Teorías de Antropología: Evolucionismo, Antropología Social, Particularismo Histórico y Ne, Apuntes de Antropología

¡Descarga Teorías de Antropología: Evolucionismo, Antropología Social, Particularismo Histórico y Ne y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity!

Tema 2. Les teories de

l’antropologia

Ensenyament d’Història i

Història de l’Art

Montserrat Soronellas

L’Evolucionisme  Autors juristes. Recerca dels origens de les institucions del dret: família i religió  Interès per descobrir l’origen de la cultura  Comparativisme i manca de treball de camp  (^) Etnocentrisme  Evolucionisme unilinial  Autors més importants:

 Johan J. BACHOFFEN, (1861) Das Mutterrecht

 Edward TYLOR, (1871) Primitive Culture

 Lewis H. MORGAN, (1877) Primitive Society

 Henry MAINE, (1881) Ancient Society

 James FRAZER, (1890) The Golden Bough. A study on Magic

and Religion

Bronislaw Malinowski (1884-1942)

ANTROPOLOGIA SOCIAL ANGLESA

 Estructural-funcionalisme

Autor: A.R. Radcliffe-Brown

1950, Sistemas africanos de parentesco y

matrimonio

1952, Estructura y función en la sociedad primitiva

Interès en descobrir el funcionament de l’estructura

social, entesa aquesta com el sistema relacions

socials d’un grup.

La cultura és només un subsistema del sistema

social.

Autor: Evans-Pritchard, 1940 Els Nuer

Particularisme Històric (1890-1920)  (^) Particularització de les cultures com un tot.  (^) La cultura ha d’estudiar-se dins de cada societat particular. Rebuig de l’etnocentrisme.  (^) Es planteja el relativisme cultural.  (^) L’antropologia com a reconstrucció microhistòrica i microcultural.  (^) Crítiques: es situen al marge de tota perspectiva global. Es pren a la cultura com a única i irreductible. No comparable.  (^) Treball de camp; monografia.  (^) De la cultura a la conducta dels individus.  (^) Autors: Franz Boas, Alfred Kroeber, Robert Lowie

Cultura i personalitat  (^) Ruth Benedict (1887-1948) “Los modos comunes de crianza producen así lo que se ha llamado una " estructura básica de personalidad ", a partir de la cual, o gracias la cual, las personas adultas, y las colectividades, se proyectan en las formas de actuar, de enfocar situaciones y de resolver problemas, que son típicas consecuencias de aquellos modos de crianza. De esta manera, es posible caracterizar las culturas, y eventualmente compararlas, en términos de personalidad, es decir, entender las culturas como se entienden personalidades”. Distingeix entre:  (^) Culturas dionisíaques cultures de la dramatització, la competició y el gaudi (com la cultura kwakiutl)  (^) Cultures apol·línies culturas de la mesura, l’eficiència i el deure (com la cultura zuñi). 1944 El Crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa

Neoevolucionisme, ecologia cultural i materialisme cultural  (^) Reprenen l’evolucionisme del segle XIX i intenten corregir aquells errors que havien comès els seus predecessors. Expliquen el desenvolupament de la cultura en funció de l’energia disponible per individu. L’evolució és l’increment de les tècniques per l’obtenció d’energia.  (^) Proposen una teoria de l’evolució multilinial, amb varis nuclis i models d’evolució sense establir jerarquies entre els diferents estadis i graus de cultures.  (^) Donen prioritat a l’estudi de les relacions entre l’entorn físic i la tecnologia i d’aquí, passen a estudiar com influeixen en les característiques socials i com defineixen els altres aspectes de la cultura.  (^) Neoevolucionisme i Ecologia Cultural : L. White, R. Steward, G. Childe  (^) Materialisme cultural: Marvin Harris

L’Estructuralisme  (^) En el conjunt d’elements i parts que integren la cultura, el sistema ideològic (processos mentals inconscients d’aprehensió i captació de la realitat) determina la resta d’elements que la composen.  (^) L’estructura no és una realitat directament observable, existeix més enllà de relacions socials visibles. Són estructures mentals comunes a tota la humanitat. Per això és possible la comparació.  (^) Objectiu: trobar aquestes estructures lògiques ocultes en el llenguatge, el pensament, les institucions... en la cultura humana, per a descobrir les lleis estructurals en forma de models estructurals o lògics.  (^) Crítica: plantejament excessivament teòric, ahistòric i ideacional (mentalista), acontextual i atemporal.  (^) Autor: Claude Lévi-Strauss 1949 Las estructuras elementales del parentesco 1955 Tristos tròpics 1958 Antropología estructural

Postmodernisme Tres corrents:

1. Meta-antropologia: analitza críticament els recursos teòrics i d’autor de l’etnografia convencional. Alternatives d’escriptura etnogràfica. Etnografia com a gènere literari i l’antropòleg com a escriptor (Geertz)
2. Etnografia experimental: li proporciona a la primera el material. Redefinició de les pràctiques o al menys de les formes en què la praxi del treball de camp queden reflectides en les monografies etnogràfiques.
3. Ni anàlisi pormenoritzat de l’escriptura antropològica tradicional ni renovació de la literatura etnogràfica. proclama la caducitat de determinada manera de escriure antropologia i la crisi de la ciència en general.

Camps de l’antropologia aplicada  Aproximacions transculturals  Educació  Medicina (etnomedicina)  Interculturalitat  Religió i sistemes simbòlics  Migracions  Empresa  Gestió cultural