¡Descarga Antic règim + rev.francesa y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity!
L’Antic Règim
És el nom que els revolucionaris francesos van posar a la situació que ells van posar final: sistema económico, polític i social. Característiques antic règim: Pertinença a un grup per naixement, Absolutisme monàrquic, Polítiques econòmiques mercantilistes, Gremis, Desigualtat civil, Intolerància religiosa, Estaments, Creure en Déu, Hi havia rei. Característiques il·lustració: Fisiocracia, Classes socials, Interès per l’economia i el progrés material, Separació de poders, Mobilitat social, Sobirania nacional, Igualtat d’origen, Drets bàsics de l’individu, Contracte social, El predomini de la raó, Voltaire, Independència del poder judicial, L’autonomia del poder civil, Creure en Déu, Hi havia rei.
- L’economia de l’antic règim L’economia de l’Antic Règim es basava en la producció agrícola en terres controlades pels senyors feudals (membres de la noblesa, gran poder i influència sobre terres i les persones que vivien en ellas). L’economia, allò que es fa per sobreviure, alimentar-se i enriquir-se, era agrari i senyorial. El 100% de la producció es dividia en: 75% d’agricultura i 25% d’artesania i comerç. El 100% de la població es dividia en: 85% món agrícola i 15% artesans i ciutat. El sistema estava marcat per la dependència dels camperols cap als senyors, qui era propietari de la terra. El 85% de la població vivia en comunitats agrícoles sota aquest sistema. Principi econòmic → mercantilisme: acumulació de metalls preciosos La riquesa d’un país es mesurava per la quantitat d’or i plata que tenia. Es creia que acumular or i plata era essencial per el desenvolupament econòmic d’una nació. Buscava augmentar les seves exportacions per acumular la riquesa en forma de moneda estrangera, com ara or i plata i alhora limitaven les importacions per evitar que la seva riquesa es gastes a l’estranger.
- IMPORTAR + EXPORTAR
(un altre)→ PAÍS → (un altre) Portar mercía Vendre béns del teu país a un altre. o serveis d’un Genera més ingressos de l'estranger (or i plata). altre país al teu.
- Propietat de la terra En aquesta època, tota la terra d’un país estaba repartida en diferents amos. La noblesa i l'Església, eren els principals propietaris. La majoria de la població, contituïda per pagesos, a canvi del seu treball, donaven part de la seva producció i serveis als propietaris i vivien en comunitats agrícoles dins d’aquests senyorius. (repasar) Els pagesos estaven obligats a complir amb les demandes dels seus senyors feudals, que podien incloure impostos, tributs i treball gratuït a la terra del senyor. En moltes ocasions, la terra estava vinculada a la noblesa de manera hereditaria i no podia ser venuda. Dins dels senyorius, hi havia unitats més petites de terres conegudes com “ masos ” o “ tinences ”. Camp treballat per serfs (pagesos) o per homes lliures. De quines parts constava la senyoria territorial? reserva senyorial, masos i tinences La terra d’un propietari estaba repartida en dos parts, “ la reserva senyorial ” i els “ masos o tinences ”. La resera senyorial consistia en la terra directament controlada pel senyor feudal i s’utilitzava pel seu propi benefici i el de la seva familia. Els masos o tinences eren parcel·les que es llogaven o s’assiganven als pagesos per treballar. - Impostos A més de la terra en si, els senyors feudals també posseïen una serie de drets senyorials sobre les seves terres i la població que vivia en elles. Aquests drets eren una font significativa d’ingressos per als senyors i podrien ser una càrrega financera per als que devien pagar.
La gabella: es un impost que es paga quan compras o vens certs productes, com el vi i la sal. Si vens vi, has de donar una part de la ganancia al senyor. Era un impost que es pagava a l’estat (al rei).
- Producció: era principalment agricola. La majoria de la producció es destinava a l’alimentació (autoconsum) de les famílies que treballaven a la terra. Els agricultors cultivaven principalment perquè necessiten alimentar-se en lloc de produir per vendre. L'objectiu era poder sobreviure. L’agricultura era tradicional, les eines i pràctiques eren les mateixes que s’havien utilitzat fa anys. Els mètodes de cultiu eren poc eficients, les collites eren limitades en quantitat i qualitat. La producció d’aliments era insuficient per atendre totes les necessitats de la població. Producció per l’Autoconsum, la majoria del que es produia es consumia directament pels agrícoles. La practica del guaret es refereix al conreu d’un camp durant un periode de temps i despres deixar-lo descansar perque la terra es recuperi. Un any descansaba una part del jardi aixì, quan tornes a plantar la terra esta llesta per donar bones cullites. Aquesta practica era poc eficient ja que nomes obtenies el 66,6% de benefici del cultiu, hi havia un 33,3% que no utilitzabes. A més de terres de conreu hi havia terres comunals on la comunitat podia pasturar animals o recullir llenya. En la producció l’Antic Règim quin tipus de terrenys hi havia?Havia camps de cereals en guaret, terres comunals, boscos i pastures Problemes d’alimentació: A causa de la baixa productivitat i males cullites hi havia problemes d’escassetat d’aliments que aico comportava epoques de fam i epidemies. L’escassetat d’aliments per als animals implicava que l’acollida d’animals per obtenir carn i altres productes fos limitat.
Les activitats artesanas eran controlades per gremis, asosacions d’artesans del mateix ofici que regulaven la producció. Els artessants treballaven en petits tallers utilitzant eines sencilles. Pero en el segle XVII, va sorgir el treball domestic, un sistema que se saltava els gremis, els mercaders passaven teles als pagesos per tal que fessin peces de roba. Es van adonar la majoria de la poblacio al ser agricultors , quan plou, neva.. hi ha mal clima, no poden treballar en el cultiu i es queden a casa sense fer res i d’alla es van adonar que treballant desde casa els hi permitia evitar el control dels gremis i obtindre beneficis directes. En el segle XVIII, va sorgir un nou model de producció anomenat “ manufactura ”. Establiments en grans naus on la monarquia absoluta fabricava objectes de luxe. Aquestes manufactures eren recolzades econòmicament per la monarquia absoluta, especialment per la producció de articles de luxe. La idea era frenar la importació de productes de luxe d’altres llocs i promoure la producció interna. Les manufactures amenaçaven al treball domèstic o als gremis? No amenaçaven cap dels dos. La producció es feia en un local amb uns 20 o 30 treballadors i el treball era manual. Es diferenciava dels gremis en que implicava processos més grans. També implicava que molts treballadors rebien salaris en comptes de treballar de manera independent. Aquest forma de treballar va significar un gran canvi en la forma que es produien els béns.
- Població: La incapacitat de la agricultura per millorar la producció originava el cicle demografic antic ; tot hi que hi havia una natalitat alta, que part de la culpa era perque no hi havia bona protecció, la taxa de mortalitat era elevada, especialment entre els infants. Quines eren les característiques de la població durant l’Antic Règim? natalitat alta, mortalitat elevada, sobretot infantil; l’esperança de vida baixa, estancament demogràfic, creixement molt baix
- La societat a l’antic regim: Es caracteritzava per un sistema estamental que es basava en una jerarquia social rígida, una estructura en que els elements s’organitzaven en nivells d’importancia o d’autoritat, d’origen feudal. La gent era vinculada a aquests estaments, els quals determinaven els seus drets i oportunitats a la vida. Aquest sistema es basava en grups tancats als quals es pertanyia per neixement i la mobilitat social era molt limitada. Els membres de l’esglesia si que podien pujar d'estament ja que, al tenir prohibit tenir fills, ningu heredara el seu lloc en l’estament. No havia classes socials, sinó estaments. Els tres estaments o estats son: Nobles → belatores (soldats) → tenia una funció de guerra Clero → Oratores (pregar) → dedicat a assumir funcions religioses, membres de l’esglesia. Pagesos/artesans → Laboratores (treballar) → dedicats a la producció. - El poder polític: (falta info) Parlamentarisme: A Europa hi havia dos paissos on si funcionava el parlament. ● Anglaterra i Paisos Baixos → Si Parlament que condiciona i limita al rei. (si/no impostos i si/no guerras) A la resta d’europa, el rei mana mentres que a Anglaterra el rei ha de pactar amb el parlament.
Per tant, arriba el rei Carles I i es va fartar i va voler posar-hi fi pero el rei va iniciar una guerra on guanya el bandol del parlament. Els Stuart van voler governar sense el control del Parlament. Guerra civil entre defensors del Parlament i defensors de la monarquia absoluta. Per lleis, qui es posava en contra del poble mereixia morir. Per tant, el van decapitar. Carles I va ser executat. Va començar a governar el poble fent una republica. No sabien prendre decisions i al cap d’un temps van voler tornar a posar un rei. El parlament va demanar al fill de Carles I que sigues ell el rei. Carles II, fill del rei anterior, accepta ser el llei pero tenia el poder limitat. Va haver d’acceptar l’ habeas corpus (dret a no ser detinguts ni jutjats sense ordre judicial). Inicia el reconeixement de l’Habeas Corpus, que impedia qualsevol detenció arbitrària. Al morir Carles, pasa el poder al germà, Jacob, el qual no vol al parlament i hi ha una nova revolta que destronava als Stuart. El nou rei Guillem d’Orange, familia que goveraba amb un parlament a paissos baixos, al anar a Anglaterra va jurar el Bill of Rights “divisió de poders”.
- Crisi de l’antic règim: La Il·lustració: donen llum al coneixement. és un moviment intel·lectual amb precedent en dos pensadors anglesos → Moviment intel·lectual: ● Isaac Newton, introductor del mètode cientific. Tot es pensava que tot el que passava era gracies a deu, per tant Newton ho va començar a questionar. ● John Locker, planteja la divisió de poders. → Idees il·lustrades: L’educació era essencial per renovar la societat. ● La raó, unica font del saber ● Condemnaven l’intolerancia
Però no es podia reformar l’economia mantenint la societat estamental i el poder absolut. Les contradiccions anunciaven l’època de les revolucions liberals. Intent d’alguns monarques per millorar les condicions del país sense treure l’absolutisme.
- La revolució Americana: Govern republicà, amb molts poders per al president i una estructura federal. Desacord amb les taxes i els impostos (especialment sobre el te). Llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. La Revolució Americana va ser un moviment de les 13 colònies britàniques a Amèrica del Nord que va culminar amb la independència i la creació dels Estats Units. Les colònies es van sentir oprimides pels impostos britànics, especialment el conegut "impost sobre el te", i pel fet de no tenir representació al Parlament britànic. Inspirades per les idees de la Il·lustració, van decidir no obeir les lleis que no havien votat. Així, el 4 de juliol de 1776, els seus representants a Filadèlfia van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units. La guerra que va seguir va ser llarga, però després de la decisiva victòria a Yorktown , els britànics van reconèixer la independència dels Estats Units , i George Washington va ser escollit com el primer president del nou país. En aquest moment, es va redactar la primera Constitució escrita de la història amb una estructura federal i una clara separació de poders. Aquesta Constitució va atorgar al president molts poders i va establir les bases d'un govern republicà. A més, es va incloure una Declaració de Drets que garantia importants llibertats individuals, com la llibertat de religió, de premsa, d'expressió i de reunió. També es va establir el dret a ser jutjat per un jurat i es va subratllar que ningú podia ser privat de la vida, la llibertat o la propietat sense un procediment judicial adequat. Aquesta Declaració de Drets va esdevenir un model per a molts altres països i va ser un punt clau en la creació d'una societat lliure i democràtica als Estats Units. Els “Pares” de la Independència: George Washington, John Adams, Thomas Je erson, B Franklin.
La revolució Francesa:
- Causes de la revolució: La burgesia, que tenia idees il·lustrades i havia millorat econòmicament, es veia obstaculitzada políticament pels privilegis estamentals de la noblesa i econòmicament per l' intervencionisme de l'Antic Règim. D'altra banda, l'aristocràcia, qui té el poder de tota la vida, es negava a qualsevol canvi per mantenir el seu poder polític i nivell econòmic davant de l'augment dels preus que afectava les rendes fixes. A finals dels 1780, una forta crisi va complicar la situació. Varios anys de males collites provocaren la fam dels pagesos, a més de la baixa producció patien una pujada de càrregues senyorials , que els pagesos també havien d'enfrontar-se a un augment en les obligacions o impostos que havien de pagar als senyors feudals o propietaris de les terres on treballaven. Aquestes càrregues senyorials eren impostos o tributs que els pagesos havien de pagar als propietaris de les terres en les quals treballaven. L'increment d'aquestes càrregues senyorials agreujava encara més la difícil situació dels pagesos, ja que havien de lliurar una part significativa de la seva producció o ingressos als senyors, la qual cosa contribuïa al seu empobriment i a les dificultats econòmiques. La manca de productes bàsics , amb la pujada de preus conseqüent, provocà la misèria de les classes populars urbanes i l'enfonsament de molts petits burgesos. A més, la competència amb productes anglesos va arruïnar molts tallers i manufactures, augmentant el nombre d'aturats (si els tallers eren els unics en una mica de diners i podien pagar impostos, al tancar el seu local ja no podran pagar i pujaran més els impostos). Les finances reials es trobaven en bancarrota a causa de les enormes despeses de la cort, el rei i la reina i familia propera) i de l'ajuda del préstec perdut a la guerra d'Independència dels Estats Units (13 colonies). Feia 5 anys que no es cobraven impostos → nomes es gastava. Els ministres de economia, Calonne i Necker, els revisors dels cofres, veien que
drets i deures de totes les classes socials de manera justa i igualitària. Això va forçar el rei a acceptar-ho i passen a ser Assamblea Nacional Constituent (tenen autoritat a fer una constitució). Al 13 de Juliol, exèrcits enviats pel rei, es col·loquen fora de Paris per entrar. El 14 un burgès ho veu i per actuar, els burgesos tenien les idees pero no les armes. La gent de París va donar suport a l'Assemblea i, el 14 de juliol de 1789, va asaltar la Bastilla, una fortalesa que s'utilitzava com a presó on al entrar aconsegueixen armes per defensar el procés revolucionari. A més, hi va haver revoltes a tot el país, amb els camperols enfrontant-se als nobles i destruint els seus castells. El rei, al saber que tenien armes, va enviar un missatge per tirar enrere l'exèrcit. Els pagesos van fer una forta revolta anti-senyorial → La Gran Por al camp. El poble volia venganza (sobretot en el camp). Finalment, l'Assemblea Nacional va aconseguir l'abolició del feudalisme i la promulgació de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, què establia llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei.
- Durant la primera etapa (1789 - 1792) La Constitució de 1791 va introduir canvis significatius en la França postrevolucionaria, reconfigurant la forma de govern i els drets ciutadans. Va introduir el sufragi censitari, restringint el dret a votar segons els ingressos. Va reorganitzar el país en departaments per millorar l'administració. També va promoure impostos sobre fortunes i va abolir els gremis, fomentant la llibertat econòmica. Aquests canvis van marcar una nova etapa a la França postrevolucionària. El sufragi centenari eren votacions per llistes d’ordre de riquesa. Ordenades segons el grau de riquesa. Ho feien aixi perque qui vota es qui més pot perdre per tant, has de votar amb més seny. Van permetre el divorci i van prendre les terres de l'Església, però van deixar que la religió i els capellans continuessin existint. Després, van fer una Constitució que deia que l'església i el govern estaven separats, i els sacerdots havien de jurar lleialtat a aquesta Constitució. Alguns sacerdots estaven d'acord amb aquests canvis, però
altres no. Però el clero es va dividir, alguns estaven d'acord amb els canvis i altres no. A més, hi havia una divisió en la societat. Hi havia gent que volia canvis moderats (ja estaven prou contents amb el que havien aconseguit) i altres que volien més democràcia i ajudar els més desfavorits. També hi havia nobles que havien marxat del país i animaven altres països europeus a intentar restaurar l'Antic Règim a França. La situació es va complicar quan la família reial va intentar fugir del país i anes a Varennes però els van atrapar i tornar a París. Els van empresonar a Palau de les tulleries, queden com a traïdors. Això va fer que la gent perdés confiança en la monarquia i que la revolució es radicalitzés encara més. L’asamblea legislativa (on es fan les lleis) es va reunir per primer cop, la cual estaba dividida en dos bàndols, el girondins i el jacobins. Els girondins, el grup moderat de l’Assemblea Nacional volien una monarquia, volien afavorir a la burgesia (gent adinerada), mentres que els jacobins, el grup més radical de l’Assemblea Nacional, amb Robespierre diriguint, volien la republica, volien afavorir a les classes baixes.
- La radicalització: l’etapa republicana (1792-1799): Austria, s’estaba preparant per atacar França, pero frança va decidir declarar-li la guerra. Les coses van anar malament. L’amenaça de l’exercit de Brunswick a la capital encrespà els ànims. Van surgir els sans-culottes, les classes populars més pobres i radicals de La revolució francesa, donaven suport als jacobins, gent del poble que assalten les Tulleries (Palau de París on van retenir al rei després de l’intent de fuga Palau de París on van retenir al rei després de l’intent de fuga, pres a l’assalt pels sans culottes), arresten al rei i convoquen noves eleccions. Això comporta una nova Assemblea, convenció nacional, un govern en funcions on estan representats tots els partits. S’acabaran les funcions quan es facin les eleccions, algú ha de tenir el control. Es forma el dia de la batalla de Valmy , la primera batalla en què els francesos van ser capaços d’aturar la invasió dels austríacs, la primera mesura va ser eliminar la monarquia i proclamar la república.
un tipus d’elecció que donava possibilitat de votar a tothom sense tenir en compte la seva riquesa (en aquella època homes). No obstant això, l'ascens de Robespierre, el líder principal dels Jacobins, que va fer mesures molt dures per salvar la revolució i afavorir els més pobres, i el Comitè de Salvació Pública va veure una concentració de poder i mesures radicals com la llei del màxim (Llei del màximum)Llei que va impulsar Robespierre i els jacobins que posava un preu màxim als productes més bàsics i reformes socials com la distribució de terres i el salari mínim. Aquest període va culminar amb el Terror, on es van produir detencions i execucions massives. Tot i que la república semblava ser rescatada a principis de 1794, la burgesia moderada va intervenir i va posar fi a l'era dels jacobins amb l'execució de figures com Danton i Marat el 10 de termidor de l'any 2 (juliol 1794). Aquesta etapa va ser un moment crític en la història de la Revolució Francesa. El Terror → Època de la revolució en que dominaven els jacobins dirigits per Robespierre.
- Napoleó, l’emperador hereu de la revolució
- Quins càrrecs va tenir Napoleó? Cònsol, Primer Cònsol, cònsol vitalici, Emperador Al 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat i imposa un Consolat, un règim autoritari i centralista, tot el poder el tenia ell. Napoleó Bonaparte va emergir com una figura destacada després de la Revolució Francesa i va exercir un control ferm sobre França i gran part d'Europa. Després de ser part d'un triumvirat en el Consolat, va agafar ràpidament el control com a Cònsol vitalici al 1802 i va proclamar-se emperador al 1804. A l'interior, va suprimir revoltes populars i moviments democràtics , així com va firmar un acord amb l'Església per guanyar el suport dels catòlics i va permetre que els reialistes tornessin a França.
- Què va fer a l’interior de França?
reprimir revoltes populars, jacobinisme i moviments democràtics; signà un Concordat amb l’Església, integrà reialistes al règim permetent el seu retorn a França, un dur control de l’ordre públic, grans reformes: Codi Civil, Codi de Comerç i Codi Penal molt avançats; consolidà la igualtat davant la llei, llibertat individual de consciència, treball i accés a càrrecs públics. Desenvolupà l’ensenyament públic, la centralització administrativa i la uniformització lingüística. Va introduir reformes significatives, incloent l'elaboració de codis legals avançats que promovien la igualtat davant la llei, la llibertat individual de consciència i de treball, i l'accés lliure a càrrecs públics. També va promoure l'educació pública, la centralització administrativa i la uniformització lingüística. A nivell internacional, va liderar una política d'expansió i conquesta, dominant Europa des d'Alemanya fins a la Península Ibèrica i establint un imperi amb centre a França que va estendre els ideals revolucionaris. No obstant això, l'ús de la força i l'explotació econòmica dels territoris conquerits van provocar resistències importants. La campanya de Rússia al 1812 va ser un punt d'inflexió, i els problemes a Espanya, així com la formació d'una gran coalició europea, van conduir a la seva caiguda al 1814.
- Què va fer per Europa? Una política de conquestes que el va portar a dominar Europa des d’Alemanya fins la Península Ibèrica. Volia crear un imperi amb centre a França estenent els avenços revolucionaris, però el fet de ser l’invasor, l’ús de la força i l’explotació econòmica dels territoris van originar fortes resistències. Encara que es van restablir els Borbó amb Lluís XVIII, Napoleó va poder tornar al cap d'un any a causa de la oposició a l'absolutisme. El seu retorn va ser breu, ja que va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo el 1815. Va ser deportat a l'illa de Santa Helena, on va romandre fins a la seva mort. La seva carrera va ser un episodi monumental a la història europea, amb èxits i caigudes dramàtiques. - Onades revolucionàries liberals i nacionalistes: Les onades revolucionàries liberals i nacionalistes a Europa van tenir lloc en diversos períodes importants:
Bonaparte (Napoleó III).
- A Europa Oriental, aquesta revolució va implicar l'abolició del feudalisme, llevat dins l'Imperi Rus.
- A Viena, la revolució va forçar a Metternich a dimitir i va transformar l'Imperi Austríac en una monarquia constitucional amb l'abolició de la servitud.
- Tot i que la majoria de les revoltes van ser sufocades, les reformes liberals i la independència nacional es van consolidar, com va ser el cas de les unificacions d'Itàlia i Alemanya, posant fi a l'època de la Restauració.
