vv superficials, deixeu penjar el membre en vertical cap al terra i pressioneu encerclant el braç amb l'altre mà. Cal saber identificar les següents venes: xarxa venosa del dors de la mà; venes cefàlica i basílica de l'avantbraç i vena mitjana del colze: molt utilitzades per punxar-les, per fluidoteràpia i per extracció de mostres de sang venosa per analítica]

Membre inferior:

  1. Trocànter major [És la tuberositat que es palpa a la part lateral de la zona del maluc]
  2. Regió glútia [Localitzeu el solc gluti i la fenedura interglútia. Identifiqueu la part adiposa de la natja -localitzada a la part inferior. Feu contracció de la musculatura glútia i palpeu el M gluti major -a la part posterior- i la massa muscular del M tensor de la fàscia lata - a la part anterior. Entre els relleus d'aquest músculs hi ha una zona de pell lleugerament enfonsada que correspon en profunditat a l'aponeurosi del gluti mitjà que és la zona per les injeccions intramusculars en els Mm gluti mitjà i menor]
  3. Triangle femoral: pols de l'A femoral i localització de la V femoral [Localitzeu el triangle femoral: es localitza amb el fèmur en flexió, entre els Mm adductors, per dintre i el M sartori, per fora (com el M sartori no sempre és prou evident, es pot palpar el conjunt del M quàdriceps femoral, al qual travessa en diagonal). En aquest triangle es palpa el pols de l'A femoral (punt mig d'una línia que uneixi l'espina ilíaca anterosuperior - coxal- amb la símfisi del pubis). Un cop localitzada l'A femoral cal saber que un dit per dintre està la V femoral, on pot ser puncionada]
  4. M quàdriceps femoral, ròtula i tuberositat de la tíbia [Palpeu globalment el múscul - injeccions intramusculars en nadons i infants petits en la part externa del terç mitjà. Localitzeu el tendó del quàdriceps i la seva inserció sobre la ròtula i continueu palpant en sentit descendent fins arribar al tendó rotular i notar la seva inserció sobra la tuberositat de la tíbia. Recordeu que la ròtula és un os sesamoide en el tendó d'aquest múscul (tendó del quàdriceps + tendó rotular]
  5. Epicòndils femorals, còndils tibials i cap del peroné [Amb el genoll flexionat palpeu el tendó rotular i llavors aneu lliscant els dits a cada cantó. Just per sobre notareu els epicòndils femorals i per sota els còndils tibials. Una mica per fora i darrera del còndil extern de la tíbia, arribareu al cap del peroné]
  6. Fossa poplítia i pols de l'A poplítia [Amb el genoll flexionat veureu com la pell s'enfonsa entre el tendó del bíceps femoral - per fora- i els tendons del M semitendinòs i del M semimembranós -per dintre. Al fons d'aquesta depressió -fossa poplítia- es pot palpar el pols de l'A poplítia]
  7. Marge anterior i cara interna del cos de la tíbia [Ambdós detalls ossis són subcutanis. La part més proximal de la cara interna de la tíbia és un lloc idoni per les injeccions intraòssies a la tíbia]
  8. Mal·lèols de la tíbia i del peroné [Localitzeu-los al extrem distal d'ambdós ossos de la cama]
  9. M tríceps sural [Palpeu ambdós Mm bessons i el tendó calcani (Aquiles)
  10. Pols de l'A tibial posterior [Es pot palpar entre el tendó calcani i el mal·lèol de la tíbia]
  11. Dors del peu [Es palpen fàcilment els ossos del tars i del metatars i les articulacions tarsometatarsianes. Al fer l'extensió dels dits percebreu els tendons extensors dels

Part de detecció de punts de pressió òssia amb risc de producció de

nafres -úlceres- per pressió

Els casos que s'hauran de treballar són els següents: