antropologia 3, Apuntes de Nutrición

¡Descarga antropologia 3 y más Apuntes en PDF de Nutrición solo en Docsity!

Els condicionaments

de l’alimentació humana

Complexitat del fet alimentari Religiós Ecològic Tecnològic Biològic Econòmic Polític Ideològic

Els condicionants

de l’alimentació humana

En definitiva el que importa és observar com la cultura alimentaria dels pobles s’adapta de forma òptima segons les condicions de l’entorn natural i social on viuen i es desenvolupen. La resposta la trobarem en els condicionaments biològics i contextuals. Condicionants de caràcter biològic i psicològic: Experiències sensorials que proporcionen els aliments (sabor, aspecte, aroma, color i textura) i de la necessitat que té el cos de demanar nutrients o de rebutjar-los Determinants de caràcter contextual: ecològic, econòmic, polític o ideològic De quina manera es disposen dels recursos necessaris per adquirir els productes que es volen consumir i cuinar-los d’una manera particular.

The omnivorous condition

Marvin Harris (1985) Good to eat: Riddles of Food and Culture Científicament parlant, Els éssers humans són omnivors–criatures que mengen aliments d’origen animal i vegetal. Com altres de la seva naturalesa com ara porcs, rates i escarbats, satisfem les nostres necessitats nutricionals a través d’ingerir una varietat amplia de susbstàncies. Podem menjar i digerir de tot com ara secrecions ràncies de glàndules mamaries, fongs o roques.

The omnivorous condition

Marvin Harris (1985) Good to eat: Riddles of Food and Culture Com altres dilemes de la condició omnívora, no mengem literalment qualsevol cosa. De fet si considerem la totalitat dels aliments que potencialment podem menjar, l’inventari de la dieta de molts grups humans sembla ser bastant estret.

The omnivore’s paradox

La paradoxa de l’omnívor es situa en la relació existent entre la neofobia (prudència, por al desconegut i resistència a la innovació) i la neofilia (tendència a l’exploració, necessitat de canvi, de novetat i varietat).

La Paradoxa de l’omnívor:

El context de consum

El principi d’incorporació:

Identitat

La incorporació funda la identitat. L’alimentació ens defineix i ens identifica. Ens permet distingir-nos dels altres i d’entendre que formem part d’un col·lectiu. L’home menja en l’interior d’una cultura i aquesta cultura ordena el món d’una manera pròpia i determinada. Quan incorporem un aliment a l’organisme en definitiva el que fem es garantir la vida i la salut, en termes nutricionals i en termes socials.

La delimitació del jo

L’òrgan clau en tot aquest procés és la boca. Es podria entendre com el guardià del cos que té com a objectiu la incorporació a la persona de substancies del món extern. Té una funció clau a l’hora d’acceptar nutrients o rebutjar toxines. És l’últim lloc on es poden prendre decisions reversibles (mecanisme de control reversible). A partir del que ens emportem a la boca i acceptem o rebutgem, prenem consciència de nosaltres mateixos. Decidim el que volem i el que no, i aquest fet ens identifica. S’esdevé el procés d’individuació.

La formació del gust

És una operació complexa on participen tots els sentits: Vista: observació de l’aliment (exterior) Olfacte: olor de l’aliment (exterior – interior) Gust: sabor de l’aliment (interior) Tacte: contacte amb l’aliment (exterior i interior) Oïda: Consistència de l’aliment (exterior – interior) El gust no es capaç de treballar per si sol alhora d’emetre un judici gustatiu sobre el tast d’un aliment.

La formació del gust

A part de la resposta afectiva també provoca una resposta comportamental. Ambdues sembla ser que funcionen sota una lògica binaria: Acceptació – Rebuig (Indiferència?) Això ens porta a pensar que el gust acompleix una funció que ens apropa a la idea d’un judici d’acceptació (a favor) o de rebuig (en contra). 4 1 m. [LC] [FS] [PS] Operació de l’enteniment, que implica comparació i discriminació, amb què es forma un coneixement dels valors i de les relacions de les coses.

Formació i transmissió dels gustos alimentaris

Hi ha com a mínim, quatre tipus de factors que intervenen en la creació dels gustos alimentaris de les persones:

• Biològics,
• Psicològics (fan referència a l’experiència individual),
• Culturals i Socials (té a veure amb la interacció amb els individus). Formalment podem distingir dos modes de transmissió:
• Genètic i Cultural En termes socials i/o en relació a la cultura:
• inter-generacional
• intra-generacional

Julie Mennella,

investiga en el Centro de Sentidos Químicos Monell, colabora con Expoquimia Metimos la mano del bebé en agua helada y lloró... Angelito... Después le pusimos unas gotitas de azúcar líquido sobre la lengua y dejó de llorar. ¿Ergo? Ingerir alimentos dulces aminora el dolor, porque estimulan la segregación de endorfinas en nuestro cerebro. Así que lo dulce no es sólo un sabor, sino también un estado mental. Al comer dulces, te sientes mejor. […] Una ruptura sentimental provoca dolor y el dulce lo aminora. Lo dulce es una de las sensaciones primarias de nuestro paladar, pero lo amargo es aún más esencial. ¿Por qué? Nuestro cerebro ha evolucionado para gratificar con endorfinas la ingesta de los nutrientes dulces, porque son los que dan más energía. También desincentiva lo amargo desde el embarazo con una sensación de desplacer. Porque en la naturaleza los venenos suelen ser amargos. ¿No hay venenos dulces? Cuanto más tóxica es una planta,más amarga. Y, para nuestra supervivencia, no intoxicarnos ha sido más prioritario que conseguir energía. Por eso, tenemos veinticinco receptores de lo amargo en las papilas gustativas y sólo dos de lo dulce. ¿Lo amargo no siempre sienta mal? Paradójicamente, las medicinas naturales que nos curan suelen ser amargas, porque también son las que más principios activos concentran.

Julie Mennella,

investiga en el Centro de Sentidos Químicos Monell, colabora con Expoquimia ¿Antes de nacer mamá nos enseña eso? Y más. El tercer gusto esencial es lo salado, porque incentiva la ingesta de minerales. ¿También nos enseña malos hábitos? La madre pauta al feto en qué comer y qué no. Y también cuánto debe comer y cuándo. ¿Cómo? Lo que come la madre se transmite al flujo sanguíneo y al feto: sus gustos condicionarán así los del niño. Durante la lactancia el bebé siente con enorme intensidad lo dulce y lo amargo y después percibe lo salado. Y a medida que vamos creciendo, esa intensidad decrece. Nunca volveremos a disfrutar los dulces tanto como en el claustro materno. ¿No influye el ambiente o la cultura? La madre come más a menudo lo que más le gusta, que será lo que cocine para al niño. Lo que más le gusta suele ser lo más disponible en su hábitat. Y es la dieta de la tribu. Toda tribu se identifica por lo que come. ¿La madre transmite así la cultura? Le enseña qué puede y debe comer y hace que le guste, incluso antes de que el bebé haya probado alimento alguno.