apuntes, Apuntes de Biología

¡Descarga apuntes y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

- Diseñadas en Barcelona - de tod Sólo para estudiantes de Unybook: Cupón: UNYBOOKI0 NO) www.wvelobarcelona.com Cupón 10%: UNYBOOK 10 CANJEAR 1. EMBRIOLOGIA - — Ontogénia (zigot > individu): segmentació, blastulació, gastrulació, neurulació ¡ organogénesi - Durant aquest procés: comunicació entre cél, mobilitat cel, regulació de l'activitat génica - Senyalització: senyals químics (endocrines, paracrines, autocrines), molécules de la matriu extracel ¡ les integrines, molécules de membrana de 2 cél diferents - Segmentació: divisiones rápides que formen noves cél totipotents (els blastómers), no hi ha increment de massa. El fus mitótic determina la mida, els centromers > els plants de divisió. La distribució de vitel > el patró de segmentació: isolecítics (distribució uniforme, segmentació holoblástica, mamífers/equinoderms/mol-luses), mesolecítics (distribució concentrada al pol vegetatiu, segmentació holoblástica desigual, amfibis) ¡ telolecítics (vitel concentrat a un pol i forma el blastodisc amb l'epiblast ¡ l'hipoblast, segmentació meroblástica) - — Blastulació: mórula > blástula o blastodisc (blastocel a l'interior) - Gastrulació: polarització (anteroposterior, esquerra-dreta, dorsiventral) i les cél de la superficie migren cap a Vinterior formant les 3 capes germinatives (meso, endo, ectoderma ¡ arquenteron). Importáncia dels moviment d'invaginació i involució: la part apical S'invagina gracies als f. actina que es contrauen > canvis en citoesquelet > cel forma botella. 1 moviments de migració cel: les cél mesenquimátiques emeten fil-lopodis per extendre Varquénteron - — Neurulaci cél del mesoderma formen el notocordi > envía senyals per invaginar l'ectoderma > solc neural 3 tub neural i les crestes neurals (SNP, cél pigmentaries, defects en la capacitat de les seves cel poden provocar malalties intestinals). El tub neural donará lloc al SNC, la notocorda fabrica cél pels discos invertebrals - ICM: massa cél interna que donará origen a 'embrió. TR: trofoblast, donará origen a les membranes fetals ¡ la placenta. Sincititrofoblast (penetra txts materns), citotrofoblast (membranes que envolten l'embrió, cavitat amniótica ¡ blastocel) + 'embrió forma el sac vitel-lí ¡tot queda envoltat per la cavitat coriónica - Derivats del mesoderma: paraxial (somites: miótom > muscles, esclerótom > vértebres, ¡ dermátom > dermis), intermedi (ronyó i gónades) ¡ placa lateral (cavitats celomatiques) - — Elprocés d'apoptosi requereix l'activació de les procaspases, no implica la fragmentació de la cromatina - Un txt és V'associació de cél diferenciades unides per una substancia intercel-lular - — U'endoderma dona lloc al sac vitel-lí 2. EPITELI DE REVESTIMENT - — Funció barrera: polarització (domini apical/basal), unions intercél, lámina basal (separa Vepiteli de la resta de bxts ¡ es secretada per les cél d'aquest, es troba sempre a la base dels epitelis de revestiment ¡ glandulars), capacitat de renovació, avasculars, diferents funcions - — Especialitzacions apicals: microvellositats (augment superfície, f. actina), cilis (mt i dineina), glicocálix (cadena sucres, reconeixement específic) - — Especialitzacions basals: simple/monoestratificat (pla, cuboidal, columnar/prismátic, pseudoestratificat, de transició) o pluriestratificat (cuboidal o escamós) - — Epiteli: capa basal/germinativa, capa de Malphigi o espinosa ¡ capa córnia (queratinitzat). El filament intermedi és la queratina, les cél estan unides per desmosomes - Com ssón avasculars, les cél de lepiteli capten els nutrients de vasos que van per sota la lámina basal, aquesta actua de filtre selectiu (els leucócits, cél de defensa, si que poden pasar) - Una persona amb una mutació que disminuis la producció de selectines, degut a la dificultat de permetre el lligament i rolling dels leucócits a l'endoteli, podria presentar problemas de resposta a les infeccions Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com unybook.com Cupón 10%: UNYBOOK 10 CANJEAR calmodulina ¡ es forma el complex Ca-calmodulina. Aquest complex activa una quinasa que fosforila la miosina provocant un canvi conformacional que permet la seva unió a actina, contracció - L'estímul hormonal provoca l'obertura de canals de Ca de la membrana plasmática ¡ entrada des de l'exterior - — Tipus: muscular llis unitari (gran quantitat d'unions GAP que acumulen Ca ¡ permeten una contracció sincronitzada) i multiunitari (poca quantitat d'unions GAP llavors V'estímul es dirigeix a un lloc determinat) - — Localització: intestí prim, artéria ¡ vena, glándula prostática ¡iris - — Txt muscular estriat (rápida ¡ voluntaria): Sarcómer: organització de filaments d'actina i miosina. Zona Z (actina), A (actina i miosina), ¡ M (miosina). En la contracció Z llisca per sobre d'M, peró no s'escurcen els filaments. La miosina té capacitat d'hidrolitzar ATP, aixó provoca canvis conformacionals en els caps de miosina. La miosina interacciona amb l'actina i es provoca el lliscament de filaments (procés que es va repetint) - — Múscul cardíac: cél mononuclears unides per discs intercalars (moltes unions GAP). Gran quantitat de mitocondris ¡ mioglobina, txt forca irrigat. erplasia (increment en n? cél del cor) i hipertrofia (increment tamany cél del cor). - En preparacions histológiques es poden observar gran quantitat de figures mitótiques en els midcits. No té capacitat de regeneració, cel mare d'altre txt poden migrar - — El SNA regula la frequéncia cardíaca peró no provoca les contraccions. El sistema cardioconnector té unes cel que són el marcapas del cor ¡ no necessiten un impuls nerviós. Condueixen els nivells de Ca a través d'unions GAP ¡ així es contrauen a la vegada. El me ve donat per la cél que es contrau + rápid, les cél del nodul sinoauricular SA. Les aurícules ¡ els ventrícles només estan en contacte pel nódul AV, 1r es contrau l'aurícula - Muscular esquelétic: macrocél amb molts nuelis a la periferia, aquestes cél satél-lit poden unir-se a altres cel i fromar una de nova, és un txt amb capacitat de regeneració - — Vestímul nerviós provoca canvis en el potencial de membrana (potencial d'acció). La membrana forma unes invaginacions, els túbuls T, que transmeten el senyal de despolarització al Rsarcoplasmátic. El Rsarcoplasmátic emmagatzema Ca, quan li arriba el senyal, el Ca surt al citoplasma. El Ca s'uneix a la troponina ¡li provoca un canvi conformacional, en moure's la troponina es mou la tropomiosina i la miosina pot unir=se a l'actina - — Latroponina té 3 subunitats: | (S'uneix a V'actina), T (s'uneix a la tropomiosina), € (S'uneix al Ca) - — ElRsarcoplasmátic es troba al voltant de cada miofibril-la - — Fibres roges control de la postura, contracció sostinguda): molta mioglobina ¡ mitocondris, utilitzen lípids/carbohidrats/proteines per obtenir ATP, cicle de Krebs (enzims oxidatius), molt capil-laritzades, es fatiguen -, ATPasa de la miosina activa, lentes - Fibres blanques (esforc momentani): poca mioglobina i mitocondris, utilitzen carbohidrats per obtenir ATP, elucólisi anaeróbia, dipósits de glicógen, es fatiguen +, ATPasa de la miosina + activa, rápides - — Fibra muscular > endomisi > fascicle > perimisi >epimisi - — Fibres que S'encarreguen del grau de contracció muscular: unitat motora (1 fibra nerviosa pot innervar varies fibres musculars) i placa motora (terminal axónica dividida en unitats sináptiques) - — Mt (polarització, desplacament d'orgánuls ¡ vesícules), f.actina (polarització, contracció muscular), f.intermedis (resistencia a estrés mecánic provocat per la contracció). Els f.actina tenen estructura helicoidal i intercanvi rotatóri TEIXIT NERVIÓS - SNC (encéfal i medul-la) ¡ SNP somátic (recull infro sensorial) o autónom (controla funcions dels órgans interns) amb ganglis (raquidis, neurones senorials, o autonómics, neurones motores), plexes nerviosos i nervis. 'unybook.com Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com Cupón 10%: UNYBOOK 10 CANJEAR - — SNP: les neurones tenen funció nerviosa ¡ fabriquen neurotransmissors. Les neurones estan formades pel cos cel, les dendirtes ¡ l"axó amb el botó sináptic amb molts mitocondris. El nucleol presenta els cossos de Nissl que són acumulacions de RErugós. El citoesquelet está format per actina, neurofilaments ¡ mt. Poden ser: unipolars, bipolars o multipolars, amb axó llarg o curt, centrals o perifériques - Vies simples (arc reflex rotuliá): la neurona motora connecta amb el fus muscular ¡ envia la informació a una neurona sensitiva de la medul-la espinal, aquesta connecta un altre cop amb la neurona motora (estimula múscul extensor i inhibeix múscul tensor) - Transport axonal a través de mt: quinesina (anterograd >) o dineina (retrograd €). Rapid 2 direccions, lent > - — Entre interior de la cél i Vexterior hi ha una diferéncia de potencial per les concentracions d'ions, aquesta és controlada per les bombes de sodi ¡ potassi. Quan les neurones no reben cap impuls es troben en potencial de repós, quan li arriba un impuls (120mV), la membrana es despolaritza ¡ s'obren els canals de sodi. Els potencials postsináptics poden ser excitadors (despolarització) o inhibidors (hiperpolarització). Pot haver una integració de potencials espaial o temporal - A cada nódul de Ranvier es crea un camp eléctric que arribará fins el seguent nodul de Ranvier, la beina de mielina augmenta la velocitat i disminueix la despesa d'energia - — SNC: neuroglia (oligodendrócits, formen beines de mielina, astrócits, aporten nutrients a les neurones), microglia (cél de defensa, macrófags) i glia ependimaria (cél ependimaries, funció barrera, ¡ plexe coroide, líquid cefaloraqui - Cél de la glia: les cél d'Schwann es troben recobrint els axons, entre mig estan els nóduls de Ranvier. Poden fer una beina de mielina, el citoplasma prácticament desapareix, la MP está formada principalment de fosfolípids que no deixen passar els camps eléctric. El mesoaxó és el contacte amb l'exterior - — Sinapsis química: Varribada de potencial d'acció a la terminal presináptica provoca l'obertura de Canals de Ca, el Ca entra a l'interior de la cél i descobla la sinapsina aixó indueix a la fusió de vesícules sináptiques amb la MP i Valliberament de neurotransmissors (les vesícules amb neurotransmissors estan unides amb f.actina, les vesícules sináptiques, amb una xarxa d' espectrina-actina i sinapsina) - Plasticitat sináptica: capacitat de canviar les sinapsis en base a l'experiéncia. Permet aprenentatge i memoria - — Sinapsis eléctrica: sincronització de poblacions neuronals, actuen com una sola neurona, no es poden modual 8. TEIXIT CONNECTIU - Les cel sintetitzen la matriu extracél (material entre cel i txts) que s'encarrega del suport estructural, filtre selectiu, migració ¡supervivencia - Components: substancia fonamental (glicosaminoglicans i proteoglicans) i fibres - — Glicosaminoglicangs (GAGs: condroitin sulfat, queratan sulfat, ác hialurónic): llargues cadenes d'unitats repetides de disacárids (N-acetilglucosamina o N-acetilgalactosamina + galactosa o glucouronat). Molécules hidrófiles que formaran una matriu hidratada i gelatinosa on es disposaran els altres elements de la MEC - — Ac hialurónic: cadenes llargues, hidratades ¡en xarxa present en txt embrionari i ferides permetent migració cel - — Proteoglicans: glicosaminoglicans + molécules protéiques, molts tipus segons el nucli protéic ¡ la longitud de la cadena > varietat de gels de diferent mida de porus i de densitat de cárrega que possibilita la difusió selectiva de molécules a través de la MEC. Es poden unir a ac hialurónic i formar molécules ocupant espais molt grans - — Fibres col-lágenes: resistencia de tensions. 3 cadenes alfa polipeptídiques enrrotllades en triple hélix. Alt contingut en glisina, hidroxilisina ¡ hidroxiprolina (vitamina C: cofactor de 'enzim responsable de la seva 'unybook.com Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com Cupón 10%: UNYBOOK 10 CANJEAR - — Tipus: esponjós (format per trabécules, revestit per periosti i espais interns recoberts per endosti) ¡ compacte (canals amb vasos sanguinis recoberts d'endosti, pot produir un tumor > osteoma) - Ossificació: a partir del mesénquima (cél mesénquima > osteoblasts > osteoids, ossos del crani), a partir d'un ós cartilaginós (nucli cartilaginós que es calcifica, es reabsorveix i és substituit per ós) ¡ endocondral (formació ós a partir de cartilah hialí). Els ossos llargs es formen a partir de les plaques hipofisiáries - — Remodelació: activació (osteoclasts activen), reabsorció (osteoclasts reabsorveixen matriu óssia) i formació (osteoblasts formen os, osteoclasts aturen activitat) 10. TEIXIT ADIPÓS: COMÚ | MARRÓ - — COMÚ: Forma lóbuls ¡ capes. Visceres ¡ planta dels peus. Reserva lipídica, aillant térmic, protección, molt vascularitzat (les hormones arriben via sanguínia) - Les cél són els adipócits: nucli periféric allargat, gota lipídica al citosol envoltada per filaments intermedis formats per vimentina (no és una membrana). Al voltant de la cél hi ha una lámina basal - — Lipogénesis (insulina): ac gras en excés dins l'adipócit > fabrica de triglicerids > emmegatzematge. Lipolisi (glucagó i adrenalina, noradrenalina): manca de triglicerids > degradació a ác grassos > migració a altres teixits. Enzim lipasa depenent de glucagó i adrenalina. Fora de la cél el triglicérid passa a ác gras ¡ glicerol per poder entrar (enzim lipasa depenent d'insulina), el glicerol no entra a l'adipócit sinó que s'obté a partir de la glucosa. Difusió simple o facilitada. Glucocorticoides: substancia lligada a l'estrés - — Inflamació sistémica: dipócits segreguen adipocrines (factors solubles que actuen com homones). Quan creix el txt adipós la quantitat d'adipocrines es desregula. Les adipocrines actuen sobre els macrófags que activen la resposta inflamatoria a tot 'organisme - — MARRÓ: forma lóbuls, part torácica superior. A l'interior hi ha moltes gotes lipídiques, molt mitocondris, nucli central esféric, molt vascularitzat - Ala membrana mitocondrial interna hi ha una proteína, la termogenina: canal de transport de protons a favor de gradient. L'energia es disipa en forma de calor - — Termogénesi: termoprotecció de neonats, hibernació, equilibri energétic 11. HEMATOPOESI, ERITRÓCITS I PLAQUETES - — Lasangestá formada per cél hematopoittiques (provenen de la medul-la óssia) i plasma (líquid amb proteines i metabolits, la majoria de proteines es produeixen al fetge) - — Teixit hematopoiétic: txt connectiu reticular amb adipócits ¡ sinusoides vasculars (capil-lars amb lámina basal discontinua) amb cél mare mesenquimátiques ¡ hematopoiétiques. Sac vitel-lí, fetge, melsa ¡ medul-la óssia - Medula óssia: es troba dins els ossos. Tipus: groga (molts adipócits, no és activa hematopoiéticament) i roja - — Hematopoiesi: cél mare > cél progenitoria (mieloids i limfoids) > cél en maduració > cél madures (eritrócits, plaquetes o trombocits, granulócits o leucócitsimonocits) ls: eritrócits, plaquetes o trombócits, granulócits o leucócits ¡monócits o Eritrócits: + abundant, vida mitja = 120 dies, transporta hemoglobina ¡ anhidrasa carbónica (transport CO»). Molt deformables grácies a esquelet d'actina ¡ espectrina. A la sang es poden trobar glúbuls rojos immadurs que encara no han perdut tots els ribosomes, reticulócits o Plaquetes o trombocits: + petits, vida mitja = 8-12 dies, són fragments cél, el seu precursor está al moll de V'ós i és el megacariocit (es divideix el nucli peró no el citoplasma, es trenca i es formen les Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com unybook.com 1. Cupón 10 CANJEAR plaquetes). Conté vesícules (lisosomes amb enzims hidrolítics, factors implicats en la coagulació i permeabilitat vascular ¡ serotonina per la vasoconstricció), funció de coagulació quan el vas sanguini es trenca Factor plaquetari: allibera tromboplastina que transforma la protrombina a trombina. La trombina converteix el fibrinogen en fibrina. Aquesta polimeritza ¡ engloba plaquetes i eritrócits en un coágul o Monócits: macrófags, cél + grans o Granulocits o leucócits: eosinófils, basófils i neutrófils = Eosinófils: nucli bilobulati amb gránuls (lisosomes). Regulacio de la inflamació (histaminasa), destrucció parásits = — Basófils: - abundants, GAGs, histamina, factors quimiotactics, receptors IgE (anticós al-lérgies) a la membrana * Neutrófils: +abundant, nucli lobulat i gránuls al citoplasma. Fagocitosi de bacteris, diapadesi (entra a txts), regula resposta inflamatória * Mastacits: receptor IgE membrana, GAGs, histamina, factors quimiotáctics, heparina (afavoreix flux sanguini) Limfóids: donen limfócits T, B i cél natural killer CEL-LULES DE DEFENSA INNATA | ADQUIRIDA Immunitat innata (inespecífica): sense memoria, rápida. Macrófags o cél dendrítiques (monócits), leucócits ¡ mastócits. Resposta inflamatoria fins que hi ha una resolució fisiológica Immunitat adaptativa (específica): amb memoria, lenta, limfocits T (resposta cel-lular) ¡ 8 (resposta humoral). Resposta inflamatoria fins que hi ha una resolució fisiológica Macrófags: fagocitosi de microorganismes, presentació de l'antígen a les cél efectores Limfócits: limfócits T col-laboradors, reguladors o citotóxics (TCR, receptor antígen) i B (immunoglobulina membrana, receptor antígen específic) Etapa inflamatoria: etapa vascular (vasoconstricció momentánia seguida de vasodilatació amb augment de la permeabilitat vascular, sortida de líquid cap als txt =edema) ¡ etapa cel-lular (leucócits que travessen la paret cél per diapadesi i migren cap a la zona de la lesió guiats per factors quimiotactics, també migració de fagócits ¡ preparació per la resposta immune) El sistema fagocític mononuclear está format per cél capaces de procesar partícules antigéniques ¡ presentar-les als limfócits Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com