Antoni Vivaldi, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Antoni Vivaldi y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

ANTONIO LUCIO

VIVALDI

C on

ce rt

p er

a do

s

guitarres

L’Autor

Antoni Lucio Vivaldi fou compositor i violinista italià, el més

influent de la seva època. Va néixer el 4 març 1678 a Venècia,

va estudiar amb el seu pare, violinista a la catedral de Sant

Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703, l'anomenaven “ il prete

rosso” (el capellà pèl-roig), i va començar a ensenyar al

“ Ospedale della Pietá” que era un conservatori per a nenes

òrfenes. Va treballar allà com a director musical fins a 1740, com a professor i

composava concerts i oratoris per als concerts setmanals a través dels que va aconseguir

una fama internacional. A partir de 1713 Vivaldi també va treballar com a compositor i

empresari d'òperes a Venècia i viatjava a Roma, Màntua i altres ciutats per supervisar

les representacions de les seves òperes. Cap a 1740 va entrar al servei de la cort de

l'emperador Carles VI a Viena. Va morir en aquesta ciutat el 28 de juliol de 1741.

Vivaldi fou un compositor i músic del Barroc, i un dels virtuosos del violí més admirats

del seu temps. És un personatge rellevant per a la història de la música per molts

aspectes. L’aspecte principal és la creació (no només ell sòl) i desenvolupament del

gènere del concert, que era el més important de la seva època.

Va composar un gran nombre d'obres, tant vocals (òperes, cantates, misses, motets,

etc.), Com instrumentals (concerts, sonates...). Vivaldi va trencar amb el paradigma de

“ El Concierto Soli ”. Aquesta expressió de “ El Concierto Soli ” significa que l’instrument

solista portava tot el pes de la melodia i la composició, mentre que l’orquestra es

limitava a fet un acompanyament. Un cop Vivaldi va trencar amb aquest paradigma,

l’orquestra no actua com un fons d’acompanyament, sinó que ajuda al desenvolupament

de l’obra. Això influirà a autors de la talla de Händel, i sobretot Bach, el qual estudiarà

minuciosament els concerts de Vivaldi.

Des dels concerti da camera , compostos per a la cort de Màntua fins als concerts per a

violí de la seva última època, a més d'altres peces concertants, la música barroca italiana

de Vivaldi, ens ofereix contrastos i emocions refinades. Complementa la varietat d'estils

que conformen el Barroc musical, l'alemany, el francès, anglès i òbviament l’italià. La

importància de l'aportació de Vivaldi radica a haver consolidat l'estructura del concert

com a gènere.

III. ALLEGRO (09:22 – 13:55)

I. ALLEGRO (00:00 – 05:10)

El concert s’inicia amb l’entrada de l’orquestra i dels dos guitarristes solistes al mateix temps, seguint la mateixa melodia. Al minut 00:45 els guitarristes no intervenen en una sèrie de notes, les quals només les duu a terme l’orquestra. Deu segons més tard, al minut 00:55, les dos guitarres s’incorporen de nou, reproduint (ara si) la melodia en la qual no hi havia participat abans. Un cop el concert arriba al minut 01:02, les dos guitarres solistes inicien una melodia independent a la de la orquestra, la qual fa l’acompanyament. Aquest fet dóna protagonisme als dos guitarristes fins al minut 02:02, on la orquestra torna a tocar la mateixa melodia que aquests. Un cop arribem al minut 02:18, l’orquestra deixa de tocar per complet i s’inicia un solo d’un minut dels guitarristes. Un d’aquests marca el ritme amb notes greus, mentre que l’altre marca la melodia amb notes més agudes. Al minut 03:18 s’incorpora de nou l’orquestra. Dotze segons més tard, al 03:30, l’orquestra es queda sola reproduint una melodia, la qual serà repetida 8 segons més tard amb la intervenció dels guitarristes. Al minut 03:46, s’inicia un nou solo de guitarra, mentre que l’orquestra fa un acompanyament (excepte entre el minut 04:09 i el 04:15, on l’orquestra s’adjunta momentàniament a la melodia que toquen les guitarres). El solo finalitza al minut 04:56, on hi ha una breu pausa dels guitarristes d’un segon més o menys, fet que marca més l’entrada de l’orquestra fent la mateixa melodia que fan els guitarristes. L’orquestra i els guitarristes acaben conjuntament el bloc del primer “allegro” al minut 05:10, allargant l’última nota per tal de finalitzar l’”allegro” i donar pas al pròxim bloc que ve a continuació.

II. ANDANTE (05:14 – 09:13)

El bloc de “l’andante” s’inicia amb la participació conjunta dels dos guitarristes i l’orquestra gairebé no fa acte de presència, amb un volum molt baix en comparació a les guitarres, de tal manera que fa difícil la seva apreciació. Aquest fet es duu a terme per tal de donar més delicadesa i sensibilitat a l’obra. Del minut 05:14 fins al 06:17 els protagonistes són els guitarristes. Entre el minut 06:17 i 06:22 hi ha un silenci, que després serà trencat, de nou, per les dues guitarres solistes. La melodia dura fins al minut 07:25, on torna a haver-hi un silenci, el qual deixa de fer presència a partir del minut 07:29, on les guitarres fan un canvi de melodia respecte als moments anteriors de “l’andante”. Des d’ el minut 07:29 fins al final d’aquest fragment del concert, al minut 09:13, no hi ha cap tipus de pausa. A diferència de

“l’allegro”, “l’andante” és bastant més lent. Cal destacar el protagonisme que adopten els dos guitarristes i la poca intervenció (gairebé cap) de l’orquestra en comparació amb “l’allegro”.

III. ALLEGRO (09:22 – 13:55)

Aquesta part del concert (“l’allegro”) comença al minut 09:22, amb l’entrada simultània de l’orquestra i de les dos guitarres. Del minut 09:57, l’orquestra marca l’acompanyament per tal de que les guitarres marquin la melodia, fins al minut 10:39, que tornen a tocar una melodia simultàniament l’orquestra i les guitarres. A partir del minut 10:53 els guitarristes tornen a agafar el paper de protagonista, fins que arriben al minut 11:37, que l’orquestra entra i hi ha un canvi de melodia. Després d’uns segons tocant la mateixa melodia conjuntament, al minut 11:59, els guitarristes comencen de nou a efectuar un solo fins al minut 13:12 on l’orquestra i les guitarres, fins al final del concert, toquen la mateixa melodia fins al moment de la seva conclusió al minut 13:55.

Conclusió

En aquest concert d’Antoni Vivaldi podem apreciar el grau de complexitat que esdevé, i a més comptant que va ser composat fa més de 300 anys. Cal destacar tant la importància de les dues guitarres com la de l’orquestra, ja que les dues tenen un paper molt rellevant durant el concert. Es pot apreciar que en els dos “allegros” el ritme és més ràpid i dóna una sensació d’alegria, a diferència de “l’andante”, el qual és més lent i més sentimental.

Respecte al que hem dit anteriorment, el trencament d’ “ El Concierto Soli ” es nota moltíssim i té una gran rellevància, ja que l’orquestra té un pes molt important en aquest concert.

Opinió Personal