EL CONDUCTISME
A. Teories conductuals o comportamentals
Finals del s. XX
Volien fer que la pisicologia fos una ciencia, havia de ser observable i en estudiar el comportament
huma i animal.
El desenvolupament és un procés continu que pot assolir dreceres ben diferents, segons els
entorns de criança.
El conductisme s’interessa únicament per la conducta observable dels éssers humans. Des del
model conductual se sosté que el desenvolupament humà és una conseqüència directa de
l’aprenentatge.
La conducta normal / anormal s’adquireix pels principis de l’aprenentatge. L’aprenentatge ha de
ser un procés tècnic, en el qual una planificació correcta produeix sempre els resultats esperats.
L’aprenentatge resulta sempre d’una associació entre estímul i resposta.
El desenvolupament a cause del comportament, tot alló que aprenem és gràcies a l’exterior,
gràcies als sentits.
Thorndike (1879-1949) és un altre dels psicòlegs conductistes més important (Teoria
connexionista) (conductisme apres). Experimentà amb gats i observà que quan el comportament té
un efecte + (aliment), el comportament es repetirà. Aquesta fou la base a partir de la qual Skinner
(1904-1990) formulà els seus treballs. Per a Skinner existeixen dos tipus de condicionament: el
condicionament clàssic o reflex (Pavlov i Watson*) i el condicionament operant (Skinner).
Posteriorment apareixen altres psicòlegs pertanyents al paradigma conductista que actualitzen els
seus postulats, Bandura (1925-), introduint el concepte d’aprenentatge social o per observació.
*Watson: Agafar un nen de dos anys, ancant en una habitació, quan li ensenya un ratolí noli fapor
però llavors cada vegada que li ensenya el ratolí fica música estrident, aquest nen comença a
agafar por els ratolins.
