Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


APUNT SOBRE CONDUCTISME, Apuntes de Psicología del Desarrollo

Explicació del correct conductista.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 11/03/2020

julia-salvado
julia-salvado 🇪🇸

4 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL CONDUCTISME
A. Teories conductuals o comportamentals
Finals del s. XX
Volien fer que la pisicologia fos una ciencia, havia de ser observable i en estudiar el comportament
huma i animal.
El desenvolupament és un procés continu que pot assolir dreceres ben diferents, segons els
entorns de criança.
El conductisme s’interessa únicament per la conducta observable dels éssers humans. Des del
model conductual se sosté que el desenvolupament humà és una conseqüència directa de
l’aprenentatge.
La conducta normal / anormal s’adquireix pels principis de l’aprenentatge. L’aprenentatge ha de
ser un procés tècnic, en el qual una planificació correcta produeix sempre els resultats esperats.
L’aprenentatge resulta sempre d’una associació entre estímul i resposta.
El desenvolupament a cause del comportament, tot alló que aprenem és gràcies a l’exterior,
gràcies als sentits.
Thorndike (1879-1949) és un altre dels psicòlegs conductistes més important (Teoria
connexionista) (conductisme apres). Experimentà amb gats i observà que quan el comportament té
un efecte + (aliment), el comportament es repetirà. Aquesta fou la base a partir de la qual Skinner
(1904-1990) formulà els seus treballs. Per a Skinner existeixen dos tipus de condicionament: el
condicionament clàssic o reflex (Pavlov i Watson*) i el condicionament operant (Skinner).
Posteriorment apareixen altres psicòlegs pertanyents al paradigma conductista que actualitzen els
seus postulats, Bandura (1925-), introduint el concepte d’aprenentatge social o per observació.
*Watson: Agafar un nen de dos anys, ancant en una habitació, quan li ensenya un ratolí noli fapor
però llavors cada vegada que li ensenya el ratolí fica música estrident, aquest nen comença a
agafar por els ratolins.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNT SOBRE CONDUCTISME y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

EL CONDUCTISME

A. Teories conductuals o comportamentals

Finals del s. XX Volien fer que la pisicologia fos una ciencia, havia de ser observable i en estudiar el comportament huma i animal. El desenvolupament és un procés continu que pot assolir dreceres ben diferents, segons els entorns de criança. El conductisme s’interessa únicament per la conducta observable dels éssers humans. Des del model conductual se sosté que el desenvolupament humà és una conseqüència directa de l’aprenentatge. La conducta normal / anormal s’adquireix pels principis de l’aprenentatge. L’aprenentatge ha de ser un procés tècnic, en el qual una planificació correcta produeix sempre els resultats esperats. L’aprenentatge resulta sempre d’una associació entre estímul i resposta. El desenvolupament a cause del comportament, tot alló que aprenem és gràcies a l’exterior, gràcies als sentits. Thorndike (1879-1949) és un altre dels psicòlegs conductistes més important (Teoria connexionista) (conductisme apres). Experimentà amb gats i observà que quan el comportament té un efecte + (aliment), el comportament es repetirà. Aquesta fou la base a partir de la qual Skinner (1904-1990) formulà els seus treballs. Per a Skinner existeixen dos tipus de condicionament: el condicionament clàssic o reflex (Pavlov i Watson*) i el condicionament operant (Skinner). Posteriorment apareixen altres psicòlegs pertanyents al paradigma conductista que actualitzen els seus postulats, Bandura (1925-), introduint el concepte d’aprenentatge social o per observació. *Watson: Agafar un nen de dos anys, ancant en una habitació, quan li ensenya un ratolí noli fapor però llavors cada vegada que li ensenya el ratolí fica música estrident, aquest nen comença a agafar por els ratolins.

Aportacions més destacades del conductisme.

  • El conductisme i les teories de l’aprenentatge social han tingut un fort impacte sobre les tècniques d’aprenentatge, tant en infants sense cap problemática afegida com en infants amb discapacitat.
  • L’aplicació dels principis del condicionament a contextos educatius s’han adreçat sobretot a dos camps educatius:  Les bases per als processos de programació educativa: Els principis del reforçament han de formar part de l’ educació. El material educatiu ha d’estar molt ben estructurat, presentat en un format senzill i en petites fases.  Les tècniques de modificació de conducta: són conegudes les aplicacions en el camp de en el tractament de pertorbacions del comportament, de la comunicació i del llenguatge.
  • En relació al llenguatge hi ha programes d’entrenament adreçats a persones amb disminució.  Apendre gràcies al reforç positiu.  Apendre gràcies al reforç negatiu. (quan un nen es porta malament (trastorn del comportament) s’he li doni en reforç negatiu perque no es torni a repetir) La psicoanàlisi fa una mirada sobre el perque del problema, fa una mirada al futur. Programació educativa, influències conductisme

Aspectes crítics

Considera al subjecte massa passiu (és passiu quan alfinal de tant modificar el seu comportament es torna passiu – l’entorn afecta alsubjecte) i minimitza l’efecte del propi equipament biològic de base (herència) En el cas de l’adult (professor): és un tècnic i la seva tasca es basa en la disciplina, els objectius mesurables, els hàbits de treball, el control conductual i els mitjans per a la producció dels aprenentatges en els alumnes.

CONDICIONAMENT CLASSIC

  1. Estimul incondionat (no apres) – resposta condionada
  2. Estimul neutre + Ei – Resposta condicionada Resposta Incondionacada.
  • Lextinció del reflex condicionat: apareix quan anem presentant successivament l’estímul condicionat (campana), però sense l’estímul incondicionat (menjar). Les respostes condicionades mai desaparèixen del tot.

Per a Piaget conèixer és “actuar” sobre la realitat que ens envolta ( manipulant, comparant, ordenant, classificant, comptant, deduint,...) Observa als seus fills, quan ja no eren tant infants els hi preguntava el perquè de la conducta o de la resposta. Els infants ja tenen per naturalesa adaptar-se als canvis.

Alguns conceptes essencials de la teoria piagetiana Factors de desenvolupament:

  • Maduració (herència genètica)
  • Acció sobre el món físic
  • Interacció social
  • Tendència a l’equilibri (autoregulació del propi subjecte)

Mecanismes de desenvolupament

  • Invariants estructurals: capacitats dels nostres sentits per captar la informació exterior
    • Invariants funcionals: esquemes i estructures de coneixement, procés d’equilibració (organització i adaptació [assimilació i acomodació]). Patrons d’actuació sobre les coses que ens aporten el coneixement de les seves propietats Equilibri: el subjecte cerca l’harmonia entre el medi i els seus propis coneixements. Es el responsable de les transicions entre una i altra etapes del desenvolupament Pertorbació: és el desequilibri, genera conflictes cognitius: falta d’acord entre la realitat i els esquemes de coneixement que la persona té. Si és permanent és nociu. Assimilació: procés mitjançant el qual el subjecte interpreta la informació del medi, en funció dels seus esquemes o estructures conceptuals. Acomodació: procés de modificació d’un esquema per perfeccionar el coneixement. Ex. Esquemes reflexes (prensió i succió). Permeten fer accions simples que més endavant es combinaran amb d’altres i donaran lloc als esquemes d’acció (voluntaris) Acció que suposa el motor del desenvolupament

Mecanismes de desenvolupament:

Primer de tot captem la informació

necessària, s’assimila (si ja entre dins els

esquemes tot correcte i sinó es forma un

conflicto cogitiu, impuls per a assolir uns

nous coneixements.

(ex: quan saben que els reis són els

pares, primer captar la información,

despres s’assimila (si ja ho sabies doncs

bé però sinó aixó et trenca tots els

esquemes i te un conflicto cognitiu)

L’experiència de la Sally: es tracta de que tu tens dos ninos, un es diu Ann i l’altre Sally. Aleshores devan de la Sally hi ha dues capsetes i l’Ann hi fica una gominola “capsa A”, l’Ann marxa i la Sally el canvia de lloc “capsa B”, quan torna l’Ann i aixeca la B ja que tè una intel·ligència operativa (6-11) en canvi els nens de (2-6) tindran intel·ligència representativa i escullirien la A. Aquest exemple també es podría adaprat a quan els nens descubreixen que els reis són els pares. Capacitat de la reversibilitat “conservació de la substància”: saber que les propietats de les coses es poden mantener intalterades encara que la cosa canvïn de forma. ( és pregunta havere si hi ha la mateixa quantitat entre la A i la C) Els nens que es deixen portar pel pensament intuitiu dirien que hi ha diferències en canvi els nens amb intel·ligència operativa diran que si que hi ha la mateixa quantitat. Conservació del volum: Igual que l’anterior peró amb gots d’aigua.

Intel·ligència sensomotora

Nivells de desenvolupament segons Piaget